Saltar al conteníu

Aeropuertu de Madrid-Barajas

Coordenaes: 40°28′20″N 3°33′39″W / 40.4722°N 3.5608°O / 40.4722; -3.5608
De Wikipedia
Aeropuertu de Madrid-Barajas
aeropuertu internacional y aeródromu de tráficu comercial
IATA: MAD • OACI: LEMD
Llocalización
País España
AutonomíaBandera de la Comunidá de Madrid Comunidá de Madrid
ConceyuBandera de la Ciudá de Madrid Madrid
Distritu Barajas
Coordenaes 40°28′20″N 3°33′39″W / 40.4722°N 3.5608°O / 40.4722; -3.5608
Aeropuertu de Madrid-Barajas alcuéntrase n'España
Aeropuertu de Madrid-Barajas
Aeropuertu de Madrid-Barajas
Aeropuertu de Madrid-Barajas (España)
Altitú 610 m
Historia y usu
Apertura22 abril 1931
Dueñu ENAIRE
Xestión ENAIRE
Orixe del nome Madrid
Barajas
Adolfo Suárez
Arquiteutura
Superficie 2400 ha
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Madrid
Instalaciones
Formáu por terminal d'aeropuertu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
AIR EUROPA

L'Aeropuertu Adolfo Suárez Madrid-Barajas (IATA: MADOACI: LEMD),[1][2] enantes Aeropuertu de Madrid-Barajas,[2] ye un aeropuertu español públicu propiedá d'Aena asitiáu na redoma de la ciudá de Madrid, la capital d'España. Ye'l primer aeropuertu español por tráficu de pasaxeros, carga aérea y operaciones,[3]según el quintu d'Europa y ventenu cuartu del mundu por númberu de pasaxeros.[4]

El 23 de marzu de 1929 publicóse'l pliegu de condiciones pa la realización d'un concursu d'eleición de los terrenes pa desenvolver l'aeropuertu civil de Madrid.[5]El concursu cerró'l 15 d'abril y a él presentáronse cuatro propuestes: Carabanchel Alto, Getafe, Vallecas y Barajas, aceptándose finalmente esta última propuesta realizada por Rogelio Sol Mestre. La intención yera sustituyir a los aeródromos de Alcalá, Carabanchel y Getafe, y pallo escoyó una pradería baldía nel nordeste de la capital nel entós conceyu de Barajas (que darréu foi absorbíu per Madrid) de 493 faneges (unes 320 ha), con bones comunicaciones cola capital al traviés de la carretera de Francia (l'actual A-2) y nuna zona despoblada y llibre de torgues. La compra de los terrenes roblóse'l 30 de xunetu de 1930 por un valor de 730 000 pesetes.

El 23 de xunetu convocó un concursu pa la redaición del proyeutu del nuevu aeropuertu, presentándose siete proyeuto distintos. El xuráu del concursu (compuestu por distintos profesionales civiles y militares) escoyó la propuesta del inxenieru marqués de los Álamos y del arquiteutu Luis Gutiérrez de Sotu. Les obres del aeropuertu empezaron namás tener disponibles los terrenes, empezando pola habilitación de la zona d'aterrizaxe y la instalación d'un aerofaro de recalada (primer ayuda al navegación aérea cola que cuntó l'aeropuertu). El 14 d'abril de 1930 autorizar a les compañíes CLASSA, CETFA, CASA y CEA a instalase nel aeropuertu. Abrir al tráficu aereu nacional ya internacional el 22 d'abril de 1931, anque les operaciones comerciales regulares tardaron dos años n'empezar a realizase, pos l'aeropuertu entá siguía n'obres. Xunto al campu de vuelos construyó una pequeña terminal, con una capacidá pa 30 000 pasaxeros añales, amás de dellos hangares y l'edificiu del Avión Club. El primer direutor del aeropuertu foi Jacobo Armijo y Fernández de Alarcón.[6]

La primer llinia regular establecer la compañía Llinies Aérees Postales Españoles (LAPE) cola so llinia a Barcelona. Nos años 30 empiecen los vuelos internacionales. Al españar la Guerra Civil Española, LAPE suspende'l so plan de vuelos. Mientres la guerra realicen servicios bélicos y de tresporte civil con París, Barcelona y la zona norte. Una vegada terminada la guerra, Barajas recupera la so condición d'aeropuertu civil, col aterrizaxe'l 12 d'abril de 1939 d'un avión alemán de compañía Lufthansa.[7] El 1 de mayu de 1939, Iberia treslladó los sos equipos dende Matacán (Salamanca) a Madrid-Barajas.[8]

Orixinalmente, el campu de vuelos yera un gran círculu bordiáu de blancu col nome de Madrid nel so interior, ensin pavimentar, formáu per suelu natural cubiertu de yerba. Rematada la Guerra Civil, empecípiase'l programa d'espansión del aeropuertu nos años 40, cola creación de la sociedá Aeropuertos Tresoceánicos Españoles (ATE). Se pavimenta el campu de vuelos y diséñense nueves pistes, la primera de les cualos entra en funcionamientu en 1944 (la 15-33) que cuntaba con 1,4 km de llargor y 48 metros d'anchu. Al rematar la década l'aeropuertu tenía tres pistes, nenguna de les cualos esiste anguaño.

La era de l'aviación comercial

[editar | editar la fonte]
Vista dende'l mirador de Paracuellos de Jarama. Al fondu, el norte de la ciudá de Madrid, colos sos carauterísticos rascacielos. Más palantre, l'Aeropuertu de Madrid-Barajas. La cercanía del conceyu al aeropuertu xeneró continuos conflictos pola molestia que supón el ruiu de los aviones.[9]

L'apertura del réxime autárquico dexó un despegue del númberu de pasaxeros lo mesmo que de les infraestructures del aeropuertu. En xunetu de 1946, Barajas queda abiertu al tráficu internacional.[10]En 1948 enllargar la pista 15-33 hasta los 3050 m. de llargor y 90 d'anchor, instalándose de la mesma un sistema d'aterrizaxe instrumental SCS-51.[10]Nos años 50 l'aeropuertu supera'l mediu millón de pasaxeros, aumenta a 5 el númberu de pistes y empecípiense les llinies regulares con Nueva York. En 1951 inaugúrase la pista 01-19 de 2600 x 61 m. En 1953 empecípiase la construcción d'un nuevu edificiu terminal, asitiáu al norte del anterior, pero que finalmente nun inclúi la estación de ferrocarril que taba proyeutada. Nel Plan d'Aeropuertu de 1957 Barajas ye clasificáu como aeropuertu internacional de primera categoría.[10]En 1959 instalar nel aeropuertu les compañíes ESSO y Campsa pal suministru de combustible.

Los grandes reactores aterricen en Madrid-Barajas nos años sesenta y la crecedera de tráficu, de resultes del turismu principalmente, enche les previsiones. A principios del deceniu, algámase'l millón doscientos mil pasaxeros, el doble de lo previsto nel Plan d'Aeropuertos de 1957, lo qu'obliga a reformalo en fondura. La Terminal Nacional, actual T2, que s'empezara a construyir en 1953 inaugurar nestes feches, y modifíquense les pistes, creándose una disposición de dos pistes úniques cruzaes, la primera de les cualos, de 4,1 km de llargor entra en serviciu en 1965. En setiembre d'esi añu camuda'l nome del aeropuertu, pasando a adoptar: Aeropuertu de Madrid-Barajas.[10]Tamién s'instalen les primeres/ ayudes radioeléctriques.

En 1969 introducióse un sistema pioneru de control de la avifauna por aciu ferres perdigueros adomaos, qu'eviten que les aves averar al aeropuertu y causen estroces nos aviones nos despegues y aterrizaxes. El primer equipu de halconeros foi entrenáu por Félix Rodríguez de la Fuente. Esi mesmu añu, inauguróse la terminal de carga y la plataforma de estacionamiento d'aviones cargueros.[10]

Nos años 70, cola puxanza del turismu y la llegada del Boeing 747, l'aeropuertu algama los 4 millones de pasaxeros, y empecípiase la construcción de la terminal internacional (actual T1). En 1974, Iberia introduz la ponte aérea ente Madrid y Barcelona, un serviciu con múltiples frecuencies diaries cada pocu tiempu ensin reserva previa.

El mundial de fútbol de 1982 trai consigo importantes reformes pal aeropuertu, cola ampliación y reforma de los dos terminales esistentes.

Saturación y ampliación

[editar | editar la fonte]

Les ampliaciones de los años 1980 fixérense pensando que nun s'encheríen hasta l'añu 2000, sicasí, la crecedera sostenida del tráficu tres la lliberación del mercáu aereu yá fai pensar en 1989 na necesidá de faer daqué pa evitar que l'aeropuertu colápsese dafechu en 1992.[11] Propónse como solución crear un nuevu aeropuertu en Campo Real y cerrar el de Barajas.[12]Yá en 1988 presentó problemes graves de saturación ante la incapacidá de la Direición Xeneral d'Aviación Civil (qu'entós xestionaba l'aeropuertu) pa resolvela.[13] L'alderique xira en redol a dos soluciones distintes: ampliación de les instalaciones esistentes, o bien la construcción d'un nuevu aeropuertu. Optar pola primer solución y en 1991 redáctase un Plan Direutor del aeropuertu de Madrid-Barajas, con un Plan d'Infraestructures hasta un horizonte de quince años y un plan d'aición inmediatu pa responder a les insuficiencias detectaes en 1990. En 1992, alcuérdase l'ampliación del aeropuertu col denomináu «Plan Barajas», que recoyía la primer fase propuesta pol Plan Direutor con un horizonte de capacidá pal añu 2010, y qu'incluyía ente otres la construcción d'una nueva pista, una nueva torre de control, un nuevu edificiu terminal, plataformes y sistemes de tresporte.

Nos años 1990 l'aeropuertu sufre más ampliaciones. En 1994 constrúyese la terminal de carga, l'edificiu de interconexón ente la Terminal Internacional y la Terminal Nacional, y el remozamiento de la torre de control.

En 1997 inaugúrase'l Dique Norte», que ye usáu como terminal esclusivu d'Iberia pa vuelos Schengen. En 1998 inaugúrase la nueva torre de control, de 71 m d'altor, y en 1999 el nuevu «Dique Sur», que supón una ampliación de la terminal internacional. Por estes feches camúdase la distribución de les terminales: El dique sur y la mayor parte de la Terminal Internacional pasen a llamase T1; el restu de la Terminal Internacional y la Terminal Nacional denominar agora T2 y el dique norte denominar T3.

Configuración de pistes del aeropuertu tres l'apertura de la pista 18R-36L en 1998.

El 31 d'ochobre de 1998 inaugúrase la nueva pista 18R-36L,[14]que sustitúi a l'anterior 18-36, que queda fora de serviciu), de 4400 m de llargor x 60 d'anchu, lo que la convierte na más llarga d'Europa.[14] La pista entra en serviciu real el 5 de payares d'esi añu.[15]

En 1999 el Metro de Madrid enllaza l'aeropuertu con Mar de Cristal al traviés de la Llinia 8, llegando a Nuevos Ministerios en 2002. Esto ye'l resultáu d'un vieyu proyeutu anunciáu dende 1989 de xunir Barajas y el centru de Madrid con un tren de luxu,[16] que tres la presión del empresariáu madrilanu convertir nuna llinia de metro convencional.[17]

El Plan Barajas»

[editar | editar la fonte]

Nel añu 2000, l'aeropuertu atópase en cantu de la saturación tres años d'intensa crecedera del tráficu que soporta. Nesi añu empecipia la execución de l'ampliación del aeropuertu, na forma d'un macroproyeutu conocíu como «Plan Barajas». El plan consistía básicamente en construyir un edificiu terminal, un edificiu satélite dependiente del nuevu terminal, dos nueves pistes (paraleles a les esistentes nesi momentu), dos grandes plataformes en redol a los nuevos edificios terminales, nuevos aparcamientos y víes d'accesu al aeropuertu, soterramientu de la M-111 per debaxo de les pistes, un tren automáticu pa la conexón ente'l terminal y el satélite dientro d'un túnel de servicios aeroportuarios, según un sistema de tratamientu automatizado d'equipaxes nos nuevos terminales. Asociáu llevaba l'ampliación de la central llétrica del aeropuertu, la esviadura del ríu Jarama, cais de rodadura nes nueves infraestructures, nueves ayudes al navegación aérea y una nueva torre de control.[18]

Nueva área terminal: Consistió na construcción de los nuevos terminales T4 y el so satélite, la T4S, proyeutaes polos arquiteutos Estudiu Lamela[19] y Richard Rogers Partnership (ganador esti postreru del Premiu Stirling de 2006[20]por esti proyeutu), con Luis Vidal como direutor, y les inxenieríes Initec (Empresa Nacional d'Inxeniería) y Carillion (ganadores del Premiu IStructE d'Estructures Comerciales de 2006 por esti proyeutu)[21]foi construyíu por Remana, Dragados,[22] Ferrovial,[23] OHL[24] y Sacyr.[25] Inclúi un sistema automatizado de tratamientu d'equipaxes, un tren soterrañu pal treslláu de pasaxeros, equipaxes y equipos aeroportuarios ente'l terminal y el so satélite. La Terminal 4 cuenta con 470 000 m², 38 posiciones de contautu y capacidá pa 35 millones de pasaxeros al añu, ente que l'edificiu satélite cunta con 290 000 m², 26 posiciones de contautu y capacidá pa 15 millones de pasaxeros al añu.[14]Dambos edificios tán separaos 2,5 km.

Nueves pistes: Construyéronse dos nueves pistes paraleles a les esistentes, que se denominaron 15L/33R (anguaño 14L/32R) y 18L/36R, colo que se consiguió amontar la capacidá del campu de vuelos hasta 120 operaciones a la hora.[14]

Nel añu 2002, inaugúrense los servicios de facturación na estación de metro de Nuevos Ministerios,[26]nel corazón del centru financieru de la ciudá (AZCA) y a poca distancia del centru históricu (malapenes un par de paraes en metro); esti serviciu foi clausuráu en 2005.[27]Yera un complementu a la llinia 8 del metro. Les nueves terminales y les pistes completar en 2004, pero retraso alministrativos y d'equipamientu, según la polémica sobre la redistribución de les terminales provoquen que nun entren en serviciu hasta'l 5 de febreru de 2006.[28]

Vista nocherniega.

N'ochobre de 2006 salió a concursu'l proyeutu pa construyir una llinia de Cercaníes Renfe que xuniera l'aeropuertu coles estaciones de Chamartín y con ella la d'Atocha-Cercaníes con fecha de terminación primeramente prevista pa 2009 y finalmente inaugurada en 2011 como Llinia C-1.[29]

Con esta nueva ampliación, Madrid-Barajas algama una capacidá máxima de 70 millones de pasaxeros añales, una superficie disponible en terminales de 940 000 m², 104 posiciones de estacionamiento de contautu p'aeronaves y de 21 800 places d'aparcamientu.[14]En 2007, l'aeropuertu crució la barrera de los 50 millones de pasaxeros que viaxaron al traviés d'él. La cifra concreta foi de 52 143 275 persones.

Historia recién

[editar | editar la fonte]
Columna de fumu nel aeropuertu tres la esplosión d'un coche bomba el 30 d'avientu de 2006.

El 30 d'avientu de 2006 hubo un atentáu terrorista en Barajas. Una furgoneta bomba españó nel módulu D del estacionamiento de la T4, causando'l colapsu de dichu módulu ya innumberables daños materiales, según una ventena de mancaos y dos muertos, Carlos Alonso Palate y Diego Armando Estacio, dambos d'orixe ecuatorianu. L'atentáu foi reivindicáu pol grupu terrorista ETA.

L'aeropuertu foi escoyíu meyor aeropuertu del añu 2008 polos llectores de la revista Condé Nast Traveller[30]El 9 de xineru de 2009 l'aeropuertu tuvo que ser cerráu mientres 5 hores por cuenta de la nieve cayida esa mañana.[31]A los problemes causaos pola nieve sumáronse los conflictos llaborales de los pilotos de la compañía Iberia y la de los controladores d'Aena, causando ciertu caos mientres dellos díes nel aeropuertu.

El 1 d'agostu de 2015, l'aereollinia dubaití Emirates inauguró la so ruta Dubái-Madrid col Airbus A380,[32] siendo la primer vegada qu'esti avión operaba en Barajas. Antes d'esto, la ruta yera cubierta pol Boeing 777.[33]

Cambéu de nome en 2014

[editar | editar la fonte]

El 26 de marzu de 2014 publicar una orde ministerial del Ministeriu de Fomentu pola cual l'aeropuertu pasa a llamase Aeropuertu Adolfo Suárez Madrid–Barajas.[2] El renombramiento busca homenaxar a Adolfo Suárez González, primer presidente del gobiernu d'España tres la restauración de la democracia y reconocíu como unu de los artífices de la Transición Española.[34][35][36][37][38][39] fináu'l 23 de marzu de 2014, pocos díes antes de la decisión del cambéu de nome.

Na actualidá

[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu allugar nel nordeste de Madrid. Les terminales alcontrar nel términu municipal de Madrid, pero'l campu de vuelos estiéndese tamién por Alcobendas, San Sebastián de los Reyes y Paracuellos de Jarama. L'aeropuertu entró en serviciu'l 22 d'abril de 1931, anque hubo vuelos de prueba nos terrenes onde s'asitiaría l'aeropuertu dende 1928.[40]

Amás de tener bien bones conexones con cuasi tolos aeropuertos españoles, ye l'aeropuertu européu que más conexones tien con Hispanoamérica, gracies a qu'Iberia, la compañía líder ente Europa y América Llatina, fixo de la T4 la so hub. La ruta que xune Madrid-Barajas col Aeropuertu de Barcelona (el conocíu como Ponte Aérea), fundáu por Iberia en 1974 ye la ruta ente dos aeropuertos que tien mayor númberu de vuelos a la selmana de tol mundu,[41]anque tres l'apertura en 2008 de la Llinia d'Alta Velocidá Madrid-Barcelona el tráficu amenorgóse notablemente nesta ruta,[42] llegando'l tren d'alta velocidá a atropar el 50 % del total de pasaxeros ente les dos ciudaes.[43]

En 2007 tuvo un tráficu 52,1 millones de pasaxeros, lo que lo convirtió nel cuartu d'Europa.[44]Sicasí, el númberu de pasaxeros baxó a pocu más de 50 millones al añu siguiente. El númberu de pasaxeros creció significativamente desque s'inauguró l'ampliación del aeropuertu en 2006 y cabo destacar que yá en 2007 desbancó al aeropuertu holandés de Schiphol (Ámsterdam) como cuartu aeropuertu européu en númberu de pasaxeros. En 2010 l'aeropuertu volvió xubir hasta los 50 millones de pasaxeros.

Hasta l'añu 2010, Aena nun apurría datos desagregaos del beneficiu o perdes xeneráu por cada aeropuertu de la so rede, pero según datos proporcionaos pola mesma Aena a una publicación específica del sector, nel añu 2004 el Ebitda de Madrid-Barajas (incluyendo los elevaos costos de navegación aérea inherentes al aeropuertu) foi de 173 millones d'euros, lo que lo convertía nel que llograba'l mayor marxe brutu d'esplotación.[45]Sicasí, l'aeropuertu rexistra perdes netes, debíu al eleváu importe que representen les amortizaciones y costu del capital qu'encaren los grandes aeropuertos españoles, somorguiaos históricamente nuna permanente crisis de crecedera.[46]Nel añu 2009, tanto Barajas como El Prat (Barcelona), rexistraron inclusive perdes operatives, entá ensin contabilizar amortizaciones y depreciaciones.[47]

Nel aeropuertu tienen base d'operaciones les aereollinies Iberia (que ye l'aereollinia dominante nel aeropuertu yá que mueve cuasi la metá de los pasaxeros totales), Air Europa, Air Nostrum, Vueling Airlines, EasyJet, Ryanair, Wamos Air, Swiftair y Gestair Cargo. Les trés primeres utilicen l'aeropuertu como centru de conexones ente vuelos o Hub.

El día 26 de marzu del 2014, una orde ministerial del Ministeriu de Fomentu dispón que l'aeropuertu pasa a tener el nome de Aeropuertu Adolfo Suárez Madrid-Barajas,[2] n'homenaxe al antiguu presidente del Gobiernu d'España Adolfo Suárez, fináu pocos díes antes.

IBERIA

Allugamientu y comunicaciones

[editar | editar la fonte]
Zona preembarque Terminal 4 y galería comercial.
Aeropuertu Adolfo Suárez Madrid-Barajas alcuéntrase en Conceyu de Madrid
Aeropuertu Adolfo Suárez Madrid-Barajas
Aeropuertu Adolfo Suárez Madrid-Barajas
Situación del aeropuertu nel conceyu de Madrid.

L'aeropuertu asitiar al nordeste de Madrid, nel distritu de Barajas, anque'l sistema aeroportuario estiéndese tamién pelos conceyos d'Alcobendas, San Sebastián de los Reyes y Paracuellos de Jarama. La T4, la más recién, ta dixebrada más de 2 quilómetros de les terminales T1, T2 y T3. Pa la comunicación ente toles terminales, Aena dispunxo un serviciu gratuitu d'autobús (Airport Shuttle).

De la mesma, los dos edificios de los que se compón la Terminal 4: el principal y el so satélite, al tar dixebraos por más d'un quilómetru y tener ente ellos una de les pistes, tán comunicaos por un tren neumáticu llétricu ensin conductor que realiza'l percorríu por una galería soterraña.

Accesu en taxi

[editar | editar la fonte]
Terminal 4.
Boeing 767 d'American Airlines nel aeropuertu.

Toles terminales disponen de paraes de taxi nel esterior de les árees de llegaes correutamente señalizaes. Les tarifes son fixes pa tolos trayectos ente l'Aeropuertu y la ciudá de Madrid, independientemente del númberu de pasaxeros y la distancia percorrida. Asina, si'l destín del viaxe ta dientro de la M-30, el preciu ye de 30 euros, ente que si'l destín ta nel área esterior de la M-30, el preciu ye de 20 euros pa percorríos d'hasta 10 km. Superaos los 10 km, el taxímetru va siguir contabilizando na tarifa que correspuenda.

Los taxis oficiales son blancos con bandes coloraes y escudos del Conceyu de Madrid nes puertes.

Accesu n'autobús

[editar | editar la fonte]
Entrada Planta Cimera. Salida Planta Inferior.

La forma más barata y cómoda d'aportar al aeropuertu dende la ciudá ye n'autobús. La llinia 200 de la EMT coneuta'l Intercambiador d'Avenida d'América con Canillejas y les terminales T1-T2-T3 y T4, respeutivamente. Los autobuses qu'operen la llinia 200 tán diseñaos específicamente pa esti trayeutu, disponen de portaequipajes y operen ente les 05:00 y les 24:00 h, un horariu muncho más ampliu que'l restu de llinies de la EMT. La llinia 101 xune les terminales 1,2 y 3 del Aeropuertu col Cascu Históricu de Barajas por un estremu y col intercambiador de Canillejas pol otru. Les tarifes de les llinies 200 y 101 son les mesmes que pal restu de la rede de la EMT (1,5 € el billete senciellu que baxa a 1,20 € con metrobús).

Enantes esistía una llinia (la 89) d'autobús que comunicaba l'aeropuertu cola plaza de Colón en Madrid, pero foi esaniciada pocu dempués de que la llinia que parte dende Avenida d'América empezara a emprestar serviciu. Tamién esistía la llinia 201, que comunicaba la estación Barajas cola T4. Foi esaniciada en 2007, cola llegada del metro a la T4.

Dende payares de 2010, esiste una nueva llinia de EMT, la Llinia Exprés Aeropuertu, que sale de la estación de Atocha, con paraes en: Plaza de Cibeles y O'Donnell. Dende ellí va direutamente al aeropuertu de Barajas con parada nes terminales 1, 2 y 4. La llinia funciona 24h al día, 365 díes al añu con una tarifa de 5 euros per persona (nun son válidos nesta llinia nin los metrobús nin los abonos tresporte o turísticos). De nueche, la cabecera ta na Plaza de Cibeles, coneutando con toles llinies d'autobuses nocherniegos de Madrid.

Otres llinies del Consorciu Rexonal de Tresportes conecten les distintes terminales con conceyos cercanos:

Accesu en metro

[editar | editar la fonte]
Terminal 1.
Zona d'embarque de la T3.
Terminal 1 de Madrid-Barajas.
Boeing 777 d'Aeroméxico nel aeropuertu.
Terminal 4 de Madrid-Barajas.
Pasiellu nel aeropuertu de Madrid.
Boeing 777 2Q8 d'Aeroméxico en plataforma.

La Llinia 8 del Metro de Madrid (Nuevos Ministerios-Aeropuertu T4) xune la estación de Nuevos Ministerios coles terminales del aeropuertu en 20 min.

Esisten 2 estaciones nel aeropuertu, la que da serviciu a les terminales antigües (Aeropuertu T1-T2-T3, asitiada nel Terminal T3) y la de la nueva área terminal (Aeropuertu T4). Pa entrar o salir de cualesquier de los dos estaciones ye necesariu un suplementu de 3 € que puede mercase por separáu o añader al abonu correspondiente. Los usuarios d'Abonu Tresportes nun paguen suplementu.

Barajas, al igual que l'Aeropuertu de Barcelona y l'Aeropuertu de Heathrow (Londres), ye unu de los trés únicos aeropuertos europeos con delles estaciones de metro, nos casos de Barajas y Barcelona, con dos caúna, nel de Heathrow, trés.

Nel casu de l'ampliación del metro hasta la T4, esistió un rifirrafe políticu ente la Comunidá de Madrid y el Ministeriu de Fomentu sobre quién yera l'alministración competente pa llevar a cabu esta ampliación de la llinia 8, tando no fondero la discrepancia sobre quién tenía de financiar les obres. Finalmente, la Comunidá de Madrid decidió recurrir al financiamientu priváu y sacó a concursu les obres en febreru de 2006, siendo axudicaes en abril de 2006. Asina, la esplotación y construcción del nuevu tramu axudicar a una concesión privada mientres venti años, inaugurándose'l 3 de mayu de 2007 ya incorporando el suplementu antes citáu pa llegar a la nueva terminal nesti mediu de tresporte. Por que los viaxeros de los cuatro terminales tean n'igualdá de condiciones, los viaxeros que xuban na parada de les T1-T2-T3 tamién paguen el suplementu.

Accesu en tren

[editar | editar la fonte]

Dende'l día 23 de setiembre de 2011, la Terminal 4 tien estación de cercaníes Renfe.

Nun futuru, entámase llevar l'AVE al aeropuertu. D'esta forma, el Aeropuertu de Barajas va quedar integráu, non solo na rede de Cercanía Madrid, sinón tamién nes redes AVE y de Llargu Percorríu de RENFE.

Tráficu y estadístiques

[editar | editar la fonte]

El númberu de pasaxeros

[editar | editar la fonte]

Apreciar nos últimos años una medría considerable nel númberu de pasaxeros de vuelos internacionales, permaneciendo esa cifra estable de 2007 a 2009 y amontándose nuevamente en 2010 y 2011 con medríes porcentuales d'un 6,1 % y un 4,6 %, respeutivamente. Sicasí, dende 2007 amenorgóse'l númberu de viaxeros de trayectos nacionales, coincidiendo cola progresiva puesta en serviciu de llinies ferroviaries d'alta velocidá (LAV) a Málaga, Barcelona, Valencia y Alicante. En 2010 el númberu de viaxeros nacionales baxó un 1,4 % y en 2011 amenorgar de nuevu nun 9 %.[48][49]

La cifra más alta de pasaxeros nun mes nel Aeropuertu de Barajas rexistrar en xunetu de 2007, con 5 011 924 pasaxeros (2 145 349 en trayectos nacionales y 2 866 575 en trayectos internacionales). Xineru y febreru suelen ser los meses con un menor númberu de viaxeros, con 3 412 101 pasaxeros en xineru de 2010 y 3 107 963 en xineru de 2009.

Na tabla siguiente detállase'l númberu de pasaxeros en Barajas, según datos del Ministeriu de Fomentu:[50]

Exerciciu Total pasaxeros Tray. nacionales Tray. internacionales
2017 53 402 506 14 868 354 38 534 152
2016 50 354 370 14 279 682 36 074 688
2015 46 828 279 12 985 428 33 842 851
2014 41 763 897 12 145 696 29 618 201
2013 39 661 478 11 952 232 27 709 246
2012 45 102 128 14 486 737 30 615 391
2011 49 542 117 17 095 150 32 446 967
2010 49 632 904 18 702 156 30 930 748
2009 47 950 995 18 884 879 29 066 116
2008 50 501 156 20 714 149 29 787 007
2007 52 789 619 22 767 156 29 022 463
2006 45 158 242 20 589 801 24 568 441
2005 41 560 552 19 567 545 21 993 007
2004 38 121 423 18 168 317 19 953 106
2003 35 359 101 17 218 633 18 140 468
2002 33 677 304 16 437 685 17 239 619

Estadístiques de la ruta

[editar | editar la fonte]
Rutes internacionales más transitaes Madrid-Barajas (2017)[51]
Puestu Ciudá Pasaxeros Compañíes Aérees
1 Bandera de Portugal Lisboa (Portugal) 1.428.663 Air Europa, Iberia, TAP Air Portugal, EasyJet
2 Bandera del Reinu Xuníu Londres-Heathrow (Reinu Xuníu) 1.382.307 British Airways, Iberia.
3 Bandera de Francia París-Orly (Francia) 1.152.677 Air Europa, Iberia, Transavia.
4 Bandera de Francia París-Charles de Gaulle (Francia) 1.106.478 Vueling, Air France, Iberia Express, EasyJet
5 Bandera d'Italia Roma (Italia) 1.095.726 Air Europa, Iberia, Alitalia, Ethiopian Airlines, Vueling
6 Bandera d'Alemaña Frankfurt del Main (Alemaña) 1.048.560 Air Europa, Lufthansa, Iberia, LATAM, Air Nostrum, Ryanair
7 Bandera del Reinu Xuníu Londres-Gatwick (Reinu Xuníu) 1.030.226 Air Europa, EasyJet, Iberia Express, Norwegian
8 Bandera de Países Baxos Ámsterdam (Países Baxos) 1.027.895 Air Europa, Iberia, KLM.
9 Bandera de Bélxica Bruxeles (Bélxica) 965.715 Air Europa, Brussels Airlines, Iberia, Ryanair
10 Bandera d'Alemaña Múnich (Alemaña) 829.460 Air Europa, Lufthansa, Iberia.
11 Bandera d'Arxentina Buenos Aires (Arxentina) 814.915 Air Europa, Iberia, Aerolíneas Argentinas.
12 Bandera de Colombia Bogotá (Colombia) 790.035 Air Europa, Avianca, Iberia.
13 Bandera de Estaos Xuníos d'América Nueva York (EE. UU.) 779.086 Air Europa, American Airlines, Iberia, Delta Air Lines
14 Bandera de Méxicu Ciudá de Méxicu (Méxicu) 681.814 Aeroméxico, Iberia.
15 Bandera del Perú Lima (Perú) 653.066 Air Europa, Iberia, LATAM Perú, Plus ultra.
16 Bandera de Estaos Xuníos d'América Miami (Estaos Xuníos) 650.756 Air Europa, Iberia, American Airlines
17 Bandera de Brasil São Paulo-Guarulhos (Brasil) 628.636 Air Europa, Air China, Iberia, LATAM.
18 Zúrich (Suiza) 622.518 Air Europa, Iberia, Swiss International
19 Bandera de Portugal Porto (Portugal) 615.307 Air Europa, TAP Air Portugal, Ryanair, Air Nostrum
20 Bandera d'Italia Milán-Malpensa (Italia) 602.604 Air Europa, Iberia, EasyJet
Rutes aérees nacionales más transitaes dende Madrid-Barajas (2017)
Puestu Ciudá Pasaxeros Compañíes Aérees
1 Barcelona 2.341.060 Air Europa, Iberia, Vueling Airlines
2 Palma de Mallorca 1.816.204 Air Europa, Iberia Express, Ryanair, Norwegian
3 Gran Canaria 1.510.712 Air Europa, Iberia Express, Ryanair, Norwegian
4 Tenerife 1.382.264 Air Europa, Iberia Express, Ryanair, Norwegian
5 Bilbao 743.844 Iberia, Air Europa
6 Eivissa 730.162 Air Europa, Air Nostrum, Ryanair, Vueling Airlines
7 La Coruña 621.971 Iberia, Air Europa
8 Santiago de Compostela 608.003 Iberia Express, Ryanair
9 Vigo 594.044 Air Europa, Iberia
10 Asturies 479.819 Iberia, Iberia Express
11 Lanzarote 456.216 Air Europa, Ryanair, Iberia Express
12 Valencia 343.015 Air Nostrum, Air Europa
13 Málaga 320.744 Iberia Express, Air Nostrum, Air Europa
14 Fuerteventura 305.502 Iberia Express, Ryanair
15 Sevilla 301.902 Iberia Express, Air Nostrum
IBERIA

Carauterístiques téuniques

[editar | editar la fonte]

Operatives

[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu de Madrid-Barajas ye un aeropuertu H24 (abiertu 24 hores)[52]pero les operaciones nél sufren delles restricciones. Ta prohibíu'l so usu por aeronaves ensin radiocomunicación y helicópteros.

Amás prohíbese la operación de despegue y aterrizaxe d'aeronaves clasificaes a partir de CR-4 (esto ye, con una cuota de ruiu de nivel 4 o más). De la mesma esisten restricciones parciales pa otres aeronaves ente les 23:00 y les 7:00.

Delles aeronaves tienen restricciones nocherniegues nel usu de les APU: Ilyushin (tolos modelos), DC-8 (tolos modelos), Fokker 50, McDonnell Douglas MD-80 (tolos modelos), MD-11, Boeing 747 (tolos modelos), Bombardier CRJ200, Embraer 120, Boeing 717 y Boeing 727. Les siguientes tienen amás restricciones nos procedimientos de salida: Antonov 72, Antonov 124, Airbus A340-600, Boeing 727, Boeing 737-100, Boeing 737-200, Boeing 747, Douglas DC-8, McDonnell Douglas DC-10, Ilyushin 62, Lockheed L-1011, McDonnell Douglas MD-11, Tupolev 134, British Aerospace BAe 125, North American Sabreliner y Yakovlev Yac-42.

Vista del Aeropuertu.
Airbus A340-600 d'Iberia aparcáu.

Aeródromu

[editar | editar la fonte]
Airbus A319 d'Iberia nel aeropuertu de Barajas en setiembre de 2011.

Edificios

[editar | editar la fonte]
Airbus A319 aparcáu na T4.

L'aeropuertu de Barajas consta de tres edificios terminales, un edificiu satélite y dos diques (unu de los cualos puede cuasi considerase una terminal), amás d'una terminal dedicada puramente a carga. La división espacial utilizada na nomenclatura del aeropuertu (T1, T2, T3, T4 y T4-S) nun coincide esautamente cola división real arquitectónica del aeropuertu. Amás y dende entamos del 2013 amás cunta con una terminal d'Aviación Executiva que foi remocicada d'antigües instalaciones, por aciu una concesión a un consorciu formáu por Gestair y Multiservicios Aeroportuarios.

  • Antigua Terminal Internacional o Terminal T1 : Ye'l más antiguu de los que s'atopen n'operación nel aeropuertu. Foi xuníu al terminal nacional por un edificiu de interconexón, que-y dexó aumentar en 4 nueves puertes d'embarque. Cuenta con 22 puertes d'embarque (puertes C43 a C50 y D53 a D66).
  • Antigua Terminal Nacional o Terminal T2: En cuanto al área d'embarque, cuenta con 16 puertes d'embarque, pero tópase estremáu ente'l T1 (puertes B20 a B33, correspondientes a la zona internacional) y T2 (puertes C34 a C43, correspondiente a la zona Schengen).
  • Dique Norte o Terminal T3: El T3 ye un terminal integráu nel edificiu del Dique Norte, pero que solo se trata d'una área de facturación separada (ensin operaciones anguaño), yá que tanto les sales d'embarque como de recoyida d'equipaxes tán integraes nel T2. El dique norte plantegóse como una estensión del terminal nacional, al cual apurría once amosadores de facturación, cinco cintes de recoyida d'equipaxes y 20 puertes d'embarque.
  • Dique Sur: Ye un edificiu amiesto a la Terminal T1. Cuenta con 10 puertes d'embarque (puertes A1 a A14), 5 d'elles con fingers. Incluyíu dafechu dientro del T1.
  • Terminal 4: Denomináu T4, cuenta con 6 plantes, 3 sobre rasante y 3 so rasante. Na primer planta cunta con 22 cintes de recoyida d'equipaxes estremaes ente 2 sales, 10 y 11, la primera destinada a vuelos de llegada internacionales y la segunda a vuelos de llegada nacionales. Cuenta con 2 cintes dobles y 2 cintes pa recoyida d'equipaxes especiales. La primer planta cunta con 76 puertes d'embarque.
  • Satélite: Denomináu T4-S. Cuenta con trés plantes sobre rasante. La primera ta dedicada a salíes Schengen y cuenta con 19 puertes d'embarque. La segunda ta dedicada a salíes internacionales, cuenta con 48 puertes d'embarque. La tercera ta dedicada a recibir los vuelos de llegaes internacionales polo que cunta colos filtros de seguridá afechos pa tal fin.

Terminales

[editar | editar la fonte]
Carauterístiques de los terminales
Terminal Puertes Mostradores de
facturación
Puertes de
embarque
Pasareles Cintes de
recoyida de
equipaxes
Superficie
preséu[53]
170[54] 43[55] 17 15 90 110
99[56] 20[57] 11 12 85 165
20[58] 21[59] 12 5 23 046
185[60] 76[61] 38[62] 22 470 000
0 67[63] 26[64] 0 286 984
Total 474 227 104 54 955 305

Destinos Internacionales

[editar | editar la fonte]
Ciudaes por países Nome del Aeropuertu Aerollinies
América del Norte
 Canadá
Montreal Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau Bandera de Canadá Air Transat
Toronto Aeropuertu Internacional Toronto Pearson Bandera de Canadá Air Canada
 Estaos Xuníos d'América
Atlanta Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson Bandera de Estaos Xuníos d'América Delta Airlines
Boston Aeropuertu Internacional Logan Iberia
FAIRBANKS AEROPUERTO FAIRBANKS IBERIA ALASKA AIRLINES
JUNEAU AEROPUERTO JUNEAU ALASKA AIRLINES
Charlotte Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas Bandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines
kahULUI AEROPUERTO KAHULUI HAIWWAN AIRLINES
Chicago Aeropuertu Internacional O'Hare Iberia
ANCHORA AEROPUERTO ANCHORA IBERIA alaska airlines
HONOLULU AEROPUERTO HONOLULU IBERIA haiwwan airlines
Dallas-Fort Worth Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth Bandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines
Filadelfia Aeropuertu Internacional de Filadelfia Bandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines
Fort Lauderdale Aeropuertu Internacional de Fort Lauderdale-Hollywood Bandera de Noruega Norwegian (Empecipia'l 31 d'Ochobre)
Los Angeles Aeropuertu Internacional de Los Angeles Iberia / Bandera de Noruega Norwegian
Ketchikan AEROPUERTO Ketchikan ALASKA AIRLINES
Miami Aeropuertu Internacional de Miami Air Europa / Bandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines / Iberia
Nueva York Aeropuertu Internacional de Newark Bandera de Estaos Xuníos d'América United Airlines
Aeropuertu Internacional John F. Kennedy Air Europa / Bandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines / Bandera de Estaos Xuníos d'América Delta Airlines / Iberia / Bandera de Noruega Norwegian
San Francisco Aeropuertu Internacional de San Francisco Iberia
Washington Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles Bandera de Estaos Xuníos d'América United Airlines
 Méxicu
Cancún Aeropuertu Internacional de Cancún Air Europa / Evelop Airlines / Wamos Air
MERIDA AEROPUERTO MERIDA WAMOR AIR
COZUMEL AEROPUERTO COZUMEL WAMOR AIR
Ciudá de Méxicu Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu Bandera de Méxicu Aeroméxico / Iberia
PUERTO VALLATA AEROPUERTO PUERTO VALLATA WAMOR AIR AIR EUROPA
Guadalajara AEROPUERTO GUADALAJARA WAMOR AIR AIR EUROPA
América Central
Costa Rica Costa Rica
San José Aeropuertu Internacional Juan Santamaría Iberia
Bandera de Trinidá y Tobagu Trinidá y Tobagu
Puerto España Aeropuertu Internacional de Piarco AIR EUROPA
Cuba Cuba
HOLGUN AEROPUERTO HOLGUN WAMOR AIR
L'Habana Aeropuertu Internacional José Martí Air Europa / Bandera de Cuba Cubana d'Aviación / Evelop Airlines / Iberia
Santiago de Cuba Aeropuertu Internacional de Santiago de Cuba Bandera de Cuba Cubana d'Aviación
Bandera de Curaçao Curaçao
Willemstad AEROPUERTO WILLEMSTAD IBERIA
Plantía:SANTA LUCIA
Castries Aeropuertu George F. L. Charles IBERIA
Bandera de Les Bermudes Les Bermudes
Hamilton Aeropuerto Internacional L.F. Wade IBERIA
 El Salvador
San Salvador Aeropuertu Internacional de San Salvador Iberia
Plantía:Antigua y Barbuda
St. John Aeropuertu Internacional V. C. Bird IBERIA
Plantía:San Vicente y les Granadines
Kingstown Aeropuertu Internacional de Argyle IBERIA
Plantía:JAIMACIA
Montego Bay Aeropuerto Internacional Sir Donald Sangster AIR EUROPA
 Guatemala
Ciudá de Guatemala Aeropuertu Internacional La Aurora Iberia
Plantía:Granada
St. George Aeropuertu Internacional Maurice Bishop IBERIA
 Hondures
San Pedro Sula Aeropuertu Internacional Ramón Villeda Morales Air Europa
Plantía:BoNAire
Kralendijk AEROPUERTO KRALENDIJK AIR EUROPA
Plantía:BAHAMAS
NASAU AEROPUERTO NAsau IBERIa
 Nicaragua
Managua Aeropuertu Internacional Augusto C. Sandino Iberia (Vía GUA) (Empecipia'l 06 d'ochobre de 2018)
Plantía:Belice
Ciudad de BelicE AEROPUERTO CIUDAD DE BELICE AIR EUROPA
 Panamá
Panamá Aeropuertu Internacional de Tocumen Iberia / Air Europa (empecipia'l 25 de febreru de 2019)
Plantía:Martinica
Pointe-à-Pitre AEROPUERTO Pointe-à-Pitre WAMOR AIR
Plantía:Guadeloupe
Fort-de-France AEROPUERTO Fort-de-France WAMOR AIR
Bandera de Barbados Barbados
Bridgetown Aeropuerto Internacional Grantley Adams AIR EUROPA IBERIA
Bandera de Aruba Aruba
Oranjestad AEROPUERTO ORANJESTAD IBERIA
Bandera de Puertu Ricu Puertu Ricu
San Xuan Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín Iberia
 República Dominicana
Punta Cana Aeropuertu Internacional de Punta Cana Air Europa / Evelop Airlines / Wamos Air
Santu Domingu Aeropuertu Internacional Les Américas Air Europa / Iberia
América del Sur
Bandera d'Arxentina Arxentina
Buenos Aires Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini Air Europa / Bandera d'Arxentina Aerollinies Arxentines / Iberia
Córdoba Aeropuertu Internacional Inxenieru Ambrosio Taravella Air Europa
Iguazú Aeropuertu Internacional de Puertu Iguazú Air Europa (Empecipia a finales de 2018)
Bandera de Bolivia Bolivia
Cochabamba Aeropuertu Internacional Jorge Wilstermann Bandera de Bolivia Boliviana d'Aviación
Santa Cruz de la Sierra Santa Cruz Aeropuertu Internacional Viru Viru Air Europa / Bandera de Bolivia Boliviana d'Aviación
Bandera de Brasil Brasil
Recife Aeropuertu Internacional de Recife Air Europa
Rio de Janeiro Aeropuertu Internacional de Galeão Iberia / Air Europa (Empecipia finales de 2018)
Salvador de Bahia Aeropuertu Internacional de Salvador de Bahia Air Europa
São Paulo Aeropuertu Internacional de Guarulhos Air Europa / Iberia / Bandera de Brasil LATAM Brasil / Bandera de la República Popular China Air China
 Chile
Santiago de Chile Aeropuertu Internacional Arturo Merino Benítez Iberia / Bandera de Chile LATAM Chile
HANGA ROA AEROPUERTO HANGA ROA IBERIA
 Colombia
Bogotá Aeropuertu Internacional El Dorado Air Europa / Iberia / Bandera de Colombia Avianca
Cali Aeropuertu Internacional Alfonso Bonilla Aragón Bandera de Colombia Avianca
Medellín Aeropuertu Internacional José María Córdova Iberia / Bandera de Colombia Avianca
 Ecuador
Guayaquil Aeropuertu Internacional José Joaquín de Olmedo Air Europa (Vía UIO) / Bandera d'Ecuador LATAM Ecuador
Quitu Aeropuertu Internacional Mariscal Sucre Air Europa / Iberia
Bandera de Paraguái Paraguái
Asunción Aeropuertu Internacional Silvio Pettirossi Air Europa
 Perú
Lima Aeropuertu Internacional Jorge Chavez Air Europa / Iberia / Plus ultra Llinies Aérees / Bandera del Perú LATAM Perú
Bandera de Uruguái Uruguái
Montevidéu Aeropuertu Internacional de Carrasco Air Europa / Iberia
 Venezuela
Caraques Aeropuertu Internacional de Maiquetía Simón Bolívar Air Europa / Iberia / Bandera de Venezuela Estelar Latinoamerica / Plus ultra Llinies Aérees
 Guyana
Georgetown AEROPUERTO Georgetown AIR EUROPA WAMOR AIR
 Surinam
Paramaribu AEROPUERTO PARAMARIBU WAMOR AIR
Plantía:FRANCESA CAYENA
CAYENA AEROPUERTO CAYENA WAMOR AIR IBERIA
Europa
Alemaña
Berlín Aeropuertu de Berlín-Schönefeld Bandera de Irlanda Ryanair
Aeropuertu de Berlín-Tegel Iberia Express / Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Colonia/Bonn Aeropuertu de Colonia/Bonn Bandera de Irlanda Ryanair
Düsseldorf Aeropuertu Internacional de Düsseldorf Air Europa / Iberia
Frankfurt del Main Aeropuertu de Frankfurt del Main Air Europa / Iberia / Air Nostrum / Bandera d'Alemaña Lufthansa / Bandera de Chile LATAM Chile / Bandera de Irlanda Ryanair
Hamburgu Aeropuertu de Hamburgu-Fuhlsbüttel Iberia / Bandera de Irlanda Ryanair
Múnich Aeropuertu Internacional de Múnich Air Europa / Iberia / Bandera d'Alemaña Lufthansa
Núremberg Aeropuertu de Núremberg Bandera de Irlanda Ryanair
Stuttgart Aeropuertu de Stuttgart Iberia / Iberia Express
Bandera de Austria Austria
Viena Aeropuertu de Viena-Schwechat Iberia / Bandera d'Alemaña Eurowings
Bandera d'Andorra Andorra
SOLDEU AEROPUERTO SOLDEU IBERIA
 Bélxica
Bruxeles Aeropuertu de Bruxeles-National Air Europa / Iberia / Bandera de Bélxica Brussels Airlines / Bandera de Irlanda Ryanair
Charleroi Aeropuertu de Bruxeles Sur Bandera de Irlanda Ryanair
 Bulgaria
Sofía Aeropuertu de Sofía Bandera de Bulgaria Bulgaria Air / Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Irlanda Ryanair
 Xipre
Lárnaca Aeropuertu Internacional de Lárnaca Bandera de Xipre Cobalt Air
Croacia
Dubrovnik Aeropuertu de Dubrovnik Iberia / Bandera de Noruega Norwegian
Split Aeropuertu de Split Iberia
Zagreb Aeropuertu de Zagreb-Pleso Iberia
Dinamarca
Copenḥague Aeropuertu de Copenhague-Kastrup Iberia Express / Bandera de Noruega Norwegian / Bandera de Irlanda Ryanair
Eslovaquia
Bratislava Aeropuertu de Bratislava-Milan Rastislav Štefánik Bandera de Irlanda Ryanair
 Finlandia
Ḥelsinki Aeropuertu de Ḥelsinki-Vantaa Bandera de Finlandia Finnair / Bandera de Noruega Norwegian
Plantía:JERSEY
JERSEY AEROPUERTO JERSEY IBERIA
 Francia
Biarritz Aeropuertu de Biarritz Air Nostrum
Burdeos Aeropuertu de Burdeos-Mérignac Air Nostrum / Iberia Express / Volotea
Estrasburgu Aeropuertu d'Estrasburgu Air Nostrum
Lyon Aeropuertu de Lyon-Saint Exupéry Iberia Express / Air Nostrum / Bandera del Reinu Xuníu EasyJet
Marsella Aeropuertu de Marsella-Provenza Air Nostrum / Bandera de Irlanda Ryanair
Nantes Aeropuertu de Nantes Atlantique Iberia Express / Air Nostrum / Volotea
Niza Aeropuertu Internacional de Niza-Costa Azul Iberia Express / Air Nostrum
París Aeropuertu de Beauvais-Tillé Bandera de Irlanda Ryanair
Aeropuertu de París-Charles de Gaulle Iberia Express / Vueling / Bandera de Francia Air France / Bandera del Reinu Xuníu EasyJet
Aeropuertu de París-Orly Air Europa / Iberia / Bandera de Francia Transavia France
Rennes Aeropuertu de Rennes Iberia Express
Toulouse Aeropuertu de Toulouse-Blagnac Air Nostrum / Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair
Grecia
Atenes Aeropuertu Internacional Eleftherios Venizelos Iberia / Bandera de Grecia Aegean Airlines / Iberia Express
Bandera d'Hungría Hungría
Budapest Aeropuertu de Budapest-Ferenc Liszt Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Irlanda Ryanair / Iberia / Bandera d'Hungría Enter Air
 Irlanda
Dublín Aeropuertu de Dublín Iberia Express / Bandera de Irlanda Aer Lingus / Bandera de Irlanda Ryanair
 Xibraltar
GIBRALTAR AEROPUERTO GIRBRALTAR IBERIA
 Islandia
Reikiavik Aeropuertu Internacional de Keflavík Bandera de Noruega Norwegian Shuttle / Iberia Express
 Italia
Alghero Aeropuertu de Alghero-Fertilia Volotea
Bari Aeropuertu de Bari-Palese Iberia / Bandera de Irlanda Ryanair
Boloña Aeropuertu de Bolonia Air Nostrum / Bandera de Irlanda Ryanair
Cagliari Aeropuertu de Cagliari Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair
Catania Aeropuertu de Catania-Fontanarossa Iberia / Bandera de Irlanda Ryanair / Bandera de Noruega Norwegian Shuttle
Florencia Aeropuertu de Florencia Iberia / Vueling
Xénova Aeropuertu de Xénova Volotea
Lamezia Terme Aeropuertu Internacional de Lamezia Terme Bandera de Irlanda Ryanair
Milán Aeropuertu de Milán-Linate Iberia / Bandera d'Italia Alitalia
Aeropuertu de Milán-Malpensa Air Europa / Iberia / Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Aeropuertu de Bérgamo-Orio al Seriu Bandera de Irlanda Ryanair
Nápoles Aeropuertu de Nápoles-Capodichino Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair
Palermo Aeropuertu de Palermo-Punta Raisi Bandera de Irlanda Ryanair|-
Roma Aeropuertu de Roma-Ciampino Bandera de Irlanda Ryanair
Aeropuertu de Roma-Fiumicino Air Europa / Iberia / Bandera d'Italia Alitalia / Vueling
Turín Aeropuertu de Turín-Caselle Air Nostrum / Bandera de Rumanía Blue Air
Venecia Aeropuertu Internacional Marco Polo Air Europa / Iberia
Verona Aeropuertu de Verona-Villafranca Bandera de Irlanda Ryanair
 Letonia
Riga Aeropuertu Internacional de Riga Bandera de Letonia AirBaltic
 Lituania
Vilnius Aeropuertu Internacional de Vilnius Bandera de Irlanda Ryanair
 Luxemburgu
Ciudá de Luxemburgu Aeropuertu de Luxemburgu Bandera de Luxemburgu Luxair / Bandera de Irlanda Ryanair
 Malta
Malta Aeropuertu Internacional de Malta Bandera de Irlanda Ryanair / Iberia Express / Bandera de Noruega Norwegian
Noruega
Bergen Aeropuertu de Bergen-Flesland Bandera de Noruega Norwegian
Oslu Aeropuertu d'Oslu-Gardermoen Bandera de Noruega Norwegian
 Países Baxos
Ámsterdam Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol Air Europa / Iberia Express / Bandera de Países Baxos KLM
Eindhoven Aeropuertu de Eindhoven Bandera de Irlanda Ryanair
 Polonia
Wrocław Aeropuertu de Wrocław-Copérnico Bandera de Irlanda Ryanair
Cracovia Aeropuertu de Cracovia-Xuan Pablu II Bandera de Irlanda Ryanair
Poznań Aeropuertu de Poznań-Ławica Bandera de Irlanda Ryanair
Varsovia Aeropuertu de Varsovia-Chopin Bandera de Polonia LOT Polish Airlines
Aeropuertu de Varsovia-Modlin Bandera de Irlanda Ryanair
 Portugal
Faru Aeropuertu de Faru Air Nostrum
Lisboa Aeropuertu de Lisboa Air Europa / Iberia / Bandera de Portugal TAP Air Portugal / Bandera del Reinu Xuníu EasyJet
Porto Aeropuertu de Porto-Francisco Sá Carneiro Iberia / Air Europa / Bandera de Portugal TAP Air Portugal / Bandera de Irlanda Ryanair
Islla Terceira Aeropuertu d'Islla Terceira Air Europa
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Birmingham Aeropuertu Internacional de Birmingham Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair
Brístol Aeropuertu Internacional de Brístol Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Edimburgu Aeropuertu d'Edimburgu Iberia Express / Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Glasgow Aeropuertu Internacional de Glasgow Bandera de Irlanda Ryanair
Liverpool Aeropuertu de Liverpool-John Lennon Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Aeropuertu de Londres-Heathrow Iberia / Bandera del Reinu Xuníu British Airways
Londres Aeropuertu de Londres-Gatwick Air Europa / Bandera del Reinu Xuníu EasyJet / Iberia Express / Bandera de Noruega Norwegian Shuttle
Aeropuertu de Londres-Luton Bandera del Reinu Xuníu EasyJet
Aeropuertu de Londres-Stansted Bandera de Irlanda Ryanair
Mánchester Aeropuertu de Mánchester Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair
Newcastle Aeropuertu de Newcastle Bandera de Irlanda Ryanair
 Chequia
Praga Aeropuertu de Praga Iberia / Bandera de Irlanda Ryanair / Bandera de Chequia Czech Airlines / Bandera de Chequia Enter Air
 Rumanía
Bacăo Aeropuertu de Baucau-Cakung Bandera de Rumanía Blue Air
Bucuresti Aeropuertu Internacional de Bucuresti Bandera de Rumanía Blue Air / Bandera de Rumanía TAROM / Bandera de Irlanda Ryanair / Bandera d'Hungría Wizz Air
Cluj-Napoca Aeropuertu de Cluj-Napoca Bandera d'Hungría Wizz Air
Craiova Aeropuertu de Craiova Bandera d'Hungría Wizz Air
Sibiu Aeropuertu de Sibiu Bandera d'Hungría Wizz Air
Timișoara Aeropuertu de Timisoara Bandera d'Hungría Wizz Air
 Rusia
Moscú Aeropuertu de Moscú-Domodédovo Iberia
Aeropuertu de Moscú-Sheremetiévo Bandera de Rusia Aeroflot
 Suecia
Estocolmu Aeropuertu d'Estocolmu-Arlanda Iberia / Bandera de Noruega Norwegian
Gotemburgu Gotemburgu Bandera de Noruega Norwegian
 Suiza
Basilea/Mulhouse Aeropuertu de Basilea-Mulhouse-Friburgu EasyJet Switzerland / Iberia
Xinebra Aeropuertu Internacional de Xinebra Iberia / EasyJet Switzerland / Swiss International Airlines
Zúrich Aeropuertu Internacional de Zúrich Iberia / Swiss International Airlines / Air Europa
 Ucraína
Kiev Aeropuertu Internacional de Kiev Bandera de Ucraína Ukraine International Airlines
Leópolis Aeropuertu Internacional de Leópolis Bandera de Ucraína Ukraine International Airlines
África
Bandera d'Arxelia Arxelia
Adrar Aeropuertu Internacional de Llabrái Air Nostrum
Arxel Aeropuertu Internacional Houari Boumedienne Air Nostrum / Bandera d'Arxelia Air Algérie
Hassi Delaa Aeropuertu de Harstad/Narvik-Evenes Air Nostrum
Orán Aeropuertu de Orán Ye Sénia Air Nostrum
Bandera d'Angola Angola
LUANDA AEROPUERTO LUANDA IBERIA
 Eritrea
ASMARA AEROPUERTO ASMARA IBERIA
 Exiptu
El Cairu Aeropuertu Internacional d'El Cairu Bandera de Exiptu Egyptair
Bandera de Benín Benín
COTONU AEROPUERTO COTONU IBERIA
 Burkina Fasu
UAGADUGU AEROPUERTO UAGADUGU IBERIA AIR EUROPA
Plantía:CONGO
POINTE-NOIRE AEROPUERTO PIONTE-NOIRE BROYE CONGO AIRLINES
Bandera de Camerún Camerún
YAUNDE AEROPUERTO NAUNDE IBERIA
Plantía:CABON
LIBREVILLE AEROPUERTO LIBREVILLE IBERIA
 Cabu Verde
SAL AEROPUERTO SAL IBERIA CABO VERDE AIRLINES
PRAIA AEROPUERTO PRAIA IBERIA CABO VERDE AIRLINES
 Etiopía
Adís Abeba Aeropuertu Internacional Bole Bandera d'Etiopía Ethiopian Airlines
 Ghana
ARCA AEROPUERTO ARCA IBERIA
 Guinea
BISAU AEROPUERTO Internacional Osvaldo Vieira IBERIA
 Guinea Ecuatorial
BATA AEROPUERTO BATA iberia
Malabo Aeropuertu Internacional de Malabo Bandera de Guinea Ecuatorial CEIBA Intercontinental
Bandera de Kenya Kenia
NAIROBI AEROPUERTO NAIROBI IBERIA
 Madagascar
ANTANARIVO AEROPUERTO Antananarivo IBERIA WAMOR AIR
 Marruecos
Casablanca Aeropuertu Internacional Mohámmed V Air Nostrum / Royal Air Maroc
Fez Aeropuertu de Fez-Saïss Bandera de Irlanda Ryanair
Marrakech Aeropuertu de Marrakech-Menara Iberia / Bandera de Irlanda Ryanair / Air Europa
Rabar Aeropuertu de Rabar-Salé Bandera de Irlanda Ryanair / Royal Air Maroc
Tánger Aeropuertu de Tánger Air Nostrum / Air Arabia Maroc / Bandera de Irlanda Ryanair
Plantía:Sáhara españo
Villa Cisneros AEROPUERTO Villa Cisneros IBERIA
El Aaiún AEROPUERTO El Aaiún IBERIA
La Güera AEROPUERTO La Güera IBERIA
Sidi Ifni AEROPUERTO Sidi Ifni IBERIA
Tarfaya AEROPUERTO Tarfaya IBERIA
Plantía:MALAWI
LILONGUE AEROPUERTO LILONGUE MALAWI AIRLINES IBERIA
Plantía:MALI
Bamaku AEROPUERTO BAMAKU MALI AIR
 Mauriciu
Port Louis Aeropuertu Internacional Sir Seewoosagur Ramgoolam Evelop Airlines
 Níxer
NIAMEY AEROPUERTO NIAMEY IBERIA
Plantía:NIGERIA
LAGO AEROPUERTO LAGO IBERIA
Plantía:SANTU TOME PRINCIOE
SANTA TOME AEROPUERTO SANTA TOME IBERIA
Bandera de Seixeles Seixeles
MALE AEROPUERTO MALE IBERIA
 Somalia
Mogadiscio AEROPUERTO Mogadiscio SOMALIA AIRLINES
 Sudán
JARTUM AEROPUERTO Jartum IBERIA
Plantía:SIERRA LEONA
FREETOWN AEROPUERTO FREETOWN SIERRA LEONE AIRLINES IBERIA
 Senegal
Dakar Aeropuertu Internacional de Dakar Iberia
Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
PORT ELIZABETH AEROPUERTO PORT ELIZABETH IBERIA
REY SHAKA AEROPUERTO REY SHAKA IBERIA
EAST LONDON AEROPUERTO EAST LONDON IBERIA
Johannesburgu Aeropuertu Internacional de Johannesburgu-Oliver Reginald Tambo Iberia
Bandera de Togu Togu
LOME AEROPUERTO LOME IBERIA
Bandera de Tunicia Tunicia
Túnez Aeropuertu Internacional de Túnez-Cartago Bandera de Tunicia Tunisair
 Uganda
KAMPALA AEROPUERTO KAMPALA IBERIA
Asia
Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita
Riyad Aeropuertu Internacional Rei Khalid Bandera d'Arabia Saudita Saudi Arabian Airlines
Yida Aeropuertu Internacional Rei Abdulaziz Bandera d'Arabia Saudita Saudi Arabian Airlines
Bandera d'Armenia Armenia
Ereván AEROPUERTO EREVAN IBERIA
Bandera d'Azerbaixán Azerbaixán
BAKU AEROPUERTO BAKU IBERIA
Bandera de Brunéi Brunéi
Bandar Seri Begawan AEROPUERTO Bandar Seri Begawan IBERIA
Bandera de Bangladex Bangladex
DACA AEROPUERTO DACA BANGLADESH AIRLINES
 China
Chengdú Aeropuertu Internacional de Chengdú-Shuangliu Bandera de la República Popular China Beijing Capital Airlines (Vía HGH)
Hangzhou Aeropuertu Internacional de Hangzhou-Xiaoshan Bandera de la República Popular China Beijing Capital Airlines
WUHAN AEROPUERTO WUHAN IBERIA
Beixín Aeropuertu Internacional de Beixín-Capital Bandera de la República Popular China Air China
HAIKOU AEROPUERTO Haikou IBERIA
SAnYA AEROPUERTO SANYA IBERIA
Shanghái Aeropuertu Internacional de Shanghái-Pudong Iberia / Bandera de la República Popular China China Eastern Airlines
Shenzhen Aeropuertu Internacional de Shenzhen-Bao'an Bandera de la República Popular China Hainan Airlines
 Corea del Sur
Seúl Aeropuertu Internacional d'Incheon Bandera de Corea del Sur Korean Air IBERIA
JEJU AEROPUERTO JEJU IBERIA
BUSAN AEROPUERTO BUSAN IBERIA
 Filipines
Manila Aeropuertu Internacional Ninoy Aquino Bandera de Filipines Philippine Airlines (Empecipia en 2018)
Plantía:KIRGSTAN
BISHKEK AEROPUERTO BISHKEK AIR MANAS IBERIA
 Kazakstán
ASTANA AEROPUERTO ASTANA AIR ASTANA IBERIA
 Kuwait
KUWAIT AEROPUERTO KUWAIT IBERIA
 Emiratos Árabes Xuníos
Abu Dhabi Aeropuertu Internacional d'Abu Dhabi Bandera d'Emiratos Árabes Xuníos Etihad Airways
Dubái Aeropuertu Internacional de Dubái Bandera d'Emiratos Árabes Xuníos Emirates
 Indonesia
Denpasar AEROPUERTO DENPASAR IBERIA WAMOR AIR
MACASAR AEROPUERTO MACASAR WAMOR AIR
SURABAYA AEROPUERTO SURABAYA WAMOR AIR
MEDAN AEROPUERTO MEDAN WAMOR AIR
PADANG AEROPUERTO PADANG WAMOR AIR
LOMBOK AEROPUERTO LOMBOK WAMOR AIR
Balikpapan AEROPUERTO BALIKPAPAN WAMOR AIR
SOLO AEROPUERTO SOLO WAmoR AIR
LOMOK AEROPUERTO LOBOK IBERIA
JAKARTA AEROPUERTO JAKARTA GARUDA INDONESIA IBERIA WAMOR AIR
Aeropuerto Halim Perdanakusuma WAMOR AIR
Bandera de India India
Bombay Aeropuertu Internacional Chhatrapati Shivaji Bandera de Qatar Qatar Airways IBERIA
GOA AEROPUERTO GOA IBERIA
COCHIN AEROPUERTO COCHIN WAMOR AIR
BANGALORE AEROPUERTO Bangalore IBERIA
Nueva Delhi Aeropuertu Internacional de Nueva Delhi Bandera de India Air India
CALCUTA AEROPUERTO CALXUTA WAMOR AIR
AHMEDABAD AEROPUERTO AHMEDABAD WAMOR AIR
 Israel
Plantía:HONG KONG
HONG GONG AEROPUERTO HONG KONG Cathay Pacific IBERIA
Tel Aviv Aeropuertu Internacional Ben Gurión Air Europa / Iberia / Bandera de Israel L'A el
 Xapón
OITA AEROPUERTO OITA IBERIA
OSAKA AEROPUERTO OSAKA IBERIA
Tokiu Aeropuertu Internacional de Narita Iberia
Hiroshima AEROPUERTO HIROSHIMA IBERIA
TAKAMATSU AEROPUERTO TAKAMATSU IBERIA
Shirahama NANKI-SHIRAHAMA AEROPUERTO IBERIA
Chitose CHITOSE IBERIA
Fukuoka AEROPUERTO FUKUOKA IBERIA
Hakodate AEROPUERTO HAKODATE IBERIA
SAPPORO AEROPUERTO SAPPORO IBERIA
OKADAma AEROPUERTO OKADAMA IBERIA
Matsuyama AEROPUERTO MATSUYAMA IBERIA
Kumamoto AEROPUERTO KUMAMOTO IBERIA
Plantía:MONGOLIA
ULAN BATOR AEROPUERTO ILAN BATOR MONGOLIA AIRLINES IBERIA
Plantía:BAREN
MANAMA AEROPUERTO MANAMA IBERIA
 Macáu
MACAO AEROPUERTO MACAO IBERIA
Bandera de Malasia Malasia
KUALA LUMPUR AEROPUERTO KUALA LUMPUIR MAS CARGO MALAYSIA AIRLINES IBERIA WAMOR AIR
BINTULU AEROPUERTO BINTULU IBERIA
SERIAN AERIOUERTO SERIAN IBERIA
JOHOR BAHRU AEROPUERTO JOHOR BAHRU WAMOR AIR
MIRI AEROPUERTO MIRI IBERIA
SIBU AEROPUERTO SIBU IBERIA
Plantía:NEPAL
KATMANDU AERTOPUETO KATMANDU NEPAL AIRLINES IBERIA
 Siria
Damasco AEROPUERTO DAMASCO IBERIA
 Singapur
SINGAPUR AEROPUERTO SINGAPUR IBERIA singapur airlines
 Xordania
Amán Aeropuertu Internacional Queen Alía Bandera de Xordania Royal Jordanian
 El Líbanu
Beirut Aeropuertu Internacional Rafic Hariri Bandera d'El Líbanu Middle East Airlines
Bandera de Qatar Qatar
Doha Aeropuertu Internacional Hamad Bandera de Qatar Qatar Airways
Bandera de Tailandia Tailandia
BANGKOK AEROPUERTO BANGKOK THAI AIRWAY
KO SAMUI AEROPUERTO KO SAMUI IBERIa
PHULET AEROPUERTO PHULET WAMOR AIR IBERIA
CHIANG MAI AEROPUERTO CHIANG MAI IBERIA
Plantía:Turkmenistán
Axgabat Aeropuertu Internacional de Axgabat WAMOR IBERIA
 Turquía
Istambul Aeropuertu Internacional Atatürk Bandera de Turquía Turkish Airlines
Aeropuertu Internacional Sabiha Gökçen Bandera de Turquía Pegasus Airlines
 Uzbequistán
Taxkent AEROPUERTO TAXKENT UZBEQUISTAN AIRLINES
 Vietnam
Ciudá de Ho Chi Minh AEROPUERTO Ciudá de Ho Chi Minh VIETNAM AIRLINES IBERIA
HANOI AEROPUERTO HANOI VIETNAM AIRLINES IBERIA
Phu Quoc AEROPUERTO Phu Quoc WAMOR AIR
OCEANIA
Bandera de Australia Australia
SIDNEY AEROPUERTO SIDNEY QANTAs iberia
PERTH AEROPUERTO PERTH IBERIA
ALEDAIDA AEROPUERTO ALEDAIDA IBERIA
MELBOURNE AEROPUERTO MELBURNE IBERIA
PRISBANE AEROPUERTO PRISBANE AIR EUROPA
Bandera d'Islles Fixi Islles Fixi
NADI AEROPUERTO IRNACIONAL NADI IBERIA
Plantía:POLINESIA FRANCESA
PAPETTEE AEROPUERTO PAPETTE AIR TAHITI NUI
Plantía:NUEVA CALEDONIA
NUMEA AEROPUERTO NUMEA IBERIA AIRCALIN
 Nueva Zelanda
Palmerston North AEROPUERTO Palmerston North IBERIA
New Plymouth AEROPUERTO New Plymouth IBERIA
AUCKLAND AEROPUERTO AUCKLAND IBERIA NUEVA ZELAND AIR
Dunedin AEROUERTO DUNEDIN IBERIA
Wellington Aeropuerto Internacional de Wellington IBERIA
Rotorua AEROPUERTO ROTORUA IBERIA
TAURANGA AEROPUERTO TAURANGA IBERIA
NELSON AEROPUERTO NELSON IBERIA
Christchurch AEROPUERTO CHRISTCHURCH IBERIA
Queenstown AEROPUERTO Queenstown IBERIA
 Vanuatu
PORT VILA AEROPUERTO PORT VILA AIR VANUATU
  • IBERIA
    T1: Puertes A, B y C, esta postrera hasta la C42. Cuenta con 170 mostradores de facturación, incluyendo les automátiques, y dispón d'un total de 43 puertes d'embarque. Cuenta coles mesmes con dos sales de llegaes caúna con ocho y siete cintes de recoyida d'equipaxes respeutivamente. Ta formada per parte del antiguu Terminal Internacional y el nuevu Dique Sur.
  • T2: Puertes C, dende la C43 d'equí p'arriba, y D. Amás de los 99 mostradores de facturación tien dellos más na pasarela d'entrada al aeropuertu, que nun fueron señalaos. Dispón de 20 puertes d'embarque y pa la recoyida d'equipaxes de dos sales de llegaes con seis cintes d'equipaxe caúna. Corresponder col antiguu Terminal Nacional más parte del antiguu Terminal Internacional.
  • T3: Puertes Y y F. Cuenta con venti amosadores de facturación (fora de serviciu anguaño), cinco cintes de recoyida d'equipaxes (nuna sala amiesta a la de la T2) y 21 puertes d'embarque (de la Y68 a la Y82 y de la F90 a la F94, estes postreres destinaes puramente a vuelos rexonales). La T3 corresponder al Dique Norte y anguaño utilízase puramente como una estensión de la T2 y non como terminal independiente.
  • T4: Puertes H, J y K. Na primer planta cunta con 22 cintes de recoyida d'equipaxes estremaes ente 2 sales, 10 y 11, la primera destinada a vuelos de llegada internacionales y la segunda a vuelos de llegada nacionales. Cuenta con 2 cintes dobles y 2 cintes pa recoyida d'equipaxes especiales. La primer planta cunta con 76 puertes d'embarque (de la H1 a la H37, de la J40 a la J59 y de la K62 a K98). Na segunda planta atópense los mostradores de facturación y los filtros principales de seguridá.
  • T4-S: Puertes M y S. Cuenta con 19 puertes d'embarque (puertes M22 a M48) na zona Schengen. La segunda planta ta dedicada a salíes internacionales, cuntando con 48 puertes d'embarque (puertes S1 a S12 y S15 a S50). La tercera ta dedicada a recibir los vuelos de llegaes internacionales polo que cunta colos filtros de seguridá afechos pa tal fin.

Barajas cuenta con dos zones principales d'hangares, per un sitiu, la Antigua Área Industrial, ente'l T3 y el T4, y per otru llau el Área Industrial de La Muñoza. Iberia tien hangares de caltenimientu en dambes árees, anque tienen más actividá los de la segunda zona.

Madrid-Barajas cuenta con cuatro pistes físiques paraleles dos a dos: les 18L/36R - 18R/36L y les 14L/32R - 14R/32L. En terminoloxía aeronáutica considérase que tien 8 pistes distintes, y que solo s'usen simultáneamente cuatro d'elles según les configuraciones d'operación, norte o sur. El ATC escueye una o otra configuración en función de la meteoroloxía.

  • Configuración norte: mientres el día (07:00-23:00), les pistes 36L y 36R van utilizar pa despegues y les pistes 32L y 32R p'aterrizaxes. Mientres la nueche (23:00-07:00) va utilizase la pista 36L pa despegues y la pista 32R p'aterrizaxes. Nun s'autoricen despegues peles pistes 14L/14R.
  • Configuración sur: mientres el día (07:00-23:00), les pistes 14L y 14R van utilizar pa despegues y les pistes 18L y 18R p'aterrizaxes. Mientres la nueche (23:00-07:00) va utilizase la pista 14L pa despegues y la pista 18L p'aterrizaxes. Nun se van autorizar despegues peles pistes 32L/32R.
  • Amás esiste una pista más (18C/36C, antes 18-36 y 18L-36R) que foi la primera que tuvo l'aeropuertu. Úsase como pista de estacionamiento y escurre ente'l Terminal T4s-Terminal 1. La pista ta cortada al altor del so encruz cola pista 14R/32L y cerca del so estremu norte ye cruciada per una carretera de vehículos del aeropuertu, lo que torga qu'agora mesmu se puedan realizar operaciones de despegue y aterrizaxe. Atopar ensin usu dende la inauguración de les pistes 18R/36L y 14L/32R, a mediaos de la década de 2000.

El 20 de setiembre de 2012, coincidiendo col cambéu de ciclu AIRAC, les antigües pistes 15R/33L y 15L/33R camudaron la so denominación y pasaron a llamase 14R/32L y 14L/32R, por cuenta de los cambeos na declinación magnética local.[65]

Les carauterístiques físiques de les pistes son les siguientes:[52]

[editar | editar la fonte]

Torres de control

[editar | editar la fonte]
Torre Norte.

L'aeropuertu cunta con tres torres de control:

  • La Torre Norte, asitiada xunto al edificiu satélite. Empezó a funcionar el 31 d'ochobre de 1998.[14]
  • La Torre Oeste, emplazada xunto al edificiu terminal T4.
  • La Torre Sur, asitiada encastrada dientro del edificiu terminal T2.

Cualesquier de los trés torres tien capacidá pa controlar cualquier aspeutu del tráficu aereu y el movimientu d'aeronaves nel aeropuertu, pero en condiciones de funcionamientu normal les xeres tán partíes ente los trés.

La Torre Norte ye la torre de control principal del aeropuertu y la más grande de toes coles que cunta. Foi inaugurada en 1998 y sustituyó a l'actual Torre Sur como principal del aeropuertu.

La Torre Oeste foi la última torre de control en construyise nel aeropuertu. Inaugurar en 2006 al par que'l Terminal T4. Encargar de xestionar el movimientu de rodadura de les aeronaves en tierra en redol al terminal T4.

Torre Sur.

La Torre Sur ye l'antigua torre de control del aeropuertu. Asítiase dientro del terminal T2, anque cuando foi construyida taba emplazada nel Terminal Nacional. Hasta 1998 yera la única torre de control del aeropuertu, pero dende esi momentu solo xestiona les operaciones de rodadura de les aeronaves en redol a los edificios terminal T1, T2 y T3, según col terminal de carga. A pesar d'esti amenorgamientu de funciones la torre sigue cuntando con capacidaes operatives plenes.

Ayudes al navegación

[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu cunta con distintes ayudes al navegación.

Tocantes a ayudes pal aterrizaxe, l'aeropuertu cunta con ILS de Categoría III, PAPI y de Sistemes de Llume d'Aproximamientu de Precisión CAT II/III (900 m), nes pistes 32L, 32R, 18L y 18R (que son les que se destinen a aterrizaxes). Les carauterístiques de los ILS son les siguientes:[52]

Cuenta de la mesma con cuatro VOR,[52]toos ellos acomuñaos a un DME. Dos d'ellos nes cercaníes del aeropuertu (xestionaos direutamente pol aeropuertu) y otros dos na redolada de Madrid, xestionaos pola Direición de Navegación Nérea de la Rexón Centro:

Sistemes de vixilancia

[editar | editar la fonte]
  • L'aeropuertu cunta con dos radares de Superficie (SMR), que vixilen los movimientos d'aeronaves lo mesmo que de cualquier vehículu nel área de maniobres. Tán asitiaos nel campu d'antenes de la torre Norte (al pie de la T4 Satélite) y nel de la torre Sur (al pie de la T2).
  • Tamién cuenta, dende marzu del 2011, con un sistema de multilateración,[66] capaz de detectar blancos cooperativos (dotaos de trasponder) nel área de maniobres.

L'aeropuertu tien una central térmica de ciclu combináu mesma que lo abastez d'enerxía llétrica, calefaición y otres necesidaes.[ensin referencies]

Aereollinies y destinos

[editar | editar la fonte]

Les principales aereollinies del aeropuertu son Iberia y Air Europa. Madrid-Barajas ye l'aeropuertu européu con más vuelos con Iberoamérica, tien enllaces frecuentes con cuasi tolos aeropuertos españoles y tien bones conexones coles capitales europees, amás de tener delles conexones con África, Asia y Norteamérica.[67]

Destinos nacionales

[editar | editar la fonte]
Ciudaes Nome del Aeropuertu Aereollinies
 España
Alicante Aeropuertu d'Alicante-Elx Air Europa / Air Nostrum
Aeropuertu d'Almería Air Nostrum
Aeropuertu d'Asturies Iberia / Iberia Express
Aeropuertu de Badayoz Air Nostrum
Aeropuertu de Barcelona-El Prat Air Europa / Iberia / Vueling
Aeropuertu de Bilbao Air Europa / Iberia
Aeropuertu Seve Ballesteros Air Nostrum / Iberia
Aeropuertu de Fuerteventura Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair
Aeropuertu de Gran Canaria Air Europa / Iberia / Iberia Express / Bandera de Noruega Norwegian / Bandera de Irlanda Ryanair
Aeropuertu de Granada Air Nostrum
Aeropuertu d'Eivissa Air Europa / Air Nostrum / Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair / Vueling
Aeropuertu de Xerez de la Frontera Air Nostrum / Iberia
Aeropuertu de La Coruña Air Europa / Iberia
Aeropuertu de La Palma Iberia Express
Lanzarote Aeropuertu de Lanzarote Air Europa / Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair
Logroño Aeropuertu de Logroño-Agoncillo Air Nostrum
Málaga Aeropuertu de Málaga-Costa del Sol Air Europa / Air Nostrum / Iberia Express
Melilla Aeropuertu de Melilla Air Nostrum
Menorca Aeropuertu de Menorca Air Nostrum / Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair / Vueling
Palma de Mallorca Aeropuertu de Palma de Mallorca Air Europa / Iberia Express / Bandera de Noruega Norwegian / Bandera de Irlanda Ryanair
Pamplona Aeropuertu de Pamplona Air Nostrum
San Sebastián Aeropuertu de San Sebastián Air Nostrum
Santiago de Compostela Aeropuertu de Santiago de Compostela Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair
Sevilla Aeropuertu de Sevilla Iberia Express
Tenerife Norte Aeropuertu de Tenerife Norte Air Europa / Iberia / Iberia Express / Bandera de Noruega Norwegian / Bandera de Irlanda Ryanair
Tenerife Sur Aeropuertu de Tenerife Sur Air Europa / Iberia Express / Bandera de Irlanda Ryanair
Valencia Aeropuertu de Valencia Air Europa / Air Nostrum
Vigo Aeropuertu de Vigo Air Europa / Iberia

Accidentes ya incidentes notables

[editar | editar la fonte]
  • El 30 de setiembre de 1972, el Douglas C-47 de la compañía Spantax con matrícula EC-AQE estrellar mientres el despegue, mientres un vuelu d'entrenamientu. Morrió 1 de los 6 ocupantes del avión.[68]
  • El 27 de payares de 1983, el Boeing 747-200 de la compañía Avianca con matrícula HK-2910, qu'operaba'l vuelu AV 011 procedente de París,[69] estrellar en Mejorada del Campo mientres les maniobres d'aproximamientu p'aterrizar nel aeropuertu. L'avión topetó contra una llomba y quedó partíu en 5 cachos. Solo 11 de los 169 pasaxeros sobrevivieron, y nun hubo sobrevivientes ente los 23 tripulantes.[70]
  • El 7 d'avientu de 1983 el Boeing 727 con matrícula EC-CFJ qu'operaba'l vuelu IB 350 d'Iberia con destín Roma-Fiumicino topetó mientres el despegue con un Douglas DC-9 con matrícula EC-CGS d'Aviaco qu'operaba'l vuelu AO 134 con destín Santander. El DC-9 de Aviaco entrara por equivocación na pista mientres el vuelu d'Iberia taba desapegando. Nel vuelu d'Iberia viaxaben 93 persones de les que 51 finaron. Nun hubo sobrevivientes ente les 42 persones del avión de Aviaco.
  • El 20 d'agostu de 2008 a les 14:25 h, el vuelu JK 5022 de Spanair (operáu por un McDonnel Douglas MD-82) con destín Gran Canaria estrellar mientres la maniobra de despegue. L'aeronave diba cuasi llena, con 166 pasaxeros y 6 tripulantes a bordu. Ello ye que solo 11 asientos de los 175 que constituyíen la configuración total del avión, bautizáu Sunbreeze,[71]quedaron vacíos.[72]Hubo 154 finaos y 18 sobrevivientes, toos ellos mancaos.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. «Barajas yá ye l'aeropuertu «Adolfo Suárez Madrid Barajas» según el BOE». Diariu ABC (26 de marzu de 2014).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Orde FOM/480/2014, de 24 de marzu, pola que se modificar la denominación oficial del aeropuertu de Madrid-Barajas.». Boletín Oficial del Estáu nº 74 de 26 de marzu de 2014. ISSN 0212-033X. https://boe.es/boe/dias/2014/03/26/pdfs/BOE-A-2014-3275.pdf. 
  3. Aeropuertos Españoles y Navegación Nérea (2009). «TRÁFICU DE PASAXEROS, OPERACIONES Y CARGA NOS AEROPUERTOS ESPAÑOLES (2009).». Consultáu'l 22 de xunetu de 2010.
  4. Airports Council International (22 d'avientu de 2014). «Passenger Traffic 2013 FINAL» (inglés). Consultáu'l 8 de febreru de 2015.
  5. Gaceta de Madrid nº87, de 28 de marzu de 1929. Xunta del Aeropuertu de Madrid.
  6. Gaceta de Madrid nº112 (22 d'abril de 1931). «Orde nomando provisionalmente Xefe y Subxefe del Aeropuertu de Madrid (allugáu en Barajas) a D. Jacobo Armijo y Fernández de Alarcón y D. Rafael Huidobro Polanco.». Consultáu'l 10 de mayu de 2009. «... el Gobiernu Provisional de la República Española dispón que sían nomaos provisionalmente, Xefe y Subxefe del Aeropuertu de Madrid [...] don Jacobo Armijo y Fernández de Alarcón [...] y don Rafael Huidobro Polanco [...]».
  7. Utrilla Navarro, Luis: "Un aeropuertu en Barajas" n'AA. VV.: Madrid-Barajas, 75 d'historia, Décimes Xornaes d'Estudios Históricos Aeronáuticos. Madrid: Fundación Aena, 2007, pp 32-33.
  8. (ochobre de 1999) "AENA": "Plan Direutor del Aeropuertu de Madrid Barajas".
  9. «Los vecinos de Paracuellos xunir contra'l ruiu de Barajas». Consultáu'l 17 de xineru de 2008.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Ministeriu de Fomentu, nel BOE (16 d'avientu de 1999). «ORDE de 19 payares de 1999 pola que s'aprueba'l Plan direutor del Aeropuertu de Madrid-Barajas.». Consultáu'l 23 de mayu de 2009.
  11. «L'aeropuertu de Barajas va quedar colapsáu en tres años pol espectacular aumentu del tráficu aereu» El País, de 25/05/1989
  12. «Dos peor qu'unu» El País de 23/05/1989
  13. «Aviación Civil reconoz la so incapacidá pa resolver el colapsu de dellos aeropuertos» El País de 09/08/1988
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 (2003). Madrid: Aeropuertos Españoles y Navegación Nérea. Madrid-Barajas, historia d'un futuru (folletu informativu). Disponible en Aeropuertu-de-Barajas Scribd
  15. «Barajas estrenó anueche la pista más llarga d'Europa» El Mundo de 5/11/1998
  16. «Leguina y Ribayu anuncien la creación d'un tren de luxu ente Barajas y Nuevos Ministerios» El País de 09/06/1989
  17. «Los empresarios proponen que s'amplíe'l 'metro' hasta Barajas» El País de 10/12/1986
  18. Aeropuertu Españoles y Navegación Nérea, S.A. - AENA. «Presentación del Plan Barajas». Consultáu'l 7 de mayu de 2009.
  19. «Estudio Lamela». Proyeutos. Consultáu'l 23 d'ochobre de 2016.
  20. El Periódico de Catalunya (15 d'ochobre de 2006). «La nueva terminal de Barajas gana'l prestixosu premiu Stirling d'arquiteutura». Archiváu dende l'orixinal, el 2019-09-25. Consultáu'l 7 de mayu de 2009.
  21. «TPS expertise recognised at Madrid Terminal 4» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2012-02-16. Consultáu'l 7 de mayu de 2009. «TPS has won a prestigious award for its role in the Terminal 4 project at Barajas Airport in Madrid. It received the IStructE (Institution of Structural Engineering) Award for commercial or retail structures during a ceremony at the East Wintergarden in Canary Wharf».
  22. «Dragados». Visión xeneral. Proyeutos. Archiváu dende l'orixinal, el 2018-10-13. Consultáu'l 23 d'ochobre de 2016.
  23. «Grupu Ferrovial. History 200-2004» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2009-02-07. Consultáu'l 7 de mayu de 2009. «On 3 April 2000, the Ferrovial-Agromán joint venture officially obtained a contract worth 104 billion pesetes to build the new terminal at Madrid Barajas Airport»
  24. «OHL Construcción». Actividaes n'infraestructures aeroportuarias. Consultáu'l 23 d'ochobre de 2016.
  25. «Sacyr». Obres aeroportuarias. Archiváu dende l'orixinal, el 2016-10-24. Consultáu'l 23 d'ochobre de 2016.
  26. Inauguráu'l intercambiador de Nuevos Ministerios en Madrid con serviciu direutu de metro al aeropuertu, Vía Llibre, N° 454, xunu de 2002
  27. ABC (copia del orixinal en SEPLA) (24 de xunetu de 2007). «Les aereollinies refuguen retomar la facturación en Nuevos Ministerios». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de febreru de 2009. Consultáu'l 7 de mayu de 2009.
  28. N. Junquera, N. Tesón n'El País (4 de febreru de 2006). «El 'gran Barajas' que s'inaugura güei aumenta nun 50% la capacidá aeroportuaria de Madrid». Consultáu'l 7 de mayu de 2009.
  29. EFE n'Actualidá terra (27 d'avientu de 2007). «Cercaníes que va xunir Chamartín y aeropuertu Barajas va funcionar en 2010». Archiváu dende l'orixinal, el 19 de xunu de 2010. Consultáu'l 7 de mayu de 2009.
  30. CondéNet UK Ltd (2009). «Readers' Travel Awards 2008 - Airports» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2009-10-16. Consultáu'l 23 de mayu de 2009. «Singapore and Madrid have the cleanest airports in the world (both 93.33), but the new terminal at Madrid Barajas helped it edge ahead for design/layout (91.25).»
  31. Avion Revue - Microsiervos (9 de xineru de 2009). «nevada.html L'aeropuertu de Madrid - Barajas zarráu cinco hores por una fuerte nevada». Consultáu'l 7 de mayu de 2009.
  32. «L'A380 de Emirates desapiega dende Madrid». revistratravelmanager.es (3 d'agostu de 2015). Consultáu'l 7 de setiembre de 2015.
  33. «L'avión comercial más grande del mundu desapiega en Madrid». Expansión (31 de xunetu de 2015). Consultáu'l 7 de setiembre de 2015.
  34. Presidente de la Transición. El País. 24 de marzu de 2014. http://politica.elpais.com/politica/2014/03/23/actualidad/1395610122_813041.html. Consultáu'l 24 de marzu de 2014. 
  35. Adolfo Suarez, artisan de la transition post-franquiste, est mort. Monde. 23 de marzu de 2014. http://www.lemonde.fr/disparitions/article/2014/03/23/adolfo-suarez-artisan-de-la-transition-post-franquiste-est-mort_4388007_3382.html. Consultáu'l 24 de marzu de 2014. 
  36. Morrió Adolfo Suárez, el pilotu de la Transición española. BBC. 23 de marzu de 2014. https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/03/140322_obituariu_espana_adolfo_suarez_lav.shtmlm. Consultáu'l 24 de marzu de 2014. 
  37. España llora a Adolfo Suárez, l'home de la Transición. BBC. 23 de marzu de 2014. https://www.lavanguardia.com/politica/20140323/54404358605/espana-llora-adolfo-suarez-transicion.html. Consultáu'l 24 de marzu de 2014. 
  38. L'últimu adiós a Adolfo Suárez, el pilotu de la transición. BBC. 23 de marzu de 2014. http://www.lavozdegalicia.es/noticia/politica/2014/03/24/ultimo-adios-presidente-transicion-adolfo-suarez-capiya-encesa-congresu/00031395647694694667487.htm. Consultáu'l 24 de marzu de 2014. 
  39. Muerre Adolfo Suárez, el presidente de la Transición. BBC. 23 de marzu de 2014. https://www.elmundo.es/espana/2014/03/23/532eecdf268y3y791y8b456d.html. Consultáu'l 24 de marzu de 2014. 
  40. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes UTR
  41. OAG (21 de setiembre de 2007). «OAG reveals latest industry intelligence on the busiest routes» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2010-11-04. Consultáu'l 23 de mayu de 2009. «The route between Barcelona and Madrid has retained top spot on the list of ‘world's busiest routes' with the highest number of flight operations (971 per week).»
  42. L'AVE ente Madrid y Barcelona amenorga nun 14,2% el tráficu aereu ente dambes ciudaes en elmundo.es de 19/07/2008
  43. cope.es (20 d'abril de 2009). «L'AVE Madrid-Barcelona ganar a los pasaxeros». Consultáu'l 23 de mayu de 2009.
  44. Barajas yá ye'l cuartu aeropuertu européu en númberu de pasaxeros, en El Viaxeru d'El País de 14/01/2009
  45. Belén Cebrián, n'El País (1 d'avientu de 2006). «La metá de los aeropuertos españoles rexistra perdes d'esplotación». Consultáu'l 16 de mayu de 2009. «Madrid-Barajas encabeza la llista de los rentables. En 2004 rexistró un Ebitda de 173 millones d'euros, siguíu del aeropuertu de Barcelona, con 87,2 millones.».
  46. L.O., n'El País (13 de xineru de 2010). «Namái nueve de los 48 aeródromos españoles tienen beneficios». Consultáu'l 20 de xineru de 2010. «El casu de Madrid ye bien significativu. Barajas llogró un Ebitda de 138,94 millones, pero amortizó inversiones per valor de 283,5 con unos gastos financieros de 156 millones. Asina que el resultáu antes d'impuestos ye de 300 millones de perdes.».
  47. ELPAIS.com, n'El País (12 de xineru de 2010). «Namái nueve aeropuertu de Aena llograron beneficios en 2009». Consultáu'l 20 de xineru de 2010. «En 2010, según les previsiones ellaboraes por Fomentu, estes perdes operatives van disparar hasta los 597,7 millones d'euros, de los que 311 millones correspuenden a Barajas, ente que El Prat va triplicar les sos perdes operatives hasta los 145,13 millones d'euros.».
  48. «[http://www.eleconomista.es/mercado-cotizaciones/noticias/2739128/01/11/Barajas-crecio-un-29-per cientu-en-pasaxeros-en-2010-pero-perdio-03-en-trafico-aereo.html eleconomista.es (axencia EFE) Barajas creció un 2,9 % en pasaxeros en 2010, pero perdió 0,3 % tráficu aereu]». Barajas creció un 2,9 % en pasaxeros en 2010, pero perdió 0,3 % tráficu aereu.
  49. «abc.es (axencia EFE) Barajas perdió en 2011 un 0,4 % en pasaxeros y un 1 % de vuelos, pero creció en carga.». Barajas perdió en 2011 un 0,4 % en pasaxeros y un 1 % de vuelos, pero creció en carga.
  50. «Ministeriu de Fomentu». Tráficu por aeropuertos
  51. Estadístiques aena-aeropuertos.
  52. 52,0 52,1 52,2 52,3 AIS ESPAÑA, AIP d'aeródromu: -Y AD 2 - LEMD, de 9 d'abril de 2009. Navegación Nérea d'España.
  53. AENA (2 d'abril de 2011). «Carauterístiques». Consultáu'l 2 d'abril de 2011. «'Plan Direutor del Aeropuertu de Madrid-Barajas'»
  54. AENA (2 d'abril de 2011). «Facturación T1». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  55. AENA (2 d'abril de 2011). «Embarque T1». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  56. AENA (2 d'abril de 2011). «Facturación T2». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  57. AENA (2 d'abril de 2011). «Embarque T2». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  58. AENA (2 d'abril de 2011). «Facturación T3». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  59. AENA (2 d'abril de 2011). «Embarque T3». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  60. AENA (2 d'abril de 2011). «Facturación T4». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  61. AENA (2 d'abril de 2011). «Embarque T4». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  62. AENA (2 d'abril de 2011). «Embarque T4». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  63. AENA (2 d'abril de 2011). «Embarque T4S». Consultáu'l 2 d'abril de 2011.
  64. AENA (2 d'abril de 2011). «Embarque T4S». Consultáu'l 2 d'abril de 2011. «'16 d'elles dobles'»
  65. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes AIRAC0912
  66. YERA International, Inc.. «Yera Surface System Operational in Madrid» (inglés). Consultáu'l 19 de xunetu de 2012.
  67. AENA Aeropuertos Españoles y Navegación Nérea
  68. Aviation Safety Network (2009). «ASN Aircraft accident Douglas C-47B-1-DK EC-AQE Madrid-Barajas Airport (MAD)» (inglés). Consultáu'l 23 de mayu de 2009.
  69. Reseña del vuelu. Ministeriu de Fomentu. [1]
  70. Comisión d'Investigación d'Accidentes ya Incidentes d'Aviación Civil (1983). «A-042/1983 Informe Téunicu del Accidente Sufiertu pola Aeronave Boeing 747-283B, Matrícula HK-2910, a 12 KM. del Aeropuertu de Madrid-Barajas el día 27 de payares de 1983, "Mancadures a persones"». Archiváu dende l'orixinal, el 12 de febreru de 2009. Consultáu'l 7 de mayu de 2009.
  71. El Mundo. «Anatomía del Sunbreeze». Consultáu'l 7 de mayu de 2009.
  72. Matías Guadalupe Cruz n'El País (19 de setiembre de 2009). «Accidente aereu en Barajas». Consultáu'l 7 de mayu de 2009.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]

Plantía:COAM