Delta Air Lines

De Wikipedia
Delta Air Lines
aereollinia, negociu y empresa de capital abiertu
Llocalización
Sede Atlanta
Direición Estaos Xuníos
Forma xurídica sociedad de Delaware (es) Traducir
Historia
Fundación2 marzu 1925
Organigrama
Presidente Frank Blake (2016)
Direutor executivu Ed Bastian (2016)
Sector
Industria Tresporte aereu
Aviación
Participación empresarial
Filiales
Propietariu de
Elementos esplotaos Airbus A320
Airbus A330
Boeing 717
Boeing 737 Next Generation
Boeing 757
Boeing 767
Boeing 777
McDonnell Douglas MD-80/MD-90 (es) Traducir
McDonnell Douglas MD-90 (es) Traducir
Airbus A350
Datos económicos
Bolsa de valores S&P 500
Parte de Bolsa de Nueva York DAL (dende valor desconocíu)
Activos totales 60 270 000 000 $ (2018)
Ingresos totales 50 582 000 000 $ (2022)
Beneficiu netu 1 318 000 000 $ (2022)
Beneficiu enantes d'impuestos 3 661 000 000 $ (2022)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Delta Air Lines ye una aereollinia comercial d'Estaos Xuníos que la so base ta asitiada n'Atlanta, Georgia. Ye miembru fundador, xunto con Aeroméxico, Air France y Korean Air, de SkyTeam, una alianza d'aereollinies globales qu'ufierta a los veceros un gran númberu de destinos alredor del mundu, vuelos y otros servicios. Incluyendo a los sos socios de SkyTeam, según socios a nivel mundial de códigu compartíu.

Dende'l 30 d'ochobre de 2008, Northwest Airlines forma parte de Delta, creando asina l'aereollinia más grande del mundu, moviendo a American Airlines, volando a 375 destinos en 66 países, tresportando unos 170 millones de pasaxeros al añu y con cerca de 75.000 emplegaos. El procesu d'integración de NWA a Delta va tardar ente 12 y 24 meses, pa finalmente operar sol mesmu códigu y un solu certificáu.

Delta ye l'aereollinia d'Estaos Xuníos más grande en vuelos tresatlánticos, llegando a más destinos n'Europa y Asia que nenguna otra aereollinia y ye el segundu operador más grande de los Estaos Xuníos n'América Llatina depués d'American Airlines.[ensin referencies]

La so sede principal ye'l Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson, n'Atlanta, qu'en 2004 tresportó a más de 50 millones de pasaxeros, convirtiéndose nel aeropuertu de mayor tráficu internacional del mundu siguíu de Chicago O´hare, el principal hub d'United Airlines y unu de los principales hubs d'American.[ensin referencies]

Amás d'Atlanta, Delta tenía establecíos 3 hubs secundarios en Cincinnati, Nueva York-JFK y Salt Lake City, tres la fusión con Northwest ampliar a 8 incluyendo agora los aeropuertos de Detroit, Memphis, Minneapolis-St. Paul y Tokyo-Narita

Delta utilizó distintos tipos d'aviones al traviés de la so historia, como'l DC-3, Boeing 747, MD-11, Lockheed L-1011 TriStar, Boeing 727, Boeing 737, Boeing 757, Boeing 767, McDonnell Douglas DC-9, DC-8, Airbus A319 y Airbus A320. Delta foi la primer compañía n'utilizar el DC-8 y el DC-9.

A bordu de Delta Air Lines[editar | editar la fonte]

L'entretenimientu a bordu ye una de les principales estratexes de Delta, yá que ta implementando los servicios colos que cuntaben los aviones de Song Airlines, pantalles individuales con diversos servicios multimedia. Delta cuenta con esti serviciu n'aviones de la so flota Boeing 737-800, Boeing 757-200, Boeing 767-400, Boeing 777-200 y el Airbus A319

Pa determinar el serviciu de comíes y bébores que van recibir a bordu los pasaxeros, utilícense diversos criterios, incluyíos la hora de vuelu, la distancia y la clase de serviciu.[ensin referencies]

Apocayá esta compañía foi denunciada ante los "los xulgaos de Hawaii y recoyida pola web de noticies xurídiques CourtHousenews.com [1], los fechos asocedieron en xunetu de 2012, cuando se movió hasta Massachusetts nun avión de la compañía coles mires d'asistir a una conferencia"[2].

Historia[editar | editar la fonte]

Fusión de Delta con Northwest[editar | editar la fonte]

La sede de Northwest Airlines n'Eagan, Minnesota.

A partir del 30 d'ochobre de 2008, Northwest Airlines fai parte de Delta Air Lines, formando asina l'aereollinia más grande del mundu, volando a 375 destinos en 66 países, tresportáu daqué más de 170 millones de pasaxeros al añu, con cerca de 75,000 emplegaos a nivel mundial. El procesu d'integración de NWA a Delta, va tardar ente 12 y 24 meses, pa finalmente operar sol mesmu códigu y un solu certificáu.

Delta Air Lines refuga fusión con US Airways[editar | editar la fonte]

Nel Añu 2006, l'aereollinia d'Estaos Xuníos US Airways llanzó una ufierta de mercar a Delta Air Lines por 8,400 millones de dólares (unos 6,258 millones d'euros) ente líquidos y aiciones, nuna operación que se llevaría a cabu tres la salida de Delta de la quiebra y que desaguaría nuna de les mayores aereollinies del mundu.

US Airways señaló que la unión de los dos compañíes xeneraría unes sinergias añales de 1,650 millones de dólares (1, 290,5 millones d'euros), y que los consumidores tendríen les ventayes d'una compañía "de gran tamañu qu'ufierta un serviciu completu". Una vegada que Delta sala de la proteición por quiebra, los acreedores recibiríen 4,000 millones de dólares (3,128.5 millones d'euros) en metálicu y 78.5 millones d'aiciones del capital d'US Airways.

El conseyeru delegáu de Delta, Gerald Grinstein, señaló que la propuesta de US Airways "de xacíu diba ser analizada", pero amestó que los planes de la so compañía "siempres fueron salir de la quiebra nel primer semestre de 2007 como una aereollinia fuerte que se caltenga en solitariu".

El Tribunal de Quiebres garantizó a Delta'l derechu esclusivu de crear el plan de reestructuración hasta'l 15 de febreru de 2007. Delta dixo: Vamos Siguir avanzando con decisión escontra esi oxetivu", añadió Grinstein.

La compañía resultante de la yá negada fusión operaría col nome de Delta, informo US Airways. Si cerrárase la operación, el nuevu xigante de l'aviación volaría a más de 350 destinos de los cinco continentes y convertiríase na aereollinia con más vuelos tresatlánticos y la segunda en tráficu nel área del Caribe. US Airways ta integrada na alianza Star Alliance, ente que Delta pertenez a Sky Team.

El comunicáu de US Airways nun esclario si la nueva aereollinia tendría la so sede nel llar d'esta compañía, en Tempe (Arizona) o nel de Delta, n'Atlanta (Georgia).

A Principios del 2007, US Airways xube ufierta per Delta a 10,200 millones de dólares frente a 8,400 millones de dólares anteriores. US Airways Group Inc. anunció qu'a principios de dichu añu qu'aumento la so ufierta sobre Delta Air Lines Inc hasta los 10,200 millones de dólares frente a los 8,400 millones ufiertaos enantes.

Citigroup, l'asesor d'US Airways, envaloro qu'esta nueva propuesta va ufiertar a los acreedores ensin asegurar de Delta ente 12,700 y15,400 millones de dólares en valor, lo que representa una prima significativa d'ente 9,400 y 12,000 millones de dólares respeuto al plan de Delta.

La operación seria creativa nos beneficios por aición d'US Airways nel primer añu dempués de completar la fusión.

En xineru de 2007, l'aereollinia d'Estaos Xuníos US Airways Group retiró la so ufierta de compra a Delta Air Lines, depués de que'l comité oficial de los acreedores de Delta informáralu que nun va sofitar la so propuesta.

La compañía US Airways anunció que retiraba la so ufierta de USD 10,200 millones p'adquirir l'aereollinia rival Delta, al nun recibir una respuesta positiva del comité d'acreedores d'ésta aereollinia.

Crisis petrolera[editar | editar la fonte]

Pa marzu de 2008 Delta Air Lines punxo en marcha un plan de retiru voluntariu empobináu a 30,000 trabayadores, más de la metá de la so plantía. Les baxes incentivaes nun afectaron a los pilotos de Delta, que tienen un conveniu sindical propiu, como tampoco a los emplegaos de Comair, l'aereollinia rexonal del grupu, con sede en Kentucky.

Nun comunicáu unviáu al regulador bursátil d'Estaos Xuníos (SEC), Delta anunciaba una serie de midíes destinaes a compensar los precios récor del petroleu y la desaceleración de la economía d'Estaos Xuníos.[ensin referencies]

El plan de retiros, que foi llanzáu n'abril de 2008, afecta a más de la metá de la so plantía, que xubía a 55,000 trabayadores a finales de 2007, y a 47,000 persones según los datos más recién del grupu aereu.[ensin referencies]

L'aereollinia envalorara un preciu pa la compra de petroleu a 90 dólares per barril,[ensin referencies] pero tres una xubida del 20% nos meses entendíos ente xineru a marzu de 2008, llegó a algamar una cotización récor de 111 dólares en Nueva York (Cotización a marzu de 2008).

La notificación de Delta Air Lines tamién tenía previstu retayar nun 5 % la so capacidá nel mercáu d'Estaos Xuníos mientres 2008.[ensin referencies] Por cuenta de esto Delta empezó'l plan de fusión con Northwest Airlines.

Deltalina[editar | editar la fonte]

Katherine Lee Hinton (nacida en 1974), tamién conocida como Katherine Lee, y tamién pol so llamatu Deltalina, ye una azafata americana pa Delta Air Lines y, dende 2008, principal presentadora de videos de seguridá a bordu de Delta. El primer videu de seguridá con Deltalina foi llanzáu en febreru de 2008 y rápido fíxose popular, non yá a bordu, sinón que tamién se convirtió n'unu de los videos más vistos en YouTube pocu dempués del so llanzamientu.

Colos sos pómulos altos y una amplia sorrisa de bienvenida, Lee foi rápido comparada con Angelina Jolie; el llamatu Deltalina (de "Delta" + "-lina") apaeció nos blogues y los comentarios de YouTube.

Ella tamién apaeció en:

Fusión con Aeroméxico[editar | editar la fonte]

En 2016, amosóse'l plan pa realizar una alianza cola aereollinia mexicana Aeroméxico. Esta alianza consiste na compartición de rutes ente Méxicu y Estaos Xuníos. Asina mesmu'l poder usar slots ente los dos compañíes nel Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu. L'alianza foi aprobada a finales de 2016 y, darréu, Delta llanzó una ufierta de compra pol 39.8% d'aiciones d'Aeroméxico.

Accidentes ya incidentes[editar | editar la fonte]

Vuelu de Delta Air Lines 191[editar | editar la fonte]

El vuelu 191 de Delta Air Lines foi un vuelu nacional que cubría la ruta Aeropuertu Internacional Fort Lauderdale-Hollywood - Aeropuertu Internacional de Los Angeles, con escala nel Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth el 2 d'agostu de 1985. El vuelu estrellar nesti aeropuertu en plenu aterrizaxe, cutiendo un tanque d'agua cercano a la pista d'aterrizaxe 17L. 128 pasaxeros y 8 miembros de la tripulación (incluyíos los pilotos y l'inxenieru de vuelu) morrieron xunto con un conductor en tierra, William Mayberry, que pasaba pol aeropuertu; 3 tripulantes de cabina y 24 pasaxeros sobrevivieron al accidente.

L'accidente foi causáu por microrráfagas, un fenómeno meteorolóxicu que consiste en trupes nubes de nube llétrica y vientos de cola fuertes, y que pa 1985 yá se cobrara víctimes n'accidentes similares a ésti, siendo difíciles de detectar con radares meteorolóxicos comunes. Anguaño los radares Doppler forníos n'aviones ya instalaciones en tierra detecten estos fenómenos.[5]

Vuelu de Delta Air Lines 1141[editar | editar la fonte]

El vuelu 1141 de Delta Air Lines yera un vuelu nacional ente Dallas-Fort Worth y Salt Lake City que s'estrelló al desapegar el 31 d'agostu de 1988, matando a 14 persones a bordu y dexando mancaes a 76, por cuenta de que l'avión que realizaba esti vuelu nun tenía los flaps esplegaos pa esta maniobra.

Vuelu de Delta Air Lines 101[editar | editar la fonte]

El vuelu 101 de Delta Air Lines, con ruta Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson - Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini, sufrió un severu desperfecto téunicu al rompese una ala intentando aterrizar nel Aeropuertu Ministru Pistarini. El pilotu tuvo qu'albortar l'aterrizaxe metanes la fuerte nube y volar cola ala averiada, pa dempués efectuar un aterrizaxe d'emerxencia nel Aeropuertu Internacional de Carrasco.[6]

Vuelu de Delta Air Lines 415[editar | editar la fonte]

El vuelu 415 de Delta Air Lines foi un vuelu con ruta Aeropuertu de Madrid-Barajas - Aeropuertu Internacional John F. Kennedy de Nueva York. El 5 d'avientu de 2013, l'aparatu, un Boeing 767-300ER, desapiega de Madrid; seis minutos dempués un fallu hidráulicu parcial obligó a la tripulación a buscar un llugar onde aterrizar. L'avión consiguió aterrizar d'emerxencia nel Aeropuertu de Madrid, dexando partes del fuselaxe y restos de neumáticos na pista d'aterrizaxe 32L. Anque l'avión quedó estrozáu y fora de la pista, nengún pasaxeru nin tripulante foi mancáu.[7]

Destinos[editar | editar la fonte]

Nuevos destinos de Delta Air Lines
Destín Aeronaves Fecha d'entamu !Aeropuertu de Salida (Bases)
A320-200 28 d'ochobre de 2018 Aeropuertu Internacional de Miami

Flota[editar | editar la fonte]

Delta Air Lines[editar | editar la fonte]

La flota d'aviones de Delta Air Lines tien una edá permediu de 16,9 años[8] y a finales d'avientu de 2017 ta compuesta de les siguientes aeronaves:[9][10]

Flota de Delta Air Lines
Aeronaves Total Ordenes Butaques Notes
F J W Y+ Y Total
Airbus A319-100 57 - 12 - - 18 102 132 Toes a incorporar cambeos d'interior.[11]
7 aviones operaos como VIP charters.
Airbus A320-200 62 - 16 - - 18 123 157 Toes a incorporar cambeos d'interior.[11]
Airbus A321-200 34 88[12] 20 - - 29 143 192 Primer A321 (N301DN) apurríu en marzu de 2016
Airbus A320neo - 100 20 - - 30 147 197
Airbus A330-200 11 - 34 - 32 168 234 Toes a incorporar cambeos d'interior (9 completaos).[13]
Airbus A330-300 31 - - 34 - 40 219 293 Toes a incorporar cambeos d'interior (18 completaos).[13]
Airbus A330-900 - 25 TBA TBA TBA TBA TBA TBA Reemplazaren a la flota de llongura media-algame
Airbus A350-900 8 17 - 32 48 - 226 306 Reemplazar a la flota de llongura media algame
Boeing 717-200 91 - 12 - - 20 78 110
Boeing 737-700 10 - 12 - - 18 94 124
Boeing 737-800 77 - 16 - - 36 108 160 43 aeronaves a incorporar cambeos d'interior.[11]
Boeing 737-900ER 89 41 20 - - 21 139 180 Entregues hasta 2018.[14]
Reemplacen los Boeing 757-200s, 767-300s, y Airbus A320s.[15]
Boeing 757-200 100 - 20 - - 29 150 199 Aeronaves vieyes reemplazaes polos Boeing 737-900ER.
56 aeronaves a incorporar cambeos d'interior.[11]
8 aeronaves a incorporar winglets.[16]
41 132 193
20
- 16 44 108 168
Boeing 757-300 16 - 24 - - 32 178 234
Boeing 767-300 2 - 30 - - 35 196 261 Van Ser retiraos a partir de 2018
Boeing 767-300ER 57 - - 26 - 29 171 226 Operador más grande de los Boeing 767.
Toles aeronaves a incorporar Winglets (51 completos).[17]
36 143 208
32 211
Boeing 767-400ER 21 - - 40 - 28 178 246 Operador más grande d'esti tipu.
Boeing 777-200ER 8 - - 37 - 36 218 291
Boeing 777-200LR 10 -
Bombardier CS100 - 75 110
McDonnell Douglas MD-88 109 - 16 - - 25 108 149 Toes modernizáronse en 2016.[18]
McDonnell Douglas MD-90-30 61 - 16 - - 25 117 158 Operador más grande d'esti tipu d'aeronave.
Toes modernizáronse en 2016.
Total 852 348

Galería[editar | editar la fonte]

Comair[editar | editar la fonte]

Delta Shuttle y Delta Air Ellite[editar | editar la fonte]

Publicidá[editar | editar la fonte]

Delta foi patrocinadora oficial de los Xuegos Olímpicos d'Atlanta 1996 y los Xuegos Olímpicos de Salt Lake City 2002. Coles mesmes, l'estadiu del equipu de baloncestu Utah Jazz denominóse Delta Center dende 1991 hasta 2006. Precisamente, Delta tien see en Atlanta y tien un centru de conexones en Salt Lake City.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Deltalina leading safety presentation on flight, Ellen (tv series) May 22, 2007
  2. "This Day in Ellen History", Ellen show, May 22, 2010 (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  3. "Vote for Delta: 17th Annual Gay.com Travel Awards", Russ Hawkins, Delta blogue. April 29, 2009
  4. "Deltalina's travel tips", CNN.com
  5. «NTSB Accident Report AAR-86-05», ntsb.gov (n'inglés)
  6. delta-cuasi s'estrella-al-intentar-aterrizar-en-ezeiza-en-mediu-de-la nube «Un avión de Delta sufrió'l frayatu d'una ala metanes la nube», lanacion.com.ar
  7. «Un avión de Delta Air Lines aterriza fora de pista en Barajas y espáña-y el tren d'aterrizaxe», ABC.es
  8. «Fleet age Delta Air Lines | Airfleets aviation». Consultáu'l 2 de mayu de 2017.
  9. http://www.airfleets.net/flottecie/Delta%20Air%20Lines.htm
  10. https://www.planespotters.net/airline/Delta-Air-Lines
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «Delta to Improve Passenger Comfort on 225 Domestic Narrowbody Aircraft-Jan 8,2014». News.delta.com (Jan 8, 2014). Consultáu'l 25 de xineru de 2014.
  12. 4 September 2013. «Delta Announces Order for 40 Airbus Aircraft». news.delta.com. Consultáu'l 4 de setiembre de 2013.
  13. 13,0 13,1 DL A300 Mods-Civil Aviation forum. «DL A330 Mods». Airliners.net. Consultáu'l 17 de xineru de 2014. Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «DL A330» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  14. Delta Air Lines takes delivery of its first Boeing 737-900 ER
  15. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes B737-900ER order_DL press release
  16. «Delta Air Lines Ordered Boeing 757-200 Winglets July 10, 2013». aviationpartnersboeing.com (21 de xunetu de 2013). Consultáu'l 21 de xunetu de 2013.
  17. «Delta Air Lines Ordered Boeing 767-300ER Winglets July 10, 2013». aviationpartnersboeing.com (21 de xunetu de 2013). Consultáu'l 21 de xunetu de 2013.
  18. «Delta to Upgrade MD-88 and MD-90 Fleet With Enhanced Navigation and Flight Management Systems». delta.com (3 d'abril de 2013). Consultáu'l 24 de payares de 2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]