Siberia
| Ciudaes más poblaes | |
| Ciudá | Habitantes |
|---|---|
| Novosibirsk | 1.446.800 |
| Omsk | 1.166.800 |
| Cheliabinsk | 1.148.300 |
| Krasnoyarsk | 924.400 |
| Vladivostok | 648.000 |
| Irkutsk | 640.500 |
| Jabarovsk | 613.300 |
| Novokuznetsk | 601.900 |
| Kemerovo | 520.700 |
| Tomsk | 506.600 |
| Magnitogorsk | 445.500 |
| Chita | 377.000 |
| Ulán-Ude | 362.400 |
| Petropavlovsk de Kamchatka | 270.000 |
Siberia (Сиби́рь) ye la estaya asiática (oriental) de Rusia: una rexón n'Asia septentrional que s'esparde dende los Montes Urales al Océanu Pacíficu, y qu'enconta al norte col Océanu Glaciar Árticu y al sur con Kazakstán, Mongolia y China. El términu Siberia refierse a una rexón xeográfica y non tien significáu alministrativu.
Siberia ta conformada por dellos territorios, toos, sacantes la estaya estrema del sudoeste de Siberia tan en Rusia. Representa aprosimadamente el 56% del territoriu d'aquel país, con una densidá de población enforma baxa.
L'orixe del nome[editar | editar la fonte]
Dalgunes fontes apunten que'l términu remanez del turcu "tierra dormío". Otra versión ye qu'esti nome yera'l nome tribal de Sibirs, nómades eurasiáticos, más sero asimilaos a los tártaros siberianos. La Doctora Pamela Kyle Crossley, profesora d'hestoria nel Colegio Dartmouth, afirma que los rusos denomaron Siberia dempués de los Sibe/Xibe. El significáu modernu del nome apaeció na llingua rusa dempués de la conquista del Kanatu de Siberia.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Siberia.