Estremadura
Estremadura | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
ISO 3166-2 | ES-EX | ||||
Tipu d'entidá | comunidá autónoma | ||||
Capital | Mérida | ||||
Cabezaleru/a del gobiernu | María Guardiola Martín | ||||
División | |||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 39°12′N 6°09′W / 39.2°N 6.15°O | ||||
![]() | |||||
Superficie | 41634 km² | ||||
Llenda con | Andalucía, Castiella-La Mancha y Castiella y Lleón | ||||
Puntu más altu |
Calvitero (es) ![]() | ||||
Demografía | |||||
Población | 1 067 710 hab. (2019) | ||||
Densidá | 25,65 hab/km² | ||||
Xentiliciu | |||||
Representación parllamentaria | |||||
Congresu | 10 escaños | ||||
Senáu | 8 escaños | ||||
Más información | |||||
Estatutu d'autonomía | 26 de febreru de 1983 | ||||
Estaya horaria | UTC+01:00 y UTC+02:00 | ||||
Fundación | 1883 | ||||
juntaex.es | |||||
![]() |
Estremadura[1][2] ye una Comunidá Autónoma del oeste d'España, asitiada ente los 37° 57' N y los 40° 29' N de llatitú y ente los 4° 39' O y los 7° 33' O de llonxitú. Estremadura llenda al norte con Castiella y Lleón (provincies de Salamanca y Ávila); al sur, con Andalucía (provincies d'Huelva, Sevilla y Córdoba); al este, con Castiella-La Mancha (provincies de Toledo y Ciudad Real); al oeste, con Portugal.
El día d'Estremadura celébrase'l 8 de setiembre.
Demografía y divisiones[editar | editar la fonte]
Tien dos provincies: Cáceres al norte y Badajoz al sur. La capital ye Mérida (antigua Augusta Emerita), ciudá reconocida pol Estatutu d'Autonomía como la sé del Gobiernu d'Estremadura. La so densidá de población ye de 26,52 habitantes/km², una de las más baxes d'España. De los sos 1.104.000 habitantes el 34% viven nes siete mayores ciudaes de la comunidá: Badajoz, Cáceres, Mérida, Plasencia, Don Benito, Almendralejo y Villanueva de la Serena.
Xeografía[editar | editar la fonte]
Sistemes montañosos[editar | editar la fonte]
Al norte de la comunidá álcense les sierres del sistema Central, cola sierra de Gredos, sierra de Béjar onde Estremadura algama la so mayor altitú nel Calvitero con 2.405 m y la sierra de Gata que separen de la meseta norte castellana. Nel centru atopamos, d'este a oeste, la sierra de las Villuercas, la sierra de Montánchez y la sierra de San Pedro, que formen parte de los Montes de Toledo. Al sur álzase Sierra Morena que separa Estremadura d'Andalucía.
Hidrografía[editar | editar la fonte]
Cuenca hidrográfica del Tajo[editar | editar la fonte]
El Tajo ye'l ríu qu'estructura la provincia de Cáceres. Naz nos Montes Universales, Teruel, y llega a Lisboa. Dellos afluentes del Tajo n'Estremadura son:
Cuenca hidrográfica del Guadiana[editar | editar la fonte]
El Guadiana estructura la provincia de Badajoz. Naz en Pinilla, albacete y acaba en Ayamonte, Huelva. Afluentes estremeños:
- Ríu Estena
- Ríu Estenilla
- Ríu Guadarranque
- Ríu Gévora
- Ríu Zújar
- Ríu Alcudia
- Ríu Guadamez
- Ríu Matachel
- Ríu Guadajira
Clima[editar | editar la fonte]
El clima dominante n'Estremadura ye'l mediterraneu suavizáu pola advección de mases d'aire marítimu procedentes del Atlánticu.
Los centros d'aición principales son el frente polar, que descarga les sos mases d'aire húmedu y l'anticiclón de les Azores. Pel iviernu a la rexón algámenlu los efeutos de los anticiclones térmicos qu'apaecen sobre La Mancha, que dan a la rexón un tiempu seco y frío, nesta situación son frecuentes les borrines nel valle del Tajo y del Guadiana. Sicasí, el murallón del Sistema Central enzanca la entrada de la mayoría de los ciclones cargaos d'agua que traviesen la península debíu al efeutu barrera, ente que l'efeutu foehn apurre a la rexón vientos secos y templaos, que pueden llegar a fuertes. Los díes borrinosos son escasos, anque hai grandes diferencies ente los montes, del sistema Central y el restu de la rexón. El solazu devasa les 2.600 hores. Les situaciones de gota fría na seronda son rares, una y bones la rexón alcuéntrase relativamente lloñe de les principales mases d'agua. Cuando se producen ta acomuñaes a gotes fríes de mayor radiu asitiaes sobre'l golfu de Cádiz. La mayoría de les precipitaciones entren na rexón pol suroeste. La orografía inflúi decisivamente nel clima de delles partes de la rexón, creando microclimes bien húmedos nes sierres del norte, particularmente nes contornes de La Sierra de Gata, Valle del Ambroz, Hurdes, Valle del Jerte y la Vera, onde les precipitaciones son bien abondoses.
Economía[editar | editar la fonte]
La rexón tien una potente industria alimentaria. Ye la mayor productora de tabacu d'Europa, y acueye nel so territoriu delles denominaciones d'orixe: de vinu (Ribera del Guadiana), xamón (Dehesa d'Estremadura) o quesu (torta del Casar, quesu de la serena, quesu d'Ibores...), pero tamién de pimentón (pimentón de la Vera), carne de xatu o corderu, miel (Villuerca-Ibores) o cereces (Valle del Jerte). El so clima ye caldiu nel sur y templáu, y delles veces fríu, nel norte.
Tien bayura de patrimoniu natural y arquiteutónicu, qu'atrái a bien de turistes a visitalu. El picu más altu de la rexón ye'l Calvitero (2.405 m d'altor), asitiáu nel noreste de la provincia de Cáceres, nel Valle del Jerte. No que cinca a la hidrografía, la rexón ye travesada per dos de los mayores ríos de la Península Ibérica: el Tajo y el Guadiana.
Cultura[editar | editar la fonte]
Estremadura ye'l llugar de nacencia de dellos de los más famosos conquistadores del Nuevu Mundu. Nella nacieron, ente más otros: Francisco Pizarro, que conquistó l'imperiu inca; Hernán Cortés, qu'acabó col imperiu azteca, y Pedro Valdivia, que conquistó lo qu'anguaño ye Chile.
Llingües[editar | editar la fonte]
N'Estremadura la única llingua reconocida como oficial ye'l castellán. Sicasí en el so territoriu falen otres llingües iberorromances:
- Portugués, con delles variantes principales: el portugués oliventíno na comarca d'Olivença, el portugués d'Herrera de Alcántara, el portugués de Cedillo, el de delles alqueríes de Valencia de Alcántara y el de La Codosera. Na mayoría d'estes llocalidaes el portugués afáyase seriamente amenazáu. Delles escueles estremeñes ufierten la enseñanza del portugués como llingua estranxera, pero non siempres a niveles que lleven a los alumnos a dominar l'idioma.
- Fala de Xálima, llingua gallego-portuguesa con influencies asturlleoneses, ta catalogada como Bien d'Interés Cultural y tien una proteición especial por parte de la Junta de Extremadura. Fálase nel Valle de Xálima.
- Estremeñu: llingua formante del tueru asturlleonés y con mayor númberu de falantes. Ye la que meyor proteición tien, pese a tener reconocimientu por organismos internacionales y tar en peligru de desapaición. Nun tien normalización nin cobertura nel enseñu priváu nin públicu.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: estremeñu, -a, -o
- ↑ Héctor García Gil. Academia de la Llingua Asturiana (ed.): «Delles notes d'exonimia próxima». Lletres Asturianes númb. 110.