Amigdalitis

De Wikipedia
Amigdalitis

Amigdalitis bacteriana
Clasificación y recursos esternos
CIE-10 J03, J35.0
CIE-9 463
CIAP-2 R76
DiseasesDB 13165
MedlinePlus 001043
eMedicine ent/314
MeSH D014069
Especialidá medicina familiar (es) Traducir
Sinónimos
Wikipedia nun ye un consultoriu médicu Avisu médicu 
[editar datos en Wikidata]

La amigdalitis o anxines ye la inflamación d'una o de los dos amígdalas palatinas (mases de texíu oval, carnoses, grandes que tán na paré llateral de la orofaringe a cada llau del gargüelu). Estes agrupaciones de texíu contienen les célules que producen anticuerpos útiles na llucha contra la infeición.

Denominación[editar | editar la fonte]

Amigdalitis, del llatín amygdăla, almendra, y ésti del griegu ἀμυγδάλη,[1] realmente significa "inflamación d'una o delles amígdalas linfátiques".[2] Anque nesti casu refierse, de forma acutada, namái a la inflamación de les amígdalas palatinas.

Anxines ye una espresión coloquial comúnmente aceptada. Tonsilitis (del llatín tonsillae, d'onde tamién l'español tonsila) ye la forma común usada n'inglés y como términu médicu n'alemán, tonsillite aquella d'usu n'italianu y tonsilite, xunto con amigdalite, en portugués.

Na práutica médica los términos amigdalitis aguda, farinxitis aguda y faringoamigdalitis aguda son utilizaos indistintamente.

Etioloxía[editar | editar la fonte]

Numberosos microorganismos (virus y bacteries) pueden causar amigdalitis; ente ellos inclúyense los siguientes:

Globalmente, los virus causen aproximao 2 de cada 3 casos de amigdalitis. La edá de máxima incidencia de la amigdalitis de causa bacteriana (Streptococcus pyogenes) ye de 3 a 15 años.[4]

Cuadru clínicu[editar | editar la fonte]

La amigdalitis aguda manifestar por:

Tratamientu[editar | editar la fonte]

Evolución, pronósticu y entueyos[editar | editar la fonte]

La amigdalitis ye una enfermedá autolimitada. El tratamientu (con antibióticos si la causa ye Streptococcus pyogenes, con antiinflamatorios y con antitérmicos) puede solliviar los síntomes y menguar la so duración.

  • La hipertrofia (aumentu del tamañu) de les amígdalas palatinas, que con frecuencia se ve ente los episodios agudos, xeneralmente nun tien importancia, salvu cuando pola so magnitú y persistencia puede atrabancar el pasu del aire, sobremanera mientres el suañu (apnea del suañu).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]