Aeropuertu de Budapest-Ferenc Liszt

Coordenaes: 47°26′22″N 19°15′43″E / 47.4394°N 19.2619°E / 47.4394; 19.2619
De Wikipedia
Aeropuertu Internacional de Budapest - Ferenc Liszt
Liszt Ferenc Nemzetközi Repülotér
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: BUD • OACI: LHBP
Llocalización
PaísBandera d'Hungría Hungría
Ciudá Budapest
Coordenaes 47°26′22″N 19°15′43″E / 47.4394°N 19.2619°E / 47.4394; 19.2619
Aeropuertu de Budapest-Ferenc Liszt alcuéntrase en Hungría
Aeropuertu de Budapest-Ferenc Liszt
Aeropuertu de Budapest-Ferenc Liszt
Aeropuertu de Budapest-Ferenc Liszt (Hungría)
Altitú 151 m
Historia y usu
Apertura1950
Orixe del nome Shirley
Franz Liszt
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Budapest
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Vista aérea del aeropuertu.
Torre de control.
Camión Cisterna.

L'Aeropuertu Internacional de Budapest Ferenc Liszt (húngaru: Liszt Ferenc Nemzetközi Repülőtér o a cencielles Liszt Ferenc) (IATA: BUDOACI: LHBP) (d'antiguo llamáu Aeropuertu Ferihegy de Budapest) ye'l aeropuertu internacional que da serviciu a la capital de Hungría, Budapest. Ye'l más grande de los cinco aeropuertos internacionales del país y el segundu más grande de los nuevos estaos miembros de la Xunión Europea. L'aeropuertu ta alcontráu a 16 quilómetros al este sureste del centru de Budapest, nel barriu de Ferihegy –del que toma'l so nome l'aeropuertu– accesible pela carretera Üllői. En 2017, l'aeropuertu atendió a 13.097.239 pasaxeros.

L'aeropuertu ufierta conexones internacionales principalmente dientro d'Europa, pero tamién a Asia, Oriente Mediu, y América del Norte. Ferenc Liszt ye lo suficientemente grande como p'asumir cualquier clase d'avión, incluyendo'l Boeing 747, el Antonov An-124 y el Antonov An-225 pero la mayor parte del tráficu entiende a aviones bimotor d'Airbus y Boeing, que vuelen escontra y dende ciudaes europees, y dalgunos Boeing 767 de llargu radiu. El tiempu obliga a esviar aviones frecuentemente, cuando esto asocede los aviones de normal aterricen en Bratislava o Viena.

Historia[editar | editar la fonte]

Diseñu y construcción (1939-1944)[editar | editar la fonte]

En 1938 la idea de construyir un nuevu aeropuertu en Budapest entró na axenda. La zona estena entendida nel triángulu de los trés poblaciones de Pestszentlőrinc-Rákoshegy-Vecsés, foi asignada como la zona onde se construyiría'l nuevu aeropuertu. L'aeropuertu pretendía ser creáu pa propósitos de vuelu civil-militar-deportivu. Les instalaciones civiles fueron diseñaes pa ser construyíes nel noroeste y les militares nel llau suroeste. Como pa cada edificiu, una empresa pública foi convidada a diseñar y construyir l'edificiu de tráficu aereu.

N'avientu de 1939, dempués de la presentación de diseños de la empresa pública en setiembre d'esi añu, los diseños de Károly Dávid jr. probaron ser los más fayadizos pa la so implantación. El diseñador, foi unu de los pioneros del arte arquitectónico modernu d'Hungría, un edificiu qu'asemeyaba ser un gran avión vistu dende enriba. Los trabayos empezaron en 1942. Pa percorrer los 16 km qu'hai al aeropuertu dende la ciudá, construyóse una vía rápida ente 1940 y 1943. El final de la vía rápida conectaba cola carretera principal 4 qu'escurría pel llau oeste del aeropuertu. Dempués de munches meyores y ampliaciones, esta carretera apurre l'accesu vial al aeropuertu de Budapest que se caltién anguaño.

Los edificios militares construyéronse al par que les instalaciones civiles dende 1940, sicasí, por cuenta de la situación bélica del momentu, aceleráronse les construcciones militares. Les aeronaves empezaron a utilizar l'aeropuertu en 1943. En tiempu de guerra, la construcción civil viose ralentizada p'acabar pocu dempués totalmente detenida a empiezos de 1944. De cara a la fin de la Segunda Guerra Mundial, la mayor parte d'edificios del aeropuertu yá concluyíos o práuticamente concluyíos atopar en ruines o seriamente estropiaos, cuantimás mientres la Batalla de Budapest. Na primavera de 1945, Budapest y el so aeropuertu taben so ocupación soviética.

Reconstrucción (1947-1950)[editar | editar la fonte]

En 1947 decidióse que l'aeropuertu sería reconstruyíu p'atender a les operaciones civiles. Nel plan de trés años, 40 millones de propuestes fueron votaes pa estos trabayos. La solemne ceremonia d'apertura tuvo llugar el domingu 7 de mayu de 1950 y les seiciones terminaes dexaron que la Magyar-Szovjet Polgári Légiforgalmi Rt. (Maszovlet, o "Compañía d'Aviación civil húngaru-soviética") establecer en 1946 pa operar dende equí.

Nesi momentu namái había unos pocos vuelos al estranxerusobremanera aquellos que diben a Praga, Bucuresti, Varsovia y Sofía. Nos sos entamos, l'aeropuertu de Budapest foi utilizáu namái por aviones en vuelu regular de países que compartieren una política similar a la d'Hungría.

Cuando Magyar Légiforgalmi Vállalat (Malév, o "Aereollinies Húngares") establecióse'l 25 de payares de 1954, estos vuelos fundir na nueva compañía que taba gobernada por participación húngara. El primer despegue d'un vuelu regular dende l'aeropuertu al oeste foi un vuelu de Malév a Viena nel branu de 1956. La primer compañía occidental qu'estableció vuelos con Budapest foi KLM Royal Dutch Airlines en 1957. La terminal foi dafechu rematada nesti periodu y l'ampliación de pista de 2500 m empezaron por cuenta de la ampliación d'aviones grandes. A finales de 1958 l'ampliación de pista de 3010 m y la cai de rodadura D fueron terminaes.

Crecedera siguida (1960-1980)[editar | editar la fonte]

Respectu al tráficu del aeropuertu de Budapest, los númberos d'aterrizaxes nel pequeñu aeropuertu internacional d'Hungría amontar de 4,786 na so apertura a 17,133 y el tráficu de pasaxeros pasó de 49,955 a 359,338 en 1960. Los vuelos regulares, charter y de carga aumentaron pa volar a más y más países.

En 1965, ellaboróse un estudiu xeneral de desarrollu del aeropuertu, que yera empezáu con más de 10 años de retrasu, a finales de la década de los 70. Aviación, aeropuertu y controles de vuelu tuvieron más capacidá y nueva infraestructura. La direición d'aviación y aeropuertu (LRI) foi fundada'l 1 de xineru de 1973 p'aumentar les opciones de viaxe y dixebrar les sos actividaes y crear una compañía separada.

En 1974, el tráficu de pasaxeros del aeropuertu de Budapest algamó'l millón de pasaxeros. Debíu a la rápida crecedera del númberu d'aviones volando al país, bastantes proyeutos nuevos empezaron a ser efeutuaos. En 1977, la nueva torre de control foi construyida según una segunda pista paralela a l'antigua y una base de caltenimientu destinada a los aviones de MALÉV. L'usu de la nueva pista de 3,707 m empezó en setiembre de 1983.

Nueves infraestructures (1980-2000)[editar | editar la fonte]

En 1980, el númberu d'operaciones y pasaxeros sirvíos algamó los 32,642 y 1,780,000, respeutivamente. El númberu creciente de pasaxeros reclamó a berros una meyora nos servicios emprestaos a los aviones. Decidió construyise una nueva terminal. L'empiezu de la construcción de la nueva terminal producióse'l 16 de payares de 1983. Dende'l 1 de payares de 1985, los pasaxeros yeren recibíos na Terminal 2, una instalación nun área de 24,000 metros cuadraos al estilu de les terminales australianes. Foi utilizada en principiu polos aviones y pasaxeros de Malév y depués polos de Lufthansa, Air France y Swissair. Por cuenta de la so gran plataforma, dispón de puestos xunto a la terminal y otres en posición remota, según seis fingers, convirtiendo al aeropuertu de Budapest n'unu de los meyores otra vegada. L'antigua terminal siguió emprestando servicios p'aereollinies so un nuevu nome, Terminal 1.

En 1990 rexistráronse más de 40.000 operaciones, 2.500.000 de pasaxeros fueron atendíos y 75.000 aeronaves derrompieron l'espaciu aereu d'Hungría, númberu que s'amontó hasta los 350.000 a finales de 1995.

Dende'l branu de 1993, Malév llanzó'l primer vuelu tresatlánticu d'Hungría a Nueva York. L'aumentu de l'aviación nun dexó de crecer, por cuenta de los cambeos qu'esperimentó'l país, nueves meyores empezaron. Acordies colos datos del cambéu de mileniu, los dos terminales podíen atender a 4 millones de pasaxeros al añu, que llueu se demostraríen escases. La construcción de la Terminal 2B empezó en 1997. La nueva construcción cuntaba con un espaciu de más de 30.000 metros cuadraos, según una ampliación de la plataforma. El so apertura produció'l 8 d'avientu de 1998 y toles aereollinies estranxeres treslladóse a esta. Puede atender a 3.5 millones de pasaxeros al añu con siete puestos xunto a la terminal con finger y cinco estacionamientos remotos.

De propiedá pública a públicu privada[editar | editar la fonte]

Dende xineru de 2002, abrióse un nuevu capítulu pal aeropuertu. En contraposición de la lliquidación de Aviation and Airport Direutorate creáronse dos nueves organizaciones. HungaroControl convertir na responsable de la navegación aérea y Budapest Airport Zrt. pa les operaciones del aeropuertu.

Tenía De tratase d'un aeropuertu moderno y económico qu'apurriera servicios fayadizos a los estándares europeos y dexando coneutar Hungría col restu de rexones del mundu. La xera volvióse decisiva, debíu a la elevada crecedera qu'esperimentaba la industria aéreo. Solamente ente 1998 y 2005, los pasaxeros nel aeropuertu de Budapest doblar dende 3.9 millones a 7.9 millones. De nuevu, faíen falta grandes meyores y apriesa.

Nesti momentu, l'estáu húngaru, únicu propietariu del aeropuertu dende diba tiempu, decidió efeutuar una privatización parcial. La integración d'un ente priváu, xunida a la esperiencia internacional díxose que tendría un efeutu positivu nel desarrollu futuru del aeropuertu y esperábase que s'establecieren nuevos medios de tresporte a la ciudá, un nuevu aparcamientu y zona de tiendes dándo-y asina un meyor y más rápidu serviciu.

En xunu de 2005, l'axencia de privatización del estáu anunció la ufierta de concesión. El 75 per cientu menos un votu de les aiciones de Budapest Airport Zrt.'s acabaríen en manes de los nuevos propietarios privaos. A finales d'añu la ufierta terminar con ésitu y la compañía británica BAA, propietaria y operadora de los principales aeropuertos británicos, tomó posesión de la direición del aeropuertu.

Namái un añu y mediu más tarde, en xunu de 2007, producióse un cambéu na direición cuando BAA decidió vender toles sos aiciones a la compañía alemana HOCHTIEF AirPort y tres compañíes d'inversión.

L'aeropuertu vistu dende la plataforma de salida de pasaxeros pela rodiada de la Terminal 2B.

El 8 d'avientu de 2005, un 75% de les aiciones del aeropuertu Ferenc Liszt fueron mercaes por BAA plc por unos 464500 millones de HUF (aproximao 210 millones de dólares), incluyendo'l derechu d'operación mientres 75 años.[2]

El 20 d'ochobre de 2006, BAA plc anunció les sos intenciones de vender la so parte nel aeropuertu de Budapest a un grupu líder nos aeropuertos d'Alemaña, HOCHTIEF AirPort GmbH, si'l gobiernu húngaru daba'l so consentimientu.[3]

El 18 d'abril de 2007, la renovación de la Terminal 1 del aeropuertu Ferenc Liszt foi gallardoniáu col premiu a la preservación del patrimoniu más prestixosu d'Europa, el gallardón Europa Nostra. Los diseñadores, contratistes, constructores ya inversores (el postreru foi BA) recibieron el gallardón compartíu de la Comisión Europea y de la organización de preservación del patrimoniu Europa Nostra pola renovación de los espacios protexíos de monumentos, el recibidor central, la galería y los muebles de la T1. [4]

El 6 de xunu de 2007, BAA y el consorciu lideráu por HOCHTIEF AirPort (HTA) terminaron de completar la transaición de venta de les aiciones de BAA nel aeropuertu de Budapest al HOCHTIEF AirPort Consortium.[5]

Terminales[editar | editar la fonte]

Sala de salíes de la terminal 1.

L'aeropuertu Ferenc Liszt tien trés terminales principales (1, 2A y 2B), y una más pequeña pa los vuelos d'aviación xeneral. Una nueva terminal de carga aérea ta siendo construyida. Los desplazamientos ente les terminales 2A y 2B pueden ser efeutuaos a cuerpu. L'antigua terminal 1, sicasí, ta abondo más lloñe y tien de ser algamada en bus.

El 30 de marzu de 2008, los aeropuertos húngaros entraron nel Alcuerdu de Schengen. Tolos vuelos Schengen efeutuar na terminal 2A, ente que los non-Schengen producir na 2B. Los vuelos na terminal 1, onde operen les compañíes so costu dixebrar por aciu una cristalera, en función de si los vuelos son Schengen o, non-Schengen.

Esiste un mirador pa familiares y spotters asitiáu na terminal 2. A los adultos cóbrense-yos 200 florinos (1 dólar) como tarifa, y a los neños cóbrense-yos 100 Ft (0.5 dólares).

Vista de la Terminal 2A.

Terminal 1[editar | editar la fonte]

Dende'l 1 de setiembre de 2005, cola reapertura de la terminal 1, dedicóse esta instalación a les compañíes de baxu costu. La terminal foi totalmente remocicada en total cumplimientu colos requisitos de proteición de monumentos, por cuenta de que el edificiu ye unu de los meyores exemplos d'arquiteutura modernista tantu n'Hungría como n'Europa. L'edificiu de la terminal 1 ye arquitectónicamente únicu n'Europa y l'únicu nel mundu que tien l'apariencia d'un avión vistu dende enriba.[6] La terminal ta estremada por una cristalera según el destín seya Schengen o non Schengen.

Terminal 2A[editar | editar la fonte]

Terminal 2A (orixinalmente Terminal 2, hasta camudar el so nome en 1998) foi inaugurada'l 1 de payares de 1985, ufiertaba principalmente los vuelos de Malév, pero dende'l 30 de marzu de 2008, encárgase namái de los vuelos Schengen.

Terminal 2B[editar | editar la fonte]

Sala de salíes de la terminal 2B.

Anque coneutada a la terminal 2A, falar d'ella como una terminal independiente, abierta'l 8 d'avientu de 1998. Nella opérense, na so mayoría, destinos non Schengen(ya intercontinentales a Nueva York y Beijing)

Terminal d'Aviación Xeneral[editar | editar la fonte]

Entretenimientu y servicios[editar | editar la fonte]

Les instalaciones inclúin ATMs (sacante nel área de tránsitu internacional), Casa de cambéu, guardarropa, primeros auxilios, duty-free, guardería, oficina de correos, una capiya, restoranes, información turística y reserves de hotel . Hai instalaciones pa pasaxeros minusválidos y les sielles de ruedes tán disponibles nos puestos d'ayuda del aeropuertu. Tres un pequeñu trayeutu dende la terminal 2 hai un muséu d'aviones al campu. Los aparcamientos de curtia y llarga estancia tán asitiaos cerca de los edificios terminales.

L'aeropuertu tien cobertoria telefónica GSM. La conexón Wi-Fi gratuita esta proporcionada por Pannon. Hai salíes llétriques de 230V en dellos puntos. El tipu d'enchufe ye CEE 7/7 o 7/4 (enchufe llétricu).

L'aereollinia forana más grande (en términos de pasaxeros tresportaos dende y escontra Budapest) ye Lufthansa, qu'opera vuelos direutos a Düsseldorf, Frankfurt y Múnich. Lufthansa va empezar a volar tamién en poco tiempu a Milán-Malpensa.

Proteición y seguridá[editar | editar la fonte]

Hubo un avisu de bomba con un bus qu'actuaría contra los emigrantes xudíos rusos na carretera que llevaba a Ferenc Liszt a empiezos de los 90. Los integrantes yeren miembros de la organización comunista alemana Faición Armada Colorada.[7] Nun hubo incidentes terroristes dende entós.

Nueves infraestructures[editar | editar la fonte]

Vista esterior del SkyCourt.

En mayu del añu 2011, l'aeropuertu de Ferihegy foi rebautizado Aeropuertu Ferenc Liszt, n'honor al compositor de música clásica húngaru Ferenc Liszt.

Budapest Airport Zrt. invirtió más de 261 millones d'euros n'ampliar y modernizar la infraestructura aeroportuaria. Coles inversiones previstes, la compañía pretendía cubrir l'aumentu de demanda al empar qu'ameyora los servicios al veceru y el confort. El nuevu aeropuertu de Budapest va implementar la crecedera económica de la rexón y va crear trabayu adicional.[8]

Ente los proyeutos completaos tán:

BUD Skycourt: Un nuevu edificiu terminal llamáu BUD Skycourt que coneuta les terminales 2A y 2B. Los trabayos empezaron con un nuevu corredor ente la terminal 2A y la B y l'abandonu de les instalaciones previes, Inaugurar en 2012. La BUD Skycourt ta diseñada pa xunir toles puertes d'embarque. Va Ayudar a los pasaxeros a movese ente terminales d'una manera muncho más relaxada. Va Haber tiendes adicionales na planta de salíes y, cafeteríes y restoranes na planta entemedia. La BUD Skycourt dobló l'espaciu comercial esistente del aeropuertu y tamién ameyoró los procesos de seguridá con una nueva zona centralizada de controles de seguridá.[9]

El 20 d'ochobre de 2008, L'aeropuertu de Budapest inauguró oficialmente dos nueves instalaciones na terminal 2, la sala temporal de recoyida d'equipaxes de 1580 metros cuadraos y el corredor de tresferencia temporal de 300 metros de llargu, que se cree que podría ser travesáu por un millón de pasaxeros en tresferencia mientres los próximos dos años.[10]

Nuevos muelles: Dos nuevos muelles con 16 fingers fueron llevantaos na Terminal 2.

Ampliación de la zona de estacionamiento d'aeronaves: Más de 90,000 metros cuadraos fueron construyíos, acabaos en marzu de 2011.[11]

Terminal 1: La Terminal 1 – que principalmente atiende al creciente tráficu baxu costu – va ser ampliada. Preténdese que la histórica construcción seya utilizada namái p'atender a los tráficos en salida, mientres una nueva sala de llegaes va dar serviciu al tráficu en llegada y va amontar la capacidá de la terminal.

Proyeutu de ciudá aeroportuaria: L'aeropuertu de Budapest entama construyir una ciudá aeroportuaria nel so interior, una zona de negocios dientro del área del aeropuertu, en frente de la terminal 2. Un hotel de 4 estrelles con 250 habitaciones y sales de xuntes públiques.[12]

Nueva ciudá aérea de carga: Nueves instalaciones de carga aérea van ser construyíes xunto a la terminal 2. Estes van dar serviciu al aeropuertu según a los negocios de carga de Budapest.[13]

Nuevu aparcamientu: En frente de la terminal 2, va construyise un nuevu aparcamientu n'altores. Esto va suponer una increíble medría del númberu de places d'aparcamientu con unes 1600 places nueves.

Amás, l'aeropuertu va construyir un hangar de caltenimientu según un modernu puestu de prueba de motores.

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Vuelos internacionales[editar | editar la fonte]

 Estaos Xuníos d'América
Chicago Aeropuertu Internacional O'Hare Bandera de Polonia LOT Polish Airlines
Filadelfia Aeropuertu Internacional de Filadelfia Bandera de Estaos Xuníos d'América American Airlines (estacional)[14]
Nueva York Aeropuertu Internacional John F. Kennedy Bandera de Polonia LOT Polish Airlines
 Canadá
Toronto Aeropuertu Internacional Toronto Pearson Bandera de Canadá Air Canada Rouge (Estacional)
Bandera d'Albania Albania
Tirana Aeropuertu Internacional Madre Teresa Bandera d'Hungría Wizz Air
Bandera d'Alemaña Alemaña
Berlín Aeropuertu de Berlín-Schönefeld Bandera del Reinu Xuníu easyJet / Bandera de Irlanda Ryanair
Colonia/Bonn Aeropuertu de Colonia/Bonn Bandera d'Alemaña Germanwings
Dortmund Aeropuertu de Dortmund Bandera d'Hungría Wizz Air
Dusseldorf Aeropuertu Internacional de Düsseldorf Bandera d'Alemaña Eurowings
Frankfurt del Main Aeropuertu de Frankfurt del Main Bandera d'Alemaña Lufthansa
Aeropuertu de Frankfurt-Hahn Bandera d'Hungría Wizz Air
Karlsruhe/Baden-Baden Aeropuertu de Karlsruhe-Baden Baden Bandera d'Hungría Wizz Air
Hamburgu Aeropuertu de Hamburgu-Fuhlsbüttel Bandera d'Alemaña Germanwings
Hannover Aeropuertu de Hannover Bandera d'Hungría Wizz Air
Munich Aeropuertu Internacional de Munich Bandera d'Alemaña Lufthansa
Nuremberg Aeropuertu de Núremberg Bandera de Irlanda Ryanair
Stuttgart Aeropuertu de Stuttgart Bandera d'Alemaña Germanwings
Bandera de Austria Austria
Viena Aeropuertu de Viena Bandera de Austria Austrian Airlines
Bandera d'Azerbaixán Azerbaixán
Bakú Aeropuertu Internacional Heydar Aliyev Bandera d'Hungría Wizz Air
 Bélxica
Bruxeles Aeropuertu de Bruxeles-National Bandera de Bélxica Brussels Airlines
Charleroi Aeropuertu de Bruxeles Sur Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Irlanda Ryanair
Bandera de Bielorrusia Bielorrusia
Minsk Aeropuertu Internacional de Minsk Bandera de Bielorrusia Belavia
Bandera de Bosnia y Herzegovina Bosnia y Herzegovina
Sarayevu Aeropuertu Internacional de Sarayevu Bandera d'Hungría Wizz Air
 Bulgaria
Sofía Aeropuertu de Sofía Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Bulgaria Bulgaria Air (Estacional)
 Xipre
Larnaca Aeropuertu Internacional de Lárnaca Bandera d'Hungría Wizz Air
Dinamarca
Billund Aeropuertu de Billund Bandera de Irlanda Ryanair
Copenḥague Aeropuertu de Copenḥague-Kastrup Bandera de Noruega Norwegian Air Shuttle / Bandera de Irlanda Ryanair
 España
Alicante Aeropuertu d'Alicante-Elx Bandera d'Hungría Wizz Air
Barcelona Aeropuertu de Barcelona-El Prat Bandera d'Hungría Wizz Air / Vueling (Estacional) / Bandera de Irlanda Ryanair
Fuerteventura Aeropuertu de Fuerteventura Bandera d'Hungría Wizz Air
Gran Canaria Aeropuertu de Gran Canaria Bandera de Irlanda Ryanair
Lanzarote Aeropuertu de Lanzarote Bandera d'Hungría Wizz Air
Madrid Aeropuertu de Madrid-Barajas Bandera d'Hungría Wizz Air / Iberia / Bandera de Irlanda Ryanair
Málaga Aeropuertu de Málaga-Costa del Sol Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Irlanda Ryanair
Santander Aeropuertu de Santander Bandera de Irlanda Ryanair (Estacional, Empecipia 04/2018)
Tenerife Sur Aeropuertu de Tenerife Sur Bandera d'Hungría Wizz Air
 Finlandia
Ḥélsinki Aeropuertu de Ḥélsinki-Vantaa Bandera de Finlandia Finnair / Bandera de Noruega Norwegian Air Shuttle
Tampere Aeropuertu de Tampere-Pirkkala Bandera de Irlanda Ryanair (Estacional)
 Francia
Beauvais Aeropuertu de Beauvais-Tillé Bandera de Irlanda Ryanair
Lyon Aeropuertu de Lyon-Saint Exupéry Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Niza Aeropuertu Internacional Niza Costa Azul Bandera d'Hungría Wizz Air
París Aeropuertu de París-Charles de Gaulle Bandera de Francia Air France / Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Aeropuertu de París-Orly Bandera de Francia Transavia France
 Xeorxa
Kutaisi Aeropuertu de Kopitnari Bandera d'Hungría Wizz Air
Grecia
Atenes Aeropuertu Internacional Eleftherios Venizelos Bandera de Grecia Aegean Airlines / Bandera de Irlanda Ryanair
Corfú Aeropuertu Internacional de Corfú Bandera d'Hungría Wizz Air (Estacinoal) / Bandera de Irlanda Ryanair (Estacional)
Tesalónica Aeropuertu de Salónica Bandera d'Hungría Wizz Air
 Irlanda
Dublín Aeropuertu de Dublín Bandera de Irlanda Aer Lingus / Bandera de Irlanda Ryanair
 Islandia
Reikiavik Aeropuertu Internacional de Keflavík Bandera d'Hungría Wizz Air
 Italia
Bari Aeropuertu de Bari-Palese Bandera d'Hungría Wizz Air
Bérgamo Aeropuertu de Bérgamo-Orio al Serio Bandera de Irlanda Ryanair
Boloña Aeropuertu de Bolonia Bandera d'Hungría Wizz Air
Lamezia Terme Aeropuertu Internacional de Lamezia Terme Bandera d'Hungría Wizz Air
Milán Aeropuertu de Milán-Malpensa Bandera d'Hungría Wizz Air
Nápoles Aeropuertu de Nápoles-Capodichino Bandera d'Hungría Wizz Air
Pisa Aeropuertu de Pisa Bandera de Irlanda Ryanair
Roma Aeropuertu de Roma-Ciampino Bandera de Irlanda Ryanair
Aeropuertu de Roma-Fiumicino Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera d'Italia Alitalia
Treviso Aeropuertu de Sant'Angelo Treviso Bandera de Irlanda Ryanair
Venecia Aeropuertu Internacional Marco Polo Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Bandera de Kosovu Kosovu
Prístina Aeropuertu Internacional de Prístina Bandera d'Hungría Wizz Air
 Letonia
Riga Aeropuertu Internacional de Riga Bandera de Letonia AirBaltic
Bandera de Macedonia del Norte Macedonia
Skopie Aeropuertu de Skopie Bandera d'Hungría Wizz Air
 Malta
Malta Aeropuertu Internacional de Malta Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Irlanda Ryanair
Bandera de Montenegru Montenegru
Podgorica Aeropuertu de Podgorica Bandera d'Hungría Wizz Air
Noruega
Bergen Aeropuertu de Bergen-Flesland Bandera d'Hungría Wizz Air
Oslu Aeropuertu d'Oslu-Gardermoen Bandera de Noruega Norwegian Air Shuttle
 Países Baxos
Ámsterdam Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol Bandera de Países Baxos KLM / Bandera del Reinu Xuníu easyJet
Eindhoven Aeropuertu de Eindhoven Bandera d'Hungría Wizz Air
Rotterdam Aeropuertu de Rotterdam Bandera de Países Baxos Transavia
 Polonia
Cracovia Aeropuertu de Cracovia-Xuan Pablu II Bandera de Polonia LOT Polish Airlines
Varsovia Aeropuertu Chopin de Varsovia Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Polonia LOT Polish Airlines
 Portugal
Faro Aeropuertu de Faro Bandera d'Hungría Wizz Air
Lisboa Aeropuertu de Lisboa Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Portugal TAP Portugal (Empecipia 1 de xunetu de 2017)
Porto Aeropuertu de Porto-Francisco Sá Carneiro Bandera d'Hungría Wizz Air
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Birmingham Aeropuertu Internacional de Birmingham-West Midlands Bandera d'Hungría Wizz Air
Bristol Aeropuertu Internacional de Brístol Bandera de Irlanda Ryanair
Edimburgu Aeropuertu d'Edimburgu Bandera del Reinu Xuníu Jet2.com
Glasgow Aeropuertu Internacional de Glasgow Bandera d'Hungría Wizz Air
Leeds Aeropuertu Internacional de Leeds Bradford Bandera del Reinu Xuníu Jet2.com
Liverpool Aeropuertu de Liverpool-John Lennon Bandera d'Hungría Wizz Air
Londres Aeropuertu de Londres-Gatwick Bandera del Reinu Xuníu easyJet / Bandera de Noruega Norwegian Air Shuttle
Aeropuertu de Londres-Heathrow Bandera del Reinu Xuníu British Airways
Aeropuertu de Londres-Luton Bandera d'Hungría Wizz Air
Aeropuertu de Londres-Stansted Bandera de Irlanda Ryanair
Mánchester Aeropuertu de Mánchester Bandera del Reinu Xuníu Jet2.com / Bandera de Irlanda Ryanair
Midlands del Este Aeropuertu de East Midlands Bandera del Reinu Xuníu Jet2.com / Bandera de Irlanda Ryanair
 Chequia
Praga Aeropuertu Internacional de Ruzyně Bandera de Chequia Czech Airlines
 Rumanía
Bucuresti Aeropuertu Internacional de Bucuresti Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Rumanía TAROM
Cluj-Napoca Aeropuertu de Cluj-Napoca Bandera d'Hungría Wizz Air
Târgu Mureș Aeropuertu de Târgu Mureș Bandera d'Hungría Wizz Air
 Rusia
Moscú Aeropuertu Internacional de Moscú-Sheremétievo Bandera de Rusia Aeroflot
Aeropuertu Internacional de Moscú-Vnúkovo Bandera d'Hungría Wizz Air
 Serbia
Belgráu Aeropuertu de Belgráu-Nikola Tesla Bandera de Bielorrusia Belavia
 Suecia
Gotemburgu Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter Bandera d'Hungría Wizz Air
Estocolmu Aeropuertu d'Estocolmu-Arlanda Bandera de Noruega Norwegian Air Shuttle / Bandera de Suecia Scandinavian Airlines
Aeropuertu d'Estocolmu-Skavsta Bandera d'Hungría Wizz Air
Malmo Aeropuertu de Malmö Bandera d'Hungría Wizz Air
 Suiza
Xinebra Aeropuertu Internacional de Xinebra easyJet Switzerland
Zurich Aeropuertu Internacional de Zurich Swiss International Air Lines
 Suiza /  Francia / Bandera d'Alemaña Alemaña
Basilea/Mulhouse/Friburgu Aeropuertu de Basilea-Mulhouse-Friburgu easyJet Switzerland
 Turquía
Istambul Aeropuertu Internacional Atatürk Bandera de Turquía Turkish Airlines
Aeropuertu Internacional Sabiha Gökçen Bandera de Turquía Pegasus Airlines
 Ucraína
Kiev Aeropuertu Internacional de Kiev-Zhulyany Bandera d'Hungría Wizz Air
Bandera d'Arxelia Arxelia
Arxel Aeropuertu Internacional Houari Boumedienne Bandera d'Arxelia Air Algérie
 Exiptu
El Cairu Aeropuertu Internacional d'El Cairu Bandera de Exiptu Egyptair
 China
Beixín Aeropuertu Internacional de Beixín-Capital Bandera de la República Popular China Air China (Triangular con MSQ)
 Emiratos Árabes Xuníos
Dubái Aeropuertu Internacional de Dubái Bandera d'Emiratos Árabes Xuníos Emirates
Aeropuertu Internacional de Dubái-Al Maktoum Bandera d'HungríaWizz Air
 Israel
Eilat Aeropuertu Internacional de Ovda Bandera de Irlanda Ryanair (Estacional)
Tel Aviv Aeropuertu Internacional Ben Gurión Bandera d'Hungría Wizz Air / Bandera de Israel El Al
Bandera de Qatar Qatar
Doḥa Aeropuertu Internacional Hamad Bandera de Qatar Qatar Airways

Carga[editar | editar la fonte]

Aereollinies Destinos
Cargolux Almaty, Baku, Hong Kong, Luxemburgu, Taipei-Taoyuan
CityLine Hungary Belgráu
DHL Aviation
operáu por EAT Leipzig
Bérgamo, Bruxeles, Bucuresti, Colonia/Bonn, Leipzig/Halle
Farnair Hungary Basel/Mulhouse, Colonia/Bonn
FedEx Feeder
operáu por ASL Airlines Ireland
París-Charles de Gaulle, Viena
Qatar Airways Cargo Doḥa, Praga (retoma en marzu de 2016)
Solinair Viena
Swiftair Nuremberg
TNT Airways Amsterdam, Liexa, Múnich, Nuremberg, Viena
Turkish Airlines Cargo Istambul-Atatürk, Kiev-Boryspil
UPS Airlines Colonia/Bonn, Praga

Tresporte terrestre[editar | editar la fonte]

Tren[editar | editar la fonte]

Los Ferrocarriles Estatales Húngaros ufierta servicios regulares ente la terminal 1 y la Estación Budapest-Nyugati nel centru de Budapest. El trayeutu dura aproximao 25 minutos, cuesta 300HUF y opera unes 2-3 vegaes cada hora.[15]

Buses, mini buses y danzaderes[editar | editar la fonte]

L'Autobús articuláu de gran tamañu, númberu 200Y (Y=Express), (operáu pola compañía BKV) sale escontra'l centru de la ciudá cada 8-12 minutos.[16][17]El costu del billete ye inferior a un euru. El bus aeroportuario de BKV dirixir a la primer estación de la llinia M3 de metro (Kőbánya-Kispest – tamién una de les principales estaciones de tren).

El Budapest Airport Minibusz (enantes: Airport Minibus, operáu por LRI) tratar d'un serviciu de danzadera aeroportuaria de 11 places que lleva a los pasaxeros a cualesquier parte de la ciudá. Los billetes pueden ser adquiríos nel puestu del Minibus nel aeropuertu, o per Internet.

La húngara Wizz Air opera buses-danzadera ente'l centru de la ciudá de Budapest y la terminal 1.

Los servicios de danzaderes tamién ufierten tresporte ente cualesquier parte de la ciudá y l'aeropuertu.

Taxis[editar | editar la fonte]

Los taxis tán disponibles nes paraes de taxi, sicasí, namái una compañía de taxi (Zóna Taxi) ta autorizada a utilizar les paraes de taxi del aeropuertu. Operen con una tarifa fixa que depende de la zona de la ciudá. La tarifa de taxi de Ferenc Liszt al centru de Budapest ye d'unos 4500-5500 HUF.

Arriendu de coches[editar | editar la fonte]

L'arriendu de coches tamién ta ufiertáu nel aeropuertu poles meyores compañíes d'arriendu de coches. Llueu toles compañíes d'arriendu de coches en Ferihegy van tener tamién oficines en Budapest, por que los pasaxeros que vaigan pasar un tiempu en Budapest puedan arrendar los coches na ciudá y evitar el cargu adicional por efeutuar l'arriendu nel aeropuertu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 30 de xineru de 2016. Consultáu'l 25 de xineru de 2016.
  2. BBC NEWS | Negocios | BAA cierra la compra de la ufierta húngara
  3. «Budapest Airport Zrt». Archiváu dende l'orixinal, el 16 de xineru de 2009. Consultáu'l 1 de marzu de 2009.
  4. «Budapest Airport Zrt». Archiváu dende l'orixinal, el 16 de xineru de 2009. Consultáu'l 2009.
  5. Budapest Airport Zrt Archiváu el 16 de xineru de 2009 na Wayback Machine.
  6. «Budapest Airport Zrt». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de marzu de 2016. Consultáu'l 2009.
  7. Kirsten Grieshaber (29 de setiembre de 2004). «World Briefing — Europe: Germany: Sentencing In 1991 Attack On Jews». The New York Times. Consultáu'l 3 de xineru de 2009.
  8. «Budapest Airport Zrt». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de febreru de 2009. Consultáu'l 2009.
  9. «Budapest Airport Zrt». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de payares de 2011. Consultáu'l 2009.
  10. «Budapest Airport Zrt». Archiváu dende l'orixinal, el 15 de xineru de 2009. Consultáu'l 2009.
  11. «Budapest Airport Zrt». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de payares de 2011. Consultáu'l 2009.
  12. «Budapest Airport Zrt». Archiváu dende l'orixinal, el 28 d'agostu de 2010. Consultáu'l 2009.
  13. «Budapest Airport Zrt». Archiváu dende l'orixinal, el 14 de marzu de 2013. Consultáu'l 2009.
  14. Mutzabaugh, Ben (17 d'agostu de 2017). American adds Budapest and Prague to its route map. USA Today. https://www.usatoday.com/story/travel/flights/todayinthesky/2017/08/16/american-adds-budapest-and-prague-its-route-map/574700001/. Consultáu'l 2 d'ochobre de 2018. 
  15. MÁV llanza servicios de tren al aeropuertu Ferihegy, Caboodle, 17-07-2007
  16. [1]
  17. Index

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]