Aeropuertu Internacional Ministro Pistarini

Coordenaes: 34°49′20″S 58°32′09″W / 34.82222°S 58.53583°O / -34.82222; -58.53583
De Wikipedia
Aeropuertu Internacional Ministro Pistarini
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: EZE • OACI: SAEZ
Llocalización
PaísBandera d'Arxentina Arxentina
ProvinciaBandera de la Provincia de Buenos Aires Provincia de Buenos Aires
Partido (es) Traducir Partido de Ezeiza (es) Traducir
Ciudá Ezeiza
Coordenaes 34°49′20″S 58°32′09″W / 34.82222°S 58.53583°O / -34.82222; -58.53583
Aeropuertu Internacional Ministro Pistarini alcuéntrase n'Arxentina
Aeropuertu Internacional Ministro Pistarini
Aeropuertu Internacional Ministro Pistarini
Aeropuertu Internacional Ministro Pistarini (Arxentina)
Altitú 21 m y 20,5 m
Historia y usu
Apertura1949
Xestión Aeropuertu Arxentina 2000
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Buenos Aires
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini (FAA: EZEIATA: EZEOACI: SAEZ), conocíu comúnmente como Aeropuertu Internacional d'Ezeiza, ye una terminal aérea internacional que sirve a Arxentina. Atópase allugáu na llocalidá d'Ezeiza, a unos 35 km al suroeste de la ciudá de Buenos Aires. La categoría OACI ye 4F.

Ye la entrada direuta de vuelos internacionales de llarga distancia al país, una y bones les conexones de cabotaxe y rexonales operen na so mayoría dende'l Aeroparque Jorge Newbery y l'Aeropuertu El Palombar. Ye por eso que ye la terminal aérea más grande y moderna d'Arxentina.

Per otru llau, ye la base d'operaciones a nivel internacional d'Aerolíneas Argentinas. Asina mesmu ye sede de la Estación Aeronaval d'Ezeiza de l'Armada Arxentina.

Inauguráu en 1949, foi mientres trés años la base aérea más grande del mundu. Opera con delles aereollinies y ye l'únicu aeropuertu na rexón en tener conexones aérees escontra los cinco continentes, depués del entamu d'operaciones d'Ethiopian Airlines.[1]

Historia[editar | editar la fonte]

El proyeutu pal aeropuertu deber al xeneral Juan Pistarini, quien presentara'l proyeutu pa la so construcción siendo ministru d'Obres Públiques. El trazáu aprobar pola Llei 12.285, el 30 de setiembre de 1935, pero entá quedaba por definir el terrén onde se diba a construyir. Diba ser l'aeropuertu más grande del mundu y les opciones yeren: onde anguaño ta'l complexu de Dársena Sur, na entá non construyida Avenida Xeneral Paz y el mesmu Ríu de la Plata.

Asitiáronse cuatro estaciones meteorolóxiques y dieron como resultáu que cuando había mal tiempu o borrina la llocalización yera indiferente. Asina se buscaron otros terrenes y finalmente escoyóse'l terrén qu'ocupa anguaño. La razón pa esta eleición foi principalmente que yera subrasante (embaxo había tosca) y eso dexaba prescindir del pedregullo. El suelu d'esi tipu economizaba millones de pesos y munchos meses de trabayu. Irónicamente, prefirieron resalvar los problemes que la zona sufre por enllenes y borrina mientres gran parte del iviernu, anque nunca estos factores climáticos interfirieron la operación normal del aeropuertu.

En 1944, siendo vicepresidente d'Edelmiro Julián Farrell, el mesmu Pistarini reglamentó los terrenes a ocupar, dio en espropiar 7.000 ha n'unu de los llugares más baratos, enantes propiedá de la Estancia "Los Remedios". El so construcción empecipió'l 22 d'avientu de 1945, cuando s'asitió la primer piedra y terminalo tomó cuasi cuatro años. Lleva'l nome de Ministru Pistarini n'honor al principal impulsor del proyeutu.

Foi inauguráu oficialmente'l 30 d'abril de 1949, mientres la primer presidencia de Juan Domingo Perón, y talo como s'adelantrara, l'Aeropuertu Internacional d'Ezeiza foi per dellos años el más grande del mundu en términos de superficie (non por tráficu nin edificios construyíos).

Güei concentra'l 85% del tráficu internacional d'Arxentina, al que se dedica cuasi en forma esclusiva, yá que los servicios nacionales utilicen preferentemente el céntricu Aeroparque Jorge Newbery. Nel momentu de la so inauguración cuntaba con tres pistes: de 3.300 x 80 m, 2.900 x 70 m y 2.200 x 30 m respeutivamente, nuna superficie de 3.475 ha y una aerostación de 7,1 hai. Los trés pistes crúciense talmente que nel so centru formen un triángulu equilláteru. Esti tipu de trazáu que s'utilizaba na dómina por cuenta de la mayor dependencia de la direición del vientu nes operaciones.

El 28 de setiembre de 1998, la empresa Aeropuertu Arxentina 2000 fíxose cargu del aeropuertu, nel marcu de la privatización del Sistema Nacional Aeroportuario.[2]

En 1998 la subsidiaria llocal de ADB (anguaño una compañía de Siemens AG) instaló un sistema de control y monitoreo de lluces individual. Darréu tuvo al so cargu la renovación de los dos principales pistes: la 11/29 y la 17/35. La pista 05/23 dexar d'utilizar. Les obres de renovación de la pista 17/35 concluyeron nel 2000 y de siguío realizáronse meyoramientos na pista 11/29.

El sistema de llume del aeropuertu foi forníu con un nuevu sistema d'aproximamientu, nueves lluces indicadores d'entamu y final de pista, una completa zona d'aterrizaxe y un sistema de llinia central, sistemes PAPI, nueves lluces llaterales y centrales pa les calles de rodaxe, nuevos reguladores constantes de corriente llétrica y nuevos tresformadores. Les obres nel encruz de dambes pistes fueron un gran desafíu, yá que se llevaron a cabu ensin atayar les operaciones de tráficu aereu. Como resultáu de les obres, dende avientu de 2002, dambes pistes d'aterrizaxe fueron recategorizadas a la CAT IIIa pola OACI. El siguiente pasu foi la instalación d'un nuevu ALCS (Airfield Lighting and Control System o Sistema de Llume y Control del Aeropuertu) y una actualización al sistema de control y monitoreo de lluces individual (d'una versión DOS a una interfaz basada nel sistema operativu Windows).[3]

Na 12ª edición del World Travel Awards (2005) que se realizó en Londres, foi estremáu como'l meyor aeropuertu de Sudamérica.[4]

En setiembre de 2009 empezó la construcción de "Ezeiza 2009", diseñáu pol estudiu MSGSSS. Na primer etapa del proyeutu baltáronse depósitos y l'antigua terminal de cargues pa dar llugar al sector de cabotaxe ya internacional d'Aerolíneas Argentinas de la nueva terminal C, que tuvo de tar operativu pa ochobre de 2010, momentu nel cual el Aeroparque Jorge Newbery cerró por xeres de caltenimientu. Darréu baltaríase la Terminal B pa la construcción d'árees de facturación y el nuevu espigón internacional, pero per falta de presupuestu atrasar hasta 2016 onde se siguen coles obres y tiense previstu que rematen pa 2017. Enagora terminóse de la nueva terminal B el sector de preembarque el cual inclúi 3 posiciones especiales con múltiples pasareles telescópiques p'atender al Airbus A380. Darréu va ampliase y va remocicar l'área manera de la Terminal A, dexando dixebrar en dos plantes el fluxu de pasaxeros que parten d'aquellos qu'apuerten. Na última etapa construyóse un nuevu estacionamiento soterrañu de carauterístiques similares al que tien anguaño la Terminal A pero con mayores comodidaes, como una capacidá sensiblemente mayor y una conexón por túnel al edificiu terminal. L'aeropuertu d'Ezeiza puede atender a 13 millones de pasaxeros per añu.[5]

En 2014, un estudiu realizáu ente más de 90.000 usuarios d'eDreams, compañía de viaxes n'Internet, determinó que la sala V.I.P. d'Aerolíneas Argentinas, el Salón Cóndor, na Terminal C del aeropuertu d'Ezeiza, atopábase séptima ente los diez puestos mundiales y el primeru n'América Central y del Sur.[6]

En mayu de 2015, trés llexisladores de la provincia de Salta solicitaron ante la Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina que l'aeropuertu seya renombráu como Aeropuertu Internacional Islles Malvines. Yá en 2012 otru diputáu nacional, presentara un proyeutu de llei pidiendo que l'aeropuertu llamárase Malvines Arxentines.[7]

Modernización[editar | editar la fonte]

Ampliación realizada en 2013

N'agostu de 2015, el ministru del Interior y Tresporte, Florencio Randazzo inauguró les primeres puertes forníes con teunoloxía biométrica nel aeropuertu d'Ezeiza.[8]

En xineru de 2017, el ministru del Interior, Rogelio Frigerio, presentó'l sistema d'Información Antemanada de Pasaxeros. Al traviés del mesmu, obligar a les llinies aérees a brindar información sobre los viaxeros primero qu'apuerten o egresen del país. El sistema, conocíu como API poles sos sigles n'inglés Advanced Passenger Information, dexa entainar los tiempos de trámites migratorios y llograr información precisa sobre los antecedentes delictivos penales de los pasaxeros qu'ingresen al país.[9]

En xunetu de 2017, remató la obra de construcción d'una pista secundaria en Ezeiza y habilitóse una nueva conexón vial y piatonal qu'entaína'l pasu ente terminales. La inversión envalorada pa concluyir el proyeutu ye de más de 600 millones de pesos, que va ser financiada en xunto ente'l Ministeriu de Tresporte y el concesionariu Aeropuertos Arxentina 2000.[10]

En marzu de 2018, el gobiernu arxentín presentó un plan d'inversión de $15.000 millones col fin de tresformar l'Aeropuertu Internacional d'Ezeiza. El proyeutu busca aumentar la capacidá del aeropuertu, sumar nueves posiciones p'aviones y aumentar la cantidá de servicios disponibles.[11]

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Rutes Internacionales con mayor confluencia de pasaxeros en Ezeiza (2017)[14]
Ranking Ciudá Pasaxeros (2017) Pasaxeros (Ene - Jul 2018) Variación Aereollinies (2017) Aereollinies (2018)
1 Bandera de Chile Santiago, Chile 1.164.000 613.000 - Aerolíneas Argentinas, Air Canada, Austral Líneas Aéreas, Sky Airline, LATAM Chile, KLM Aerolíneas Argentinas, Sky Airline, LATAM Chile, KLM
2 Bandera de Estaos Xuníos d'América Miami, Estaos Xuníos 915.000 567.000 -

Aerolíneas Argentinas, American Airlines, LATAM Arxentina

3 Bandera del Perú Lima, Perú 828.000 509.000 1

Aerolíneas Argentinas, Avianca Perú, LATAM Arxentina, LATAM Brasil (ochobre de 2018), LATAM Ecuador, LATAM Perú

4 Madrid, España 770.000 508.000 1

Aerolíneas Argentinas, Air Europa, Iberia

5 Bandera de Brasil São Paulo, Brasil 681.000 528.000 Creciente 2 Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas, Gol Linhas Aereas, LATAM Brasil, Qatar Airways, Turkish Airlines Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas, Ethiopian Airlines, Gol Linhas Aereas, LATAM Brasil, Qatar Airways, Turkish Airlines
6 Bandera de Brasil Rio de Janeiro, Brasil 584.000 431.000 - Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas, Emirates, Gol Linhas Aereas, LATAM Brasil Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas, Emirates, Gol Linhas Aereas, LATAM Brasil, LATAM Paraguay
7 Bandera de Estaos Xuníos d'América Nueva York, Estaos Xuníos 323.000 191.000 1 Aerolíneas Argentinas, American Airlines, United Airlines Aerolíneas Argentinas, American Airlines, United Airlines
8 Bandera d'Italia Roma, Italia 281.000 211.000 Creciente 1 Aerolíneas Argentinas, Alitalia Aerolíneas Argentinas, Alitalia
9 Bandera de Panamá Ciudá de Panamá, Panamá 257.000 176.000 1 Copa Airlines Copa Airlines
10 Bandera de Colombia Bogotá, Colombia 223.000 188.000 Creciente 1 Aerolíneas Argentinas, Avianca, LATAM Brasil Aerolíneas Argentinas, Avianca
11 Bandera d'Alemaña Frankfurt del Main, Alemaña 215.000 137.000 - Lufthansa Lufthansa
12 Barcelona, España 213.000 N/D N/D Aerolíneas Argentinas, Level Level
13 Bandera de Francia París, Francia 194.000 N/D N/D Air France Air France
14 Bandera de Paraguái Asunción, Paraguay 193.000 N/D N/D Austral Líneas Aéreas, LATAM Paraguay Aerolíneas Argentinas, Amaszonas Paraguay, LATAM Paraguay
15 Bandera de Méxicu Ciudá de Méxicu, Méxicu 193.000 134.000 N/D Aeromexico Aeromexico
16 Bandera de Bolivia Santa Cruz de la Sierra, Bolivia 193.000 N/D N/D Aerolíneas Argentinas, Boliviana d'Aviación Aereollinia Arxentines, Boliviana d'Aviación

Accesos[editar | editar la fonte]

La direición del Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini ye: Autopista Riccheri km 33,500 Ezeiza B1802EZE.

Tamién puede aportase al aeropuertu dende la estación de trenes Ezeiza (Llinia General Roca ramal a Ezeiza) al traviés de la llinia 518 (Expreso José María Ezeiza) y dende la estación Monte Grande (tamién llinia Roca ramal a Ezeiza) per mediu de la llinia 394 (Empresa Monte Grande). Los coleutivos son económicos, pero nun tener compartimientos pal equipaxe.

  • Remis: hai delles compañíes qu'ufierten el serviciu de treslláu dende y escontra l'aeropuertu.
  • Taxi: dende la ciudá de Buenos Aires puede utilizase cualquier taxi (el peaxe ye aparte). Nel Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini el serviciu tamién ye emprestáu pola Municipalidá d'Ezeiza (col peaxe incluyíu).[15]

Terminales[editar | editar la fonte]

L'Aeropuertu Internacional d'Ezeiza cuenta con trés terminales de pasaxeros (A,B y C) y una de cargues (TCA). Ver mapa coles terminales de pasaxeros equí

Terminal A[editar | editar la fonte]

Terminal A

Inaugurada nel añu 2000, ye utilizada por cuasi toles aereollinies internacionales qu'operen nel aeropuertu (sacante les compañíes de SkyTeam )

Esta terminal ye la más completa y variada de les 3 que conformen l'aeropuertu. Cuenta con dellos restoranes, chigres, cafés, farmacia, tiendes de souvenirs, llibreríes, conexón WIFI gratis, serviciu de renovación de pasaporte, casa de Corréu Arxentín, kioscos ente otros.

Terminal B[editar | editar la fonte]

Terminal B

Anguaño en remodelación. Solo foi inaugurada la so área de pre-embarque en 2013. Planes pa 2016 son los qu'anguaño s'envaloren pa la finalización de les árees restantes. Tanto d'embarque, como de arribos.

En marzu de 2013 inauguróse la nueva Terminal B, que representa una inversión de 570 millones de pesos. Tres 17 meses d'obra, doblóse asina la capacidá operativa del aeropuertu. El sector cunta con 42,300 m² de plataforma, cinco mangues d'embarque, 28,795 m² cubiertos na terminal, 720 m² pa servicios comerciales y gastronómicos, 20 puestos de check-in, 34 de migraciones y 376 posiciones adicionales de estacionamiento. Amás amestáronse 5,391 m² de pre-embarque internacional, 2,290 m² nel hall de arribos y 200 m² más pa sales V.I.P.[16]

Cuando'l proyeutu tea concluyíu na so totalidá, Ezeiza va tener capacidá p'atender 13 millones de pasaxeros añales y realizar 90,000 operaciones tamién nesi plazu. Amás va cuntar con 186,000m2 de plataforma, 21 pasareles telescópiques, 4,800 cocheres y 200 puestos de check-in. Va Tener capacidá pa procesar 4,000 pasaxeros n'hora pico y, d'esta forma, satisfaer la crecedera inmediata y futuru.

Terminal C[editar | editar la fonte]

Utilizada por Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas y LATAM Arxentina (solu vuelos nacionales) pa los arribos y partíes de los sos vuelos de cabotaxe y pa les partíes de los vuelos internacionales. Tamién ye utilizada pa les partíes de los vuelos de les compañíes de l'alianza SkyTeam -Alitalia - Air France - Delta Air Lines - KLM, sacante Air Europa y Aeroméxico.

Airbus A340 d'Aerolíneas Argentinas na terminal d'Ezeiza

La terminal C “Mercedes Sosa” inauguróse'l 9 de xunetu de 2011. Esta terminal ta allugada nel mesmu sector onde taba la denominada ferradura, que foi baltada pol Arquiteutu Leiton. La nueva terminal tien una superficie de 21.000 metros cuadraos y amiesta al aeropuertu 8 mangues d'embarque, 2500 estacionamientos, cintes d'equipaxe propies, posiciones de rayos X, 12 puestos de migraciones, más de 600 asientos nel área de preembarque, una nueva ponte sobre l'autopista Ricchieri (accesu esclusivu a la terminal de cargues) y un modernu sistema de salvamentu y quemes.[17]

La construcción d'esta nueva terminal de pasaxeros formó parte d'un proyeutu más ampliu pa dotar al aeropuertu de mayor seguridá, infraestructura, servicios y teunoloxía. El proyeutu foi concluyíu en 2013, dotando a Ezeiza cola capacidá p'atender 13 millones de pasaxeros y realizar 90 000 operaciones per añu.

Nesta Terminal realicen les partíes tolos vuelos d'Aerolíneas Argentinas (Nacionales ya Internacionales), como asina tamién les compañíes KLM, Alitalia, Air France y Delta, con quien l'aereollinia local comparte l'alianza SkyTeam y con quien comparte la so exclusividad en dichu edificiu.

Cabo esclariar qu'anguaño tolos arribos internacionales nel Aeropuertu Internacional d'Ezeiza realizar en por Terminal A.

Terminal V.I.P.[editar | editar la fonte]

Aeropuertu Arxentina 2000, la empresa concesionaria del Aeropuertu, anunció en setiembre de 2013, que construyiría una nueva terminal de pasaxeros, invirtiendo la cantidá de 13 millones de pesos. La iniciativa apunta a recibir a aviones más pequeños, como los utilizaos en Aeroparque. La nueva terminal va tener 700 m² con accesu independiente dende l'Avenida Teniente Xeneral Morillas (Sector Industrial Chivatos), una superficie de 15.000m2 destinada a la reconfiguración y ampliación de plataforma y 2.600m2 de estacionamiento vehicular esclusivu pa esti sector y control de seguridá nos accesos. Inda nun se sabe la fecha d'apertura de la nueva terminal.

Infraestructura[editar | editar la fonte]

  • Área de Pistes: 483.897
  • Área de Cais de Rodaxe: 298.720 m²
  • Plataformes: 515.900 m²
  • Sector de Caltenimientu: 15.000 m²
  • Hangares: 5[18]
  • Pistes d'Aterrizaxes y Despegues: 2
  • Mangues Telescopias: 20
  • Posiciones Remotes: 25

L'aeropuertu tien la capacidá p'atender al superjumbo Airbus A380 nel hangar 5.[19]

Destinos y aereollinies[editar | editar la fonte]

Dende l'Aeropuertu Internacional d'Ezeiza puede volar a 12 destinos nacionales y 41 destinos internacionales.