Kazakstán

Coordenaes: 48°N 68°E / 48°N 68°E / 48; 68
De Wikipedia
Kazakstán
Қазақстан Республикасы
Kazakstan Respubłīkasi
Республика Казахстан
Respublika Kazakhstan
estáu soberanu
Bandera de Kazakstán escudu de Kazakstán
Himnu nacional Mi Kazakstán
Alministración
Nome oficial Қазақстан Республикасы (kk)
Республика Казахстан (ru)
Казахстан (ru)
Қазақстан (kk)
قازاقىستان (ug)
la République du Kazakhstan (fr)
Capital Astaná (dende 1997)
Forma de gobiernu presidencialismu
Presidente de Kazakstán Kasim-Yomart Tokaev (es) Traducir (dende 2019)
Primer Ministru de Kazakstán Älichan Smajylow (dende 5 xineru 2022)
Llingües oficiales Idioma kazaquistanín
rusu
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 48°N 68°E / 48°N 68°E / 48; 68
Superficie 2724900 km²
% agua 1,7%
Llenda con 12.012 km
Puntu más altu Khan Tengri (es) Traducir
Puntu más baxu Trinchera cásrtica de Karagiye (es) Traducir
Demografía
Población 19 002 586 hab. (2021)
Densidá 6,97 hab/km²
Xentiliciu kazaquistanín[12]
kazaquistanina[13]
Esperanza de vida 72,3 años
IDH 0,811 (2021)
Tasa de fertilidá 2,74 (2014)
Economía
Moneda tenge
PIB nominal 197 112 255 361 $ (2021)
Bancu central Bancu Nacional de Kazakstán
Más información
Dominiu d'Internet .kz y .қаз (es) Traducir
Códigu telefónicu +7
Códigu ISO 398 / KAZ / KZ
Estaya horaria UTC+05:00 y UTC+06:00
gov.kz
Cambiar los datos en Wikidata

Kazakstán[14] (en kazaquistanín: Қазақстан, Qazaqstan, y en rusu: Казахстан, Kazakstán), oficialmente nomáu República de Kazakstán, ye un país trescontinental: el más del so territoriu pertenez al Asia Central septentrional, mentantu qu'una pequeña parte d'elli ta na Europa Oriental. Ye, colos sos 2.724.900 km², el mayor de tolos países del mundu que nun tienen costa en dengún mar del Océanu Mundial[15]. Ye la nación cola mayor economía de toles del Asia Central: xenera'l 60% del PNB, principalmente pola bayura de gas natural y petroleu del so territoriu. Amás, el so subsuelu contién bayura de minerales, munchos entá por esplotar.

Llenda con Rusia, China, Kirguistán, Uzbequistán y Turkmenistán, y inclúi nel so territoriu bona parte de la estensión del mar Caspiu. Na so xeografía, pervariada, altérnense estepes, llanures y cordeleras con desiertos, deltes fluviales y viesques. La so población estimao el 1 de febreru de 2016 yera de 17.693.500 habitantes[16], que faen d'elli, pela so estensión, ún de los países con menor densidá de población del mundu, con malpenes 6,5 hab/km². La so capital dende 1997 y mayor ciudá ye Nursultano.

El territoriu de Kazakstán estuvo habitáu tradicionalmente por tribus nomadismu|nómades. La situación camudó nel sieglu XIII, cuando Genguis Ḥan ocupolu y convirtiólu en parte del Imperiu mongol. Sicasí, tres de diverses lluches intenstines ente los ocupantes, el poder volvió a les tribus nómades que, pal sieglu XVI, teníen organizáose nún pueblu nuevu, el kazaxu, dividíu en trés jüz que se repartíen el territoriu. Los rusos aportaron al territoriu nel sieglu XVIII. Comenzaron entóncenes el so avance pola estepa kazaxa, de forma que pa mediaos del sieglu XIX Kazakstán yá yera parte del Imperiu rusu. Tres de la Revolución rusa de 1917, y la guerra civil que la siguió, el territoriu foi reorganizáu alministrativamente varies veces, hasta qu'en 1936 convirtióse na República Socialista Soviética Kazaxa, una de les que formaben la Xunión Soviética.

Kazakstán foi una de les caberes repúbliques soviétiques en declarase independiente tres de la disolución de la Xunión Soviética en 1991. El so presidente, Nursultán Nazarbáyev, tien síolo de magar, y ye un gobernante autoritariu con un gran historial de falta de respetu polos derechos humanos y de supresión de la oposición política. Human Rights Watch diz[17]que'l país "llimita seriamente la llibertá de reunión, espresión y relixón", y otres organizaciones de derechos humanos califiquen habitualmente la situación d'estos nel país como "probe".

Los 131 grupos étnicos del país inclúin a los kazaxos (63% de la población), los rusos, los uzbecos, los ucranios, los alemanes, los tártaros y los uigures, ente más otros. L'Islam ye la relixón del 70% de la población, mentantu que los cristianos son el 26% nesti país nel qu'oficialmente hai llibertá relixosa pero nel que los cabezaleros relixosos que s'oponen al gobiernu son represaliaos. El kazaquistanín ye la llingua oficial, magar que'l rusu tien un estatus oficial equivalente en tolos niveles de l'alministración y pa les rellaciones esteriores del país[18].

Historia[editar | editar la fonte]

Economía[editar | editar la fonte]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://eng.sectsco.org/about_sco/. Editorial: Organización de Cooperación de Shanghái. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  2. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  3. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editorial: Grupu d'abastecedores nucleares. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  7. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  8. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  9. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/kazakhstan. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  11. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 5. Supports qualifier: data de principiu.
  12. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  13. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  14. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  15. Datos sobre Kazastán na web del CIA World Factbook
  16. Institutu d'Estadística de la República de Kazakstán
  17. Informe de HRW sobro los derechos humanos en Kazakstán (Informe Mundial 2015).
  18. Datos sobre Kazakstán na web del CIA World Factbook

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme
Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte