Llista de plantes melecinales (H-M)

De Wikipedia
(Redirixío dende Plantes melecinales (H-M))

La plantes melecinales que'l so nome más conocíu empieza por H - M son:

Reséñense dalgunes de les plantes con usu melecinal más conocíes.

Yerba del cancer y.y[editar | editar la fonte]

Acalypha arvensis y Acalypha guatemalensis
Otros nomes populares den Guatemala: ccul, fana, guxanucu, sajoi.[1]
Descripción: Acalypha arvensis (Poepp. & Endl.) Yerba peremne, erecta, hasta de 50 cm d'altu, simple o ramificada: renuevos vellosos nos nuedos. Fueyes allargaes, membrenosas, ovales, terminaes en punta, cantos festoneaos, 3 - 7 cm de llargu. Flores pequeñes, verdes, estigmes coloraos, 1 - 3 cm de llargu, n'espigues delgaes, peludas, compactes y cayíes. Nativa del sur de Méxicu a Suramérica, hasta 1.500 msnm.
Acalypha guatemalensis (Pax & Hoffm.)[2] Yerba peremne, erecta, hasta de 1 m d'altu, simple o ramificada, vellosa cuando moza. Fueyes ovalaes, allargaes, membrenosas, cantos festoneaos, 4 - 7 cm de llargu, membranoses, afuracaes por inseutos o canesbes acolorataes. Flores numberoses en recímanos coloráu foscu, trupes, espigues auxiliares, y terminales, 4 - 5 cm de llargu, pedunculaes o subsésiles. Granes ovoides, nidies. Natives de Guatemala y Hondures.
En Guatemala viéndese como medicina rama con fueyes de dambes especies.[3] El cocimientu de la planta úsase como tónicu y diuréticu.[4][5] Per vía oral usar pa tratar afecciones gastrointestinales (amebiasis, cólicu, foria, disentería, estriñimientu, gastritis, inflamación)[6][3][7][8][9][10] alerxa, cáncer,[11] dolor de cabeza y menstrual,[7] enfermedaes venereas,[12][13][14] reumatismu,[7][12] pielonefritis, refrío[7] y dolores del cáncer.[15]
Per vía tópica la decocción usar en compreses, llavaos y emplastu pa tratar afecciones a la piel (granos, llagas, pie d'atleta, piodermia[nota 1])[10][7][9][12][14] y en llavaos para vaginitis,[7] picadures de culiebres y animales ponzoñosos,[16][17] pies cansaos,[4][18] firíes y llagas.[19]
Atribúyese-y propiedá antiemética, antiséptica, desinflamante, diurética, y espasmolítica.[13][17]
Nepeta cataria

Yerba del gatu[editar | editar la fonte]

Nepeta cataria
Otros nomes comunes: albahaca, albahaca de gatos, alhabaca, gataria, gatera, gatera alta, yerba de gatos, yerba de los gatos, yerba gatero, mexa-gatos, menta de gatu, menta de gatos, menta gatera, menta gatuna, nébeda, nébida, yerba de gatos, yerba del asmáticu, yerba de los gatos, yerba gatera, yerba ñeta.[20] En Guatemala conózse-y tamién como: catnip, nebeda.[21]
El fervinchu y decocción de fueyes y flores úsense oralmente pal tratamientu d'afecciones gastrointestinales (cólicu, foria, flatulencia, indixestión),[22][23][24] nervioses (histeria, velea, nerviosismu, neuralxa, neurastenia, velees)[25] y respiratories (bronquitis, catarru, influenza, resfrío, tuberculosis),[22][23][26][27] amenorrea,[28] anemia, debilidá, dolor de cabeza, escarlatina, fiebre, hidropesía,[25][29] y cancer.[30]
El zusmiu de fueyes usar pa baxar la menstruación.[29] N'untaza úsase para hemorroides.[28] Les fueyes mazcaes usar p'aselar el dolor de mueles.[24] Fumaes p'afecciones respiratories ya inducir estaos llevemente hipnóticos.[31] En enema pa les convulciones, dispepsia, disuria, histeria,[29] y cólicu infantil.[28] L'emplastu de les fueyes usar p'anidiar dureces[29] y tratar diverses formes de cáncer.[30]
Atribúyese-y propiedá afrodisiaca, arumosa, carminativa, diaforética, dixestiva, emenagoga, espasmolítica, estimulante, estomáquica, pectoral, refrigerante, sedante, soporífera, sudorífica y tónica.[29]

Yerba del toru[editar | editar la fonte]

Tridax procumbens
Conocida tamién en Guatemala como: bakenbox, cadillo, chisaaca, curagusano, yerba de San Juan, romerillo, San Juan del monte.[32]
La planta fresca o seca, en fervinchu o decocción ye usada per vía oral pa tratar alerxa, anemia, afecciones gastrointestinales (foria, disentería, dolor d'estómagu, estriñimientu, flatulencia, parásitos intestinales)[33][34] y respiratories (bronquitis, catarros, fiebre), dolor de cabeza,[34][35][36] diabetes, enfermedaes hepátiques, inflamaciones, hipertensión, y trestornos menstruales.[34][35][37]
El emplastode les fueyes aplícase tópicamente pa solliviar inflamaciones.[37][38] El zusmiu de les fueyes usar pa detener hemorraxes y llavar cortaes, raspones y firíes.[39] La decocción usar en lavadopara tratar casos de vaginitis.[35]
Atribúyese-y propiedá antiséptica, repulgual, colagoga, depurativa, desinflamante, emenagoga, febrífuga, hepatoprotectora, hipoglicémica, incecticida, vermicida,[40][41] refrescante y refrigerante.[42][43]
Hierba Luisa - Aloysia triphylla o Lippia citriodora

Hierba Luisa[editar | editar la fonte]

Aloysia triphylla
Conocida tamién en Guatemala como: cedron, te María Luisa, verbena goliosa.[44]
En herboristería les fueyes y tarmos del cedrón son ricos nun aceite esencial, que'l so componente principal ye'l citral, responsable del so arume, y que contién amás limoneno, linalol, cineol, terpineol, y cariofileno, un aldehído sesquiterpénico al que s'atribúi aición eupéptica y espasmolítica.
El so fervinchu realizáu con ente 5 y 20 g por llitru— utilízase como dixestivu, carminativo y antiespasmódico, pa casos de dispepsia o dolores d'estómagu. Consumir tamién como sedante llixeru. Tien una importante cantidá de melatonina, sustancia que s'usa como relaxante natural y que favorez el suañu nocherniegu.
Los elementos usaos en fervinchu recueyen dos vegaes al añu, a fines de la primavera y empiezos de la seronda. Empléguense les fueyes tienres y les sumidaes floríes.
La decocción o fervinchu de fueyes y tarmos usar por via oral pal tratamientu d'afecciones gastrointestinales (cólicu, foria, dispepsia, flatulencia, indixestión, estomagada, parásitos intestinales, vultura),[45][46][47][48][49][50][51][52] respiratories (amigdalitis, asma, catarru, disnea, fiebre, refrío)[46][47][53][54] y nervioses (ansiedá, histeria, velea, vértigu).[45][52][54][55][56]
Les fueyes remoyar y machucar aplíquense como cataplasma o compreses pa solliviar el dolor de mueles.[49][57]
Atribúyese-y propiedá arumosa, carminativa, dixestiva, espasmolítica, estimulante, estomáquica,[58] [nota 2]expectorante, febrífuga, pectoral, sedante, sudorífica[46][53] y emenagoga.[49]
Hierbabuena - Mentha spicata

Hierbabuena[editar | editar la fonte]

Mentha spicata
Conocida tamién en Guatemala como: alavina, arvino, menta duce, pan sut, yerba bona.[59] N'otros llaos conózse-y tamién por: batán, yerba bono, yerba bono común, yerba romano, fueyes de Santa María, hortolana, mastranzo, mastranzo menor, menta, menta griega, menta hortense, menta romana, menta verde, salvia romana, sándalu, sándalu de xardín, yerbabuena, yerba bona, yerba bona común, yerba bona de los güertos, yerba bona española, yerba de güertu, yerba del tiñosu, yerba goliosa, yerba santa.[20]
Tien propiedaes antiespasmódicas, antisépticu, analxésicu, antiinflamatoriu, calmante[60] ye carminativo, diaforética, dixestiva, diurética, emenagoga, espasmolítica, estimulante, estomáquica, expectorante,[61] febrífuga, hipotensora, sudorífica y vermífuga.[62][63][64]
La forma más común d'usar la hierbabuena ye faciendo fervinchu coles sos fueyes. D'esta forma ayudar a tratar los problemes d'indixestión, gases intestinales y les inflamaciones del fégadu, actúa sobre la vesícula yá que activa la producción de la fiel, amás sollivia los mareos y dolores.
Contién mentol como principal componente activu, pudiendo actuar direutamente sobre los nervios que tresmiten la sensación doliosa, amortiguando asina tal sensación. Tamién contién mentona, felandreno y limoneno.
Estudios recién amosaron que'l fervinchu de hierbabuena puede ser usáu como un llixeru tratamientu de hirsutismo nes muyeres. Les sos propiedaes antiandrogénicas amenorguen el nivel de testosterona nel sangre.[65]
Nel so usu tópica, l'aceite de hierbabuena tien aición relaxante y actúa como antiirritante y analxésicu con capacidá d'amenorgar el dolor y d'ameyorar el fluxu del sangre al área afeutada.
Al entemecer el fervinchu con aceite d'oliva llógrase un escelente untaza que puede ser usáu en compreses pa curar les quemadures y como calmante de calambres musculares, o como llubricante.
Fenoyu, Foeniculum vulgare

Fenoyu[editar | editar la fonte]

Foeniculum vulgare[66]
El fervinchu usar pa solliviar flatulencia, indixestión, cólicos, dolor d'estómagu, molesties nel gargüelu y melles, baxa l'ácidu úricu; aumenta'l fluxu de lleche en amamantadoras de los sos ñácaros
Tamién se-y puede dar un usu esternu pa solliviar les irritaciones de los güeyos cansaos y la conxuntivitis. Estrumir la planta tienra y aplícase con una gasa un pocu de zusmiu sobre los güeyos. Otru métodu ye'l de cocer una cuyarada de granes en 300 ml d'agua. Ferver mientres cinco minutos, penerar,dexar esfrecer y usar pa llavar los güeyos dos o tres veces al día.[4]
Yerba de San Juan o Hipérico

Hipérico[editar | editar la fonte]

Hypericum perforatum
Tamién conocíu como yerba de San Juan. D'él llógrase la hiperforina y la hipericina, usáu tradicionalmente pa solliviar los síntomes d'estaos depresivos leves a moderaos, ente otros fines. Tien múltiples aplicaciones. Por casu, la so aplicación tópica sirve p'acelerar la cicatrización de les firíes.
Sicasí, les propiedaes d'esta yerba que más atraxeron a los investigadores venceyar col so usu tradicional pal tratamientu de la depresión leve a moderada.[67] Esta indicación foi validada nes últimes décades poles axencies de salú de dellos países como Alemaña, onde-y la incluyó na farmacopea oficial y ye llargamente prescrita polos médicu con esi propósitu terapéuticu.[68]
Cuando'l hipérico utilízase como melecina fitoterapéutico, xeneralmente alminístrase en forma d'estractos estandarizaos, con concentraciones fixes de los principios activos a los cualos atribúyense los efeutos farmacolóxicos; envalórase que'l más importante d'éstos sería la hipericina, anque estudios recién reporten una mayor actividá de la hiperforina.[69][70] Esta conclusión básase fundamentalmente nun ensayu con resultancia negativa lleváu a cabu pol National Center for Complementary and Alternative Medicine.[71][72][73][74]
Aición: La concentración de "hiperforina" fai que sía eficaz pal tratamientu de leve a moderada fases depresives. Estos efeutos fueron confirmaos por más de 30 estudios de más de 4 mil pacientes.
Dosis: Puede alministrase en cápsules, tintura o fervinchu (2 a 4 gramos disueltos en 25 cl d'agua acaldía).
Contraindicaciones: L'usu ye encamentáu p'aquellos que sufren de distubi bipolar. Tamién tien de tomase so supervisión médica, yá que interactúa con munches melecines y otres plantes melecinales[75]

Fueya santa[editar | editar la fonte]

Piper auritum
Tamién conocíu en Méxicu y Centroamérica como: acuyo, yerba santo, momo, fueya d'anís, pimienta sagrada, x-mak-ulam (en llingua maya).
N'homeopatía usa la tintura de la planta entera y les diluciones contra l'asma, bronquitis, larinxitis aguda o crónica y disnea.[76]

Ixbut[editar | editar la fonte]

Euphorbia lancifolia
Tamién conocíu en Guatemala como: besmut, yerba llechero, sapillo.[77]
Los tarmos buecos con escases fueyes vender nos mercaos locales.[78] El fervinchu o decocción de la fueya gocia d'una gran reputación pa favorecer la lactancia de les madres[79] inclusive cuando esta haise díu,[80] combatir la impotencia sexual,[81] fiebre puerperal, dolor de cuerpu, y cólicu estomacal.[82]
Tópicammente úsase la decocción en baños de la planta completa pa llagues y dolor de cuerpu.[82]
Atribúyese-y propiedá galactogoga, antiséptica y tónicu estimulante.
Jacaranda mimosifolia

Jacaranda[editar | editar la fonte]

Jacaranda mimosifolia[83]
El fervinchu y tintura de flores, fueyes y corteza usar por via oral pal tratamientu de disentería amebiana y otres afecciones gastrointestinales agudes.[84]
Atribúyese-y propiedá antiséptica, antiamebiana, antitumoral y espasmolítica.[85]
Jengibre - Zingiber officinale

Jengibre[editar | editar la fonte]

Zingiber officinale[86]
Los rizomes son picantes,tienen amplia venta nos mercaos.
La decocción de rizomas usar pa tratar afecciones gastrointestinales (cólicu, foria, inapetencia, indixestión, flatulencia, estomagada),[87][88][89][82] y respiratories (amigdalitis, asma, bronquitis, catarru, fiebre, gripe, inflamación del gargüelu, pleuresía, pulmonía, resfrío, ronquera, tos, tos ferina)[82][90][91] malaria, gota, dismenorrea y reumatismu.[87][82][92]
El polvu,fervinchu y tintura usar pa preparar xarabes y vinos coles mesmes aplicaciones melecinales.
Tópicamente aplíquense cataplsmas y untaces del rizoma pa menstruación difícil y cefalea,[92] pola so aición estimulante y rubefaciente[nota 3] nel dolor de mueles, induraciones,[nota 4] inflamaciones, tumores, reumatismu, úlcera y cáncer,[93][94] con eljugo del rizoma fáense-y masaxes a los neños como tonificante[95]
Atribúyese-y propiedá afrodisiaca,[96] analxésica, antihistamínica,[97] antiséptica, antitusiva, aperitiva, arumosa, astrinxente, carminativa,[98] diaforética, dixestiva, estimulante,[99] espasmolítica, estomáqioca, expectorante, rubefaciente, sudorífica y tónica.[92][94]
Jocote, Spondias purpurea

Jocote[editar | editar la fonte]

Spondias purpurea
[100]En Guatemala conózse-y tamién como: abal, canum, chiabal, jondura, k'iis, poon, rum, sismoyo, xúgut.
La decocción de la corteza usar pa tratar anemia,[101] afecciones gastrointestinales (amebiasis, foria, disentería, dolor d'estómagu, gastritis)[101][102][103][104][105] fiebre, litiasis renal, refríos, conxuntivitis, ictericia, anemia y dolor de reñones.[101][106][107][108][109]
El cocimientu del frutu usar pa tratar enfermedaes renales.[102]
Tópicammente usar nel tratamientu d'úlceres rebalbos,[110] encias engafaes, sarcopteosis[nota 5] y sarna.[104]
El raigañu úsase tópicamente pa infeiciones, erupciones y cefalea.[102][111]
A la corteza y la fruta atribúyese-yos propiedá analxésica, antiinflamatoria, antiséptica, diurética y espasmolítica.
Kava kava - Piper methysticum

Kava kava[editar | editar la fonte]

Piper methysticum
D'ella que se llogren les kavalactonas,[nota 6] d'efeutos relaxantes y propiedaes ansiolíticas.[112] Sicasí, puede causar enfermedaes bien graves, inclusive en tratamientos curtios d'unu a tres meses, incluyendo dañu de fégadu severu,[113][114] que puede provocar la necesidá d'un tresplante o la muerte.[113]

Lloréu[editar | editar la fonte]

Litsea glaucescens.
Otros nomes polos que la conoz en Guatemala: aguarel, laurelillo, spac-tzé, sufricalla, zit-zuch.[115]

Llimón[editar | editar la fonte]

Citrus aurantifoglia y Citrus latifolia
Otros nomes polos que se-y conoz: al Citrus aurantifoglia: llimón criollu, llimón mexicanu; al Cityrus latifolia: llimón persa.[116][117]
C. aurantifolia ye un arbolín frutal, 5 a 10 m d'altu, cañes irregulares, espinosu. Fueyes ovales, 5 a 8 cm de llargu, siempres verdes, crenaes, peciolos alaos. Flores solitaries o en grupu, blanques, 2 cm de llargu, fragantes. Frutos redondos, 3 a 6 cm de diámetru, verdes o mariellos, pulta aceda, mariellu-verdosa, 6 a 15 segmentos; grana elíptica nidia.[118][119]
C. latifolia ye de 4 a 6 m d'altu. Fueyes llanceolaes, peciolos alaos, biltos púrpura. Flores llixeramente púrpura. Frutu oval, obováu, oblongo, base redonda, pequeña chiche; pericarpiu verde a mariellu, delgáu, 10 segmentos, xeneralmente ensin grana.[120]
El zusmiu del frutu y el polvu del frutu desecáu tienen un ampliu usu melecinal,solo o en combinaciones.[121] Per vía oral usar pa tratar afecciones respiratories (amigdalitis, bronquitis, catarru, cefalea, gripe, inapetencia, neumonía, refrío, tos),[119][122][123][124] gastrointestinales (foria, disentería, estomatitis, flatulencia, gastralgia,[nota 7] gastritis, fiebre tifoideo, estomagada, vultura)[119][122][124][125] escorbutu, fiebre, gonorrea, hepatitis, hipertensión, ictericia, paludismu, sarampión, reumatismu,[118][123][124][126][127] y neuralxa.[128]
Les pebíes machucaes con azucre, dizse que son antihelmíntiques.[118]
Tópicamente úsase'l zusmiu puro o esleíu en llavadures pa tratar candidiasis, erisipela, escarlatina, exantema, firíes, herpes, infeiciones, llagas, quemadures, y tiña.[118][123] En gargarismos pa infeiciones de la boca y gargüelu; el zusmiu o esencia en colirios úsase para conxuntivitis.[129]
Atribúyese-y propiedá antiséptica, astrinxente, balsámica, cicatrizante, depurativa, desecante, dixestiva, diurética, emenagoga, febrífuga, hipotensora, refrescante, sudorífica y vermífuga.[119][128][130]

Llinaza[editar | editar la fonte]

Linum usitatissimum
Conózse-y tamién por: flax, llinu.[131]
El fervinchu o maceración de granes usar pa tratar afecciones gastrointestinales (colitis, disentería, estriñimientu,gastritis, inflamación, hemorroides, úlcera),[132][133][134][135] genitourinarias (cistitis, gonorrea, inflamación ya infeición urinaria, nefritis)
Flor de Llinu - Linum usitatissimum

Llinu (flor de)[editar | editar la fonte]

Linum usitatissimum
Aición: L'Axencia Europea de la Melecina aprobó l'usu de flores de llinu nel tratamientu del estriñimientu crónicu. Los efeutos positivos atopar n'apenes 24 hores, pero meyor esperar 48 pa la regularización completa.
Dosis: La dosis encamentada ye de 5 a 10 gramos de flores de llinu per día. Mientres venti minutos dexar reposar el fervinchu nun vasu grande d'agua. Ye meyor nun consumilo enantes de dir dormir.
Contraindicaciones: la prudencia nel casu de la colitis, d'enfermedaes intestinales cróniques, puede menguar la efeutividá de les melecines que contienen fierro, cinc, calciu y magnesiu.[75]
Litchi chinensis

Litchi[editar | editar la fonte]

Litchi chinensis
Conocíu tamién como ciruela china, ablana china, leechee, lichee o lichi.[136]
La planta d'orixe chinu, ganó un llugar na medicina china gracies a les sos propiedaes p'aselar distintos tipos de dolores y afecciones.
Encamentáu pa deportistes, pa persones con colesterol eleváu, hipertensión y riesgu cardiovascular[ensin referencies].
Pal usu esternu machúquense les frutes y aplícase la pasta llograda sobre la zona a tratar, teniendo un efeutu analxésicu.
Contraindicáu pa quien carecen de gota y diabetes.
Lúpulu (Humulus lupulus)

Lúpulu[editar | editar la fonte]

(Humulus lupulus)
Tien un aceite esencial bien arumáu y compuestos osixenaos, por esto tien efeutos sedantes ya hipnóticos. Les sos propiedaes relaxantes, fueron probaes n'animales.
Dosis: Consumir en forma de té: 10 gramos de fueyes seques por llitru d'agua ferviendo. Son abondos dos o tres taces al día.
Contraindicaciones: Los efeutos secundarios son raros y tán acomuñaos col usu enllargáu. Inclúi: mareos y perda de l'atención. Interactúa con pastillas pa dormir, tranquilizantes y antidepresivos.[75]

Maíz, pelo de elote[editar | editar la fonte]

Zea mays
carecimientos renales (calor, inflamación, piedres na vexiga, orina retenida, reñón tapáu, mal d'orín), baxa la presión arterial, control de la diabetes, carecimientos dixestivos (dolor d'estómagu, estriñimientu, vultura), baxa'l colesterol

Malva[editar | editar la fonte]

Malva sylvestris
empléguense les flores y, en menor midida, les fueyes. Les fueyes tienen mucílagos, vitamines A, B1, B2 y C, amás un principiu oxitócico y estimulante del intestín. Tien propiedaes emolientes, antiinflamatorias, antitusivas y llaxante llixeru. Úsase en catarros, bronquitis, farinxitis, gripe;

Manzanilla[editar | editar la fonte]

Anthemis nobilis
contién camazuleno, flavonoides y lactones ya importante concentración del aminoácidu triptófanu (precursor químicu del neurotransmisor serotonina), de bien llixeros efeutos sedantes
Ilustración de Koehler S.nux-vomica.

Marrubiu blancu[editar | editar la fonte]

Ever Osorto-Honduras
Matricaria chamomilla: Tien efeutos sedantes y antiinflamatorios. Ye útil pa tratar l'artritis y cólicos intestinales.

Mastuerzu, capuchina[editar | editar la fonte]

Tropaeolum majus
revitalizadora, antibiótica, diurética, afecciones de la piel (jiotes, manches, pañu), dolor de cabeza, antiescorbútico, avitaminosis; condimento

Mercadela, caléndula[editar | editar la fonte]

Calendula officinalis
cicatrizante, aintiinflamatoria, antiséptica, trestornos de la menopausia, dolores menstruales, gastritis, afecciones del gargüelu, afecciones de la piel (eczemas, eritema solar), encarna mancaes, fungicida; tintes naturales; cosmetoloxía
Minthostachys mollis

Muña[editar | editar la fonte]

Minthostachys mollis
Conocida comúnmente como muña, ye una especie de planta arbustiva maderiza, natural de Bolivia, Colombia, Ecuador, Perú y Venezuela, qu'algama de 80 a 120 cm d'altor.
Les fueyes y flores d'esta yerba tómense como fervinchu o mate, pa dolores estomacales. En casos de soroche o mal d'altor ayuda a lliberar los bronquios y estena el maréu.
Tien propiedaes carminativas polo que ye aconseyable contra les flatulencies que carecen especialmente los neños y ñácaros, anque'l so usu ye pa toles edaes. Contribúi a esaniciar los parásitos intestinales.
Mengua l'apaición de problemes visuales (tabayóns, miopía y dexeneración macular) y contribúi a caltener agudez na visión.
Aguiya la prevención de la mayoría de problemes respiratorios y ayuda a descongestionar les víes respiratories.
Les fueyes de muña emplegar nel sanamientu de quebres, luxaciones y tumores causaos por golpes.
Otros usos: Recomendable para fumigar contra inseutos cafiantes como zancudos y mosques.
Na sierra peruana los llabradores utilizar pa caltener la papa, porque tien un fuerte efeutu empuste sobre los "gusano de tierra" que taramien los tubérculos, tarmos y fueyes.
Los aceites esenciales de muña utilizar pa combatir pioyos y pulgues, según la guxanera de les papes y del maíz, la babosa, nos cultivos d'hortolices, los pioyos del repollu y parásitos esternos del ganáu.

Notes y Referencies[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Infeición bacteriana de la piel carauterizada pola presencia pústulas na superficie de la mesma.
  2. Estomáquico, estomáquica: Qu'ayuda al estómagu.
  3. Rubefaciente: Axetivu. Dícese de la sustancia que ye capaz de provocar un encarnizamientu de la piel.
  4. Induración = Endurecimientu de los texíos d'un órganu.
  5. Sarcopteosis = Tipu de dermatosis.
  6. Kavalantona = Lactona producida pola Kava kava.
  7. Gastralgia = Dolor d'estómagu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. (Cáceres A.), 1996. Páx. 200 y 201.
  2. Ver The International Plant Names Index [1] Consultáu'l 13/11/2010.
  3. 3,0 3,1 (Morton FJ.), 1977. Quart J Crude Drug Res 15:165.
  4. 4,0 4,1 (House PR. Llagos-Wite S), 1989. Páx. 74.
  5. (Aguilar Girón JI.), 1966. Páx. 349.
  6. (Ronquillo FA. et al.), 1988. Cuadiernos DIGI 7-88:122.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 (Alcorn JB.), 1984. Páx.531.
  8. (Girón LM. et al.), 1991. J Ethnopharmacol 34:173.
  9. 9,0 9,1 (Cáceres A. Samayoa B.), 1989. Páx. 18.
  10. 10,0 10,1 (Hartwell JL.), 1982. Páx.193.
  11. (Mellen GA.), 1974. Guatemala Indíxena. 9:126.
  12. 12,0 12,1 12,2 (Cáceres A. et al.), 1991. J Ethnopharmacol 33:277.
  13. 13,0 13,1 (IIN), 1978. Guatemala Indíxena. 13:1-616.
  14. 14,0 14,1 (Logan MH.), 1973. Arthropos. 68:537.
  15. (Dieseldorff EP.), 1976. Páx.40.
  16. (Mejía JV.), 1927. Páx. 148.
  17. 17,0 17,1 (Nelson CH.), 1986. Páx. 542.
  18. (Morton FJ.), 1981. Páx. 421.
  19. (Martínez MA.), 1984. J Ethnopharmacol 11:203.
  20. 20,0 20,1 «Llista de plantes melecinales (H-M)». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 12 d'abril de 2010. Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «RJB» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  21. (Cáceres A.), 1996. Páx. 202 y 204.
  22. 22,0 22,1 (Krochmal A. Krochmal C.), 1973. Páx. 157.
  23. 23,0 23,1 (Schaunberg P. Paris F.), 1972. Páx. 294.
  24. 24,0 24,1 (Foster S. Duke JA.), 1990. Páx. 70.
  25. 25,0 25,1 (Cecchini T.), 1978. Páx. 232.
  26. (Ody P.), 1993. Páx. 134.
  27. (Lewis WH. Elvin-Lewis MPF.), 1977. Páx. 307.
  28. 28,0 28,1 28,2 (Potterton D.), 1983. Culpeper's Color Herbal. Páx. 39.
  29. 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 (Duke JA.), 1985. Handbook of Medicinal Herbs. Páx. 325.
  30. 30,0 30,1 (Hartwell JL.), 1982. Páx.268.
  31. (Emboden W.), 1979. Narcotics Plants. Páx. 6.
  32. (Cáceres A.), 1996. Páx. 205 a 207.
  33. (Logan MH.), 1973. Anthropos 68:537.
  34. 34,0 34,1 34,2 (INN), 1978. Guatemala Indíxena. 13:104, 120, 585.
  35. 35,0 35,1 35,2 (Girón LM.), 1991. J. Ethnopharmacol 34:173.
  36. (Mellen GA.), 1974. Guatemala Indíxena 9:139, 140, 143.
  37. 37,0 37,1 (Ronquillo FA. et al.), 1988. Cuadiernos DIGI N° 7-88:205.
  38. (Nelson CH.), 1986 Plantes Comunes d'Hondures. Páx. 385.
  39. (Verma RK. Gupta MM.), 1988 Phitochem 27:459.>
  40. (Morton JF.), 1991. Páx. 974 - 975.
  41. (Orellana SL.), 1997. Páx. 249.
  42. (Martínez M.), 1992. Páx. 434.
  43. (Díaz JL.), 1976. Páx. 122.
  44. (Cáceres A.), 1996. Páx. 208 a 210.
  45. 45,0 45,1 (Font Quer P.), 1976. Páx. 639
  46. 46,0 46,1 46,2 (Morton JF.), 1981. Páx. 732.
  47. 47,0 47,1 (Duke JA.), 1985. Páx. 33.
  48. (Grieve M.), 1988. A Modern Herbal Páx. 830.
  49. 49,0 49,1 49,2 (Martínez M.), 1992. Páx. 66.
  50. (Zin J. Weiss C.), 1980. Páx. 102.
  51. (White A.), 1985. Yerbes del Ecuador. Páx. 104.
  52. 52,0 52,1 (Skaltsa H. Shammas G.), 1988. Plan Med. 54:465.
  53. 53,0 53,1 (The Wealth of India), 1985. Páx. 194.
  54. 54,0 54,1 (Pérez-Arbelaez E.), 1990. Páx. 743.
  55. (Wannmacher L. et al.), 1990. Fitoterapia 61:445.
  56. (Sintes Pros J.), 1976. Páx. 624.
  57. (Cecchini T.), 1978. Páx. 233.
  58. (Schauunberg P. Paris F.), 1972. Páx. 266.
  59. (Cáceres A.), 1996. Páx. 211 y 212.
  60. (Zin J. Weiss C.), 1980. Páx. 172.
  61. (CEMAT-FARMAYA), 1990. Fiches 1:71.
  62. (Morton JF.), 1981. Páx. 772.
  63. (Mejía JV.), 1927. Páx. 148.
  64. (Díaz JL.), 1976. Páx. 78.
  65. http://news.bbc.co.uk/2/hi/health/6376599.stm Tea 'controls female facial hair growth'
  66. (Cáceres A.), 1996. Páx. 213 a 215.
  67. Fegert JM, Kölch M, Zito JM, Glaeske G, Janhsen K (2006). «Antidepressant use in children and adolescents in Germany». J Child Adolesc Psychopharmacol 16 (1-2):  páxs. 197–206. doi:10.1089/cap.2006.16.197. PMID 16553540. 
  68. Atieste K, Berner MM, Kriston L (2008). «St John's wort for major depression». Cochrane Database Syst Rev 8 (4):  páxs. CD000448. doi:10.1002/14651858.CD000448.pub3. PMID 18843608. 
  69. St. John's Wort and Depression NCCAM on St John's wort and depression]
  70. How is depression detected and treated? NIMH on depression, including a section on St John's wort
  71. Hypericum Depression Trial Study Group (2002). «Effect of Hypericum perforatum (St John's wort) in major depressive disorder: a randomized controlled trial». JAMA 287 (14):  páxs. 1807–14. doi:10.1001/jama.287.14.1807. PMID 11939866. 
  72. Kupfer DJ, Frank Y (2002). «Placebo in clinical trials for depression: complexity and necessity». JAMA 287 (23):  páxs. 1853–4. doi:10.1001/jama.287.14.1853. PMID 11939872. 
  73. Spielmans GI (2002). «St John's wort and depression». JAMA 288 (4):  páxs. 448–9. PMID 12132963. 
  74. Randløv C, Mehlsen J, Thomsen CF, Hedman C, von Fircks H, Winther K (2006). «The efficacy of St. John's Wort in patients with minor depressive symptoms or dysthymia--a double-blind placebo-controlled study». Phytomedicine 13 (4):  páxs. 215–21. doi:10.1016/j.phymed.2005.11.006. PMID 16423519. 
  75. 75,0 75,1 75,2 (Vidal), 2010.
  76. (Martinez M.), 1992.
  77. (Cáceres A.), 1996. Páx. 216 y 217.
  78. (Morton J.), 1981. páx. 442.
  79. (Martínez M.), 1959. Páx. 442.
  80. (Ocampo RA. Maffioli A.), 1987. Páx. 43.
  81. (Mellen GA.), 1974. Guatemala Indíxena 9:125.
  82. 82,0 82,1 82,2 82,3 82,4 (IIN), 1978. Guatemala Indíxena 13:60. Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «iin13» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  83. (Cáceres A.), 1996. Páx. 218 y 219.
  84. (Acevedo J.), 1990. Páx.109.
  85. (Villareal ML. et al.), 1992. Fitoterapia 63:518.
  86. (Cáceres A.), 1996. Páx. 220 a 223.
  87. 87,0 87,1 (Honychurch PN.), 1986. Páx. 128.
  88. (Díaz JL.), 1976. Páx. 128.
  89. (Guzmán DJ.), 1975. Páx. 230.
  90. (Mejía JV.), 1927. Páx. 151.
  91. (Núñez E.), 1986. Páx. 266.
  92. 92,0 92,1 92,2 (Morton JF.), 1981. Páx. 106.
  93. (Hartwell JL.), 1982. Páx. 678.
  94. 94,0 94,1 (Dastur JF.), 1977. Páx. 179.
  95. (CEMAT-FARMAYA) 1990. Páx. 83
  96. (Mellen GA.), 1974. Guatemala Indíxena 9:127-146.
  97. (PLANTER), 1989. Páx. 586.
  98. (Arteche A.), 1992. Páx. 195.
  99. (Mendieta RM. del AMU R.), 1981. Páx. 356.
  100. (Cáceres A.), 1996. Páx. 224 y 225.
  101. 101,0 101,1 101,2 (IIN), 1978. Guatemala Indíxena. 13:186,222.
  102. 102,0 102,1 102,2 (Mendieta RM. del Amo S.), 1981. Páx. 322.
  103. (Cáceres A. et al.), 1990. Cuadiernos DIGI 4-90:49.
  104. 104,0 104,1 (Díaz JL.), 1976. Páx. 115.
  105. (Núñez E.), 1986. Páx. 104.
  106. (Martínez M.), 1992. Páx. 396.
  107. (Morton JF.), 1981. Páx. 478.
  108. (Mellen GA.), 1974. Guatemala Indíxena 9:141.
  109. (PLANTRE), 1989. Páx. 57.
  110. (Nelson CH.), 1986. Páx. 305.
  111. (Roys R.), 1976. The Ethno-Botany of the Maya. Páx. 211.
  112. Dellos documentos sobre l'usu de la Kava Kava
  113. 113,0 113,1 Kava: MedlinePlus, la Biblioteca Nacional de Medicina d'EE.XX.; Institutos Nacionales de la Salú (NIH), http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/natural/872.html 
  114. European Food Safety Authority (EFSA) (2012). «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal 10 (5):  p. 2663. doi:10.2903/j.efsa.2012.2663. http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf. 
  115. (Cáceres A.), 1996. Páx. 226 y 227.
  116. (Cáceres A.), 1996. Páx. 228 a 230.
  117. Citrus × aurantifolia (imagenes de Commons) [2]
  118. 118,0 118,1 118,2 118,3 (Martínez M.), 1992. Páx. 447.
  119. 119,0 119,1 119,2 119,3 (Robineau L.), 1991. Páx. 107.
  120. (Morton JF.), 1987. Páx. 172.
  121. (Cabrera LG.), 1958. Páx. 131.
  122. 122,0 122,1 (Morton JF.), 1987. Páx. 168.
  123. 123,0 123,1 123,2 (Mendieta RM. del AMU S.), 1981. Páx. 104.
  124. 124,0 124,1 124,2 (IIN), 1978. Guatemala Indíxena. 13:185, 305, 435.
  125. (Mejía JV.), 1927. Páx. 152.
  126. (Cecchini T.), 1978. Páx. 265.
  127. (Morton JF.), 1981. Páx. 373.
  128. 128,0 128,1 (Standley PC. Steyermark JA.), 1946. Fieldiana 24(5):405.
  129. (Núñez E.), 1986. Páx. 234.
  130. (CEMAT-FARMAYA), 1994. Páx. 87.
  131. (Cáceres A.), 1996. Páx. 231 a 233.
  132. Cecchini T. (1978) páxs.271
  133. Kowalchik C, Hylton WH., (1987) páxs.194
  134. IIN (1978), Guatemala Indíxena 13:53,125,359
  135. Siddiqui MB. Husain W. (1991), Fitoterapia 62:325-329
  136. El Litchi, l'analxésicu natural qu'escueyen los médicos chinos[3] Consultáu'l 22/10/2010

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • ACCT, 1985. Contribution aux Etudes ethnobotaniques et floristiques a la Dominique. París. ACCT 400 p.
  • AGUILAR GIRON JI., 1966. Relación de unos aspectos de la Flora Útil de Guatemala. Guatemala. Min d'Agricultura 375 p.
  • ALCOM JB., 1984. Huastec Mayan Ethnobotany. Austin UniversitY of Texas Press. 982 p.
  • ARTECHE A. 1992. Fitoterapia. Vademecum de Prescriptions. Bilbao. CITA 835 p.
  • AYENSU ES, 1981. Medicinal Plants of the West Indies.Algonac. Reference Publications. 282 p.
  • BEZÁNGER-BEAUQUESNE L. PINTAK K. TORK M. 1975. Les plantes dans la Therapeutique Moderne. París. Maloine. 529 p.
  • CÁSERES A. 1996. Plantas de uso medicinal en Guatemala. Edición Universitaria. Universidá de San Carlos de Guatemala. 402 p.
  • CÁCERES A. JAUREGUI E. LOPEZ BR. LOGEMANN H. 1992. Cuadiernos DIGI 7-92. Actividad antifúngica de plantas de uso medicinal en Guatemala. Guatemala. DIGI-USAC. 89 p.
  • CÁCERES A. SAMAYOA B. 1989. Cuadiernos DIGI 6-89. Tamizaje de la actividad antibacteriana de plantas usadas en Guatemala para el tratamiento de afecciones gastrointestinales. Guatemala. DIGI-USAC. 138 p.
  • CECCHINI T. 1978. Enciclopedia de las hierbas y de las plantas medicinales. Barcelona. Ed. Ed. de Vecchi, 533 p. ISBN 978-84-315-2065-6
  • CEMAT-FARMAYA, 1992. Fiches populares sobre Plantes Melecinales (Serie 2). Guatemala. 180 p.
  • CEMAT-IMEPLAM, 1980. Informe del Primer Taller sobre Botánica Melecinal Guatemaliana. Guatemala. 51 p.
  • CESA - Intercooperación Suiza. Usos tradicionales de les especies forestales natives nel Ecuador, Quito. CESA. V3. 256 p.
  • CODEMPE - ECUARUNARI. 1999. Manual de la medicina de los pueblos Kichwas del Ecuador. Quito, ECUARUNARI. 79 p.
  • DASTUR JF. 1977. Medicinal Plants of India and Pakistan. India. CB Taraporevala Sons y Cia. 212 p.
  • DE FEO V. 1992. Medicinal and magical plants in the Northern Peruvian Andes. Fitoterapia 63: 417-440.
  • DEL FIERRO P. PANCEL L. 1998. Esperiencia silvicultural del monte nativu de Chile. Santiago: Publicaciones L.Castillo. 420 p.
  • DÍAZ JL., 1976. Uso de les Plantas Medecinales de México. Méxicu. IMEPLAM. 329 p.
  • DIESELDORFF EP., 1977. Les plantes melecinales del departamentu d'Alta Verapaz. Guatemala. Tip. Nac. 52 p.
  • DUKE JA. 1985. CRC Handbook of Medical Herbs. Boca Raton, CRC Press. 677 p.
  • ESTRELLA, E. 1990. El pan de América; etnohistoria de los alimentos aborígenes en el Ecuador. 3ª edición Quito, Ediciones Abya-Yala. 388 p.
  • FERRANDIZ VL., 1974. Medicina Vexetal. Villadrau. Ediciones Cedel. 415 p.Páx. 259.
  • FARGA C. Lastra J. 1988. Plantes d'usu común en Chile. Tomu I. Santiago. SOPRAMI. 119 p.
  • FONT QUER P. 1976. Plantes Melecinales. Barcelona. Labor. 1033 p.
  • FORÉS, R. 1997. Atles de les plantes melecinal y curatible; la salú al traviés de les plantes. Madrid. Culturam. 111 p.
  • GARCÍA RH. (1991) Plantes curatibles Mexicanes. Méxicu. Ed. Panorama. 263 p.
  • GEILFUS F., 1989. L'árbol al serviciu del llabrador. Santu Domingu. ENDA-Caribe/CATIE. 778 p.
  • GIRAULT L., 1987. Kallawayas Curanderos Itinerantes de los Andes de Bolivia.
  • GIRÓN LM. FREIRE AV. ALONZO A. CÁCERES A. (1991) Ethnobotanical survey of the melecinal flora used by the Caribs of Guatemala. J. Ethopharmacol 34:173
  • GRACIA AB., 1974. Vitamines y Medicina Herbaria s/p.
  • GRIEVE M., 1988. A Modern Herbal. London. Penguin Books 912 p.
  • GUZMÁN DJ., 1975.Especies Útiles de la Flora Salvadoriana. (Tomos I y II). San Salvador. Min. d'Educación. 703 p.
  • HARTWELL JL. 1982. Plants used against cancer. Lawrence, Quarterman Publications. 710 p.
  • HASTING RB., 1909. Melecinal legumes of Mexico: Fabaceae Papilionoideae. Part One. Econ. Bot. 44:336-348.
  • HUTCHENS AR., 1991.Indian Herbology of North America. Boston. Shambala. 382 p.
  • IIN, 1978. Aspeutos de la medicina popular nel área rural de Guatemala. Guatemala Indíxena 13:1-616.
  • ITZIK, A. 2007. Les plantes curatibles. Montevideo, Arquetipu. 354 p. ISBN 9789974804388
  • HONYCHURCH PN. (1986) Caribbean Wild Plants and their Uses. Hong Kong. Chichester, John Wiley & Sons. 338 p.
  • HOUSE P. LAGOS-WITTE S. 1989. Manual de 50 Plantes Melecinales d'Hondures. Tegucigalpa. CONS-H/CIIR/UNAH. 134 p.
  • HOUSE PR., LAGOS-WITTE S, OCHOA L, TORRES C, MEJÍA T, RIVAS M. 1995. Plantes Melecinales Comunes d'Hondures. Tegucigalpa. UNAH/CIMN-H/CIIR/GTZ, 555 p.
  • KEYS JD., 1976. Chinese Herbs. Rutland. Charles E. Tuttle Co. 388 p.
  • LEWIS DW. ELVIN-LEWIS MPF. 1977.Medical Botany. New York. John Wiley & Sons. 515 p.
  • LINARES E. FLORES B. BYE R. 1988. Seleición de Plantes Melecinales de Méxicu. Méxicu. Ed. Limusa. 125 p.
  • LINARES E. BYE R. FLORES B. 1990. Tés Curatibles de Méxicu. Méxicu. UNAM. 140 p.
  • LYLE EC. SIMON JE. (1989) Species and medicinal plants: Recent Advances in Botany, Horticulture & Pharmacology. 4 267 p. páxs. 58-59
  • MARTÍNEZ M. 1992. Les Plantes Melecinales de Méxicu. Méxicu. Ed. Botes. 656 p. ISBN 968-6334-07-6
  • MEJÍA JV., 1927. Xeografía de la República de Guatemala. Guatemala. Tipografía Nacional. 400 p.
  • MELLEN GA., 1974. L'usu de les plantes melecinales en Guatemala. Guatemala Indíxena 9: 102 - 148.
  • MENDIETA RM. DEL AMU S. 1981. Plantes Melecinales del Estáu de Yucatán. Xalapa. INIREB. 428 p.
  • MORTON JF. (1981) Atlas of Medical Plants of Middle America. Springfield, Charles C Thomas. 1420 p.
  • NÚÑEZ E. (1964). Plantes Melecinales de Puertu Ricu. Puertu Ricu. Universidá de Puertu Ricu. 245 p.
  • NÚÑEZ E. 1986. Plantes Melecinales de Costa Rica y la so Folcklore. San José. Universidá de Costa Rica 318 p.
  • ODY P. 1993. The Complete Medical Herbal. London. Dorling Kindersley. 192 p.
  • OLIVER-BEVER B. (1986) Medicinal Plants in Tropical West Africa. Cambridge. Cambridge University Press. 375 p.
  • ORELLANA SL. 1987. Indian Medicine in Highland Guatemala. Albuquerque. Univ. Of New Mexico Press. 308 p.
  • PASSE, Medicina Tradicional Andina y Plantes Curatibles. Ministeriu de Salú - Programa de Sofitu al Sector Salú nel Ecuador - Gobierno del Ecuador - Unión Europea. Setiembre de 2008. 554 p.
  • PITTIER H. 1971. Les Plantes Avezaes en Venezuela. Caracas. Fundación Eugenio Mendoza. 620 p.
  • PLANTER, 1989. Obtención y aprovechamiento de extractos vegetales de la flora salvadoreña. San Salvador. Universidá d'El Salvador. 619 p.
  • POTTERTON D. 1983. Culpeper's Color Herbs. New York. Sterling Publishing Co. 224 p.
  • PRUTHI JS. (1979) Spices and and Condiments. New Dehli. National Book Trust. 269 p.
  • ROBINEAU L. 1991. Escontra una farmacopea caribeña. Santu Domingu. ENDA-Caribe. UNAH, 475 p.
  • RONQUILLO FA. MELGAR MF. CARRILLO JE. MARTÍNEZ AB. 1988. Especies vexetales d'usu actual y potencial n'alimentación y medicina nes zones semiáridas del nororiente de Guatemala. Cuadiernos DIGI 5-88. 249 p.
  • SCHULTES RE. HOFFMAN A. 1980. The Botany and Chemistry of Hallucinogens. Springfield. CC Thomas. 437 p.
  • SEAFORTH CE. ADAMS CD. SYLVESTER Y. 1985. Guide to the Medicinal Plants of Trinidad & Tobago. London. Common wealth Secretariat. 221 p.
  • SINGH YN., 1986. Traditional medicine in Fiji: Some herbal folk cures used by Fiji Indians. J. Ethnopharmacol, 15:57 – 88.
  • STANDLEY PC. 1930. Flora of Yucatan. Chicago. Bot. Ser. Pub. 279. Vol 3, 492 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1961. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(7): 281 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1966. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(8): 37 - 412.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1970. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(9): 236 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1975. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(11): 93 – 354.
  • THOMAS OO., 1989. Perspectives on ethno-phytoterapy of “Yoruba” medicinal herbs and preparations. Fitoterapia 60:49 - 60.
  • THOMSON WAR. 1980. Les Plantes Medicinalles. Barcelona. Ed. Blume. 220 p.
  • VÉLEZ F. VALEY de VÉLEZ G. 1990. Plantes alimenticies de Venezuela. Caracas. Fundación Bigott. 277 p.
  • VIDAL. 2010. Le Guide des Plantes qui soignent - La phytothérapie à l'épreuve de la science. Editor Vidal. Francia. 468 p. ISBN 978-2-85091-192-7
  • VOLÁK J. STODOLA J. 1984. Plantes Médicinales. París. Gründ. 319 p.
  • WHITE, A. 1982. Yerbes del Ecuador. 2ed. Quito, Ecuador, Libri Mundi. 379 p.
  • ZIN J. WEISS C. 1980. La Salú per mediu de les Plantes Melecinales. Santiago. Ed. Salesiana. 387 p.