Singapur

Coordenaes: 1°18′N 103°48′E / 1.3°N 103.8°E / 1.3; 103.8
De Wikipedia
Singapur
Republic of Singapore
新加坡共和国
Republik Singapura
சிங்கப்பூர்
estáu soberanu
Bandera de Singapur (es) Traducir escudu de Singapur
Lema nacional Majulah Singapura
Alantre Singapur
Himnu nacional Majulah Singapura (es) Traducir
Alministración
Nome oficial Republic of Singapore (en)
Republik Singapura (ms)
新加坡共和国 (zh)
சிங்கப்பூர் குடியரசு (ta)
Capital Singapur
Forma de gobiernu República parllamentaria
Presidente de Singapur Tharman Shanmugaratnam (dende 14 setiembre 2023)
Primer Ministru de Singapur Lee Hsien Loong
Llingües oficiales inglés
malayu
mandarín estándar
idioma tamil
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 1°18′N 103°48′E / 1.3°N 103.8°E / 1.3; 103.8
Superficie 719.1 km²
% agua 1,4 %
Costes 193 km
Llenda con 0 km
Puntu más altu Bukit Timah (es) Traducir
Puntu más baxu Estrechu de Singapur
Demografía
Población 5 866 139 hab. (xunetu 2021)
Densidá 8157,61 hab/km²
Xentiliciu singapuranu (masculín singular)
singapurana (femenín singular)
Esperanza de vida 82,79512 años
IDH 0,939 (2021)
Tasa de fertilidá 1,25 (2014)
Economía
Moneda Dólar de Singapur
PIB nominal 423 796 995 373 $ (2021)
Bancu central Autoridá Monetaria de Singapur
Más información
Dominiu d'Internet .sg
Códigu telefónicu +65
Códigu ISO 702 / SGP / SG
Estaya horaria UTC+08:00, huso horario estándar de Singapur (es) Traducir y Asia/Singapore (en) Traducir
gov.sg
Cambiar los datos en Wikidata

La República de Singapur[12] (n'inglés Republic of Singapore en mandarín 新加坡共和国 Xīnjīapō Gònghégúo; en malayu Republik Singapura; en tamil சிங்கப்பூர் குடியரசு, Cingkappūrā Kudiyaracu) ye un país d'Asia, allugáu 137 km al norte del Ecuador. Tien una superficie de 647,8 km² y ta formáu por 64 islles, siendo la más importante la que-y da nome al país.

Singapur foi ún de los principales centros comerciales y alministrativos del imperiu colonial británicu nel sieglu XIX. Tres d'un periodu curtiu d'aunión con Malasia, conoció un crecimientu económicu espectacular, que lu fizo pasar del tercer al primer mundu en malapenes 30 años.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Mapa de Singapur (2003)

La islla de Singapur ta allugada ente Malasia (al norte), ya Indonesia (al sur). Dos pontes comuníquenla cola ciudá de Johor Bahru na Península de Malaca.

Formen tamién parte de Singapur otres 64 islles, siendo les más importantes Jurong, Pulau Tekong, Pulau Ubin y Sentosa.

L'altura media ye de 10 m, siendo'l puntu cimeru'l monte Bukit Timah, de 164 m.

La costa, baxa y arenosa, tien en dellos llugares una barrera de coral.

Hai varios ríos, bastante curtios toos ellos. Los principales son el Saletar, el Singapur y el Rochor.

Economía[editar | editar la fonte]

Cultura[editar | editar la fonte]

Singapur ye un país pequeñu y relativamente modernu, qu'axunta poblaciones d'orixe chinu, malayu y indiu. Nun esiste específicamente una cultura de Singapur, yá que los diferentes grupos étnicos siguen conservando les sos cultures respeutives.

Como exemplu d'esta diversidá cultural, considérense festivos tantu l'añu nuevu del calendariu gregorianu como l'añu nuevu chinu, l'Hari Raya musulmán o'l Deepavali hindú.

Singapur tien cuatro llingües oficiales: inglés, malayu, chinu mandarín y tamil.

Historicamente l'idioma de Singapur ye'l malayu, pero dende los años 70 l'inglés ta imponiéndose como la llingua de la enseñanza, de los negocios y del gobiernu. La influyencia de les otres llingües dio llugar a una variante específica, conocida como singlish.

L'estatutu de llingua común pa la población d'orixe chinu de la que goza'l mandarín ta desplazando a los otros dialeutos chinos (Min Nan, Hakka y Cantonés).

El tamil ye la llingua d'alredor del 60% de la población d'orixe indiu.

Según les estadístiques de 2000, les llingües usaes en familia yeren el mandarín (35 %), otros dialeutos chinos (23,8 %), l'inglés (23 %), el malayu (14,1 %) y tamil (3,2 %).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://thecommonwealth.org/our-member-countries/singapore. Data de consulta: 21 ochobre 2022. Tipo de referencia: official member page.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  6. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  8. URL de la referencia: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consulta: 7 marzu 2020.
  9. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/singapore. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  11. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 10. Supports qualifier: data de principiu.
  12. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme