Asia

Coordenaes: 43°40′52″N 87°19′52″E / 43.6811°N 87.3311°E / 43.6811; 87.3311
De Wikipedia
Asia
Situación
Tipu continente
Parte de Tierra
Coordenaes 43°40′52″N 87°19′52″E / 43.6811°N 87.3311°E / 43.6811; 87.3311
Datos
Puntu más altu Everest
Superficie 44 614 500 km²
Población 4 164 252 000
Noamáu por Asia (es) Traducir
Fusu horariu huso horario estándar de Nepal (es) Traducir, huso horario estándar de Sri Lanka (es) Traducir, Tiempo Estándar de Filipinas (es) Traducir, Hora de Magadán (es) Traducir, huso horario de Armenia (es) Traducir, huso horario de Hong Kong (es) Traducir, estaya horaria de la India, Hora de Vladivostok (es) Traducir, huso horario de Corea (es) Traducir, Asia/Tokiu, Hora de Bután (es) Traducir, UTC+06:00, huso horario de China (es) Traducir, Hora d'Europa Oriental, Hora de Ekaterimburgo (es) Traducir, Hora de Irkutsk (es) Traducir, Hora de Yakutsk (es) Traducir, Huso horario de Azerbaiyán (es) Traducir, zona horaria d'Israel, huso horario de Irán (es) Traducir, Hora de Krasnoyarsk (es) Traducir, fusu harariu de Taiwán, huso horario estándar occidental de Indonesia (es) Traducir, huso horario estándar central de Indonesia (es) Traducir, ASEAN Common Time (en) Traducir, huso horario de Malasia (es) Traducir, Hora estándar de Pakistán (es) Traducir, Huso horario de Bangladés (es) Traducir y huso horario estándar de Singapur (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Asia ye un continente asitiáu nel hemisferiu norte que forma la parte oriental del supercontinente d'Eurasia. Ye'l continente más grande y más pobláu de la Tierra.[1]

Llenda pel norte col Océanu Glacial Árticu, l'Océanu Índicu pel sur, pel este col Océanu Pacíficu y pel oeste colos Montes Urales.

Xeografía física[editar | editar la fonte]

Una de las rexones asiátiques más estenses ye Siberia.

Xeografía humana[editar | editar la fonte]

La población asiática asítiase mayormente na fastera que va de Xapón a Paquistán incluyendo les islles d'Indonesia y Filipines, concentrándose ellí la metá de la humanidá. Esto débese al clima monzónicu que permite dos o más colleches de cereales, sobre too arroz.

Llingües[editar | editar la fonte]

Les más importantes (con más de 75 millones de falantes) son el chinu, hindi, bengalí, árabe, xaponés, punyabí, wu, xavanés, telugu, coreanu, maratí, vietnamita y tamil. Como idiomes de rellación son perconocíos l'indonesiu, inglés y francés.

Relixón[editar | editar la fonte]

Les relixones más siguíes son el budismu, islamismu, hinduismu, confucionismu, taoísmu, sintoísmu, xudaísmu, y cristianismu, siendo'l continente el trubiecu de toes elles.

Historia[editar | editar la fonte]

Según la teoría más aceutada anguaño (2004), tolos seres humanos proceden d'África y d'ellí fueron aportando a Asia, desendolcándose estremaes especies humanes, siendo la cabera descubierta l'home de Flores.

Xeografía política[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Křiklánová, Bianka (1990). Gran atlas ilustrado, páx. 94. ISBN 0706423380.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme