Azerbaixán
L'Azerbaixán[1] (n'azerbaixanu: Azərbaycan o Азәрбајҹан y en rusu: Азербайджа́н), ye un país d'El Cáucasu xunto al Mar Caspiu, llendante con Rusia pel norte, con Xeorxa y Armenia pel oeste ya Irán pel sur.
Historia[editar | editar la fonte]
Perteneciente a Irán (entós Persia), Azerbaixán foi ocupada por Rusia nel sieglu XVIII, tando dividíu'l territoriu hasta entós en tres provincies: Arran, Shervan y Nakhjavan.
L'alministración rusa entamó a fines del sieglu XIX la esplotación de los campos petrolíferos de Bakú. Tres la revolución de 1917, toa la transcaucasia algamó la independencia, pero terminada la guerra civil foi reincorporada a la nueva Xunión Soviética, col estatus de República.
Algamó definitivamente la independencia en 1991.
Con anterioridá a esa fecha, comenzó el conflictu bélicu pol control de Nagorno Karabaj, un enclave autónomu dientro d'Azerbaixán pero de mayoría armenia. El conflictu causó 750.000 refuxaos y la perda del 14% del territoriu.
Gobiernu y política[editar | editar la fonte]
Azerbaixán ye una República presidencial. El Presidente ye elixíu per un periodu de 5 años. El poder llexislativu ta en manes de la Asamblea Nacional, un muérganu elixíu democráticamente y que tien 50 miembros.
La mayoría d'edá ta nos 18 años.
Los críticos del sistema políticu considérenlu en realidá una cleptocracia. La corrupción ta instalada en tolos niveles.
Organización político-alministrativa[editar | editar la fonte]
Azerbaixán ta dividida en:
- 59 rayones (rayonlar; rayon - singular),
- 11 ciudaes* (saharlar; sahar - singular),
- 1 república autónoma** (muxtar respublika);
Rayones[editar | editar la fonte]
- Abşeron
- Ağcabədi
- Ağdam
- Ağdaş
- Ağstafa
- Ağsu
- Astara
- Balakən
- Bərdə
- Beyləqan
- Biləsuvar
- Daşkəsən
- Şabran
- Füzuli
- Gədəbəy
- Goranboy
- Göyçay
- Hacıqabul
- İmişli
- İsmayıllı
- Cəbrayıl
- Cəlilabad
- Kəlbəcər
- Kürdəmir
- Laçın
- Lənkəran
- Lerik
- Masallı
- Neftçala
- Oguz
- Qəbələ
- Qax
- Qazax
- Qobustan
- Quba
- Qubadlı
- Qusar
- Saatlı
- Sabirabad
- Salyan
- Şəki
- Şamaxı
- Şəmkir
- Samux
- Siyəzən
- Şuşa
- Tərtər
- Tovuz
- Ucar
- Xaçmaz
- Göygöl
- Xızı
- Xocalı
- Xocavənd
- Yardımlı
- Yevlax
- Zəngilan
- Zaqatala
- Zərdab
Ciudaes[editar | editar la fonte]
- Bakú (Bakı)
- Ganja (Gəncə)
- Lankaran (Lənkəran)
- Mingachevir (Mingəçevir)
- Naftalan (Naftalan)
- Shaki (Şəki)
- Shirvan (Şirvan)
- Shusha (Şuşa)
- Sumqayit (Sumqayıt)
- Khankendi (Xankəndi)
- Yevlax (Yevlax)
República autónoma de Najicheván[editar | editar la fonte]
La República Autónoma de Najicheván divídiese en siete rayones y una ciudá.
Rayones[editar | editar la fonte]
- Babek Rayonu (Babək)
- Julfa Rayonu (Culfa)
- Kangarli Rayonu (Kəngərli)
- Ordubad Rayonu (Ordubad)
- Sadarak Rayonu (Sədərək)
- Shahbuz Rayonu (Şahbuz)
- Sharur Rayonu (Şərur)
Ciudaes[editar | editar la fonte]
- Najichevan Sahari (Naxçıvan)
Xeografía[editar | editar la fonte]
El relieve d'Azerbaixán ta condicionáu pola cordillera del Caúcasu, qu'algama una altitú de 4.480 metros nel monte Bazar Djuzi. Sólo la fastera sur (atravesada pol ríu Kura) permite l'agricultura.
Perteneciente a Azerbaixán pero separtada físicamente d'él, alcuéntrase la república autónoma de Naxcivan (o Nakhichevan), que llenda con Irán y Armenia.
L'enclave de Nagorno Karabaj paez definitivamente perdíu.
Economía[editar | editar la fonte]
Pese a los abondantes recursos petrolíferos, el país nun pudo hasta agora salir del marasmu económicu que siguió al esborru de la Xunión Soviética.
La economía ta basada na industria, incluyendo construcción de maquinaria, refináu de petroleu (del que'l país ye un productor mui importante), industria testil y química.
L'agricultura respresenta un terciu del PIB. Los regadíos tan perestendios. Nes tierres baxes, al llau del Mar Caspi u'l clima permite'l cultivu d'algodón, frutes, té, tabacu y otros cultivos típicos de los climes subtropicales. El guxán de seda cultívase pa'l so aprovechamientu na industria testil. Nes zones monteses del norte y del oeste prautícase la ganadería: vaques, oveyes y cabres. Nel Mar Caspiu praútícase la pesca, ente la qu'hai que citar la del esturión.
Demografía[editar | editar la fonte]
Alredor del 93% de la población ye étnicamente azerbaixana. Esti pueblu ta presente n'Irán, u esisten dos provincies del mesmu nome.
El restu de la población ye rusa y d'otres etnies.
Referencies[editar | editar la fonte]
Países d'Asia | ||
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme |
Organización pa la Cooperación Islámica | ||
---|---|---|
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme
Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte |