Italianu
| Italiano (Italianu) | ||
|---|---|---|
| Faláu en: | En 26 países, au la comunidá d'emigraos italianos ye importante, ente ellos: |
|
| Rexón: | Europa meridional | |
| Falantes: | 72 millones | |
| Puestu: | 27º (Ethnologue 1996) | |
| Filiación xenética: | Indoeuropéu Itálicu |
|
| Estatus oficial | ||
| Oficial en: | (sólo n'Istria) Izola / Isola d'Istria Piran / Pirano (Ciudaes d'Eslovenia) Santa Teresa y Vila Velha |
|
| Reguláu por: | Accademia della Crusca
|
|
| Códigos | ||
| ISO 639-1 | it | |
| ISO 639-2 | ita | |
| ISO 639-3 | ita | |
|
|
||
|
||
L'italianu ye una llingua románica, basada na variante toscana, habiendo gran diferencia ente tolos dialeutos italianos hasta'l puntu de considerar variantes como'l lombardu, vénetu, sicilianu, etc.. como idiomes propiamente dichos. Dende esti puntu de vista l'italianu oficial fálenlu como idioma maternu menos de 30 millones de persones.
El toscanu impúnxose tres la reunificación italiana por ser la variante más prestixosa al escribir Dante, Boccaccio y Petrarca les primeres grandes obres lliteraries de la península itálica na Baxa Edá Media.
Presencia del italianu nel mundu[editar | editar la fonte]
L'italianu fálase n'Italia, u ye idioma nacional, en dos cantones del sur de Suiza u ye cooficial, y notros munchos países.
Destaquen los 4 millones d'italoparlantes n'Estaos Xuníos.
Posición dientro de la Familia Románica[editar | editar la fonte]
La consideración de llingua única a tolo que se fala n'Italia ye bien abegoso: los idiomes descendientes del llatín estrémense en dos grupos: l'oriental, qu'inclúi al rumanu y aromúnicu (macedorrumanu) y l'occidental, dividíu en llingües galo-ibériques como'l francés, les demás llingües d'oil, l'occitanu, francoprovenzal, retorromanu y les llingües galo-italianes (lombardu, piamontés, vénetu, ligur, etc.) y la rama italo-dálmata, qu'inclúi l'estintu dálmata, el sicilianu, calabrés, napolitanu y el propiu "italianu" o toscanu. La llinia divisoria ente galoitalianes y italodálmates ta asitiada xusto nel entamu de la península cerca de Rímini.
Pola imposición del toscanu, idiomes con antigua tradición lliteraria como'l vénetu o que gozaron del estatus d'idioma oficial, como'l piamontés nel Reinu de Piamonte-Cerdeña, la llingua ligur na República de Xénova o'l Napolitanu nel Reinu de les Dos Sicilies, tan arrequexaos anguaño a la categoría de dialeutos, magar qu'Italia reconoz como idiomes al sardu y friulián, magar que nenguna d'estes llingües caben dientro de la rama ítalo-dálmata.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- Diccionario Freelang - Diccionariu italianu-español/español-italianu.
- Luigi de Bellis Lleiciones de grámatica (n'italianu)