Ceuta

Coordenaes: 35°53′12″N 5°18′00″W / 35.88667°N 5.3°O / 35.88667; -5.3
De Wikipedia
Ceuta
Bandera de Ceuta Escudu de Ceuta
Alministración
País España
Tipu d'entidá ciudá autónoma[1]
Nome oficial Ceuta (es)[2]
Nome llocal Ceuta (es)
سَبْتَة (ar)
Códigu postal 51000–51999
Xeografía
Coordenaes 35°53′12″N 5°18′00″W / 35.88667°N 5.3°O / 35.88667; -5.3
Ceuta alcuéntrase n'España
Ceuta
Ceuta
Ceuta (España)
Superficie 18.5 km²
Altitú 10 m
Llenda con
Demografía
Población 83 039 hab. (2023)
- 42 912 homes (2019)

- 41 865 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.18% de España
Densidá 4488,59 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu 856 y 956
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Africa/Ceuta (en) Traducir [3]
Llocalidaes hermaniaes
ceuta.es…
Cambiar los datos en Wikidata

Ceuta ye una ciudá autónoma española asitiada al norte d'África. Ta allugada a orielles del mar Mediterraneu, nel estrenchu de Xibraltar. Enconta con Marruecos na so llende terrestre. Esti país (Marruecos), reivindica la so anexón (xunto con Melilla, y otros territorios españoles de menor entidá nel Norte d'África) como parte del so territoriu darréu de l'averamientu xeográficu. España nunca nun asentó negociación, darréu qu'afita ser parte de dalgún de los reinos ibéricos dende'l sieglu XV


Etimoloxía[editar | editar la fonte]

L'orixe del nome de Ceuta paez remanecer de la denomación dada polos romanos a los siete montes de la rexón (Septem Fratres). De Septem > Septa > Ceita > Ceupta > Ceuta.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiamientu: 35º 55' - 35º 32' Llatitú Norte y 01º 35' - 01º 41' Llonxitú

Superficie: 18,5 km²

Clima: El clima ye cáldiu, ente saḥarianu y mediterraneu.

Población[editar | editar la fonte]

Ceuta cunta anguaño (2014) con 84.963 habitantes, la mayoría de la población ye española, tamién cuenta con población d'orixe marroquín y dellos inmigrantes xibraltareños.

Llingües: L'idioma oficial ye'l castellanu.

Xentiliciu: Ceutí. Coloquialmente a los ceutíes nómenlos "caballas" (por exemplu: Club Natación Caballa, un abogáu caballa), nome que se deriva del pexe del mesmu nome.

Gobiernu ya alministración[editar | editar la fonte]

La Constitución española de 1978 reconoz a Ceuta y Melilla como ciudaes autónomes. Ye un partíu xudicial d'España.

Turismu[editar | editar la fonte]

  • Catedral de la Virxe d'África
  • Gran Casinu de Ceuta
  • Ilesia de San Franciscu
  • Muralles Reales
  • Muséu Desnarigao
  • Palaciu Municipal
  • Santuariu de Sta. María d'África

Códigu Postal:

51000

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


África
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin