Xeografía física d'Europa

De Wikipedia

Xeográficamente Europa ye parte de la zona continental conocida pol nome d'Eurasia. Europa espárdese dafeche per 43 países (o 49 según criterios políticos) nuna estensión de 10.532.000 km². La orografía europea ye mui variada. Nesti continente viven 700 millones de persones.

Les llendes ente Europa y Asia defínense xeográficamente polos Montes Urales nel este y l'Océanu Atlánticu nel oeste.

Les fasteres xeográfiques principales d'Europa son de norte a sur:

Clima[editar | editar la fonte]

El clima d'Europa ye moderáu. Nes fasteres occidentales correspuenden al dominiu atlánticu, con una temperatura media añal de 10 °C, amenorgando col altor, y perabundantes precipitaciones, de ñeve n'altura mentanto l'iviernu en bona parte de la Europa Setentrional. Nes fasteres allugaes alredor del Mar Mediterraneu'l clima ye mediterráneo, suave n'iviernu y calorosu en branu con escases precipitaciones n'iviernu, primavera y seronda.

Flora y fauna[editar | editar la fonte]

N'Europa hai una gran bayura d'especies vexetales y animales. Ente las vexetales domeñan nel norte, centru y norleste d'Europa los carbayos, arces, bidules, teixos, acebales y pinos, xunta a pastos de montaña y praderes alpines nes rexones de los Alpes. Nel sur d'Europa atópense enzineos, sufreirales y árboles frutales comu zrezales, piescales y naranxales.

La riqueza del reinu vexetal trae consigu una gran variedá de fauna. Dende los animales domésticos, pasando poles vaques, oveyes, cabres, caballos o gües amás d'otres especies salvaxes en peligru d'estinción comu l'osu, el llobu, el xabaril, l'esguilu, la llóndriga, l'argaille, el venáu o'l robezu.

Ríos y llagos[editar | editar la fonte]

Los ríos más llargos d'Europa son:

  1. Volga 3,690 km
  2. Danubiu 2,860 km
  3. Ural 2,428 km
  4. Dnieper 2,290 km
  5. Don 1,950 km
  6. Pechora 1,809 km
  7. Kama 1,805 km
  8. Oka 1,500 km
  9. Belaya 1,430 km
  10. Nistru 1,352 km
  11. Rin 1,320 km
  12. Elba 1,165 km
  13. Vístula 1,047 km
  14. ríu Sava, 933 km

Los llagos más grandes son:

  1. Llagu de Costanza
  2. Llagu Doiran
  3. Llagu de Llemán
  4. Llagu de Lugano
  5. Llagu Maggiore
  6. Llagu d'Ohrid
  7. Llagu Peipus

Montes y cordales[editar | editar la fonte]

La orografía europea ta domeñada polos Urales nel este, los Alpes en Centroeuropa y los cordales de les penínsules balcánica, itálica ya ibérica nel sur.

Ente los cordales máis importantes d'Europa tán:

  1. Alpes
  2. Apeninos
  3. Cárpatos
  4. Cáucasu
  5. Cordal Balcánicu
  6. Macizu Central
  7. Pirineos
  8. Urales


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]