Aeroparque Jorge Newbery

Coordenaes: 34°33′32″S 58°24′59″W / 34.55889°S 58.41639°O / -34.55889; -58.41639
De Wikipedia
Aeroparque Metropolitanu
Jorge Newbery
Aeroparque Jorge Newbery (es)
aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: AEP • OACI: SABE
Llocalización
PaísBandera d'Arxentina Arxentina
CiudáBandera de la ciudá de Buenos Aires Buenos Aires
Coordenaes 34°33′32″S 58°24′59″W / 34.55889°S 58.41639°O / -34.55889; -58.41639
Aeroparque Jorge Newbery alcuéntrase n'Arxentina
Aeroparque Jorge Newbery
Aeroparque Jorge Newbery
Aeroparque Jorge Newbery (Arxentina)
AEP alcuéntrase en Buenos Aires
AEP
AEP
AEP (Buenos Aires)
Altitú 5 m y 5,6 m
Historia y usu
Apertura1947
Xestión Aeropuertu Arxentina 2000
Orixe del nome Jorge Newbery
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Buenos Aires
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Aeroparque Metropolitanu Jorge Newbery (FAA: AER - IATA: AEP - OACI: SABE), conocíu comúnmente como Aeroparque, ye l'aeropuertu de tráficu nacional y rexonal del Área Metropolitana de Buenos Aires, n'Arxentina. Allugáu na avenida Costanera Rafael Obligado, xunto al ríu de la Plata, nel barriu de Palermo, ye l'únicu aeropuertu dientro de les llendes de la ciudá de Buenos Aires.

La categoría OACI del aeropuertu ye 4C.

Historia[editar | editar la fonte]

En 1938, la Municipalidá de la Ciudá de Buenos Aires decidió la creación del Parque de la Raza, ocupando terrenales ganaos al Ríu de la Plata por aciu rellenáu de la ribera a lo llargo de la nueva Costanera Norte, y dedicáu a la flora suramericana. Cuando'l parque entá nun fuera forestado, la Municipalidá dexó la mayor parte de los sos terrenes pa la construcción d'un aeropuertu pa la ciudá.

Foi inauguráu en 1947, y el so orixinal nome de Aeroparque deber al inxenieru Víctor Manuel Acuña quien lo proyeutó, indicando que ye "Un aeródromu dientro d'un parque d'esparcimientu pa la población".[2] El so nome actual ye un homenaxe al pioneru de l'aeronáutica arxentina, Jorge Newbery. En 2000 proyeutóse l'ampliación del aeroparque, amestándo-y un segundu nivel, un edificiu de cocheres y nueves terminales. Esta obra diseñada polos arquiteutos de los estudios Bodes-Miani-Anger y Alvariñas-Bóscolo-Fleitas-Rodríguez construyir en dos etapes: la primera foi inaugurada n'ochobre de 2001[3][4] y la segunda empezar en 2011.[5]

Ye propiedá del gobiernu de la ciudá de Buenos Aires, y ta concesionado a la empresa Aeropuertu Arxentina 2000. Tien un sector esclusivu militar y, hasta va unos años, un Muséu Aeronáuticu —que foi movíu al Aeropuertu de Morón—.[6]

Realícense más de 350 vuelos diarios a diverses ciudaes d'Arxentina, Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái. Tamién operen vuelos privaos, taxi aereu, chárteres escontra diversos destinos nacionales ya internacionales.

L'Aeroparque sirve a vuelos nacionales y dalgunos rexonales escontra Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái —pa vuelos internacionales y rexonales, atópase l'Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini, allugáu na llocalidá d'Ezeiza, a 38 km d'esti aeropuertu—.

En 2014, el Aeroparque Metropolitanu Jorge Newbery foi'l primeru na historia aerocomercial arxentina en superar la barrera de los 10 millones de pasaxeros, al tresportar 10 255 541 pasaxeros, contra los 8 600 877 pasaxeros del Aeropuertu Ministru Pistarini (Ezeiza). En 2015, el Aeropaque Jorge Newbery volvió superar el so récor de pasaxeros de 2014, al tresportar 11 052 861 persones, apostrando nuevamente al Aeropuertu d'Ezeiza al segundu llugar con 9 127 908 pasaxeros.

El 14 de marzu de 2010 concretóse la internacionalización del Aeroparque Jorge Newbery. Aerolíneas Argentinas foi la primer aereollinia autorizada pa esta fecha, inauguró los vuelos a delles ciudaes de Brasil, Chile, Paraguái, sumándolo a los yá esistentes a Uruguái.[7] LAN Argentina tamién foi autorizada, empezando a operar el 10 de mayu d'esi añu colos sos vuelos a Santiago de Chile solamente, tamién recibe vuelos de LATAM Airlines y Gol Linhas Aéreas.

La consultora inglesa Skytrax, en 2013, considerar unu de los aeropuertos más modernos de Sudamérica y unu de los meyores de Llatinoamérica.[8]

Tráficu y estadístiques[editar | editar la fonte]

El númberu de pasaxeros[editar | editar la fonte]

Na tabla siguiente detállase'l númberu de pasaxeros, movimientu d'aeronaves y carga nel Aeroparque metropolitanu, según datos del Organismu Regulador del Sistema Nacional d'Aeropuertos.

Rutes Nacionales con mayor confluencia de pasaxeros en Aeroparque[9]
Ranking Ciudá Pasaxeros 2016 Aereollinies 2017 (ene - dic) Posición Ranking
1 Córdoba 1.027.000

align="center" | 1.213.000

Sin cambios 1
2 San Carlos de Bariloche 886.000

align="center" | 992.000

Sin cambios 2
3 Salta 779.000

align="center" | 826.000

2 5
4 Puerto Iguazú 759.000

align="center" | 840.000

Sin cambios 4
5 Neuquén 665.000

align="center" | 719.000

1 6
6 San Miguel de Tucumán 628.000

align="center" | 482.000

2 8
7 Mendoza 602.000

align="center" | 885.000

Creciente4 3
8 Comodoro Rivadavia 464.000

align="center" | 459.000

  1 9
9 Ushuaia 441.000

align="center" | 488.000

Creciente 2 7
10 El Calafate 332.000

align="center" | 382.000

Sin cambios 10
11 Bahía Blanca 301.000

align="center" | 327.000

Sin cambios 11
12 San Juan 287.000

align="center" | 205.000

2 14
13 Río Gallegos 237.000

align="center" | 231.000

Sin cambios 13
14 Resistencia 186.000 Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas 275.000 Creciente 2 12
Rutes Internacionales con mayor confluencia de pasaxeros en Aeroparque[9]
Ranking Ciudá Pasaxeros 2016 Aereollinies Pasaxeros 2017 Cambéu 2016-2017 Ranking 2017 2018 (ene - feb) Cambéu 2017-2018 Ranking 2018
1 Bandera de Brasil São Paulo, Brasil 925.000 Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas, GOL Líneas Aéreas, LATAM Arxentina, LATAM Brasil 1.161.000 Sin cambios 1 198.000 Sin cambios 1
2 Bandera de Chile Santiago de Chile, Chile 647.000

align="right" | 896.000

Sin cambios 2 154.000 Sin cambios 2
3 Bandera de Brasil Rio de Janeiro, Brasil 252.000 Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas 270.000 Sin cambios 3 64.000 1 4
4 Bandera de Uruguái Montevideo, Uruguái 240.000

align="right" | 263.000

Sin cambios 4 44.000 1 5
5 Bandera de Uruguái Punta del Este, Uruguái ensin datos |Aereollinia Arxentines,

Austral Líneas Aéreas

59.000 (ene-feb) Sin cambios 5 74.000 Creciente2 3

Víes d'Accesu[editar | editar la fonte]

L'accesu principal a la terminal aérea ye per Avenida Rafael Obligado (conocida coloquialmente como Avenida Costanera Norte o a cencielles Costanera). Dende'l Gran Buenos Aires puede aportase por Av. Gral Paz, Av. Llugones y depués Av. Costanera. Dende'l centru y sur de la Ciudá de Buenos Aires, los accesos son por Av. 9 de Julio, Autopista Illia (Autopista con peaxe) y Av. Costanera. Como vía alternativa ensin peaxe, puede tomase por Av. 9 de Julio o Av. Paséu Colón hasta Retiru y depués siguiendo por Av. Costanera.

Medios de Tresporte[editar | editar la fonte]

  • Coleutivos: BABus, 33, 37, 45 y 160
  • Remis: hai delles compañíes qu'ufierten el serviciu de treslláu dende y escontra el aeroparque.
  • Taxi: dende cualquier puntu de la Ciudá usté puede tomar un taxi hasta'l Aeroparque Metropolitanu. Nel casu de viaxes dende l'Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini, el serviciu ye emprestáu pola Municipalidá d'Ezeiza, el viaxe retrasa aproximao 40 minutos y cuenta con accesos d'autopista con peaxe.
  • Arriendu d'Autos: Diverses compañíes ufierten esti serviciu.

Carauterístiques del aeropuertu[editar | editar la fonte]

Atopar a 2 km del centru de Buenos Aires, nel Barriu de Palermo.

Ocupa una superficie de 138 ha, y cuenta con una pista orientación 13/31 de 2.100 × 40 m

Planu del Aeroparque Metropolitanu Jorge Newbery

Esti aeropuertu estremar en cuatro árees claramente visibles:

Plataforma comercial[editar | editar la fonte]

Na plataforma comercial atópase la terminal de pasaxeros de 30.000 , que cunta con nueve pasareles d'accesu a les aeronaves. Amás, nesta plataforma, esisten otres posiciones de estacionamiento denominaes posiciones remotes, nes cualos los aviones que lleguen o tán pa salir, aparquen lloñe de la terminal, y per ende realízase un serviciu colos pasaxeros, de la terminal a les aeronaves o viceversa, con ómnibus del serviciu de tierra del aeropuertu o colos mesmos de la mesma empresa aérea.

Plataforma industrial[editar | editar la fonte]

Na plataforma industrial atópase la Terminal Sur, na cual parten vuelos privaos o de distintes empreses de taxi aereu mientres tol día. Nella tamién s'atopen los hangares de caltenimientu d'Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas, apocayá'l de LAN Argentina y otros hangares de llinies aérees privaes, de taxi aereu y de les sumíes CATA Línea Aérea y LAPA.

Plataforma militar[editar | editar la fonte]

Atópase al sureste del aeropuertu y cuenta con una edificación de la Fuercia Aérea Arxentina. Nella aparquen l'avión presidencial Tango 01 y los restantes de l'Agrupación Aérea Presidencial, helicópteros y aviones de la Fuercia Aérea Arxentina, aviones militares y presidenciales d'otres fuercies aérees estranxeres.

Plataforma de cargues[editar | editar la fonte]

Ye una pequeña plataforma de 70×50 m, que s'atopa al norte del aeropuertu y cuenta con una gran terminal de cargues. Ellí aparquen pequeños aviones que faen vuelos de cargues y corréu. En mayu de 2010 esta plataforma permanecía ocupada por un Boeing 737-200 d'Aerolíneas Argentinas. En payares de 2009 foi desguazáu nel llugar otra aeronave similar de LAPA, permaneciendo hasta marzu de 2010 la seición delantera, yá que sería utilizada por un particular pa convertila nun simulador de vuelu.

Destinos[editar | editar la fonte]

Aeroparque remana a diariu más de 300 vuelos tanto partíes como arribos de 41 ciudaes arxentines y 10 ciudaes internacionales, los siguientes vuelos y aereollinies son:

Destinos nacionales[editar | editar la fonte]

Destinos Regulares Nome del Aeropuertu Aereollinies Frecuencies per Selmana
Bandera d'Arxentina Arxentina
Bahía Blanca Aeropuertu Comandante Espora Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees 25
Bariloche Aeropuertu Internacional Teniente Luis Candelaria Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina / Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina (Empecipia'l 12 d'avientu de 2018) 66
73 a partir d'avientu de 2018
135 Temporada Iverniza/Branu
Catamarca Aeropuertu Coronel Felipe Varela Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees 12
Comodoro Rivadavia Aeropuertu Internacional General Enrique Mosconi Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina 51
Córdoba Aeropuertu Internacional Inxenieru Ambrosio Taravella Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina / Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina 102
116 a partir d'ochobre de 2018
137 a partir d'avientu de 2018
Corrientes Aeropuertu Internacional de Corrientes Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 12
El Calafate Aeropuertu Internacional d'El Calafate Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina (Estacional; Payares-Abril) 15
40 Temporada de Branu
Esquel Aeropuertu Brigadier Xeneral Antonio Parodi Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees 6
7 Temporada Iverniza/Branu
Formosa Aeropuertu Internacional El Pucú Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas 12
Jujuy Aeropuertu Internacional Gobernador Horacio Guzmán Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees 27
La Rioxa Aeropuertu Capitán Vicente Almandos Almonacid Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 12
Malargüe Aeropuertu Internacional Comodoro Ricardo Salomón Bandera d'Arxentina Avianca Arxentina 2 Temporada Iverniza
Mar del Plata Aeropuertu Internacional Astor Piazolla Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas (estacional) / Bandera d'Arxentina Andes Líneas Aéreas (estacional) / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees / Bandera d'Arxentina Avianca Arxentina 44
61 Temporada de branu
Mendoza Aeropuertu Internacional Gobernador Francisco Gabrielli Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina

Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina

74
Neuquen Aeropuertu Internacional Presidente Perón Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina

Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina

63
Parana Aeropuertu Xeneral Justo José de Urquiza Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 11
Posadas Aeropuertu Internacional de Posadas Llibertador General José de San Martín Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 23
Puerto Iguazú Aeropuertu Internacional de Puerto Iguazú Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees / Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina

Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina

68
Puertu Madryn Aeropuertu El Tehuelche Bandera d'Arxentina Andes Líneas Aéreas 6
Reconquista Aeropuertu Daniel Jurkic Bandera d'Arxentina Avianca Arxentina (Vía ROS) 4
Resistencia Aeropuertu Internacional de Resistencia Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 32
Rio Cuartu Aeropuertu de Rio Cuartu Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 6
Rio Gallegos Aeropuertu Internacional de Rio Gallegos Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina 18
Rio Grande Aeropuertu Internacional de Rio Grande Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees 14
Rosario Aeropuertu Internacional Rosario Islles Malvines Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees / Bandera d'Arxentina Avianca Arxentina 36
Salta Aeropuertu Internacional Martín Miguel de Güemes Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Andes Líneas Aéreas / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina

Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina

62
Santiago del Estero Aeropuertu Vicecomodoro Ángel de la Paz Aragonés Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 12
San Juan Aeropuertu Domingo Faustino Sarmiento Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 19
San Luis Aeropuertu Brigadier Mayor César Raúl Ojeda Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 12
San Martin de Los Andes Aeropuertu Aviador Carlos Campos Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas 7
17 Temporada Iverniza/Branu
San Rafael Aeropuertu Internacional Suboficial Ayudante Santiago Germano Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 7

9 Temporada Iverniza

Santa Fe Aeropuertu de Sauce Viejo Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas / Bandera d'Arxentina Avianca Arxentina 23
Santa Rosa Aeropuertu de Santa Rosa Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 6
Termes de Rio Hondo Aeropuertu Internacional de Termes de Rio Hondo Bandera d'Arxentina Andes Líneas Aéreas (Estacional) / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees 2
4 Temporada Iverniza/Primaveral
Trelew Aeropuertu Almirante Marcos A. Zar Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees 21
(27 A partir de setiembre de 2018)
Tucuman Aeropuertu Internacional Teniente Xeneral Benjamín Matienzo Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Andes Líneas Aéreas / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina 68
Ushuaia Aeropuertu Internacional Malvines Arxentines Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aérees / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina 33
50 Temporada de Branu
Viedma Aeropuertu Gobernador Edgardo Castello Bandera d'Arxentina Austral Lineas Aereas 5

Destinos internacionales[editar | editar la fonte]

Hasta marzu de 2018 los siguientes destinos taríen compuestos asina; pero los destinos mientres 2018 gradualmente van dir amenorgando frecuencia pa dir pasando a Ezeiza por una regulación onde Aeroparque dexaría d'operar vuelos rexonales, salvu Uruguái, ye dicir que les operaciones ente Aeroparque y destinos uruguayos va caltenese[10]. Consiguiente delles rutes van amenorgar frecuencies y otres cesaren operaciones escontra Aeroparque y seríen treslladaes a Ezeiza.

Destinos Regulares Nome del Aeropuertu Aereollinies Frecuencies per Selmana
Bandera de Brasil Brasil
Curitiba Aeropuertu Internacional Afonso Pena Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas 7
Florianópolis Aeropuertu Internacional Hercílio Luz Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas (Estacional) / Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees (Estacional) 16 Temporada de Branu
Porto Seguro Aeropuertu de Porto Seguro Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas 1
São Paulo Aeropuertu Internacional de São Paulo-Guarulhos Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina Austral Líneas Aéreas / Bandera de Brasil Gol Linhas Aereas / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina 50
 Chile
Santiago de Chile Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera d'Arxentina LATAM Arxentina / Bandera de Chile LATAM Airlines 42
Bandera de Paraguái Paraguái
Asunción Aeropuertu Internacional Silvio Pettirossi Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera de Paraguái Amaszonas Paraguay 13
Bandera de Uruguái Uruguái
Montevidéu Aeropuertu Internacional de Carrasco Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas / Bandera de Uruguái Amaszonas Uruguái / Bandera d'Arxentina Austral Líneas Aéreas 55
Punta del Este Aeropuertu Internacional de Llaguna del Sauce Bandera de Uruguái Amaszonas Uruguái (Estacional) / Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees (Estacional) / Bandera d'Arxentina Austral Líneas Aéreas 7
47 Temporada de Branu

Próximos destinos[editar | editar la fonte]

Destín Aereollinia !Aeronave !Fecha d'entamu
Bandera d'Arxentina Córdoba, Arxentina Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina Boeing 737-800 16 d'ochobre de 2018
Bandera d'Arxentina Puerto Iguazú, Arxentina Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina Boeing 737-800 19 de payares de 2018
Bandera d'Arxentina Neuquén, Arxentina Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina Boeing 737-800 19 de payares de 2018
Bandera d'Arxentina Salta, Arxentina Bandera d'Arxentina Norwegian Air Arxentina Boeing 737-800 7 de xineru de 2019
Bandera d'Arxentina El Calafate, Arxentina Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees MD80 Series / Boeing 737-800 Proximamente
Bandera d'Arxentina Neuquén, Arxentina Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aérees MD80 Series / Boeing 737-800 Proximamente[ensin referencies]
Bandera d'Arxentina Ushuaia, Arxentina Bandera d'Arxentina Andes Llinies Aereas MD80 Series / Boeing 737-800 Proximamente

Aereollinies que cesaron operación[editar | editar la fonte]

Aereollinia nacionales estinguíes[editar | editar la fonte]

  • Bandera d'Arxentina Aerochaco: Córdoba, Resistencia, Rosario, Sunchales, Villa María
  • Bandera d'Arxentina Aerovip: Mar del Plata, Villa Gesell, Paraná, Rosario, Santa Fe, Reconquista, Río Cuarto, Montevideo, Punta del Este.
  • Bandera d'Arxentina CATA Línea Aérea: Córdoba, Trelew/Rawson
  • Bandera d'Arxentina Dinar Línea Aérees: Jujuy, Salta, Tucumán, Iguazú, Posadas, San Juan, Mendoza, Córdoba, Rosario, Neuquén, Bariloche, Bahía Blanca, Comodoro Rivadavia, Ríu Gallegos, Villa Gesell, Mar del Plata, Rio de Janeiro, São Paulo
  • Bandera d'Arxentina LAER: Concordia, Goya, Gualeguaychú, Mar del Plata, Mercedes, Necochea, Paraná, Paso de los Libres, Reconquista
  • Bandera d'Arxentina Transcontinental: Salta, Córdoba, Mar del Plata, Mendoza, Tucumán.
  • Bandera d'Arxentina Silver Sky: Mendoza
  • Bandera d'Arxentina Southern Winds: Bariloche, Comodoro Rivadavia, Córdoba, El Calafate, Jujuy, Iguazú, Mar del Plata, Mendoza, Neuquén, Resistencia, Ríu Gallegos, Salta, San Juan, Tucumán, Ushuaia
  • Bandera d'Arxentina Líneas Aéreas Privadas Argentinas: Bahía Blanca, Bariloche, Ciudá de Buenos Aires, Buenos Aires, Catamarca, Corrientes, Córdoba, El Calafate, Ciudá de Formosa, General Roca, Iguazí, Jujuy, La Rioxa, Mar del Plata, Mendoza, Neuquén, Paraná, Posadas, Resistencia, Rosario, Ríu Gallegos, Ríu Grande, Salta, San Juan, San Luis.
  • Bandera d'Arxentina Sol Líneas​ ​Aéreas: Bahía Blanca, Comodoro Rivadavia, Mar del Plata, Rosario, Santa Fe, Trelew, Villa Gesell, General Roca, Córdoba, Río Cuarto, Merlo, Mendoza, Neuquén, Santa Rosa.

Aereollinies estranxeres estinguíes[editar | editar la fonte]

Aereollinies operatives[editar | editar la fonte]

  • Bandera d'Arxentina Aerolíneas Argentinas: Concordia, Cutral Có, General Roca, Gobernador Gregores, El Cume, Llagu Arxentín, Monte Caseros, Orán, Paso de los Libres, Perito Moreno, Presidente Roque Sáenz Peña, Puertu Deseyáu, Puertu Madryn, Puertu Santa Cruz, Río Turbio, Puerto San Julián, Villa Gesell, Tartagal.
  • Bandera d'Arxentina Austral Líneas Aéreas: Belo Horizonte, Curuzú Cuatiá, General Pico, Goya, Junín, Mercedes, Necochea, Paso de los Libres, Reconquista, Tandil, Villa Merced.
  • Bandera de Paraguái LATAM Paraguay: Asunción

Empreses de taxi aereu[editar | editar la fonte]

Accidentes ya incidentes[editar | editar la fonte]

  • Pasaes les 20:50 na capital d'Arxentina'l 31 d'agostu de 1999, Aeroparque foi escenariu d'unu de los accidentes más grandes na historia de l'aviación arxentina, cuando 65 ocupantes na aeronave y 2 persones en tierra atoparon la muerte nel fallíu despegue del Vuelo LAPA 3142. Depués d'esti accidente'l Aeroparque viose envolubráu nun discutiniu que sigue hasta l'actualidá.
  • El 20 de febreru de 2004 a les 13:55 desapegaba con destín a Puerto Iguazú el vuelu 2734 d'Austral Líneas Aéreas, el mesmu proyeutaba cubrir la ruta Aeroparque-Puerto Iguazú, tresportando a 151 pasaxeros (el 90% estranxeros) y 6 tripulantes, a bordu d'una de les variantes de la familia McDonnell Douglas MD-80 coles que cunta la empresa.

L'aeronave posterior al despegue y en plenu ascensu esprender unu de los dos neumáticos qu'entiende la estructura del tren principal esquierdu. El neumáticu fai'l mesmu percorríu que realizó'l vuelo LAPA 3142 aquella castastrófica nueche de la Fecha d'entamu|31|agostu|1999}}. El neumáticu sale proyeutáu ya impacta de llenu y estroza la rexa perimetral del aeropuertu, darréu empieza a rebotar sobre l'Avenida Rafael Obligado Costanera raspiando a un taxi que circulaba pela avenida, rebota una vegada más y finalmente detiense dientro d'un campu de golf. El pilotu d'aeronave nun se dio cuenta del percance hasta que la torre de control del Aeroparque echar# voz de del problema siguíu d'un plan d'emerxencia a siguir p'aterrizar d'emerxencia nel aeropuertu dau.

El mesmu cuntaba con dirixir a l'aeronave al Aeropuertu Internacional d'Ezeiza por que ellí cuerra menos riegos d'un despiste una y bones la aerostación internacional cuenta con una pista de 3.300×60 m contra los 2.100×40 del Aeroparque. Echar# voz de a los pilotos que vuelen en círculos sobre la ciudá de Buenos Aires pa consumir el combustible y asina menguar el riesgu d'una quema na pista.

Depués de 1h 20 min de volar en círculos y consumir la mayoría del combustible empecipió'l descensu, posterior aproximamientu y aterrizaxe de l'aeronave. L'aeronave aterrizó a les 14h 25 min na pista 17 de la terminal aérea, el neumáticu faltante provocó que l'avión al momentu de posase sobre la pista delladiar escontra la izquierda rompiendo la única rueda que quedaba nel tren principal esquierdu. Una vegada detenida l'aeronave los servicios de bomberos del aeropuertu cubrieron el tren d'aterrizaxe averiáu con espluma pa esfrecer la zona que s'atopaba con altes temperatures debíu a la esfregadura de la estructura sobre la cinta asfáltica de la pista.

Ente los ocupantes a bordu de l'aeronave nun se rexistraron víctimes nin mancaos, baxaron de l'aeronave poles escaleres propies del avión, nun se precisó abrir les salíes d'emerxencies nin esplegar los toboganes d'emerxencia. Los pasaxeros fueron treslladaos a la aerostación y dióse-yos unos tickets pa xintar pa depués encetar otru avión de la empresa pa llevalos a Puerto Iguazú.

La empresa dixo que se trató d'un incidente aislláu y qu'en nengún momentu los pasaxeros corrieron peligru. Sicasí l'Asociación del Personal Técnico Aeronáuticu (APTA) comunicó que l'incidente ye una clara consecuencia de les falencias de la política de caltenimientu aeronáuticu d'Aerolíneas Argentinas/Austral entós daquella.

Accidente del vuelo LAPA 3142[editar | editar la fonte]

Depués del accidente del Vuelo LAPA 3142 munchos medios periodísticos, la mesma APLA (Asociación de Pilotos de Llinies Aérees) denunciaron a les autoridaes por instalaciones cercanes a la pista qu'agravaron l'accidente y otres que nun lo fueron pero que pudieron ser agravantes si l'aldu de l'aeronave fuera otru. Otru de les temes polémiques son sobre'l malu allugamientu xeográficu de la aerostación porteña, la mesma atópase dientro de la ciudá y arrodiada pela Avenida Rafael Obligado Costanera que ye una arteria vital pa dirixise del centru de la ciudá a les llocalidaes del norte del Gran Buenos Aires, pola mesma pasen 70.000 vehículos per día, lo que puede convertir un despiste nuna verdadera catástrofe. Ver el casu del Vuelo LAPA 3142 nel que fueu empezó una vegada que l'aeronave cruciara esta avenida y arollara un automóvil.

Les instalaciones que se denunciaron nesi momentu y les que se siguen denunciando son:

Nota: pa una meyor dimensión del peligru inminente van rellacionase los puntos col accidente de LAPA si la instalación arreyar nel accidente y si esta nun tien rellación fadrá una camientu.

  • Una estación de serviciu a 50 m escontra'l sur del predio del aeropuertu.

Participación nel accidente de LAPA: nun hubo participación col siniestru pero nun hai qu'ignorar que l'aeronave de LAPA cruciar a escasos 50 m, nun se ta falando de nada lloñe sabiendo que'l valumbu d'una aeronave Boeing 737-200 ye de 30 m y que un pequeñu cambéu d'aldu pudo faer la distancia que faltaba por que la impacte.

Estáu actual: retirar del llugar pa mayor seguridá.

  • Una caseta de gas natural a 400 m del final de la pista.

Participación nel accidente de LAPA: la caseta atopar nel percorríu de l'aeronave y la mesma foi arollada pol Boeing 737-200 de LAPA, dexando salir un gran fluxu de gas altamente inflamable que fizo más difícil controlar el fueu nel llugar del accidente.

Estáu actual: dempués de too la caseta de gas natural foi reconstruyida nel mesmu llugar pola empresa controlante.

  • El restorán Clo Clo, allugáu nel llau norte a 70 m del predio del aeropuertu, toles aeronaves que desapieguen pola cabecera sur y les qu'aterricen pola cabecera norte vuelen percima d'esta instalación.
Una familia viendo aterrizar una aeronave d'Austral Líneas Aéreas pel llau norte del Aeroparque. Pueden vese dellos de les torgues mentaes como'l restorán Clo Clo y el tránsitu de l'Avenida Rafael Obligado.

Participación nel accidente de LAPA: nun hubo participación col siniestru pero nun hai qu'ignorar que si l'aeronave de LAPA en cuenta de desapegar pola RWY13 con aldu sur facer pola RWY31 con aldu norte, impautar por completu.

Estáu actual: nun se fixo nada pa mover esta instalación del so allugamientu que ye un verdaderu peligru pa los aviones, veceros y personal del llugar.

  • Tránsitu na Avenida Rafael Obligado Costanera que bordia per completu la pista del Aeroparque.

Participación nel accidente de LAPA: el tránsitu naquella avenida desempeñó un papel bien importante nel accidente de LAPA. L'aeronave al cruciar l'avenida Costanera arolló un vehículu, el mesmu entró en llapaes una vegada que les chispes qu'aniciaba l'aeronave en contautu col asfaltu de l'avenida enciendan el combustible del rodáu, l'automóvil nel percorríu rompió parte de l'ala izquierda faciendo arramar el combustible JP-1 de l'aeronave produciendo nuevos focos de fueu. Pudo conocese que dientro de la catástrofe asocedió un milagru yá qu'en dambes manes recién cortaren los semáforos de les esquines polo que frenó'l fluxu constante de vehículos na avenida al momentu del accidente, lo que provocó que nun se fale de mayor númberu de muertes.

Estáu actual: l'Avenida sigue col so trazáu actual, anque non por enforma tiempu, anguaño un ambiciosu megaproyecto ta en cursu y dende va un mes empezaron los trabayos de rellenu nel Ríu de la Plata pa correr dellos metros l'avenida lo que va dexar estender la cabecera sur del Aeroparque. El futuru trazáu de l'avenida nun va cortar la estensión de la pista, embriviendo la posibilidá de qu'una aeronave despistada arolle un automóvil nel so percorríu.

Imáxenes rellacionaes[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]