Europa
| Europa | |
|---|---|
|
| |
| y | |
| Alministración | |
| Xeografía | |
| Coordenaes | 50°N 10°E / 50°N 10°ECoordenaes: 50°N 10°E / 50°N 10°E |
|
| |
| Superficie | 10180000 km² |
| Llenda con | Asia |
| Puntu más altu | Monte Elbrús |
| Demografía | |
| Población | 741 447 158 hab. (2016) |
| Densidá | 72,83 hab/km² |
| Más información | |
| Estaya horaria | Europe/Athens |
Una de les grandes penínsules d'Eurasia, a la que nómase continente por razones históriques y culturales. Europa asítiase na metá oriental del Hemisferiu Norte, dende l'Océanu Glacial Árticu pel norte hasta'l mar Mediterraneu pel sur. Pel oeste llenda col Océanu Atlánticu.
Índiz
Xeografía física[editar | editar la fonte]
Artículu principal: Xeografía física d'Europa
Estensión: 10.530.750 km², (7% de les tierres emerxíes).
Xeografía humana[editar | editar la fonte]
Artículu principal: Xeografía humana d'Europa
La población ye de color blancu, estremándose ente dos grandes grupos subétnicos: los nórdicos cola piel blanca nidia y pelo roxo; y los mediterráneos que puen tener la piel blanca nidia hasta la piel morena prieta, pelo castaño prieto o negro. El pelo ye ondaláo nos dos grupos.
Ocupáronla íberos, celtes, xermanos, viquingos, llatinos, etruscos, helenos, eslavos etc... con orixe conocíu nel continente y con inmigraciones de: (árabes, xudíos, fenicios, asirios, xitanos, etc.).
Idiomes[editar | editar la fonte]
Del llatín: Les llingües romances como l'asturianu, castellanu, aragonés, francés, italianu, rumanu, portugués, gallegu, catalán, occitanu etc., del xermanu (inglés, holandés, alemán, frisón, suecu, danés, noruegu etc.), del eslavu (búlgaru , rusu, polacu, checu, bielorrusu etc.), del célticu (irlandés, gaélicu escocés etc.) del helénicu (el griegu), del iliriu (albanu), llingües asiátiques (húngaru, finlandés, turcu etc.). L'euskera o vascu tien un orixe desconocíu.
Relixón[editar | editar la fonte]
La relixón mayoritaria d'Europa ye la cristiana, siendo a grandes rasgos los xermanos protestantes, los llatinos católicos y los eslavos ortodoxos.
Historia[editar | editar la fonte]
Artículu principal: Historia d'Europa
La única especie humana autóctona foi l'Homo neanderthalensis.
Ver tamién
- Grecia antigua
- Roma antigua
- Feudalismu
- Imperio Carolinxu
- Sacru Imperiu Romano-Xermánicu
- Renacimientu
- Ilustración
Xeografía política[editar | editar la fonte]
Los países europeos son los que vienen darréu:
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Europa.- Xunión Europea
| Países d'Europa | ||
| Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Herzegovina | Bulgaria | Chequia | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marín | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre
Dependencies: Acrotiri y Dhekelia | Xibraltar | Guernsey | Islles Feroe | Islla de Man | Xerséi | Svalbard ya Islla Jan Mayen Rexón autónoma: Islles Åland Países con status discutíu: Abḥasia | Kosovu | Osetia del Sur | Transnistria | ||