Rizoma

De Wikipedia
Esquema del rizoma de Polygonatum verticillatum. I y II señalen la crecedera de los dos años previos, III señala la crecedera actual. Los númberos arábigos (1, 2, 3...) indiquen el nuedu o llugar onde se topaba cada catáfila o fueya modificada, los espacios ente los númberos son los entrenudos. K1, k2, indiquen la posición de les yemes axilares que tán inactives (dormíes).
rizoma de Phragmites australis.
rizoma de Zingiber officinale ("jengibre").

En Bioloxía, un rizoma ye un tarmu soterrañu con delles yemes que crecen de forma horizontal emitiendo raigaños y biltos herbales de los sos nuedos.

Los rizomas crecen indefinidamente. Nel cursu de los años muerren les partes más vieyes pero cada añu producen nuevos biltos, d'esa manera pueden cubrir grandes árees de terrén. Les sos cañes engrosaes suelen presentar entrenudos curtios, tienen catáfilos incoloros y membranáceos, raigaños adventicias y yemes.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Según la so crecedera y ramificación, los rizomas pueden clasificase en simpodiales o monopodiales. Los rizomas simpodiales son aquellos nos que cada porción correspuende al desenvolvimientu de yemes axilares socesives. La yema terminal de cada porción produz el biltu epígeo. Exemplos d'esti tipu de rizoma son Sanseviera thyrsiflora y Paspalum nicorae.

Nos rizomas monopodiales, sicasí, la yema terminal sigue la crecedera indefinida del rizoma, mientres les yemes axilares anicien los biltos epígeos. Esti tipu de rizomas ye característicu de munches especies invasivas o maleces, tales como Sorghum halepense.

Ye un sistema de reproducción vexetativa común a munches plantes, como Achimenes, Canna, Zantedeschia, lliriu y jengibre (Zingiber officinale).

Los rizomas pueden estremase en cachos que contienen una yema siquier cada unu y llantar por separáu. Les plantes con rizomas son perennes, pierden les sos partes aérees en climes fríos, calteniendo tan solo l'órganu soterrañu qu'almacena los nutrientes pa la temporada siguiente.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  • Font Quer, P. (1982). Diccionariu de Botánica. 8ª reimpresión. Barcelona: Editorial Labor, S. A.. 84-335-5804-8.
  • Gola, G., Negri, G. y Cappeletti, C. 1965. Tratáu de Botánica. 2ª edición. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p.
  • Strassburger, Y. 1994. Tratáu de Botánica. 8ª edición. Omega, Barcelona, 1088 p.
  • Morfoloxía de plantes vasculares.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]