Ciudá global

De Wikipedia
Ciudá global
ciudá
Cambiar los datos en Wikidata

Llámase ciudá global, ciudá mundial, ciudá alfa o centro, a una ciudá considerada como un nodu importante del sistema económicu global. El términu, que provién de los campos de la xeografía y los estudios urbanos, respuende a la idea de que la globalización puede ser entendida como un procesu creáu, facilitáu y desarrolláu nún conxuntu d'entidaes xeográfiques estratéxiques que pueden ordenase acordies cola so xerarquía d'importancia pal funcionamientu del sistema global de finances y comerciu.

La más complexa d'estes entidaes ye la ciudá global: una ciudá que tien un efeutu direutu y palpable nos asuntos mundiales al traviés d'una influyencia non solo económica, sinón tamién cultural o políticas[1]. L'usu d'esti conceptu, opuestu al de megaciudá, foi popularizáu pola socióloga Saskia Sassen nel so llibru de 1991 The Global City: New York, London, Tokyo[2], magar que'l usu de la espresión ciudá mundial, que fai referencia a ciudaes que mueven grandes volúmenes de negociu a nivel mundial, remóntase polo menos a la descripción fecha en mayu de 1886, pol The Illustrated London News, de la ciudá de Liverpool[3]. Patrick Geddes usó otra vuelta el términu de ciudá mundial en 1915[4]. Más recientemente esi términu tien sío descritu cenciellamente como sinónimu de ciudá con gran influyencia y capital financieros, dexando otros factores (culturales, políticos) nún llugar más secundariu[5][6].

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Magar que nun hai consensu alredor de qué ye esautamente una ciudá global, sí que hai delles carauterístiques que se considera que deben cumplir:[7]

  • Tener bayura de servicios financieros con proyeición internacional[8], especialmente nos sectores financieru, bancariu, de seguros, inmobiliariu, contabilidá y mercadotecnia.
  • Ser la sé de varies corporaciones multinacionales.
  • Ser una sé financiera, con una bolsa de valores ya instituciones financieres importantes.
  • Dominar el comerciu y la economía d'una área xeográfica amplia.
  • Tener centros manufactureros importantes, y disponer d'un puertu con instalaciones pal manexu de contenedores.
  • Ser un centru de decisión con influyencia a nivel global.
  • Ser un centru dinámicu de desarrollu de nueves idees ya innovaciones nos negocios, la economía, la cultura y/o la política.
  • Ser un centru de medios de comunicación y comunicaciones con proyeición global.
  • Tener un altu porcentaxe de la población emplegada nos sectores de servicios y de la información.
  • Ser la sé d'instituciones académiques d'alta calidá, qu'atraigan estudiantes d'otros países,[9], y de centros d'investigación relevantes.
  • Tener infraestructures sanitaries, llegales y d'entretenimientu de sonadía.
  • Tener gran diversidá cultural, llingüística, relixosa ya ideolóxica.


El ránking GaWC de ciudaes globales[editar | editar la fonte]

Mapa qu'amuesa la distribución de les ciudaes globales del ránking GaWC (datos del añu 2010).

La Globalization and World Cities Research Network (Rede d'Investigación en Globalización y Ciudaes Globales, GaWC) ye un think tank qu'estudia les rellaciones ente les ciudaes globales nel contestu de la globalización. Tien la so sé nel departamentu de Xeografía de la Universidá de Loughborough (Leicestershire, Reinu Xuníu).

La rede foi fundada por Peter J. Taylor in 1998[10]. Elli, conxuntamente con Jon Beaverstock y Richard G. Smith crearon la categorización de les ciudaes globales como "Alpha", "Beta" y "Gamma" a partir de criterios sobre los niveles de conexón globales de caúna.[11]

La rede esaminó ciudaes de tol mundu hasta facer una llista de 307, que considera ciudaes globales, y llueu clasificoles sobro la base de la so conectividá global midida a partir del nivel nelles de cuatro subsectores del sector servicios: contabilidá, publicidá, bancos y servicios financieros, y servicios llegales[12]. Ye, poro, una llista que da más pesu a la influyencia económica de les ciudaes que a les cuestiones polítiques o culturales.

Definiéronse a partir d'estos parámetros ciudaes globales "Alpha" (con cuatro subcategoríes), "Beta" (con trés subcategoríes) y "Gamma", con trés subcategoríes), y, perbaxu d'elles en términos d'importancia global, otres ciudaes que considera "High sufficiency" (con altu nivel de suficiencia) y "Sufficiency" (con bon nivel de suficiencia). La llista actualízase cada dos años, y lo que vien darréu ye'l ránking correspondiente a 2016:[13]

Ciudaes de nivel Alpha[editar | editar la fonte]

Les Ciudaes Alpha ++ son les ciudaes más integraes cola economía global:
Bandera del Reinu Xuníu Londres, Bandera de Estaos Xuníos d'América Nueva York

Les Ciudaes Alpha + son ciudaes altamente integraes, que cubren (sacante París) les necesidaes de los sectores de servicios avanzaos de la fastera Asia/Pacíficu: Bandera de Singapur Singapur, Bandera de Ḥong Kong Ḥong Kong, Bandera de Francia París, Bandera de la República Popular China Beijing, Bandera de Xapón Tokyo, Bandera d'Emiratos Árabes Xuníos Dubái, Bandera de la República Popular China Shanghai

Les Ciudaes Alpha (y Alpha -) son ciudaes globales qu'enllacen importantes rexones económiques (y estaos) cola economía global.
Les Ciudaes Alpha son:
Bandera de Australia Sydney, Bandera de Brasil São Paulo, Bandera d'Italia Milán, Bandera de Estaos Xuníos d'América Chicago, Bandera de Méxicu Ciudá de Méxicu, Bandera de India Mumbai, Bandera de Rusia Moscú, Bandera d'Alemaña Frankfurt, Madrid, Bandera de Polonia Varsovia, Bandera de Sudáfrica Johannesburgu, Bandera de Canadá Toronto, Bandera de Corea del Sur Seúl, Bandera de Turquía Estambul, Bandera de Malasia Kuala Lumpur, Bandera de Indonesia Xakarta, Bandera de Países Baxos Ámsterdam, Bandera de Bélxica Bruxeles, Bandera de Estaos Xuníos d'América Los Angeles

Considérense Ciudaes Alpha - les siguientes:
Bandera de Irlanda Dublín, Bandera de Australia Melbourne, Bandera de Estaos Xuníos d'América Washington, Bandera de India Nueva Delhi, Bandera de Tailandia Bangkok, Zúrich, Bandera de Austria Viena, Bandera de Taiwán Taipéi, Bandera d'Arxentina Buenos Aires, Bandera de Suecia Estocolmu, Bandera de Estaos Xuníos d'América San Francisco, Bandera de la República Popular China Cantón, Bandera de Filipines Manila, Bandera de Colombia Bogotá, Bandera de Estaos Xuníos d'América Miami, Bandera de Luxemburgu Luxemburgu, Bandera d'Arabia Saudita Riyadh, Bandera de Chile Santiagu, Barcelona, Bandera de Israel Tel Aviv, Bandera de Portugal Lisboa


Ciudaes de nivel Beta[editar | editar la fonte]

Les Ciudaes Beta son ciudaes qu'enllacen rexones d'importancia económica moderada cola economía mundial, y soclasifíquense en trés niveles: Ciudaes Beta +, Ciudaes Beta, and Ciudaes Beta -:
Son Ciudaes Beta +:
Bandera de Chequia Praga, Bandera de Vietnam Ciudá Ho Chi Minh, Bandera de Estaos Xuníos d'América Boston, Bandera de Dinamarca Copenḥague, Bandera d'Alemaña Düsseldorf, Bandera de Grecia Atenes, Bandera d'Alemaña Munich, Bandera de Estaos Xuníos d'América Atlanta, Bandera de Rumanía Bucarest, Bandera de Finlandia Ḥélsinki, Bandera d'Hungría Budapest, Bandera de Ucraína Kiev, Bandera d'Alemaña Hamburgu, Bandera de India Bangalore, Bandera d'Italia Roma, Bandera de Noruega Oslu, Bandera de Estaos Xuníos d'América Dallas, Bandera de Exiptu El Cairu, Bandera de Estaos Xuníos d'América Houston, Bandera del Perú Lima, Bandera de Nixeria Lagos, Bandera de Venezuela Caraques, Bandera de Nueva Zelanda Auckland, Bandera de Sudáfrica Ciudá del Cabu

Son Ciudaes Beta:
Bandera de Qatar Doḥa, Bandera de Paquistán Karachi, Bandera de Xipre Nicosia, Xinebra, Bandera de Uruguái Montevidéu, Bandera d'Alemaña Berlín, Bandera de Canadá Montreal, Bandera d'Emiratos Árabes Xuníos Abu Dhabi, Casablanca, Bandera de Estaos Xuníos d'América Filadelfia, Bandera de Canadá Vancouver, Bandera de la República Popular China Shenzhen, Bandera de Bulgaria Sofía, Bandera de Australia Perth, Bandera de Vietnam Ḥanói, Bandera d'El Líbanu Beirut, Bandera de Australia Brisbane, Bratislava, Bandera de Baḥréin Manama

Son Ciudaes Beta -:

Bandera de Mauriciu Puertu Lluis, Bandera de Estaos Xuníos d'América Minneapolis, Bandera de India Chennai, Bandera d'Alemaña Stuttgart, Bandera de República Dominicana Santu Domingu, Bandera de Brasil Rio de Janeiro, Bandera de Kuwait Ciudá de Kuwait, Bandera de la República Popular China Chengdu, Bandera de Panamá Ciudá de Panamá, Bandera de Estaos Xuníos d'América Denver, Bandera de Paquistán Lahore, Bandera d'Arabia Saudita Jeddah, Bandera de Tunicia Túnez, Bandera d'Ecuador Quitu, Bandera de Serbia Belgráu, Bandera de Estaos Xuníos d'América Seattle, Bandera del Reinu Xuníu Mánchester, Bandera de Guatemala Ciudá de Guatemala, Bandera de Francia Lyon, Bandera de Costa Rica San Xosé, Bandera de la República Popular China Tianjin, Bandera de Canadá Calgary, Bandera de Xordania Amman, Bandera de Puertu Ricu San Xuan, Bandera d'El Salvador San Salvador, Bandera de Bélxica Amberes, Bandera de Croacia Zagreb, Bandera de India Kolkata, Bandera d'Estonia Tallín, Bandera de Estaos Xuníos d'América Saint Louis, Bandera de Méxicu Monterrey, Bandera de India Hyderabad, Bandera del Reinu Xuníu Edimburgu, Bandera de Estaos Xuníos d'América San Diego, Bandera d'Alemaña Colonia, Bandera de Países Baxos Rotterdam, Bandera de Bangladex Dhaka, Bandera de Paquistán Islamabad


Ciudaes de nivel Gamma[editar | editar la fonte]

Les Ciudaes Gamma son ciudaes qu'enllacen rexones económiques menores cola economía mundialy soclasifíquense en trés niveles: Ciudaes Gamma +, Ciudaes Gamma, and Ciudaes Gamma -:
Son Ciudaes Gamma +:
Bandera d'Ecuador Guayaquil, Bandera de Estaos Xuníos d'América Cleveland, Bandera de Letonia Riga, Bandera d'Azerbaixán Bakú, Bandera de Australia Adelaide, Bandera de Lituania Vilnius, Bandera del Reinu Xuníu Birmingham, Bandera del Reinu Xuníu Glasgow, Bandera de la República Popular China Nankín, Bandera de la República Popular China Hangzhou, Bandera de Sri Lanka Colombu, Bandera de Portugal Porto, Bandera de la República Popular China Qingdao, Valencia, Bandera de Estaos Xuníos d'América Detroit, Bandera d'Omán Muscat, Bandera de Xapón Osaka, Bandera d'Eslovenia Liubliana, Bandera d'Uganda Kampala, George Town, Bandera de Nicaragua Managua, Bandera de Sudáfrica Durban, Bandera de Estaos Xuníos d'América San José, Bandera de Rusia San Petersburgu

Son Ciudaes Gamma:
Bandera de Estaos Xuníos d'América Phoenix, Bandera de Hondures Tegucigalpa, Bandera de Estaos Xuníos d'América Austin, Bandera de India Pune, Bandera de Méxicu Guadalajara, Bandera de la República Popular China Dalián, Bandera de Xeorxa Tblisi, Bandera de Tanzania Dar es-Salam, Bandera de la República Popular China Chongqing, Bandera de Turquía Ankara, Bandera de Zambia Lusaka, Bandera de India Ahmedabad, Bandera de Estaos Xuníos d'América Cincinnati, Bandera de Paraguái Asunción, Bandera de Zimbabue Ḥarare, Bandera de Suecia Gotemburgu, Bandera de la República Popular China Xiamen, Mosul, Bandera de Estaos Xuníos d'América Kansas City, Bandera de Ghana Accra, Bandera de Bielorrusia Minsk, Bandera de Estaos Xuníos d'América Tampa, Bandera d'Italia Turín, Bandera d'Angola Luanda, Bandera de Costa de Marfil Abidjan, Bandera d'Albania Tirana, Lausana, Bandera del Reinu Xuníu Leeds

Son Ciudaes Gamma -:
Bandera de Taiwán Taichung, Bandera de Estaos Xuníos d'América Charlotte, Bandera de Estaos Xuníos d'América Baltimore, Bandera de Estaos Xuníos d'América Raleigh, Bandera del Reinu Xuníu Belfast, Bandera d'Alemaña Leipzig, Bandera de Colombia Medellín, Bandera de la República Popular China Wuhan, Bandera de Camerún Duala, Bandera de Mozambique Maputu, Bandera de Macedonia del Norte Skopie, Bandera de Botsuana Gaborone, Bandera del Reinu Xuníu Brístol, Bandera de Estaos Xuníos d'América Orlando, Bandera de Senegal Dakar, Bandera de la República Popular China Suzhou, Bandera de Suecia Malmö, Bandera de Canadá Edmonton, Bandera de la República Popular China Changshá, Bandera de Francia Estrasburgu, Bilbao, Bandera d'Italia Boloña, Bandera de Estaos Xuníos d'América Columbus, Bandera de Nueva Zelanda Wellington, Bandera d'Alemaña Núremberg, Bandera de Myanmar Yangon, Bandera de la República Popular China Xi'an, Bandera de Polonia Cracovia, Bandera de Francia Marsella, Bandera d'Alemaña Dresde, Bandera de la República Popular China Shenyang, Bandera de Estaos Xuníos d'América Pittsburgh


Les ciudaes que tienen un nivel de servicios que-yos permite nun ser abiertamente dependiente de les ciudaes globales nómense "ciudaes suficientes". Hai dos subcategoríes: les "high sufficiency cities", como La Paz, Liverpool o Limasol; y les "sufficiency cities", como por exemplu L'Haya, Xerusalén o Niza.

El Global Cities Index[editar | editar la fonte]

En 2008 la publicación estauxunidense Foreign Policy, conxuntamente cola consultora A.T. Kearney y el Chicago Council on Global Affairs, espublizó un ránking de ciudaes globales, que consultó dempués con Saskia Sassen, Witold Rybczynski y dellos otros autores[14]. Foreign Policy destaca que "les ciudaes mayores y más interconectaes del mundu axuden a marcar l'axenda global y a capear los peligros tresnacionales, y faen les veces de nudos d'integración global. Son los motores del crecimientu de los sos países, y la llave pal accesu a los recursos de les sos rexones"[15]. El ránking básase na midición de 27 parámetros qu'engloben cinco dimensiones (actividá empresarial, capital humanu, intercambiu d'información, esperiencia cultural y participación política), y foi actualizáu en 2010, 2012, 2014, 2015, 2016 y 2017. Dende 2015 espublízase a la vez que'l Global Cities Outlook, una proyeición del potencial de les ciudaes basada na tasa de cambéu en 13 indicadores que valoren cuatro dimensiones: bienestar personal, economía, innovación y gobernanza[16].

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Sassen, Saskia - The global city: strategic site/new frontier
  2. Sassen, Saskia - The Global City: New York, London, Tokyo. (1991) - Princeton University Press. ISBN 0-691-07063-6
  3. «UK History». History.ac.uk (18 d'avientu de 2009). Consultáu'l 9 d'abril de 2018.
  4. Doel, M. & Hubbard, P., (2002), "Taking World Cities Literally: Marketing the City in a Global Space of flows", City, vol. 6, no. 3, páxs. 351–68.
  5. «Asian Cities Pay Hidden Price for Global Status». The Diplomat. 15 de febreru de 2015. http://thediplomat.com/2015/02/asian-cities-pay-hidden-price-for-global-status/. 
  6. «The World's Most Influential Cities». Forbes. 14 d'agostu de 2014. https://www.forbes.com/sites/joelkotkin/2014/08/14/the-most-influential-cities-in-the-world/#7bbf56cb7370. 
  7. Pashley, Rosemary. "HSC Geography". Pascal Press, 2000, p.164
  8. J.V. Beaverstock, World City Networks 'From Below', GaWC, Loughborough University, 29 de setiembre de 2010
  9. K. O'Connor, International Students and Global Cities, GaWC, Loughborough University, 17 de febreru de 2005
  10. Taylor, Peter J. (2004). Routledge: World city network: a global urban analysis. ISBN 0-415-30249-8. Consultáu'l 9 d'abril de 2018.
  11. Donald, Stephanie; Gammack, John G. (2007) Ashgate Publishing: Tourism and the branded city. ISBN 0-7546-4829-X. Consultáu'l 9 d'abril de 2018.
  12. «GaWC – The World According to GaWC 2016». Lboro.ac.uk (31 March 2017). Consultáu'l 15 April 2017.
  13. «GaWC – The World According to GaWC 2016». Lboro.ac.uk (31 de marzu de 2017). Consultáu'l 9 d'abril de 2018.
  14. «2012 Global Cities Index and Emerging Cities Outlook» (PDF). Archiváu dende l'orixinal, el 20 d'ochobre de 2013. Consultáu'l 9 d'abril de 2018.
  15. Los principales parámetros son "Actividá empresarial" (30%), "Capital humanu" (30%), "Intercambiu d'información" (15%), "Esperiencia cultural" (15%) and "Participación política" (10%).«The 2008 Global Cities Index». Foreign Policy (Payares/Avientu 2008). 21 d'ochobre de 2008. Archivado del original el 7 de xineru de 2010. https://web.archive.org/web/20100107184223/http://www.foreignpolicy.com/story/cms.php?story_id=4509. 
  16. «A.T. Kearney: Global Cities 2017».