Saltar al conteníu

Aeropuertu Internacional de Carrasco

Aeropuertu Internacional de Carrasco
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: MVD  OACI: SUMU
Llocalización
PaísBandera de Uruguái Uruguái
Departamentu Departamentu de Canelones
Conceyu Municipality of Ciudad de la Costa (en) Traducir
Coordenaes 34°50′18″S 56°01′51″W / 34.8383°S 56.0308°O / -34.8383; -56.0308
Aeropuertu Internacional de Carrasco alcuéntrase n'Uruguái
Aeropuertu Internacional de Carrasco
Aeropuertu Internacional de Carrasco
Aeropuertu Internacional de Carrasco (Uruguái)
Altitú 32 m
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Montevidéu
Patrimoniu
Instalaciones
Formáu por Carrasco International Airport Terminal (en) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeropuertu Internacional de Carrasco Xeneral Cesáreo L. Berisso (Códigu IATA: MVD - Códigu OACI: SUMU) ye'l principal aeropuertu internacional del Uruguái. Ta allugáu nel departamentu de Canelones. Atiende vuelos nacionales, como tamién internacionales n'América del Sur, Centroamérica, América del Norte y Europa.

Foi inauguráu nel añu 1948 nel departamentu de Canelones. Atopar a 20,3 km (12,6 el mio) del centru de la ciudá de Montevidéu, capital del país. Lleva'l nome de Cesáreo L. Berisso, pioneru de l'aviación uruguaya. Desque s'inauguró y hasta l'añu 2012 foi la base d'operaciones y aeropuertu principal de l'aereollinia Pluna, que dio quebra'l mesmu añu. Foi tamién la base d'aereollinies uruguayes sumíes como Uair, Compañía Aeronáutica Uruguaya S.A.,Tresporte Aereu Militar Uruguayu y más apocayá Alas Uruguay, una compañía que foi integrada principalmente por emplegaos de la ex Pluna. En 2003 el gobiernu tresfirió l'alministración, operación y caltenimientu del aeropuertu de Carrasco a la empresa Puerta del Sur del Grupu Corporación América, propiedá d'Eduardo Eurnekián. La nueva terminal inauguróse'l 15 de payares de 2009 y empezó a operar el 29 d'avientu de 2009. Les vieyes instalaciones quedaron pal serviciu de carga aérea. Proyéctase'l tresformamientu d'esta terminal nun centru de conexón meridional suramericanu pa cargues.

La terminal aérea pa cargues tresportó 27 395 tonelaes en 2010.[1] En 2017, sirvió a 2 102 516,[2] inda por detrás del so récor de 2011, de 2 180 029 pasaxeros.[3] Naquel añu la crecedera viose afeutáu pola quiebra de l'aereollinia de bandera nacional Pluna.

Anguaño la principal terminal aérea d'Uruguái esta en camín pa ser el primer aeropuertu en autoabastecerse dafechu con enerxíes anovables propies. Pa eso esta en planes la instalación d'un parque de paneles fotovoltaicos el cual xenerara ente trés y cuatro megavatio en cuatro hectárees inmediates al aeropuertu.[4] Otru proyeutu qu'empecipiaría nel 2015 ye la construcción de cuatro nuevos hangares p'aeronaves privaes, coles mires de convertir al Aeropuertu Internacional de Carrasco n'unu d'estadía, la inversión pa esti últimu proyeutu seria d'unos cuatro millones de dólares.[5]

La so categoría OACI ye 4E.

Nueva Terminal de Pasaxeros

[editar | editar la fonte]
Dientro de la terminal del Aeropuertu.
Accesu al aparcamientu del Aeropuertu de Carrasco.
Na terminal de partida.

El 29 d'avientu de 2009, cola llegada del primer vuelu proveniente de Brasil, el Nuevu Aeropuertu de Carrasco empezó a tar operativu.

Con una inversión de 165 millones de dólares el proyeutu empecipiáu nel añu 2003 y diseñáu pol destacáu arquiteutu uruguayu Rafael Viñoly, non yá simboliza un finxu pal país en términos d'inversión, arquiteutura, alta calidá de serviciu, vanguardia ya innovación teunolóxica, tamién constitúi un apueste emblemáticu qu'empondera la puerta d'entrada a Uruguái.

El proyeutu, güei fechu una realidá, tresformar nun iconu arquiteutónicu que representa al Uruguái tantu dende un puntu de vista espacial como simbólicu. Un gran techu de triple combadura estender por cuasi 400 metros sobre toa'l llargor del edificiu, devasando los estremos del mesmu y folgando sobre'l suelu. Esta cubierta tien un anchu máximu de más de 130 metros, y nel so interior acovez los espacios del área de partíes, hall de check-in, y la terraza mirador. La cubierta cunta con una superficie total que ronda les 4 hectárees (40 000 metros cuadraos).

L'ingresu al Aeropuertu realizar dende la Ruta Nacional 101. El complexu ta estremáu en tres sectores claramente definíos. El sector central alluga l'aparcamientu públicu con una capacidá p'aproximao 1.200 vehículos, cuasi triplicando la capacidá del aparcamientu de l'anterior Terminal.

Nel diseñu arquiteutónicu buscóse xenerar grandes tresparencies y una sensación d'amplitú nos espacios públicos. Pa llograr esti conceutu, la parte cimera del edificiu cunta con una estensa y envolvente vidrada inclinada, d'aproximao 8000 m², que dexa optimizar l'usu de llume natural y brinda visuales abiertes escontra la plataforma y el predio aeroportuario.

El nuevu edificiu del Aeropuertu ta allugáu paralelu a la pista principal (06-24), que foi allargada a 3200 metros de llargor, dexando asina la operación de vuelos intercontinentales. Xunto cola Nueva Terminal construyóse una plataforma p'aeronaves pa realizar l'embarque y desembarque de pasaxeros per mediu de cuatro mangues telescópiques direutamente al edificiu, que van poder atender dende una aeronave pequeña como'l CRJ-900 hasta un Airbus A380.

La Nueva Terminal desenvolver en dos niveles principales, con vialidades estremaes y dedicaes pa los fluxos de llegaes y partíes respeutivamente. Siendes arrogantes aproven espaciu pal descensu y ascensu de pasaxeros, dende automóviles particulares, taxis y autobuses. Esta disposición con niveles independientes dexa crear espacios esclusivos pa partíes y arribos, evitando cruces de pasaxeros y públicu.

Tamién cunta con una terraza mirador, que'l so conceutu clave foi brindar un espaciu onde'l pasaxeru y el públicu polo xeneral pudieren relaxase nun ambiente de tranquilidá. Dende la terraza, los visitantes pueden apreciar los aterrizaxes y despegues de les aeronaves. Tamién ye un espaciu destináu al esparcimientu, yá que na mesma desenvolveránse actividaes culturales y recreatives, dirixíes a tou tipu de públicu.

La Nueva Terminal, cuenta colos meyores Sales VIP d'América Llatina. Les instalaciones, decoraes con moblame de vanguardia, tán especialmente diseñaes por que'l pasaxeru esfrute de toles comodidaes antes y dempués del so viaxe. N'Aeropuertos VIP Club, los visitantes atopen servicios de primer nivel, especialmente escurríos pa satisfaer toles necesidaes de los pasaxeros. Dalgunos d'éstos son: Fast Pass, VIP Check-in, serviciu de maletería, valet parking, cáterin, relax lounge, sala de xuntes, duches, ente otros.

L'edificiu de la terminal ocupa una superficie de más de 45 000 m², y ta dotáu de 8 puertes d'embarque, cuatro d'elles forníes con mangues telescópiques.

El sistema de manexu d'equipaxe pa partíes, consta de cintes automatizadas que van tresportar l'equipaxe de bodega dende l'área de check-in hasta'l patiu d'equipaxes de salíes. Esti sistema de cintes tresportadores primeramente conduz l'equipaxe al entrepiso téunicu, onde pasa por una serie de controles de seguridá en máquines de rayos-x en forma automatizada. Con al respeutive de los sistemes d'equipaxe en llegaes, la Nueva Terminal cuenta con 3 cintes de reclamu d'equipaxe, una de les cualos ye un carrusel doble p'atender vuelos de gran valumbu.

La Nueva Terminal tien la posibilidá de remanar hasta 3 vegaes más el volume de los pasaxeros que llegaben a l'antigua Terminal, amontándose asina a una capacidá de 4 millones y mediu d'usuarios al añu.

El diseñu de la nueva terminal realizar so les siguientes premises fundamentales: seguridá operativa, eficiencia (simplificación de procesos) y flexibilidá (crecedera modular n'etapes). Los elementos de seguridá tán d'acordies colos más esixentes estándares internacionales; los procesos operativos se informatizarán y van simplificar, y el diseñu modular de la nueva terminal va dexar algamar crecederes cimeres al 300 % de la superficie orixinal proyeutada, con una capacidá teórica final d'aproximao 64 000 tonelaes/año.

Tocantes a la so estética, l'Aeropuertu Internacional de Carrasco ye consideráu ente los diez más formosos del mundu pol sitiu BBC Mundo, destacar pol diseñu del so techu curvado de 365 metros.[6]

Aeropuertu Carrasco, toma aérea.

Nuevos servicios

[editar | editar la fonte]

TCU atópase desenvolviendo amás una plataforma de nuevos servicios qu'apunten a ameyorar el serviciu al veceru. En tal sentíu, incorporó servicios de consulta en llinia d'información de cargar vía web, receición de solicitúes especiales por esi mesmu mediu y disposición de nueves oficines p'axentes de comerciu esterior (compañíes aérees, axentes de carga, despachantes d'aduana, etc.). Na nueva terminal los veceros van poder amás aportar a reserves de sales de xuntes, conectividad Wi-Fi en tou la cortil, árees operatives especiales por tipu de productu/serviciu, y utilizar terminales d'autoxestión que informatizarán el procesu de solicitú de la carga.

Nel marcu de la inauguración de la nueva Terminal de Puertes del Sur, nes sales Vips, nel HSBC Lounge y n'otros puntos estratéxicos d'interés nel Aeropuertu empezó a distribuyise en forma totalmente gratuita Tevi Travel. Una guía impresa de tamañu bolsu puramente diseñada con mapes, paseos, tours, servicios, encamentaos gastronómicos, entretenimientos, cultura y toa aquella información considerada relevante pa los miles de turistes y profesionales de los negocios qu'a diariu circulen pol aeropuertu.

Otres facilidaes

[editar | editar la fonte]

La Oficina d'Investigación y Prevención d'Accidentes ya Incidentes d'Aviación (OIPAIA) de Direición Nacional d'Aviación Civil ya Infraestructura Aeronáutica (DINACIA) tien la so sede nel Aeropuertu Internacional de Carrasco.[7]

Ficha téunica

[editar | editar la fonte]
  • Inversión: 165 millones de Dólares.
  • 4,5 millones de Pasaxeros Añales Van Poder Utilizar l'Aeropuertu
  • Superficie de la Nueva Terminal: 45 000 
  • 4 mangues Telescópiques
  • 44 posiciones de Check In Forníos con CUTE
  • 24 mostradores de Migraciones
  • 3 cintes de Reclamu d'Equipaxe en Arribos
  • 8 puertes d'usu simultáneu pa Embarque Remotu y Fixu
  • 1200 places d'aparcamientu
  • Edificiu Terminal y vialidad en 2 niveles estremaos

Como complementu de les obres de la nueva terminal, empecipiáronse los trabayos de construcción de la nueva plataforma d'aparcamientu d'aeronaves y de les cais de rodaxe que lu conecten col sistema de pistes, según cola plataforma esistente. Les carauterístiques d'estos trabayos son les siguientes:

  • 500 000 metros cúbicos d'escavación de suelos
  • 100 000 metros cuadraos de pavimentos de formigón de plataforma
  • 40 000 metros cuadraos de pavimentos de cais de rodaxe
  • Sistema de llume de plataforma por aciu 8 torres de 26 m d'altura
  • Sistema de señalización diurnu y nocherniegu de plataforma y cais de rodaxe
  • Sistema soterrañu de distribución de combustible p'aeronaves
  • Sistema de recoyida d'agua de lluvia y derrames de combustible, con separación por peneráu d'hidrocarburos
Evolución pasaxeros 2004-2013

Estadístiques

[editar | editar la fonte]

El tráficu de pasaxeros, ente arribos, partíes y tráficu nel 2014 foi un 7,59% mayor al del 2013, añu nel que se rexistraron 1.561.940 pasaxeros.

Podrán apreciase imáxenes sobre la evolución del Tráficu Aereu de la Principal Terminal Aérea del País:

L'ingresu al complexu de la nueva terminal realízase dende la Ruta 101. El complexu ta estremáu en tres sectores claramente definíos. Un óvalu central abraza y contién l'aparcamientu públicu, y les dos carreteres llaterales d'accesu acutáu, que cunten colos sos respeutivos controles de seguridá, conducen a les árees téuniques y de serviciu.

Carretera: La vieya terminal del aeropuertu ta coneutada col centru de Montevidéu pela Avenida de les Amériques y Avenida Italia, ente que la nueva terminal ye accesible a estes víes al traviés de la Ruta 101. Atópase tamién próxima a les rutes nacionales Nᵘ 8 y IB - Líber Seregni, dambes percuerren los departamentos del Este del Uruguái.

Ómnibus: Les empreses CUTCSA, COPSA, COETC, COMI S.A., y UCOT caltienen servicios diarios regulares, (cada 15 minutos), de ómnibus dende la ciudá al aeropuertu, les llinies que la realicen son:

Taxis: Puede aportase al aeropuertu al traviés de cualquier compañía de taxis, los taxis pueden tomase na cai o pueden llamase per teléfonu.

Coche con xofer: El serviciu de coches con xofer ta disponible na zona de llegaes de la terminal. Puede acutase'l serviciu antes de llegar.

Empreses turístiques: Puede acutar un treslláu personalizáu, onde lu esperaren na puerta de desembarque del so vuelu col so nome nun cartelu pa llevalo al so destín.

Aereollinies y destinos

[editar | editar la fonte]
Aereollinies Ciudaes Alianza
Air Europa
1 destín
Internacional (1): Madrid
SkyTeam
Bandera de Paraguái Amaszonas Paraguay
1 destín
Internacional (1): Asunción
N/A
Bandera de Uruguái Amaszonas Uruguay
3 destinos
Internacionales (3): Asunción / Buenos Aires / Córdoba
N/A
Bandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines
1 destín
Internacional (1): Miami
Oneworld
Bandera d'Arxentina Austral Líneas Aéreas
1 destín
Internacional (1): Buenos Aires
SkyTeam
Bandera de Colombia Avianca
1 destín
Internacional: (1) Bogotá
Star Alliance
Bandera del Perú Avianca Perú
1 destín
Internacional: (1) Lima
Star Alliance
Bandera de Brasil Azul Linhas Aéreas
1 destín
Internacional (1): Porto Alegre
N/A
Bandera de Panamá Copa Airlines
1 destín
Internacional (1): Ciudá de Panamá
Star Alliance
Bandera de Brasil Gol Linhas Aéreas
4 destinos
Internacionales (4): Porto Alegre / Recife / Rio de Janeiro / São Paulo
N/A
Iberia
1 destín
Internacional (1): Madrid
Oneworld
Bandera de Chile LATAM Airlines
1 destín
Internacional: (1) Santiago de Chile
Oneworld
Bandera de Brasil LATAM Brasil
2 destinos
Internacionales: (2) Rio de Janeiro / São Paulo
Oneworld
Bandera del Perú LATAM Perú
1 destín
Internacional: (1) Lima
Oneworld
Bandera de Chile Sky Airline
1 destín
Internacional: (1) Santiago de Chile
N/A
Ciudaes per paísesNome del aeropuertuAereolliniesAeronavesFrecuencies per selmana
América del Norte
 Estaos Xuníos d'América
MiamiAeropuertu Internacional de MiamiBandera de Estaos Xuníos d'América American AirlinesBandera de Estaos Xuníos d'América B767-300ER7
Centroamérica
 Panamá
Ciudá de PanamáAeropuertu Internacional de TocumenBandera de Panamá Copa AirlinesBandera de Panamá B737-80018
Sudamérica
Bandera d'Arxentina Arxentina
Buenos AiresAeroparque Jorge NewberyBandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera de Uruguái Amaszonas Uruguay / Bandera d'Arxentina Austral Líneas AéreasBandera d'Arxentina B737-700, B737-800 / Bandera de Uruguái CRJ 200 / Bandera d'Arxentina Embraer E-190AR69
CórdobaAeropuertu Internacional Ing. Ambrosio TaravellaBandera de Uruguái Amaszonas UruguayBandera de Uruguái CRJ 2004
Bandera de Brasil Brasil
Porto AlegreAeropuertu Internacional Salgado FilhoBandera de Brasil Azul Linhas Aéreas / Bandera de Brasil Gol Linhas AéreasBandera de Brasil Embraer E-195AR, ATR 72-600 / Bandera de Brasil B737-80011
RecifeAeropuertu Internacional de RecifeBandera de Brasil Gol Linhas Aéreas[8]Bandera de Brasil B737-8001
Rio de JaneiroAeropuertu Internacional de GaleãoBandera de Brasil Gol Linhas Aéreas / Bandera de Brasil LATAM BrasilBandera de Brasil B737-800 / Bandera de Brasil A320-200, A321-200, B767-300ER10
São PauloAeropuertu Internacional de GuarulhosBandera de Brasil Gol Linhas Aéreas / Bandera de Brasil LATAM BrasilBandera de Brasil B737-800 / Bandera de Brasil A320-200, A321-200, B767-300ER30
 Chile
Santiago de ChileAeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino BenítezBandera de Chile LATAM Airlines / Bandera de Chile Sky AirlinesBandera de Chile A320-200, A321-200, B767-300ER, B787-9 / Bandera de Chile A319-10020
 Colombia
BogotáAeropuertu Internacional El DoradoBandera de Colombia AviancaBandera de Colombia A319-1007
Bandera de Paraguái Paraguái
AsunciónAeropuertu Internacional Silvio PettirosiBandera de Uruguái Amaszonas Uruguay / Bandera de Paraguái Amaszonas ParaguayBandera de Uruguái CRJ 200 / Bandera de Paraguái CRJ 20013
 Perú
LimaAeropuertu Internacional Jorge ChávezBandera del Perú Avianca Perú / Bandera del Perú LATAM PerúBandera del Perú A320-200, A321-200, A319-100 / Bandera del Perú A320-20014
Europa
 España
MadridAeropuertu de Madrid-Barajas Air Europa / Iberia A330-200 / A330-2009

Destinos Cesaos

[editar | editar la fonte]

Aereollinies Estinguíes

[editar | editar la fonte]
  • Bandera de Uruguái Alas Uruguay (Asunción, Buenos Aires-Aeroparque)
  • Bandera de Uruguái BQB Líneas Aéreas (agora operando como Amaszonas Uruguay): (Buenos Aires-Aeroparque y Ezeiza, Curitiba, Foz Do Iguazú, Florianopolis, Porto Alegre, Rio de Janeiro-Galeão, Santiago de Chile, São Paulo-Guarulhos)
  • Bandera de Chile Ladeco (Santiago de Chile - Foi adquirida por LATAM Airlines)
  • Bandera d'Arxentina LAPA: (Buenos Aires, Córdoba)
  • Bandera de Paraguái LAPSA: (Asunción - Agora LATAM Paraguay)
  • Bandera de Bolivia Lloyd Aéreo Boliviano: (Santa Cruz de la Sierra)
  • Bandera de Estaos Xuníos d'América Pan Am: (Buenos Aires EZE, Miami, Nueva York, Rio de Janeiro)
  • Bandera de Uruguái Pluna: (Asunción, Buenos Aires EZE-AEP, Florianópolis, Rosario, Córdoba, Curitiba, Brasilia, São Paulo, Rio de Janeiro, Punta del Este, Foz de Iguazú, Santiago, Porto Alegre, Ámsterdam, Campinas, Madrid, Miami, Antofagasta, Concepción, Punta Arenas, Belo Horizonte)
  • Bandera de Uruguái Uair: (Buenos Aires EZE-AEP, Florianópolis, Santiago de Chile, Rosario, Córdoba, Mendoza, Santa Fe, Curitiba, Porto Alegre, Punta del Este)
  • Bandera d'Arxentina Sol Líneas​ ​Aéreas: (Buenos Aires AEP, Rosario)

Aereollinies Operatives

[editar | editar la fonte]

Terminal de Carga

[editar | editar la fonte]

El Concesionariu del Aeropuertu construyó una nueva terminal de cargues, totalizando una inversión de 10 millones de dólares d'Estaos Xuníos. La operación ta al cargu de Terminal de Carga Uruguái (TCU S.A.), qu'empecipió les sos actividaes en marzu de 2004. El so cometíu ye recibir y procesar el 100% del comerciu esterior realizáu per Uruguái vía aérea, habiendo totalizado nel añu 2008 unes 25.100 tonelaes de carga procesada. Esi añu los axentes de comerciu esterior realizaron más de 120.000 despachos, unviando y recibiendo mercaderías por un valor que superó los 1.700 millones de dólares.

El sector operativu de la nueva terminal tien una superficie total de 10.000 m² (doblando la superficie enantes esistente). Amás cunta con una superficie d'oficines de 3.500 m², destinaes a oficines propies según pa compañíes aérees, forwarders, despachantes d'aduana, dependencies del Estáu y demás axentes intervinientes nel comerciu esterior. La capacidá de les cámares de fríu aumentó un 300% y los docks de carga (capacidá de cargar camiones en forma simultánea) aumentó un 375% n'importaciones y un 200% n'esportaciones.

El funcionamientu de la nueva terminal dexa amás incorporar servicios loxísticos de valor amestáu a les mercaderías en réxime d'Aeropuertu Llibre, asitiándola como una verdadera plataforma pal desarrollu de servicios dende Uruguái al mundu.

AereolliniesDestinos
Bandera de Estaos Xuníos d'América Atles AirBuenos Aires-Ezeiza, Miami
Bandera de Uruguái Avianca Cargo UruguáiBuenos Aires-Aeroparque, Buenos Aires-Ezeiza
Bandera de Colombia Avianca CargoAsunción, Bogotá-El Dorado, Miami, Santiago de Chile
Bandera de Estaos Xuníos d'América Centurion Air CargoMiami, Santiago, Campinas
Bandera de Estaos Xuníos d'América LATAM Cargo USAMiami, Santiago
Bandera de Uruguái LATAM Cargo UruguáiAsunción, Buenos Aires-Ezeiza
Bandera de Chile LATAM CargoBuenos Aires-Ezeiza, Campinas, Miami, Santiago de Chile
Bandera d'Alemaña Lufthansa CargoBuenos Aires-Ezeiza, Campinas, Frankfurt del Main, Dakar

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Fonte: Revista "Comerciu Esterior", Añu: X, Nᵘ4 abril de 2011, Ed. Acquarius.
  2. https://www.elpais.com.uy/economia/noticias/aeropuertu-carrasco-apuesta-paneles-solares.html
  3. https://www.elpais.com.uy/economia/noticias/carrasco-alzo-actividá-sigue-embaxo.html
  4. BBC Mundo. «Los 10 aeropuertos más formosos del grupu». Consultáu'l 23 de mayu de 2014.
  5. "OIPAIA." () Direición Nacional d'Aviación Civil ya Infraestructura Aeronáutica. Consultáu'l 17 d'abril de 2012. "Aeropuertu Internacional de Carrasco Av. Wilson Ferreira Aldunate (ex Cno. Carrasco) 5519."
  6. Gol abre ruta a Recife dende Montevideo

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]