De Wikipedia
Nome
Detalles
Ingredientes Tanín, agua y cafeína
Materiales usaos agua caliente (es) Traducir
hojas de té (es) Traducir
azucre
Tanín
agua
cafeína
Productu natural de Camellia sinensis
Más información
Historia historia del té (es) Traducir
Caráuter unicode 🍵, ☕ y ⛾
[editar datos en Wikidata]
Planta del Té

La pallabra remanez del chinu 茶, que tien delles pronunciaciones según seya'l dialeutu chinu usáu. Dos d'elles esportárense a otros países: "cha" y "te". Dalgunes llingües tomaron el vocablu "te", como l'asturianu, francés o l'inglés, y otres tomaron la forma "cha", como'l xaponés, rusu o portugués.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

El ye un arbustu. Tamién se denoma asina al fervinchu, ferviellu o infusión tresnáu a bas de les fueyes ensugaes y mazaes, o biltos del arbustu Camellia sinensis o Camellia viridis n'agua calecío, que s'usa como bebida, n'usos d'estimulante, estomacal y alimentariu. El té pue caltener tamién otres yerbes, especies o frutes usaes como saborguizantes.

L'arbustu tien munches ramificaciones, d'ente 1 y 2 metros d'altor, pue algamar inclusive los 12 m, magar que ye raro. Les fueyes son siempres verdes, lanceolaes haza delantre ya inclusive del revés u oblongovaes, d'unos 4 cm d'anchor y d'ente 3 a 12 cm de llargo, sobro les que resalta una fuerte ñerviación. Les flores tan en grupos de 2 ó 3 o bien aisllaes, de color blancu, atenllaes haza abaxo, y arumátiques. Les flores de Camellia japonica son irguíes.

L'arbustu xorreció montés a lo llargo de la historia, nel Estremu Oriente, magar qu'anguaño cultívase en munchos llugares aparte, si se fai nun tarrén pocu fértil, suel ser sobro una terraza. Suel descogollase'l centru y podalu pa que nun supere los 2 metros d'altor, y facer menos abegosa la xera de la recolleición. A partir del tercer añu, les fueyes puen collechase con redimientu.


Historia[editar | editar la fonte]

Plantación de té en Malasia.

El vezu de servise de les fueyes del té pa dar bon tastu al agua fervío, usóse per primer vegada na China alrodiu del añu 2500 e.C.. El té toma contautu colos europeos per primer vegada na India, cuando los portugueses aporten en 1497, darréu que na India l'usu del té taba abondo espardíu. El primer fardáu de té, debió d'aportar a Ámsterdam (Holanda), haza'l 1610, por iniciativa de la Compañía de les Indies Orientales. En Francia nun apaez hasta 1635 o 1636. N'Inglaterra, el té prieto aporta a traviés d'Holanda y de los cafeteros de Londres que lu punxeron de moda haza'l 1657.

El consumu de té namái algamó notoriedá, n'Europa nos años 1720-1730. Entama entós un tráficu direutu ente China y Europa, magar que namái una micada d'Europa oriental, Holanda ya Inglaterra, consumíen la nueva bebida. En Francia consumíase mui poco, Alemaña prefería el café y España yera entá menos aficionada. Pero col tiempu y l'aida de los comerciantes europeos, el té aportó a toles estayes del mundu, ya foren llugares pal so cultivu como llugares pal so consumu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]