Catedrales d'España

De Wikipedia
Esti artículu trata de la construcción y del valor arquiteutónicu de les catedrales, con independencia de la so considerancia eclesiástica.
N'España la Ilesia católica ta entamada en provincies eclesiástiques, y éstes de la mesma en diócesis (en color claru nel mapa). En cada provincia eclesiástica esiste una diócesis predominante, llamada archidiócesis (en color escuru). Cada diócesis o archidiócesis ta dirixida por un obispu o arzobispu respeutivamente.[1][2]
Vidreres ya interior de la Catedral de Lleón.
Fachada principal de la Catedral de Toledo.

Les catedrales d'España son los templos católicos onde l'obispu diocesanu tien la so sede, la so cátedra, y que tán asitiaos en territoriu español. Son parte del Patrimoniu Históricu Español y tienen gran valor históricu, relixosu y arquiteutónicu. Mientres sieglos, conformaron les ciudaes convirtiéndose nel so referente. Asina se señala nel Plan Nacional de Catedrales que pretende protexer y caltener 96 templos, ente catedrales, concatedrales, antigües catedrales y una ilesia significativa: la basílica de la Sagrada Familia de Barcelona.[3]

Estos templos tienen grandes dimensiones y precisaron enormes recursos pa la so construcción. Davezu la so edificación estender a dellos sieglos, polo que suelen ser la resultancia de distintes dómines y estilos arquiteutónicos.[4]

L'empiezu de la construcción facer pola cabecera del templu y consagrábase l'altar mayor pa la celebración del cultu. Dempués siguíase col cruceru y les naves. Asina los estilos más tardíos (barrocu y neoclásicu) desenvolver cola edificación bien avanzada, y dada la necesidá de caltener l'estilu arquiteutónicu del proyeutu primitivu, los arquiteutos de los estilos tardíos ampliar diseñando estancies completes y fachaes nueves, pa proyeutar con mayor llibertá y ensin condicionantes.[5]

La construcción financiábase bien con recursos de la diócesis al traviés del cabildru, o con recursos del obispu, o con aportaciones reales o con donaciones de los fieles. Por tanto a mayor diócesis y más significación de la ciudá correspondía davezu una catedral más importante.

Historia[editar | editar la fonte]

Hispania visigoda[editar | editar la fonte]

Restos visigodos na Cripta de San Antolín (Catedral de Palencia)

El Cristianismu asitióse bien llueu en Hispania: da testimoniu una carta de Pablo a los Romanos na qu'espresa'l so deséu de predicar nesti llugar. Hacia l'añu 300 la Ilesia yá taba entamada, celebrándose un concilio n'Elvira (Granada). Más tarde, los visigodos caltienen la fe arriano, nun principiu ensin grandes enfrentamientos colos cristianos ortodoxos, hasta los Concilios de Toledo y la conversión de Recaredo nel 587. Esti procesu, non ensin altibaxos, lleva a la unificación de dambes confesiones.[6]

Mientres esti periodu construyó toa una infraestructura eclesiástica d'ilesies y catedrales, de les que güei día apenes se caltienen restos yá que, como yera costume, los sos mesmos materiales utilizábense cuando darréu construyíase una ilesia o una mezquita. Dellos edificios que tomaron materiales d'ilesies visigodes fueron l'antigua Catedral de Barcelona d'estilu góticu,[7] la Mezquita de Córdoba o la Concatedral de Mérida llevantada sobre l'antigua Ilesia Visigoda de Santa María de Xerusalén, Catedral Metropolitana d'Augusta Emerita. Inclusive la Catedral de Palencia tien el so orixe na cripta de San Antolín y güei día entá se caltienen restos visigodos no fondero de la mesma. De mención especial ye la Catedral de Roda de Isábena

Los reinos cristianos: El Románicu[editar | editar la fonte]

Planta románica de la Catedral de Santiago de Compostela. Pertenez al modelu de gran ilesia de pelegrinación. Construyida, ente otros, pol Maestru Bernardo el Viejo, el Maestru Esteban y el Maestru Mateo.

Cola rápida conquista musulmana de la península Ibérica (710-718), los reinos cristianos quedaron amenorgaos a una estrecha franxa nes cornises cantábrica y pirenaica. L'apaición de l'arquiteutura románica n'España coincidió coles primeres victories importantes de la Reconquista.[8]

El descubrimientu de los supuestos restos del apóstol Santiago, a principios del sieglu IX, provocó que Santiago de Compostela convertir nun centru perimportante de peregrinaje n'Europa nos sieglos X y XI,[8] y al traviés del camino enfusó la cultura arquitectónica europea del románicu, especialmente d'influencia francesa.[8]

En Santiago de Compostela construyóse un santuariu, que foi unu de los más pimpanos edificios de la so dómina, p'allugar les reliquies del apóstol. Los sos artistes constructores fueron francos y crear nun periodu curtiu, empezando en 1075/1078 y concluyéndose na so primer fase en 1122. Esta catedral ye la más importante de les romániques que se caltienen.[9]

El templu tien trés naves con murios de dos pisos, pilastres cruciformes con arcos fajones y bóveda de cañón na nave central, y nos dos llaterales con bóveda d'aresta, cruceru, girola y capiyes absidales. La única fachada románica que se caltién ye la de Plateríes, construyida pol Maestru de Plateríes en 1103. Los pelegrinos entraben pela puerta Norte como símbolu de lo negro y salíen yá purificados pela puerta Sur de Plateríes, como símbolu de lo blanco. En escultura, destaca'l Pórticu de la Gloria, obra cume de la escultura románica concluyida pol Maestru Mateo en 1188.

Detalle del Pórticu de la Gloria, nave central y puerta de Plateríes con tímpanos historiaos,
Catedral de Santiago de Compostela

España, mientres el periodu d'arquiteutura románica, taba formada polos reinos cristianos de Lleón, Castiella, Navarra y Aragón na metá norte, ente que los árabes apoderaben la metá sur. Arriendes d'ello, namái hai arquiteutura románica na metá norte del país.[10]

Esterior del cimborrio románicu de la Catedral Vieya de Salamanca, conocíu como la torre del gallu.

De les catedrales construyíes en reconquistar cristiana namái queden dalgunes, completes bien poques y estazaes les más. De les romániques, la mayoría fueron terminaes o en parte reconstruyíes nel periodu góticu. Sobresalen d'esti periodu, amás de Santiago, Seo de Urgel, Jaca, Tarragona, Tui, Ourense, Lugo, Zamora, la vieya de Salamanca y Ciudad Rodrigo.[11] De normal tienen planta de cruz llatina con 1 o 3 naves, cruceru, cúpula, ábsides (1,3 o raramente 5), claustru, torre, bóveda de cañón o d'aresta, contrafuertes esteriores y capiteles de flora o historiaos.[11]

La catedral de Jaca puede considerase el primer edificiu románicu del Camín de Santiago; na so construcción trabayaron maestros italianos y afítase nel postreru cuartu del sieglu XI. Consta de tres naves alternando columnes y pilastres según les carauterístiques de l'arquiteutura lombarda. Ye importante la decoración en portaes y capiteles.[12]

Cimborrio románicu gallonado en piedra de la Catedral de Zamora.

Na zona sur del reinu de Lleón desenvolvióse un enclín rexonal nes catedrales de Zamora y Salamanca (vieya), según na colexata de Toro, reparándose una emancipación de les formes que predominaben en Lleón.[13] Esisten coincidencies importantes nes plantes y nos arcos fajones, pero sobremanera nos cimborrios, unes torres llinterna que se disponíen na nacencia de les cúpules.[14] Los trés torres linterna d'estes ilesies, cola so forma carauterística, formen un casu escepcional nel románicu español y solo construyéronse otres similares na ciudá portuguesa de Évora y na Capiya de San Pablo de la catedral Vieya de Plasencia.[15] Quiciabes la influencia provenga de Poitou en Francia, onde hai edificios con dalguna semeyanza (Notre Dame de Poitiers).[15]

En Cataluña, les obres principales del románicu tardíu son la catedral de Lleida y la de Tarragona.[16] Na fecha de construcción de dambes, nel sieglu XIII, en Francia yá se construyíen les grandes catedrales del góticu, presentando clares afinidaes col góticu francés; sicasí, la distribución d'espacios interiores asemeyar a Zamora y Salamanca.[17]

Dellos templos de los citaos tienen bóveda protogótica, correspondiente al entamu del góticu, con arcos apuntaos bien abiertos, tendiendo al triángulu equilláteru, del periodu de los monesterios cistercienses. Nesti casu ta Zamora, Salamanca, Ciudad Rodrigo y Tarragona.[18]

Reconquistar: El Mudéxar[editar | editar la fonte]

Torre de la Catedral de Teruel, mudéxar aragonés.

Cola llamada Reconquista produzse unu de los fenómenos nativos más importantes del arte español, el surdimientu del arte mudéxar. La pallabra mudéxar provién del árabe مدجّن (mudaǧǧan) y significa "al que-y foi dexáu quedase", refiriéndose a los musulmanes que siguieron viviendo nos reinos cristianos cuando les sos tierres pasaron al control d'estos.

L'arte mudéxar empieza'l so desenvolvimientu a partir del sieglu XII. La so constitución llevar a cabu por aciu la fusión d'elementos del arte islámico colos del cristianu, bien fora ésti'l románicu, col que coincidió la so nacencia, el góticu, o inclusive'l del Renacimientu, hasta'l cual estendióse.[19]

La nacencia del mudéxar puede asitiase en Castiella y Lleón, a partir del románicu, constituyendo'l llamáu mudéxar castellán. A pesar de qu'esti estilu tuvo un ámbitu de desenvolvimientu bastante popular, tamién llegaron muestres a edificios relixosos d'importancia. Tal ye'l casu de la torre noroeste de la Catedral de La Madalena de Getafe,[20] reminiscencia d'un templu anterior; la Concatedral de Santa María de Guadalaxara o dellos elementos Catedral de Santa María de Sigüenza, como la Puerta de San Valero o la Capiya de l'Anunciación. Cola meyora cristiana escontra'l sur, naz el llamáu mudéxar toledanu, con un calter entá más arábigu. Puede apreciase esti estilu en ciertes partes de la Catedral de Santa María de Toledo (Capiya de San Eugenio, Sala Capitular y dellos elementos de la torre).

Otru focu del arte mudéxar alcontrar nel Reinu d'Aragón, constituyendo'l llamáu mudéxar aragonés. Estremar de la variante castellanu lleonesa en delles traces carauterístiques, como son una mayor decoración esterior, mayor influencia de l'arquiteutura cisterciense, emplegu de cerámica vidrada y los carauterísticos campanarios que recuerden l'estilu d'un minarete. Dalgún de los meyores exemplos d'esta aguada son la Catedral de Tarazona, dellos elementos de la Catedral del Salvador de Zaragoza (fachada de la Parroquieta de San Miguel, ábsides y cimborriu) o la Catedral de Santa María de Teruel, que ta considerada unu de los meyores exemplos del mudéxar n'España.[19] En Teruel trabayó'l moru zaragozanu Maestre Yusuf ya interesa especialmente pola so sólida torre, que foi modelu nel so xéneru, según pol so cimborrio del Sieglu XVI, versión renacentista del mudéxar, ya inspiráu nel de la catedral de Zaragoza.[21]

La Baxa Edá Media: El Góticu[editar | editar la fonte]

Ábside almenado de la Catedral del Salvador d'Ávila que formaba parte de la muralla, porque al invadir l'ábside la muralla decidió fortificase l'ábside en cuenta de faer una ilesia más pequeña.[18]

El periodu góticu tuvo una llarga vixencia n'España dende mediaos del sieglu XII hasta'l XVI.[22] España, nel sieglu XIV, taba constituyida por gran cantidá de reinos cristianos: Castiella, Navarra, ente que los reinos d'Aragón y Valencia, el principáu de Cataluña y el Reinu de Mallorca formaben la Corona d'Aragón.[23] L'Islam, dende'l sieglu XIV, solo disponía del Reinu de Granada.[24] A partir de l'anexón de Navarra en 1516, puede falase d'un únicu estáu n'España con una política común, anque los reinos interiores siguieron calteniendo los sos prerrogativas.

El góticu llegó tempranamente a España dende Francia pel camín de Santiago.[25] Na zona d'influencia del camín combináronse los nuevos elementos franceses coles formes tradicionales españoles ensin llegase, como n'otros países, a una variante española del góticu, pos l'interés de los monarques hispanos pola cultura francesa supunxo asumir les sos innovaciones arquiteutóniques, calteniendo la influencia francesa.[25]

Sobre 1170, empezóse l'ambiciosu proyeutu de la catedral d'Ávila, con un doble girola, disposición que namái tenía en toa Europa Saint-Denis, mausoléu de los monarques franceses.[26]

Fachada principal de la Catedral de Lleón.
Pórticu de la Catedral de Santa María de Vitoria

La catedral de Cuenca foi otra de les primeres gótiques. Empezada en 1196, tenía la más avanzada téunica de la dómina, siguía les formes del dominiu real francés de la Île de France con evidentes influencies normandes, que se manifiesten nel emplegu de bóvedes sexpartidas.[27]

Sobre 1225, empezó la llamada etapa clásica, cola introducción en Castiella de les formes clásiques que trunfaren nes catedrales franceses de Chartres, Reims, Amiens, Bourges y Le Mans. Les grandes catedrales de Burgos, Toledo y Lleón conformar según el modelu francés, que se caracterizaba por un importante desnivel ente les sos naves.[28]

La de Burgos empezar en 1221. En principiu tenía tres naves con transepto únicu y cinco capilla en cabecera. El segundu arquiteutu dispunxo una girola, con deambulatorio y cinco capilla.[28]Del sieglu XIII hai trés partes esenciales: la cabecera, rematada en 1230; depués el transepto y la nave, terminaos en 1260, con delles diferencies d'estilu al respective de l'anterior; d'últimes les ambicioses ampliaciones del final del XIII, coles fachaes, les torres y la girola con diferencies d'estilu acusaes sobre lo anterior.[29] Les espodaes aguyes de les torres añedir nel sieglu XV y el cimborrio del cruceru ye del sieglu XVI.[30] Les aguyes de piedra de les torres, con gran riqueza de calaos en góticu flamíxeru, fueron construyíes por Hans von Köln (Juan de Colonia), y son similares a les terminaciones de les torres del góticu tardíu del sur d'Alemaña.[31]

Les catedrales de Burgos y Toledo tán inspiraes dambes na de Bourges de Francia; fueron empezaes coles mesmes. Los sos dos promotores yeren amigos y sofitaben la política de Fernando III. Toledo construyóse más amodo porque taba concebida con criterios más ambiciosos: yera la ilesia del primáu d'España. L'amenorgamientu efectuáu en Burgos, respectu del modelu francés de Bourges, de tres naves, deambulatorio simple y transepto d'una nave, oldea cola ampliación tipolóxica de Toledo, con cinco naves, doble deambulatorio y transepto de tres naves.[32]Pa construyir Toledo baltóse la mezquita, que taba n'estáu de ruina[33] y que de la mesma s'había construyíu sobre un templu cristianu visigodu. Una de les carauterístiques más significatives de la catedral de Toledo, y casu singular de l'arquiteutura gótica europea, ye la forma de resolver la bóveda del deambulatorio, que pasa de cubrir 5 arcos na zona interior a 17 nel muriu esterior. La multiplicación de les bóvedes escontra l'esterior resolver según el modelu de Le Mans, correspondiendo a cada columna interior dos esteriores. En Toledo los dos deambulatorios encrúciense dos veces.[34] D'últimes señalar delles formes decoratives d'inspiración islámica emplegaes en Toledo.[35]

Fachada principal, nave central y transepto
Catedral de Toledo

La catedral de Lleón empezar en 1205 y no esencial taba concluyida en 1300. L'arquiteutu foi'l maestru Enrique, segundu arquiteutu de Burgos, y ta inspirada en Amiens y Reims. Les proporciones son un pocu más amenorgaes que les xigantesques catedrales de Burgos y Toledo, pos la diócesis tenía menos recursos, sicasí les sos afilaes torres y llixeres decoraciones esteriores facer paecer más grande y pimpana.[36]

Los murios góticos facilitaben l'allugamientu de grandes ventanales con estenses vidreres policromadas. N'España cola catedral de Lleón empieza realmente'l desenvolvimientu d'esti arte, les sos numberoses vidreres pueden parangonarse coles de les catedrales de Chartres, Reims o Amiens. Les vidreres lleoneses atribuyéronse a un taller hispanu-francés.[37]

Interior de la Catedral de Barcelona.Ilesia llamada de salón con tres naves d'igual altor.
Bóveda de la Catedral de Plasencia. Nes bóvedes tardogóticas, les nervaduras estrellaes presenten gran variación de trames y dibuxos.

El sieglu XIV, manierista, destaca sobremanera en Cataluña. La importancia del sentíu espacial manifestar na proliferación de templos d'una nave (cuando yeren trés tender a igualar los altores de les naves), pilastres delgaes, gran amplitú[38]La catedral de Barcelona, empecipiada en 1298 y cola bóveda terminada en 1448, tien una ancha nave central y les llaterales cuasi del mesmu altor. El so principal arquiteutu foi'l maestru Jaume Fabré. La impresión d'espaciu ta aumentada poles tribunes sobre les capiyes llaterales, que dan mayor anchor al yá perampliu interior.[39]

Seición de la Catedral de Mallorca. Una carauterística del góticu ye la elevación de la nave central encontiada per fora por aciu arbotantes.

El recursu visual emplegáu pa dar la sensación de topase nun espaciu mayor foi incluyir los contrafuertes dientro de la nave, cerrando'l muriu pela parte esterna de los mesmos, ente los que se dispunxeron les capiyes llaterales y enriba apaecieron les tribunes.[40] Exteriomente asocede lo contrario: los contrafuertes queden fora de la vista del espectador, zarraos nel so interior.[41]

El abovedamiento de la nave central de la catedral de Girona ye unu de los casos más brillosos de l'arquiteutura medieval. Construyida la cabecera, decidióse, tres un llargu discutiniu téunicu, cubrir con una sola nave en llugar de con trés. Guillem Bofill encargar de construyir la mayor bóveda del góticu con cuasi 23 metros d'anchu y 34 metros d'altor. Basar nel modelu de Barcelona que perfeccionó: la presión de la bóveda tresmitir a contrafuertes interiores, asitiándose ente ellos les capiyes llaterales. Empezada la nave central en 1417, non pudo terminase hasta 1604.[42]

Tamién se resolvió brillantemente la catedral de Palma de Mallorca. Les naves tán articulaes por apertar murios contrafuertes que-y dan una visión esterna bien carauterística. El pimpanu interior formar tres naves de 42 metros d'altor sofitaes en delgaes columnes y dos capilla llaterales. La concepción téunica del sistema de sofitos presupon que trabayó l'arquiteutu catalán Berenguer de Montagut, artífiz de Santa María del Mar de Barcelona. Esti interior ta al altor de Bourges, Beauvais y Milán.[43]

La inmensa Catedral de Santa María de Sevilla ye la mayor catedral gótica d'España. La so construcción empezó en 1401 baltando la mezquita almohade que se venía usando d'ilesia dende 1248 y concluyó cola terminación de la fachada ente 1825 y 1928, n'estilu neogóticu. Caltúvose la base de l'alta torre almohade, la Giralda, como campanariu de la nueva catedral. El so primer arquiteutu pudo ser Charles Galter de Rouen y el diseñu ta influyíu por modelos franceses. Impresionen los sos siete naves, el so gran altor (44 metros na nave) y les sos cuasi 100 ventanales.[44] Ye una construcción de naves gradiaes, exteriormente sofitaes n'ensame d'arbotantes y contrafuertes coronaos por pináculos.[45]

Nel sieglu XVI, en Roma surdía l'estilu renacentista cola construcción de San Pedro de Roma. N'España convivieron por enforma tiempu (como asocedía n'Europa del Norte), l'estilu anterior y el nuevu, en planu d'igualdá. El góticu siguía siendo l'estilu de representación nacional y víase como modernu y más "español", mientres al estilu renacentista llamábase-y romanu o italianu. Nesti periodu construyéronse nueves ya impresionantes catedrales tardogóticas en Salamanca, Segovia, Plasencia y Astorga|. Peraltes pilastres pasen, ensin interrupción, a convertise en bóvedes con nervaduras estrellaes de múltiples trames. Trátase d'un periodu bien brillosu, de grandes obres ya innovaciones gótiques inda pocu estudiáu.[46]

La unificación y l'espansión: La Renacencia[editar | editar la fonte]

Interior de la Catedral de Granada.

L'estilu de la renacencia tardó en llegar a España, pos los Reis Católicos, caltuvieron el góticu pa los edificios eclesiásticos ente que nos civiles introducíase gradualmente l'estilu clásicu platerescu.[47] Na catedral de Valencia atopamos les primeres muestres renacentistes d'España. Paolo de San Leocadio y Francesco Paganu fueron los encargaos d'afigurales sobre l'altar mayor. Poco dempués de la quema de 1469, escontra 1474, el que sería futuru papa Alexandru VI ordenó a dambos pintores que realizaren les pintures al frescu.

La influencia del Renacimientu, combináu con elementos flamencos ya hispanos, anició l'estilu platerescu. Llamáu asina pola semeyanza de los ornamientos arquiteutónicos coles filigranes de los plateros. Momentos culminantes del platerescu fueron les obres de los maestros de la segunda parte del sieglu XVI, Juan y Rodrigo Gil de Hontañón, arquiteutos de la Catedral Nueva de Salamanca y de la de Segovia. Al refinamientu final del platerescu, simplificaes los sos ampulosas filigranes, correspuende la nueva catedral de Granada.[48]

Proyeutu ideal de Juan de Herrera pa la Catedral de La nuesa Señora de l'Asunción de Valladolid según Fernando Chueca Goitia.

La Catedral de Granada proyeutar cola escala grandiosa de la de Sevilla. Cuando Diego de Siloé tomó en 1518 la direición de les obres, tresformó l'empezáu edificiu góticu n'unu d'estilu clásicu. Pa ello, sustituyó les pilastres por columnes clásiques sobre bases cilíndriques, y el problema de la unión del capitel cola bóveda resolver añediendo sobre'l capitel un nuevu orde de pilastres pa llegar a la bóveda gótica.[49]

Esti usu del doble capitel de Siloé influyó nes catedrales de Málaga, Guadix y Baeza. Tamién Andrés de Vandelvira adoptó'l sistema de Siloé pa la Catedral de Xaén, empecipiada en 1548. Les catedrales de Siloé y Valdelvira son brilloses combinaciones del góticu y del clásicu.[49]

Juan de Herrera ye l'arquiteutu español más conocíu anterior a Gaudí, y la so obra'l Monesteriu d'El Escorial ye'l monumentu máximu de la Renacencia española. De la catedral de Valladolid, Juan de Herrera preparó diseños ente 1578 y 1582. Encargada por Felipe II tres la ralización del Monesteriu d'El Escorial, suponía un enorme cuadriláteru xigante flanqueado por cuatro torres nes esquines, refugando totalmente el sistema góticu. Primeramente concebida como la más grande d'Europa, anguaño atópase construyida nun 40-45%,[50] debíu al fallecimientu del monarca, la escasez de fondos pa un proyeutu de tal magnitú y los gastos provocaos pola difícil cimentación del templu, asitiáu nuna zona con un gran desnivel nel terrén. Los socesivos arquiteutos encargaos de dirixir les obres trataron de ser fieles a los planos de Herrera, pero a partir de 1650 fuéronse alloñando de los sos traces.[51]

Imperiu y decadencia: El Barrocu[editar | editar la fonte]

La fachada de la Plaza del Obradoiro de la Catedral de Santiago de Compostela ta estructurada en tres eje y dos plantes que zarren grandes ventanales. La importancia d'estos ye rebaxada polo resaltao de los elementos articulatorios de la fachada. La obra foi fuertemente criticada nel sieglu XVIII por combinar elementos de la tradición románica cola estética barroca.[52]

N'España, como n'otros países, la dómina del barrocu correspuende al sieglu XVII y la primer metá del XVIII.[53]

El barrocu foi la respuesta de los arquiteutos y artistes a la nueva misión dada a l'arquiteutura nel Concilio de Trento,[54] y por tanto participó nel movimientu contrarreformista, que s'oponía a les idees luteranes y calvinistes. Primeramente, partiendo del estilu herreriano, caltúvose la sobriedá ornamental y l'estructura clásica nes construcciones. Una de les esceiciones ye'l presbiteriu de la Catedral de Santa María de Valencia de Juan Bautista Pérez, realizáu ente 1674 y 1682, y la fachada principal, empezada en 1703 por Conrado Rudolf y prosiguida por Fernando Vergara el Viejo. Foi unu de los primeros exemplos del emplegu de les formes curves del barrocu, anque por cuenta de la tardanza na so conclusión (1740) presenta tamién elementos del rococó.[55]

Mientres el sieglu XVII la facienda española declarar en bancarrota hasta en seis causes.[56] La falta de recursos consiguiente, provocó la proliferación de construcciones basaes en materiales más baratos, que dio a la mayor parte de les construcciones d'esta etapa un aspeutu sobrio y apagao.[57] Sicasí les economíes de dos zones de la península dexaron la evolución del barrocu escontra un estilu más afatáu y que s'alloñar de les concepciones herrerianas. Fueron la gallega y l'andaluza.[58]

En Galicia, la obra más carauterística foi la reforma entamada pol canónigu José de Vega y Verdugo na catedral de Santiago de Compostela. L'ambiciosu proyeutu foi afiguráu nel inventariu Memoria sobre les obres na catedral de Santiago (1657 – 1670) del cual namái realizar actuaciones aisllaes como la construcción d'un tabernáculo baldaquino sobre l'altar mayor del templu y el pórticu Real de la Quintana construyíu por José Peña del Toro ente 1658 y 1666.[55] Siguió les obres Domingo de Andrade, discípulu de Toro, construyendo sobre'l nucleu anterior del góticu tardíu la torre del reló en 1680.[58] En 1672, Fernando de Cases y Novoa, más cercanu al rococó y realizando el claustru de la catedral de Lugo, asumió la reforma del templu de Compostela cola construcción de la torre norte, a imaxe de la so ximielga. Sicasí'l so mayor retu foi la construcción de la nueva fachada que debía al empar cubrir y protexer el románicu Pórticu de la Gloria respetando la escalera que yá fuera empecipiada. Ta fachada va ser llamada darréu del Obradoiro por dar a la plaza onde los canteros trabayaben la piedra.[58]

Un segundu centru del barrocu español desenvolver n'Andalucía, que foi financiada pola importancia de la rexón colos beneficios del comerciu coles posesiones coloniales españoles n'América. Unu de los primeros exemplos del barrocu na zona constituyir la fachada de la Catedral de la Encarnación de Granada, diseñada en 1664 por Alonso Cano y construyida tres la muerte d'ésti, ente 1667 y 1684.

La construcción de nueves estancies dexó a los arquiteutos mayor llibertá y reflexar dafechu l'estilu barrocu, sobremanera nes nueves fachaes que se diseñaron. Los exemplos más destacaos, amás de Granada, son la fachada de la catedral de Murcia (1742 – 1754), construyida por Jaime Bort (con tolos elementos del barrocu y unu de los meyores exemplos d'España), la fachada de Guadix, proyeutada por Eufrasio de Rojas y la yá mentada de Valencia.[59] El modelu habitual ye'l de fachaes ente torres, con un pañu central estructurado con columnes d'orde xigante, que les dota d'una gran monumentalidad. Les portaes de Murcia y Guadix tienen un gran movimientu que remata na fachada cóncava de Valencia.[59]

Mentar tamién les fachaes de les catedrales de Girona, Astorga y Burgo de Osma.[60]

Menor valumbu, pero gran importancia, tienen les reformes barroques ornamentales nos templos románicos y góticos. Los llugares que recibieron mayor ornamentación son los altares mayores, con sagrarios, retablos o camarinos y los trascoros.[60]

Sobresal ente ellos, la obra más espectacular del barrocu español, el Tresparente de la Catedral de Santa María de Toledo, obra de Narciso Tomé, construyíu ente 1721 y 1732. Ye una construcción asitiada detrás del altar mayor y onde los fieles pueden contemplar el Santísimu dende la girola. Un retablu cóncavu de dos cuerpos, l'inferior con la virxe y el Neñu y el superior con La Última Cena. Una abertura na bóveda dexa pasar la lluz. L'arquiteutura, la escultura y la pintura fundar de forma maestra.[61]

Anterior, ente 1625 y 1632, ye'l retablu de madera con escultures policromadas de la catedral de Palencia realizáu por Gregorio Fernández y el so taller, consideráu'l más sobresaliente de la primer metá del sieglu XVII.[62]

Otra actuación de gran interés ye'l templete de la Virxe na Catedral del Pilar de Zaragoza, concebíu por Ventura Rodríguez; tratar d'una elipse en planta rematada por una cúpula, con cuatro ábsides nes exes, abiertos en tres lado y nel cuartu zarráu asitióse l'altar, onde la Virxe ta descentrada.[63] Esti templete ta dispuestu na nave central del templu encaxáu nun vanu ente cuatro columnes. Ventura Rodríguez reformó tamién el restu del templu, qu'empecipiara Herrera'l Mozu.[63]

A lo último, señalar la influencia que l'arquiteutura barroca tuvo n'América Llatina y en delles rexones d'Asia.[64]

Absolutismu ya Ilustración: El Neoclásicu[editar | editar la fonte]

Fachada de la Catedral de Pamplona. Munches ciudaes camudaron les fachaes que consideraben anticuaes y fees, por una moderna fachada neoclásica. Esto tamién asocedió nel periodu barrocu.
Catedral de Canaries que la so fachada ye d'estilu neoclásicu.

L'entamu del neoclasicismu n'España coincidió cola fundación en 1752, pol rei Fernando VI d'España, de la Real Academia de Belles Artes de San Fernando, convirtiéndose esti estilu nel arte estatal y determinando l'estilu del país hasta 1840.[65]

Mientres la segunda metá del sieglu XVIII, les catedrales gótiques fueron oxetu de numberoses reformes tanto interiores como esteriores. L'oxetu yera variáu, bien despintar el templu anterior que se consideraba vieyu y desaveniente, bien incluyir elementos artísticos compartíos nes capiyes, o actuaciones en claru contraste col templu anterior.[66] Nel primer casu atópase la fachada principal de la Catedral de Pamplona realizada por Ventura Rodríguez. Ta considerada la obra más importante de la so última dómina.[67] Nel tercer casu, ta la capiya del Venerable Palafox na catedral d'El Burgo de Osma. Construyida nun espaciu distintu detrás del altar mayor, se contraponen lo nuevo y lo vieyo, como si tratar de dos templos distintos de dómines distintes. La Corona apurrió a la capiya los arquiteutos más prestixosos del momentu, Juan de Villanueva que la proyeutó y Sabatini que diseñó un plan pa concluyila.[68]

El Terremotu de Lisboa de 1755 afectó considerablemente a la fachada principal de la Catedral de Lugo, lo que motivó una nueva fachada de Julián Sánchez Bort, cola supervisión de Ventura Rodríguez. Ta inspirada n'elementos románicos y góticos.[66]

El sieglu XIX: Historicismu y Eclecticismu[editar | editar la fonte]

El historicismu considérase que ye l'aplicación del romanticismu na arquiteutura. La so carauterística principal ye'l siguimientu d'enclinos arquiteutónicos del pasáu, especialmente de la Edá Media, como'l románicu, el góticu y, n'España, el mudéxar. De forma similar, el eclecticismu, combina distintos estilos históricos ente sigo, na arquiteutura del so tiempu. Históricamente, esti periodu corresponder cola dómina de la puxanza de los nacionalismos y el imperialismu. N'arquiteutura eclesiástica, que ye'l nuesu casu, los estilos más utilizaos fueron el neogóticu y el neorrománico. Podemos atopar dambos na Catedral de l'Almudena de Madrid, empezada en 1883 por Francisco de Cubes. La cripta, de 1911, ye d'estilu neorrománico; l'esterior, sigue l'enclín neoclásicu; y l'interior respuende al modelu neogóticu. Otros exemplos amosar nes Catedrales de San Cristóbal de La Laguna en Tenerife, construyida ente 1904 y 1916, y la del Bon Pastor en San Sebastián, construyida ente 1888 y 1899, dambes n'estilu neogóticu. Tamién neogóticos son l'atriu de la Catedral del Espíritu Santu de Terrassa de 1918, la fachada de la Catedral de Santolaya de Barcelona de 1888 y la conclusión de la Catedral de Santa María de Sevilla ente 1825 y 1928.

Catedral de l'Almudena: esterior, ábside, nave central y Órganu.

El sieglu XX: Modernismu y Racionalismu[editar | editar la fonte]

Fachada esti de La Sagrada Familia.

A finales del sieglu XIX surdieron n'Europa enclinos arquiteutónicos que rompíen colos criterios tradicionales y buscaben nueves formes dando gran relevancia a la estética. N'España, destacó'l modernismu catalán que se desenvolvió principalmente en Barcelona, ente 1880 y 1930, adquiriendo personalidá propia.

Dientro d'esti movimientu construyó'l templu espiatoriu de La Sagrada Familia en Barcelona. Esti templu incluyir nesti artículu por tar incluyíu nel Plan Nacional de Catedrales pola so relevancia arquitectónica, pero nun ye una catedral nin sede de nenguna ilesia diocesana. La construcción del edificiu empezó n'estilu neogóticu, pero cola asunción del proyeutu por Antonio Gaudí en 1883, foi dafechu replantegáu. Gaudí siguiendo'l so métodu habitual, nun ellaboró'l diseñu de mano, sinón que realizó bocetos cola forma xeneral del edificiu y depués improvisaba la construcción a midida que avanzaba. Una de les sos idees más innovadores foi'l diseñu de les elevaes torres cóniques.[69] Les torres, en principiu, taben previstes de planta cuadrada, pero cuando se decidió que teníen de sobresalir apuntaes sobre los portales, Gaudí decidió tresformales y adoptar la forma redonda. Amás, estrechó les torres a midida que crecíen n'altor. Fixo usu de les formes qu'utilizara nel Colexu Teresianu. Proyeutar con una torsión parabólica que suxure un enclín ascendente pa tola fachada. Les ventanes que furen les torres tomen una ordenación en espiral, impulsando tamién escontra lo alto.[70] En 1926 morrió Gaudí. Solo habíense construyíu trés torres. Del proyeutu del edificiu solo calteníense planos y un modelu en yelsu que resultó bien estropiáu mientres la Guerra Civil española.[70] En 1940 l'arquiteutu Francesc Quintana asumió'l proyeutu. Güei día la construcción sigue, trabayándose sobre esos planos. En 2010 foi Dedicación d'una ilesia abiertu al cultu y foi declaráu basílica menor.

Llistáu[editar | editar la fonte]

Ilesia católica[editar | editar la fonte]

Catedrales y Concatedrales de la Ilesia católica n'España:[71]

Catedral Advocación[3] Diócesis, archidiócesis Llocalidá Imaxe
Catedral de Barcelona Santa Cruz y Santolaya Archidiócesis de Barcelona Barcelona
Catedral de San Feliú de Llobregat San Llorienzo Diócesis de San Feliú de Llobregat,
Archidiócesis de Barcelona
San Feliú de Llobregat
Catedral de Terrassa Espíritu Santu Diócesis de Terrassa,
Archidiócesis de Barcelona
Terrassa (Barcelona)
Catedral de Burgos Santa María Archidiócesis de Burgos Burgos
Catedral de Bilbao Santiago Diócesis de Bilbao,
Archidiócesis de Burgos
Bilbao
Catedral de Palencia San Antolín Diócesis de Palencia,
Archidiócesis de Burgos
Palencia
Catedral del Burgo de Osma Virxe de l'Asunción Diócesis d'Osma-Soria,
Archidiócesis de Burgos
El Burgo de Osma (Soria)
Concatedral de Soria San Pedro Diócesis d'Osma-Soria,
Archidiócesis de Burgos
Soria
Catedral Vieya de Vitoria Virxe María Diócesis de Vitoria,
Archidiócesis de Burgos
Vitoria
Catedral Nueva de Vitoria María Inmaculada Diócesis de Vitoria,
Archidiócesis de Burgos
Vitoria
Catedral de Granada Virxe de la Encarnación Archidiócesis de Granada Granada
Catedral d'Almería Virxe de la Encarnación Diócesis d'Almería,
Archidiócesis de Granada
Almería
Catedral de Cartaxena Santa María Diócesis de Cartaxena,
Archidiócesis de Granada
Cartaxena (Rexón de Murcia)
Catedral de Murcia Santa María Diócesis de Cartaxena,
Archidiócesis de Granada
Murcia
Catedral de Guadix Virxe de la Encarnación Diócesis de Guadix-Baza,
Archidiócesis de Granada
Guadix (Granada)
Concatedral de Baza Virxe de la Encarnación Diócesis de Guadix-Baza,
Archidiócesis de Granada
Baza (Granada)
Catedral de Xaén Virxe de l'Asunción Diócesis de Xaén,
Archidiócesis de Granada
Xaén
Catedral de Málaga Virxe de la Encarnación Diócesis de Málaga,
Archidiócesis de Granada
Málaga
Catedral de Madrid Virxe de l'Almudena Archidiócesis de Madrid Madrid
Antigua Catedral de San Isidro San Isidro Llabrador Archidiócesis de Madrid Madrid
Catedral d'Alcalá de Henares Santos Xustu y Pastor Diócesis d'Alcalá de Henares,
Archidiócesis de Madrid
Alcalá de Henares (Madrid)
Catedral de Getafe Santa María Madalena Diócesis de Getafe,
Archidiócesis de Madrid
Getafe (Madrid)
Catedral de Badayoz San Xuan Bautista Archidiócesis de Mérida-Badayoz Badayoz
Concatedral de Mérida Asunción de la Virxe María Archidiócesis de Mérida-Badayoz Mérida (Badayoz)
Catedral de Coria Virxe de l'Asunción Diócesis de Coria-Cáceres,
Archidiócesis de Mérida-Badayoz
Coria (Cáceres)
Concatedral de Cáceres Virxe María Diócesis de Coria-Cáceres,
Archidiócesis de Mérida-Badayoz
Cáceres
Catedral Nueva de Plasencia Asunción de María Santa María de l'Asunción Diócesis de Plasencia,
Archidiócesis de Mérida-Badayoz
Plasencia (Cáceres)
Catedral Vieya de Plasencia Virxe María Diócesis de Plasencia,
Archidiócesis de Mérida-Badayoz
Plasencia (Cáceres)
Catedral d'Uviéu San Salvador Archidiócesis d'Uviéu Uviéu
Catedral d'Astorga Virxe María Diócesis d'Astorga,
Archidiócesis d'Uviéu
Astorga (Lleón)
Catedral de Lleón Virxe María Diócesis de Lleón,
Archidiócesis d'Uviéu
Lleón
Catedral de Santander Virxe de l'Asunción Diócesis de Santander,
Archidiócesis d'Uviéu
Santander (España)
Catedral de Pamplona Santa María la Real Archidiócesis de Pamplona Pamplona
Catedral de Calahorra Virxe María Diócesis de Calahorra y La Calzada-Logroño,
Archidiócesis de Pamplona
Calahorra (La Rioxa)
Catedral de la Calzada Santu Domingu Diócesis de Calahorra y La Calzada-Logroño,
Archidiócesis de Pamplona
Santo Domingo de la Calzada (La Rioxa)
Concatedral de Logroño Santa María de la Redonda Diócesis de Calahorra y La Calzada-Logroño,
Archidiócesis de Pamplona
Logroño
Catedral de Jaca San Pedro Diócesis de Jaca,
Archidiócesis de Pamplona
Jaca, Huesca
Catedral de San Sebastián Bon Pastor Diócesis de San Sebastián,
Archidiócesis de Pamplona
San Sebastián
Catedral de Tudela Virxe María Diócesis de Tudela,
Archidiócesis de Pamplona
Tudela (Navarra)
Catedral de Santiago de Compostela Santiago'l Mayor Archidiócesis de Santiago de Compostela Santiago de Compostela (La Coruña)
Catedral de Lugo Virxe María Diócesis de Lugo,
Archidiócesis de Santiago de Compostela
Lugo
Catedral de Mondoñedo Virxe María Diócesis de Mondoñedo-Ferrol,
Archidiócesis de Santiago de Compostela
Mondoñedo (Lugo)
Concatedral de Ferrol Santuyano Diócesis de Mondoñedo-Ferrol,
Archidiócesis de Santiago de Compostela
Ferrol (La Coruña)
Catedral d'Ourense San Martín Diócesis d'Ourense,
Archidiócesis de Santiago de Compostela
Ourense
Catedral de Tui Virxe María Diócesis de Tui-Vigo, Archidiócesis de Santiago de Compostela Tui (Pontevedra)
Concatedral de Vigo Virxe María Diócesis de Tui-Vigo,
Archidiócesis de Santiago de Compostela
Vigo (Pontevedra)
Catedral de Sevilla Virxe María Archidiócesis de Sevilla Sevilla
Catedral Nueva de Cádiz Santa Cruz Diócesis de Cádiz y Ceuta,
Archidiócesis de Sevilla
Cádiz
Catedral Vieya de Cádiz Santa Cruz Diócesis de Cádiz y Ceuta,
Archidiócesis de Sevilla
Cádiz
Catedral de Ceuta Virxe de l'Asunción Diócesis de Cádiz y Ceuta,
Archidiócesis de Sevilla
Ceuta
Mezquita-Catedral de Córdoba Virxe María Diócesis de Córdoba,
Archidiócesis de Sevilla
Córdoba
Catedral d'Huelva Virxe de la Mercé Diócesis d'Huelva,
Archidiócesis de Sevilla
Huelva
Catedral de Xerez de la Frontera San Salvador Diócesis de Xerez de la Frontera,
Archidiócesis de Sevilla
Xerez de la Frontera (Cádiz)
Catedral de Canaries Santa Ana Diócesis de Canaries,
Archidiócesis de Sevilla
Les Palmes de Gran Canaria (Gran Canaria)
Catedral de San Cristóbal de La Laguna Virxe de los Remedios Diócesis de San Cristóbal de La Laguna,
Archidiócesis de Sevilla
San Cristóbal de La Laguna (Tenerife)
Catedral de Tarragona Virxe María Archidiócesis de Tarragona Tarragona
Catedral de Girona Virxe María Diócesis de Girona,
Archidiócesis de Tarragona
Girona
Catedral Nueva de Lleida Virxe María Diócesis de Lleida,
Archidiócesis de Tarragona
Lleida
Catedral Vieya de Lleida (Seu Vella) Virxe María Diócesis de Lleida,
Archidiócesis de Tarragona
Lleida
Catedral de Solsona Virxe María Diócesis de Solsona,
Archidiócesis de Tarragona
Solsona (Lleida)
Catedral de Tortosa Virxe María Diócesis de Tortosa,
Archidiócesis de Tarragona
Tortosa (Tarragona)
Catedral de la Seo de Urgel Virxe María Diócesis d'Urgell,
Archidiócesis de Tarragona
Urgel (Lleida)
Catedral de Vich San Pedro Diócesis de Vich,
Archidiócesis de Tarragona
Vic (Barcelona)
Catedral de Toledo Virxe María Toledo Toledo
Catedral d'Albacete San Xuan Bautista Diócesis d'Albacete,
Archidiócesis de Toledo
Albacete
Catedral de Ciudá Real Nuesa Señora del Prau Virxe del Prau Diócesis de Ciudá Real,
Archidiócesis de Toledo
Ciudá Real
Catedral de Cuenca Virxe María y Santuyano Diócesis de Cuenca,
Archidiócesis de Toledo
Cuenca
Catedral de Sigüenza Virxe María Diócesis de Sigüenza-Guadalaxara,
Archidiócesis de Toledo
Sigüenza (Guadalaxara
Concatedral de Guadalaxara Virxe María Diócesis de Sigüenza-Guadalaxara,
Archidiócesis de Toledo
Guadalaxara
Catedral de Valencia Virxe María Archidiócesis de Valencia Valencia
Catedral d'Eivissa Virxe María Diócesis d'Eivissa,
Archidiócesis de Valencia
Eivissa
Catedral de Palma de Mallorca Virxe María Diócesis de Mallorca,
Archidiócesis de Valencia
Palma de Mallorca
Catedral de Ciudadela Virxe María Diócesis de Menorca,
Archidiócesis de Valencia
Ciudadela (Menorca)
Catedral de Orihuela San Salvador Diócesis de Orihuela-Alicante,
Archidiócesis de Valencia
Orihuela (Provincia d'Alicante)
Concatedral d'Alicante San Nicolás de Bari Diócesis de Orihuela-Alicante,
Archidiócesis de Valencia
Alicante
Catedral de Segorbe Virxe María Diócesis de Segorbe-Castellón,
Archidiócesis de Valencia
Segorbe (Castellón)
Concatedral de Castellón Virxe María Segorbe-Castellón
Archidiócesis de Valencia
Castellón de la Plana 100px
Catedral de Valladolid Virxe de l'Asunción Archidiócesis de Valladolid Valladolid
Catedral d'Ávila San Salvador Diócesis d'Ávila,
Archidiócesis de Valladolid
Ávila
Catedral de Ciudad Rodrigo Virxe María Diócesis de Ciudad Rodrigo,
Archidiócesis de Valladolid
Ciudad Rodrigo (Salamanca)
Catedral Nueva de Salamanca Virxe de l'Asunción Diócesis de Salamanca,
Archidiócesis de Valladolid
Salamanca
Catedral Vieya de Salamanca Virxe María Diócesis de Salamanca,
Archidiócesis de Valladolid
Salamanca
Catedral de Segovia Virxe María Diócesis de Segovia,
Archidiócesis de Valladolid
Segovia
Catedral de Zamora Tresfiguración del Salvador Diócesis de Zamora,
Archidiócesis de Valladolid
Zamora
Catedral de Zaragoza San Salvador Archidiócesis de Zaragoza Zaragoza
Basílica del Pilar[72] Virxe del Pilar Archidiócesis de Zaragoza Zaragoza
Catedral de Barbastro Virxe de l'Asunción Diócesis de Barbastro-Monzón,
Archidiócesis de Zaragoza
Barbastro (Huesca)
Concatedral de Monzón Virxe María Diócesis de Barbastro-Monzón,
Archidiócesis de Zaragoza
Monzón (Huesca)
Antigua Catedral de Roda de Isábena San Vicente Diócesis de Barbastro-Monzón,
Archidiócesis de Zaragoza
Roda de Isábena (Huesca)
Catedral d'Huesca Virxe María Diócesis d'Huesca,
Archidiócesis de Zaragoza
Huesca
Catedral de Tarazona Virxe de la Güerta Diócesis de Tarazona,
Archidiócesis de Zaragoza
Tarazona (Zaragoza)
Catedral de Teruel Virxe María Diócesis de Teruel y Albarracín,
Archidiócesis de Zaragoza
Teruel
Catedral de Albarracín San Salvador Diócesis de Teruel y Albarracín,
Archidiócesis de Zaragoza
Albarracín (Teruel)
Ilesia del Sacramentu (Madrid) Santísimo Sacramentu Archidiócesis castrense Madrid

Catedral de Baeza

Anglicana[editar | editar la fonte]

Catedrales de la Ilesia Episcopal Reformada n'España:[73][74]

Catedral Advocación Llocalidá Imaxe
Catedral del Redentor Redentor Madrid

Ortodoxa Oriental[editar | editar la fonte]

Catedrales del Patriarcáu Ecuménicu de Constantinopla:

Catedral Advocación Diócesis, archidiócesis Llocalidá Imaxe
Catedral del Apóstol Andrés y San Demetrio Apóstol Andrés y San Demetrio Santa Metrópolis d'España y Portugal Madrid

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Klein, Bruno (1996). «L'arquiteutura románica n'España y Portugal», El románicu. Arquiteutura, escultura, pintura. Colonia: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-89508-547-2.
  • Klein, Bruno (1998). «Empiezo y formación de l'arquiteutura gótica en Francia y países vecinos», El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  • Borngässer, Barbara (1998). El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  • Díaz Muñoz, M. Pilar. Catedrales nel Barrocu editorial=Madrid: Ediciones Jaguar. ISBN 84-95537-54-0.
  • Bongäser, Barbara (1997). El Barrocu. Colonia:Könemann. ISBN 3-89508-920-6.
  • García Melero, José Enrique (2001). Les Catedrales Gótiques na España de la Ilustración. Madrid: Ediciones Encuentro. ISBN 84-7490-645-8.
  • Hofstätter, Hans H. (1971). Historia universal comparada. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés. ISBN 84-01-60623-3 o.c.*.
  • Mateo Gómez, Isabel; García Gaínza, María Concepción; Sendra I Pons, Joan (1996). «Tomo 6. La Renacencia.», Historia Universal del Arte. Madrid:Espasa Calpe. ISBN 84-239-8083-9.
  • «Rutes del arte románico y medieval». Consultáu'l 15 de setiembre de 2006.
  • «La páxina del arte y la cultura n'español». Consultáu'l 15 de setiembre de 2006.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Llistáu de les diócesis d'España y los sos obispos». http://www.conferenciaepiscopal.es/. Archiváu dende l'orixinal, el 18 de marzu de 2007. Consultáu'l 18 de marzu de 2007.
  2. «Mapa de les diócesis d'España». http://www.conferenciaepiscopal.es/. Consultáu'l 18 de marzu de 2007.
  3. 3,0 3,1 Edificios incluyíos nel Plan de Catedrales del Ministeriu de Cultura d'España.
  4. Díaz Muñoz, M. Pilar. Catedrales nel Barrocu, páx.7. Madrid: Ediciones Jaguar. ISBN 84-95537-54-0.
  5. Díaz Muñoz, M. Pilar. Catedrales nel Barrocu, páx.8. Madrid: Ediciones Jaguar. ISBN 84-95537-54-0.
  6. Les Españas visigodesen Artehistoria.
  7. Catedral de Barcelona en bcn.es.
  8. 8,0 8,1 8,2 Klein, Bruno (1996). «L'arquiteutura románica n'España y Portugal, Páx. 178», El románicu. Arquiteutura, escultura, pintura. Colonia: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-89508-547-2.
  9. Bango, Isidro G. (1992). El Románicu n'España, Páx. 381/383. Madrid: Espasa Calpe. ISBN 84-239-5295-9.
  10. Klein, Bruno (1996). «L'arquiteutura románica n'España y Portugal, Páx. 179 y 462», El románicu. Arquiteutura, escultura, pintura. Colonia: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-89508-547-2.
  11. 11,0 11,1 Sarthou Carreres, Carlos (1946). Catedrales d'España, Páx. 9. Madrid: Espasa Calpe.
  12. Azcarate, José María. «L'Arquiteutura de los oríxenes al Renacimientu, Páx. 155», Historia del Arte, Volume III. Barcelona: Carrogio SA Ediciones. ISBN 84-7253-314-5.
  13. Klein, Bruno (1996). «L'arquiteutura románica n'España y Portugal, Páx. 199», El románicu. Arquiteutura, escultura, pintura. Colonia: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-89508-547-2.
  14. Klein, Bruno (1996). «L'arquiteutura románica n'España y Portugal, Páx. 202», El románicu. Arquiteutura, escultura, pintura. Colonia: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-89508-547-2.
  15. 15,0 15,1 Klein, Bruno (1996). «L'arquiteutura románica n'España y Portugal, páx.205», El románicu. Arquiteutura, escultura, pintura. Colonia: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-89508-547-2.
  16. Klein, Bruno (1996). «L'arquiteutura románica n'España y Portugal, Páx. 212», El románicu. Arquiteutura, escultura, pintura. Colonia: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-89508-547-2.
  17. Klein, Bruno (1996). «L'arquiteutura románica n'España y Portugal, Páx. 214 y 215», El románicu. Arquiteutura, escultura, pintura. Colonia: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-89508-547-2.
  18. 18,0 18,1 Azcarate, José María. «L'Arquiteutura de los oríxenes al Renacimientu, Páx. 189/190», Historia del Arte, Volume III. Barcelona: Carrogio SA Ediciones. ISBN 84-7253-314-5.
  19. 19,0 19,1 Arquiteutura mudéxar en Arteguías.
  20. Catedral de Santa María Madalena na Web del Conceyu de Getafe.
  21. Azcarate, José María. «L'Arquiteutura de los oríxenes al Renacimientu, Páx. 232», Historia del Arte, Volume III. Barcelona: Carrogio SA Ediciones. ISBN 84-7253-314-5.
  22. Klein, Bruno (1998). «Empiezo y formación de l'arquiteutura gótica en Francia y países vecinos, Páx. 96 y 286», El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  23. Martín, José Luís (2004). «La España de los Reis Católicos, tomu 5, Páx. 11», Historia d'España. Madrid: Espasa Calpe. ISBN 84-670-1578-0.
  24. Martín, José Luís (2004). «Plena y Baxa Edá Media, tomu 4, Páx. 280», Historia d'España. Madrid: Espasa Calpe. ISBN 84-670-1577-2.
  25. 25,0 25,1 Klein, Bruno (1998). «Empiezo y formación de l'arquiteutura gótica en Francia y países vecinos, Páx. 96», El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  26. Klein, Bruno (1998). «Empiezo y formación de l'arquiteutura gótica en Francia y países vecinos, Páx. 96», El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  27. Azcarate, José María. «L'Arquiteutura de los oríxenes al Renacimientu, Páx. 191», Historia del Arte, Volume III. Barcelona: Carrogio SA Ediciones. ISBN 84-7253-314-5.
  28. 28,0 28,1 Azcarate, José María. «L'Arquiteutura de los oríxenes al Renacimientu, Páx. 193», Historia del Arte, Volume III. Barcelona: Carrogio SA Ediciones. ISBN 84-7253-314-5.
  29. Karge, Henri (1995). La Catedral de Burgos y l'arquiteutura del sieglu XIII en Francia y España, páx. 71. Xunta de Castiella y Lleón. ISBN 84-7846-366-6.
  30. Web de la Catedral de Burgos.
  31. Karge, Henri (1995). La Catedral de Burgos y l'arquiteutura del sieglu XIII en Francia y España, páx. 61/62. Xunta de Castiella y Lleón. ISBN 84-7846-366-6.
  32. Karge, Henri (1995). La Catedral de Burgos y l'arquiteutura del sieglu XIII en Francia y España, páx. 168/173. Xunta de Castiella y Lleón. ISBN 84-7846-366-6.
  33. Karge, Henri (1995). La Catedral de Burgos y l'arquiteutura del sieglu XIII en Francia y España, páx. 168. Xunta de Castiella y Lleón. ISBN 84-7846-366-6.
  34. Karge, Henri (1995). La Catedral de Burgos y l'arquiteutura del sieglu XIII en Francia y España, páx. 171. Xunta de Castiella y Lleón. ISBN 84-7846-366-6.
  35. Karge, Henri (1995). La Catedral de Burgos y l'arquiteutura del sieglu XIII en Francia y España, páx. 173. Xunta de Castiella y Lleón. ISBN 84-7846-366-6.
  36. Azcarate, José María. «L'Arquiteutura de los oríxenes al Renacimientu, Páx. 196», Historia del Arte, Volume III. Barcelona: Carrogio SA Ediciones. ISBN 84-7253-314-5.
  37. Web Centro Virtual Cervantes.
  38. Azcarate, José María. «L'Arquiteutura de los oríxenes al Renacimientu, Páx. 198», Historia del Arte, Volume III. Barcelona: Carrogio SA Ediciones. ISBN 84-7253-314-5.
  39. Borngässer, Barbara (1998). El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  40. Español, Francesca (2002). El Góticu Catalán, páx. 107. Fundació Caixa Manresa. ISBN 84-96103-01-3.
  41. Español, Francesca (2002). El Góticu Catalán, páx. 30. Fundació Caixa Manresa. ISBN 84-96103-01-3.
  42. Borngässer, Barbara (1998). El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  43. Borngässer, Barbara (1998). El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  44. Thomas, Hugh (2005). L'Imperiu español, páx. 610/611. RBA Coleicionables. ISBN 84-473-3635-2.
  45. Borngässer, Barbara (1998). El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  46. Borngässer, Barbara (1998). El góticu. Arquiteutura, escultura, pintura. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-1742-1.
  47. Mann, Nicholas (1993). Renacimientu, páx. 199. Barcelona: Ediciones Folio. ISBN 84-47583-492-2.
  48. Mann, Nicholas (1993). Renacimientu, páx. 202. Barcelona: Ediciones Folio. ISBN 84-47583-492-2.
  49. 49,0 49,1 Wilkinson-Zerner, Catherine (1996). Juan de Herrera, arquiteutu de Felipe II, páx. 129. Madrid: Ediciones Akal. ISBN 84-460-0582-4.
  50. http://www.eldiadevalladolid.com/noticia.cfm/Vivir/20110808/mozu/vallisoletano/dispuestu/rematar/proyeutu/catedral/juan/ferrera/7C079929-Y789-B61B-BDF7D113HALA2EBB41
  51. Wilkinson-Zerner, Catherine (1996). Juan de Herrera, arquiteutu de Felipe II, páx. 122 a 129. Madrid: Ediciones Akal. ISBN 84-460-0582-4.
  52. Bongäser, Barbara (1997). El Barrocu. Colonia:Könemann. ISBN 3-89508-920-6.
  53. Bongäser, Barbara (1997). El Barrocu. Colonia:Könemann. ISBN 3-89508-920-6.
  54. Leroux-Dhuys, Jean-Francois (1999). Les Abadíes Cistencienses, páx. 128. Köln: Könemann Verlagsgesellschaft mbH. ISBN 3-8290-3117-3.
  55. 55,0 55,1 Auboyer, Jeannine (2005). «El Barrocu na arquiteutura», Historia del arte. T. 13, El Barrocu. Barcelona:Salvat. ISBN 844710334.
  56. «La dómina de los Austrias n'España». http://web.archive.org/web/http://recursos.pnte.cfnavarra.es/. Archiváu dende l'orixinal, el 10 d'ochobre de 2007. Consultáu'l 18 de payares de 2007.
  57. «Arquiteutura Barroca n'España». http://www.arteguias.com/. Consultáu'l 18 de payares de 2007.
  58. 58,0 58,1 58,2 Bongäser, Barbara (1997). El Barrocu. Colonia:Könemann. ISBN 3-89508-920-6.
  59. 59,0 59,1 Díaz Muñoz, M. Pilar. Catedrales nel Barrocu, páx.9. Madrid: Ediciones Jaguar. ISBN 84-95537-54-0.
  60. 60,0 60,1 Díaz Muñoz, M. Pilar. Catedrales nel Barrocu, páx.10. Madrid: Ediciones Jaguar. ISBN 84-95537-54-0.
  61. Bongäser, Barbara (1997). El Barrocu. Colonia:Könemann. ISBN 3-89508-920-6.
  62. Hernández Redondo, José Ignacio (1997). El Barrocu. Colonia:Könemann. ISBN 3-89508-920-6.
  63. 63,0 63,1 Bongäser, Barbara (1997). El Barrocu. Colonia:Könemann. ISBN 3-89508-920-6.
  64. Bongäser, Barbara (1997). El Barrocu. Colonia:Könemann. ISBN 3-89508-920-6.
  65. Bongäser, Barbara (2000). «L'arquiteutura del neoclasicismu y el romanticismu n'España y Portugal, Páx. 124», Neoclasicismu y Romanticismu. Colonia:Könemann. ISBN 3-8290-1572-0.
  66. 66,0 66,1 García Melero, José Enrique (2001). Les Catedrales Gótiques na España de la Ilustración, páx. 9/10. Madrid: Ediciones Encuentro. ISBN 84-7490-645-8.
  67. García Melero, José Enrique (2001). Les Catedrales Gótiques na España de la Ilustración, páx. 19. Madrid: Ediciones Encuentro. ISBN 84-7490-645-8.
  68. García Melero, José Enrique (2001). Les Catedrales Gótiques na España de la Ilustración, páx. 18 y 141. Madrid: Ediciones Encuentro. ISBN 84-7490-645-8.
  69. Van Zandt, Eleanor (1997). La vida y obres d'Antoni Gaudi, páx.66. Madrid: Asppan. ISBN 950-9575-78-X.
  70. 70,0 70,1 Zerrbst, Rainer (1989). Antoni Gaudí, páx.198. Taschen. ISBN 3-8228-0216-6.
  71. gcatholic.org: Cathedrals Spain
  72. Dende 1676 ostenta la dignidá catedralicia en Arzobispáu de Zaragoza.
  73. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de xunu de 2007. Consultáu'l 28 de mayu de 2007.
  74. Ilesia Española Reformada Episcopal (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]