Piper auritum
Piper auritum ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Piperales | |
Familia: | Piperaceae | |
Xéneru: | Piper | |
Especie: |
Piper auritum Kunth | |
Sinonimia | ||
Piper sanctum[1] | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Piper auritum, llamada comúnmente acuyo, tlanepa, yerba santo, alaján o momo, ye una planta arumosa del xéneru Piper que crez na Mesoamérica tropical.


Arbustu d'unos 2-4 metros d'altor, de cañes fráxiles con fueyes alternes peciolaes, acorazonaes y testura aterciopelada, de 20 a 25 cm de llongura por 14 a 18 d'anchu. Les flores apaecen n'espigues delgaes con aspeutu de “cola de mure”.
Usos
[editar | editar la fonte]Ye d'usu frecuente na cocina mexicana, especialmente nos tamales de ciertes zones del sur de Méxicu, onde los pexes o carnes envolubrar nes sos fueyes fragantes pa cocinar esquisitos platillos, como'l tapixtle y el pilte del sur de Veracruz y Tabasco. En Guatemala usar na rexón maya-q'eqchi' pa preparar el pachay, que básicamente ye pescáu con chile y achiote, envolubráu en fueyes de Santa María, pa da-y otra envoltura en fueyes de plátanu, tamién pueden usase fueyes de maxán, sotiérrase y enriba faise una fogata na que se cocina sobre ella una una sopa de pexe. Al tar la sopa llista, desentiérrense los pexes y el pachay cocinóse al vapor, esta ye una auténtica receta prehispánica. Amás d'emplegase como condimento, les fueyes úsense como estomacales, analxésiques y estimulantes na medicina tradicional. El particular sabor del acuyo comparóse al ocalitu,[2][3] regaliza,[4][5] sassafrás,[6][7] anís,[8][9] nuez moscada,[8] menta,[10][11] estragón[2] y pimienta negra.[8]
N'homeopatía usa la tintura de la planta entera y les diluciones contra'l asma, bronquitis, larinxitis aguda o crónica y disnea.
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Piper auritum describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 1: 54. 1815[1816].[12]
- Sinonimia
- Artanthe aurita (Kunth) Miq.
- Artanthe seemanniana Miq.
- Piper alstonii Trel.
- Piper auritilaminum Trel.
- Piper auritilimbum Trel.
- Piper heraldi Trel.
- Piper heraldi var. amplius Trel.
- Piper heraldii Trel.
- Piper heraldii var. cocleanum Trel.
- Piper perlongipes Trel.
- Schilleria aurita (Kunth) Kunth[13]
Nomes comunes
[editar | editar la fonte]Tamién se-y conoz como tlanepa, tlanepaquelite (nahuatlismos de tlanecpahquílitl ‘floritu goliosu’),[14] fueya santa (una lleenda mexicana diz que la Virxe María ensugó los pañales del Neñu Jesús nun arbustu d'esta planta, d'onde-y vien el nome),[15] fueya d'anís, momo, o pimienta sagrada, x-mak-ulam en llingua maya.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Barlow, Prof. Snow. «Sorting Piper names». Universidá de Melbourne. Consultáu'l 29 de marzu de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 Ingredient - Fueya Santa. The Washington Post. 18 d'agostu de 2004. http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A8352-2004Aug17.html. Consultáu'l 29 de marzu de 2007.
- ↑ Pyles, Stephan (1999). New Tastes from Texas. Three Rivers Press, páx. 214. ISBN 0-609-80497-9.
- ↑ Rolland, Jacques L. (2006). The Food Encyclopedia: Over 8,000 Ingredients, Tools, Techniques and People. Robert Rose, páx. 326. ISBN 0-7788-0150-0.
- ↑ Raichlen, Steven (2000). Steven Raichlen's Healthy Latin Cooking: 200 Sizzling Recipes from Mexico, Cuba, Caribbean, Brazil, and Beyond. Rodale Books, páx. 26. ISBN 0-87596-498-2.
- ↑ Miller, Mark Charles (1993). Coyote's Pantry: Southwest Seasonings and at Home Flavoring Techniques. Ten Speed Press, páx. 70. ISBN 0-89815-494-4.
- ↑ Lambert, Paula (2000). The Cheese Lover's Cookbook and Guide: Over 150 Recipes with Instructions on How to Buy, Store, and Serve All Your Favorite Cheeses. Simon & Schuster, páx. 43. ISBN 0-684-86318-9.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Katzer, Gernot. «Gernot Katzer's Spice Pages - Mexican Pepperleaf (Piper auritum Kunth)». Consultáu'l 3 d'avientu de 2012.
- ↑ Davidson, Alan (1999). The Oxford Companion to Food. Oxford University Press, páx. 383. ISBN 0-19-211579-0.
- ↑ Hale, Adrian J.S. (28 de setiembre de 2006). «Craft, not Kraft, is the key to these homeland treats». Orlando Weekly. Archiváu dende l'orixinal, el 2006-11-14. Consultáu'l 29 de marzu de 2007.
- ↑ Nordin, Donna (2001). Contemporary Southwest: The Cafe Terra Cotta Cookbook. Ten Speed Press, páx. 19. ISBN 1-58008-180-0.
- ↑ «Piper auritum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 7 de xineru de 2015.
- ↑ «Piper auritum». The Plant List. Consultáu'l 7 de xineru de 2015.
- ↑ Montemayor, Carlos et al. (2007): Diccionariu del náhuatl nel español de Méxicu, UNAM-GDF, Méxicu, p. 122.
- ↑ Martínez, Zarela (1995). Food from My Heart: Cuisines of Mexico Remembered and Reimagined. Wiley, páx. 8–9. ISBN 0028603613.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Enciclopedia del alimentu. Roberto Rose, ISBN 0-7788-0150-0
- Despensa del coyote, ISBN 0-89815-494-4
- Nuevu gustu de Texas, Prensa tres ríos, ISBN 0-609-80497-9
- Un xardín mexicanu comestible, ISBN 962-593-297-6
- Les plantes melecinales de Méxicu. Maximino Martínez, ISBN 968-6334-07-6
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Piper auritum. |