Turkmenistán

Coordenaes: 39°N 60°E / 39°N 60°E / 39; 60
De Wikipedia
Turkmenistán
Türkmenistan Respublikasy
estáu soberanu
Bandera de Turkmenistán (es) Traducir Escudo de Turkmenistán (es) Traducir
Himnu nacional Himnu nacional de Turkmenistán
Alministración
Nome oficial Türkmenistan (tk)
Capital Axgabat
Forma de gobiernu República
presidencialismu
Presidente de Turkmenistán (es) Traducir Serdar Berdimuhamedow (dende 19 marzu 2022)
Llingües oficiales Turcomanu
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 39°N 60°E / 39°N 60°E / 39; 60
Superficie 491210 km²
% agua 4,9 %
Costes 970 km
Llenda con -- km
Puntu más altu Monte Aýrybaba (es) Traducir
Puntu más baxu Depresión del Turán
Demografía
Población 6 117 933 hab. (2021)
Densidá 12,45 hab/km²
Xentiliciu turcomanu[10]
turcomana[11]
Esperanza de vida 67,835 años
IDH 0,745 (2021)
Tasa de fertilidá 2,301 (2014)
Economía
Moneda Manat turcomanu
Bancu central Banco Central de Turkmenistán (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .tm
Códigu telefónicu +993
Códigu ISO 795 / TKM / TM
Estaya horaria UTC+05:00 y Asia/Ashgabat (en) Traducir
turkmenistan.gov.tm y turkmenistan.gov.tm…
Cambiar los datos en Wikidata

Turkmenistán (en turcomanu: Türkmenistan /tʏɾkmønʏˈθːɑːn/) ye un país d'Asia Central, llenda al noroeste con Kazakstán, norte y nordeste con Uzbequistán, al suroeste con Irán, al sureste con Afganistán y al oeste col Mar Caspiu; dominada la mayor parte del país pol desiertu de Karakum, altraviésenla los ríos Amu Daria, l'Atrak y el Murgab. Foi una de les repúbliques constituyentes de la Xunión Soviética como la República Socialista Soviética de Turkmenistán hasta la so disolución en 1991.

Historia[editar | editar la fonte]

El territoriu de Turkmenistán tuvo pobláu dende l'antigüedá. Les tribus turcomanes dedicaes a la cría de caballos aportaron al territoriu en tiempos remotos, posiblemente procedentes de los montes Altái, y van afincase na redolada del desiertu Karakum, llegando hasta Persia, Siria y Anatolia.

L'exercitu rusu fizo la so entrada nel territoriu ente les décades de 1860 y 1870. En 1869, crease'l puertu de Krasnovodsk, y yá nel 1874 afítase la presencia rusa cola creación del distritu militar de Trescaspia. Anexonada pol Imperiu Rusu ente 1865 y 1885, en 1890 el control rusu sobre Turkmenistán yera dafechu.

En 1917 lleguen aires de revolución, y demientres la guerra civil (1918-1920) Turkmenistán tamién va tar nel frente de la batalla. Una vegada establecida la Xunión Soviética, el territoriu de Trescaspia (reorganizáu dendde 1921 como Turquestán) establezse como a una república autónoma, pa camuda aquel mesmu añu a ser una de les repúbliques constituyentes de la Xunión.

Naquella dómina, fíxense les llendes de la república soviética, y desendolquense ambiciosos proyeutos p'aprovechar los sos recursos naturales en beneficiu de la Xunión Soviética. Tamién creense sistemes de regadíu y, adulces, la producción d'algodón y petroleu tresna nuna de les actividaes económiques cimeres.

Depués de la disolución de la Xunión Soviética, Turkmenistán faise estáu independiente. El controvertíu presidente Saparmurat Niyazov tien dominada la vida política del país dende entós.

Demografía[editar | editar la fonte]

  • 5.042.920 hab.
  • 10,3 hab/km²

Xeografía[editar | editar la fonte]

Organización alministrativa[editar | editar la fonte]

Turkmenistán dixébrase en cinco provincies (welayatlar, singular welayat): Balkan, Ahal, Daşoguz, Lebap y Mary; y una ciudad autónoma: Axgabat.

Mapa de las provincias de Turkmenistán.Provincia de BalkanProvincia de DaşoguzProvincia d'AhalProvincia de LebapProvincia de Mary
Mapa de las provincias de Turkmenistán.
División ISO 3166-2 Capital Superficie[12] Población (2005)[12] Mapa
Axgabat Axgabat 470 km² 871.500
1. Ahal TM-A Annau 97.160 km² 939.700 1
2. Balkan TM-B Balkanabat 139.270 km² 553.500 2
3. Daşoguz TM-D Daşoguz 73.430 km² 1.370.400 3
4. Lebap TM-L Türkmenabat 93.730 km² 1.334.500 4
5. Mary TM-M Mary 87.150 km² 1.480.400 5

Economía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/turkmenistan. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 5. Supports qualifier: data de principiu.
  10. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  11. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  12. 12,0 12,1 Statistical Yearbook of Turkmenistan 2000-2004, National Institute of State Statistics and Information of Turkmenistan, Ashgabat, 2005.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme
Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte