Bratislava
Apariencia
|
| |||||
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Rexones | Rexón de Bratislava | ||||
| Tipu d'entidá | ciudá | ||||
| Cabezaleru/a del gobiernu | Matúš Vallo | ||||
| Nome oficial | Bratislava (sk) | ||||
| Nome llocal |
Bratislava (sk) Pozsony (hu) Pressburg (de) Prešporok (sk) Bratislava (cs) | ||||
| Códigu postal |
8XX XX | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 48°08′41″N 17°06′46″E / 48.1447°N 17.1128°E | ||||
| Superficie | 367.664262 km² | ||||
| Altitú | 152 m[1] | ||||
| Demografía | |||||
| Población | 479 389 hab. (31 avientu 2024) | ||||
| Porcentaxe | 65.1% de Rexón de Bratislava | ||||
| Densidá | 1303,88 hab/km² | ||||
| Más información | |||||
| Fundación | 907 | ||||
| Prefixu telefónicu |
2 | ||||
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar) UTC+02:00 (horariu de branu) | ||||
| Llocalidaes hermaniaes |
Cracovia, Kiev, Vilnius, Viena, Praga, Turku, Ulm, Tesalónica, Székesfehérvár, Perugia, Parma, Rotterdam, Liubliana, Alexandría, Sofía, Yereván, Bremen, Brno, Cleveland, Dublín, Ciudad Ho Chi Minh, Xerusalén, Maribor, Moscú, Namur, Portland, Ruse, Larnaca Municipality (en) | ||||
| bratislava.sk | |||||
Bratislava (nome eslovacu anterior: Prešporok, Prešpurek, Prešpurk; alemán Pressburg, Preßburg; húngaru Pozsony[2]) ye la ciudá más grande y capital d'Eslovaquia. Tien una superficie de 367,58 km². Ellí viven cerca de 426.000 habitantes (2005). La ciudá allúgase na saya del macizu Malé Karpaty, a la vera del ríu Danubiu. Ta dividida en 17 distritos urbanos (mestské časti).
La primera mención de Bratislava data del sieglu X.
Cultura
[editar | editar la fonte]Bratislava ye'l centru históricu cultural d'Eslovaquia. Por mor d'esti carácter multicultural, la cultura llocal ta influyenciada por varios grupos étnicos, incluyendo alemanes, eslovacos, húngaros, y xudíos.

Llocalidaes hermaniaes
Les ciudaes hermaniaes con Bratislava son:
- Noci (en)
(
Italia) - Parma (
Italia) - Praga (
Chequia)[3] - Sofía (
Bulgaria) - Vilnius (
Lituania) - Perugia (dende 1962) (
Italia)[4] - Liubliana (dende 4 marzu 1967) (
Eslovenia)[4] - Kiev (dende 3 abril 1969) (
Ucraína)[5] - Ruse (dende 1971) (
Bulgaria)[6] - Alexandría (dende 1974) (
Exiptu)[6] - Cracovia (dende 3 ochobre 1974) (
Polonia)[4] - Turku (dende 1976) (
Finlandia)[4] - Ciudad Ho Chi Minh (dende 1984) (
Vietnam)[6] - Tesalónica (dende 23 abril 1986) (
Grecia)[4] - Székesfehérvár (dende 1989) (
Hungría)[4] - Bremen (dende 1989) (
Alemaña)[6] - Larnaca Municipality (en)
(dende 7 xineru 1989) (
Xipre)[7] - Larnaca (en)
(dende 7 xineru 1989) (
Xipre)[4] - Cleveland (dende 1990) (
Estaos Xuníos)[6] - Portland (dende 1992) (
Estaos Xuníos)[6] - Maribor (dende 1992) (
Eslovenia)[6] - Namur (dende 1992) (
Bélxica)[6] - Rotterdam (dende 1993) (
Reinu de los Países Baxos)[4] - Xerusalén (dende 1995) (
Estáu de Palestina)[6] - Moscú (dende 1999) (
Rusia)[6] - Viena (dende 1999) (
Austria)[4] - Yereván (dende 28 abril 2000) (
Armenia)[6] - Ulm (dende 2003) (
Alemaña)[4] - Dublín (dende 2005) (
República d'Irlanda)[6] - Brno (dende 2008) (
Chequia)[6]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20190218021441/http://jaspi.justice.gov.sk/jaspidd/vzory/008060Pr1.pdf.
- ↑ Votruba, Martin. «Bratislava's Name». Slovak Studies Program. University of Pittsburgh. Archiváu dende l'orixinal, el 2010-06-02. Consultáu'l 2010-06-20.
- ↑ URL de la referencia: http://bratislava-city.sk/bratislava-twin-towns/.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 URL de la referencia: https://zastupitelstvo.bratislava.sk/data/att/11916.pdf.
- ↑ URL de la referencia: https://old.kyivcity.gov.ua/files/2018/2/15/Mista-pobratymy.pdf.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 URL de la referencia: http://www.bratislava.sk/vismo/dokumenty2.asp?id_org=700000&id=11040960&p1=11050134.
- ↑ «Twinnings of Larnaka» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 14 agostu 2018. Consultáu'l 14 agostu 2018.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Sitiu web oficial (n'inglés, alemán, eslovacu)