Finlandia
De Uiquipedia
Artículu en desendolcu. Polo menos hai un uiquipedista trabayando nel desendolcu d'esti artículu. Puen alcontrase errores y nun s'encamienta tenelu como referencia. Enantes de facer un cambéu bultable del artículu notifícalu nel alderique.
|
|||||
| Lema nacional: Nun tien | |||||
| Himnu nacional: Maamme/Vårt land | |||||
| Capital • Población • Coordenaes |
Helsinki 564.696 (2006) 60°10′ N 24°56′ E |
||||
| Principal ciudá | Helsinki | ||||
| Idiomes oficiales | Finés y Suecu | ||||
| Forma de gobiernu | República Tarja Halonen Matti Vanhanen |
||||
| Independencia • Declarada • Reconocida |
(de Rusia) 6 d'avientu de 1917 3 de xineru de 1918 |
||||
| Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 63u 337.030 km² 9,4% 2.628 km 1.126 km (ensin isles nin golfos) |
||||
| Población • Total • Densidá |
Puestu 106u 5.300.000 (2007) 15,72 hab./km² |
||||
| PIB • Total (2007) • PIB per cápita |
Puestu 52u US$ 190.981 millones US$ 36.325 |
||||
| Moneda | Euro1 (€, EUR) |
||||
| Xentiliciu | Finlandés/-a, Finés/-a | ||||
| Fusu horariu • en branu |
CET (UTC+2) CEST (UTC+3) |
||||
| Dominiu Internet | .fi, .ax2 y .eu3 | ||||
| Códigu telefónicu | +358 |
||||
| Prefixu radiofónicu | OFA-OJZ |
||||
| Códigu ISO | 246 / FIN / FI | ||||
| Miembru de: UE, ONU, OCDE, OSCE, Conseyu Nórdicu | |||||
| 1 Enantes de 1999: Marcu finlandés, dende 1999 entama a usase l'Euro como moneda bancaria y en 2002 como moneda de circulación pública. 2 Dominiu de la provincia d'Åland 3 Dominiu de la Xunión Europa, compartíu col restu d'Estaos miembros. |
|||||
Finlandia, oficialmente República de Finlandia (en finés, Suomi o Suomen tasavalta; en suecu Finland o Republiken Finland) ye un país nórdicu allugáu nel norte d'Europa. Tien llendes al oeste con Suecia, al este con Rusia y al norte con Noruega. Pel oeste y el sur ta arodiada pol Mar Bálticu, que-y separa de Suecia y Estonia, cruciando'l Golfu de Finlandia. La capital y ciudá más importante del país ye Helsinki.
Finlandia perteneció al Reinu de Suecia y de 1809 a 1917 el país foi parte del Imperiu Rusu como'l Gran Ducáu de Finlandia que gozó d'autonomía hasta 1917 añu nel que declárase independiente. Anguaño, Finlandia ye una república, parllamentaria y democrática, y ye miembru d'organismos internacionales como les Naciones Xuníes (dende 1955), la Xunión Europea (dende 1995), del Conseyu Nórdicu, la Organización pa la Seguridá y la Cooperación n'Europa y la Organización pa la Cooperación y el Desarrollu Económicu. La economía de Finlandia ye una de les más prósperes nel continente, basándonse nos importantes sectores de servicios asina como nos productos manufacturaos. Nel país hai estáu de bientar arriendes d'una política altamente democrática y con níveles perbaxos de corrupción.
En 2007, Finlandia tenía una población de 5,3 millones d'habitantes nun área de 338.145 quilómetros cuadraos. La mayor parte de la población del país concentrase nel estremu sur, na costa del Golfu de Finlandia y redolada (onde ta l'Área Metropolitana de Helsinki). Finlandia ye'l sestu país más grande d'Europa en superficie, y tien una densidá poblacional mui baxa, de 15,72 habitantes per quilometru cuadráu convirtiendose nel país menos densamente pobláu de la Xunión Europa. Los más de los finlandeses tienen el finés como llingua materna, siendo esta una de les poques llingües oficiales de la Xunión Europea que nun remanez de la familia indoeuropea. La segunda llingua oficial de Finlandia ye'l suecu, que falen un 5,5% de la población nacional.
Tabla de conteníos |
[editar] Xeografía
Arodiada pol Mar Bálticu, el Golfu de Botnia, el Golfu de Finlandia y ente Suecia y Rusia, Finlandia ye'l país européu más septentrional. Anque dalgunes partes d'otros países estiendense más al norte, tol país finés ta a más de 60º de llatitú norte; un cuartu de la so superficie ta al norte del Círculu Polar Árticu.
Parte del estremu norte de Finlandia forma parte de la Península Escandinava.
El paisaxe finlandés ye principalmente llanu, con dellos montes baxos. L'Haltitunturi (1,328 m) ye'l puntu más altu del país allugáu nel estremu norte de Laponia. En contraste, tien un númberu mui altu de llagos (al rodiu de 190.000) y islles (al rodiu de 180.000). El paisaxe de les zones con llagos ta cubiertu d'estenses viesques boreales que nun son afayadices pa facer plantaciones. La mayor parte de les islles formen parte del archipiélagu de Turku y les islles d'Åland nel suroeste, y tolo llargo de la costa sur, nel Golfu de Finlandia.
El clima suel oscilar ente templáu y fríu, con dalgunos iviernos mui frios y branos llixeramente cálidos. Al tar tan al norte y dientru del Círculu polar árticu, el Sol brilla 73 díes siguios en branu y nun se ve en 51 díes nel iviernu lapón.
[editar] Organización territorial
Dende'l 1 de xineru de 2005, Finlandia xébrase en:
- 6 provincies (Finés lääni, Suecu län)
- Les provincies en 20 rexones (Finés maakunta, Suecu landskap)
- Les rexones en 74 sub-rexones (Finés seutukunta, Suecu ekonomisk region)
- Les sub-rexones en 432 conceyos (Finés kunta, Suecu kommun)
Tamién hai Provincies históriques de Finlandia (Finés: maakunnat o provinssit, Suecu: landskap).
Tamién hai 90 distritos llocales (Finés kihlakunta, Suecu härad) que sirven como unidaes alministratives oficiales llocales del Estáu, coordinando trabayos como policía y xusticia. Estes son oficialmente subdivisiones de les provincies. Namás que les provincies y los distritos llocales son formalmente unidaes alministratives del Estáu finés.
Apuntar tamién qu'anque les decisiones son xeneralmente feches a nivel estatal o conceyal, los niveles intermedios tienen dalgunos poderes, pero la representación popular nestos niveles ye mui probe. Poro, dende 2005 hai un conceyu escoyíu, de forma esperimental, na rexón de Kainuu, y esti modelu quiciabes acabe implantándose n'otres rexones.
[editar] Provincies
Dende la reforma de 1997 los doce condaos que componíen tradicionalmente'l mapa políticu finlandés convirtieronse en seis provincies:
- Finlandia meridional (en finés Etelä-Suomen lääni, en suecu Södra Finlands län), capital Hämeenlinna
- Finlandia occidental (en finés Länsi-Suomen lääni, en suecu Västra Finlands län), capital Turku
- Finlandia oriental (en finés Itä-Suomen lääni, en suecu Östra Finlands län), capital Mikkeli
- Provincia d'Oulu (en finés Oulun lääni, en suecu Uleåborgs län), capital Oulu
- Laponia finlandesa (en finés Lapin lääni, en suecu Lapplands län), capital Rovaniemi
- Åland (en suecu Åland, en finés Ahvenanmaa), capital Mariehamn (en finés Maarianhamina)
[editar] Rexones
Les rexones tán gobernaes por conceyos rexonales, sirven como alderiques de cooperación pa los conceyos llocales de la rexón. La tarea de les rexones ye'l plan rexonal y el desendolcu empresarial y de la educación. Anguaño, namás que Kainuu tien representación popular.
Les rexones representen las variaciones culturales y dialeutales y variaciones económiques más que les provincies, que son xebres puramente alministratives del gobiernu central.
[editar] Llistáu de rexones
- Laponia finlandesa (en finés Lappi, en suecu Lappland)
- Ostrobothnia del norte (en finés Pohjois-Pohjanmaa, en suecu Norra Österbotten)
- Kainuu (en finés Kainuu, en suecu Kajanaland)
- Karelia del norte (en finés Pohjois-Karjala, en suecu Norra Karelen)
- Savonia del norte (en finés Pohjois-Savo, en suecu Norra Savolax)
- Savonia del sur (en finés Etelä-Savo, en suecu Södra Savolax)
- Ostrobothnia del sur (en finés Etelä-Pohjanmaa, en suecu Södra Österbotten)
- Ostrobothnia (en finés Pohjanmaa, en suecu Österbotten)
- Pirkanmaa (en finés Pirkanmaa, en suecu Birkaland)
- Satakunta (en finés Satakunta, en suecu Satakunda)
- Ostrobothnia central (en finés Keski-Pohjanmaa, en suecu Mellersta Österbotten)
- Finlandia Central (en finés Keski-Suomi / Mellersta Finland)
- Finlandia Propia (en finés Varsinais-Suomi, en suecu Egentliga Finland)
- Karelia del Sur(en finés Etelä-Karjala, en suecu Södra Karelen)
- Päijänne Tavastia (en finés Päijät-Häme, en suecu Päijänne Tavastland)
- Tavastia Proper (en finés Kanta-Häme, en suecu Egentliga Tavastland)
- Uusimaa (en finés Uusimaa, en suecu Nyland)
- Uusimaa oriental (en finés Itä-Uusimaa, en suecu Östra Nyland)
- Kymenlaakso (en finés Kymenlaakso, en suecu Kymmenedalen)
- Åland (en suecu Åland, en finés Ahvenanmaa)
Åland, tien gobiernu autónomu y un funcionamientu distintu al restu de rexones del país.
[editar] Clima
La llatitú inflúi mui claramente nel clima de Finlandia. Pola so situación xeográfica, l'iviernu ye la estación más llarga. De media, l'iviernu dura de 105 a 120 díes nel archipiélagu y 180 díes en Laponia. Eso quier dicir que les rexones del sur tán cubiertes de ñeve entre 3 o 4 meses al añu, y nel norte al rodiu de 7 meses. Finlandia llega a temperatures glaciales n'iviernu: nel Sur lleguen a -15°C en xineru y febreru, mientres que nel Norte munches veces lleguen a temperatures pembaxo de -30°C. Nesta época del añu esti territoriu nun disfruta de lluz solar la mayor parte del día; cola llegada del branu y el Sol de medianueche algámense valores de 15°C nel Norte y al rodiu los 20°C nel Sur. Sicasí, les temperaturas pueden llegar a los 30ºC.
De les precipitaciones añales de 500 a 600 milímetros, el llargu iviernu causa la metá nel norte coles ñevaes. Les precipitaciones nel sur son de 600 a 700 milímetros añales. Como nel norte, ocurre tol añu, pero tamién cai agua.
L'Océanu Atlánticu al oeste y el continente euroasiáticu al este interactúen colos cambeos del clima del país. Les agües cálides del golfu y la corriente marina del Atlánticu Norte, qu'afecten tamién a Noruega y Suecia, actúen en Finlandia. Cuando soplen vientos del oeste, el clima suel templase y el cielu abocana en gran parte del país, pol nomáu fenómenu Foehn que se produz nos montes Kjölen (Noruega). Amás de la influyencia moderadora de la mar, tamién el clima continental asiáticu espardese delles vegaes per Finlandia, apareciendo entós los períodos más fríos del iviernu y los más calorosos del branu.
Como Finlandia ta na zona de los vientos occidentales de llatitú media, na llende ente les mases d'aire tropicales y les polares, les menes climátiques asoceden rápidamente, sobre manera n'iviernu. Les condiciones meteorolóxiques finlandeses dependen de dellos puntos conocíos, como'l ciclón allugáu cerca d'Islandia y los anticiclones de Siberia y les Azores. La situación y la intensidá d'estos centros pueden variar sigún époques, y dalgún d'ellos puede marcar el desarrollu del tiempu en períodos llargos.
[editar] Historia
[editar] Prehistoria
Los nicios arqueolóxicos del Paleolíticu, los asentamientos previos a la Edá de Xelu en Finlandia ye entá un tema en debate. Depués de la Edá de Xelu, los restos de los primeros pobladores de Finlandia, que veníen del sur y del este, pueden datase al rodiu de 8.500 edC. La población de cazadores-recoyedores del Mesolíticu conozse como la "cultura Suomusjärvi". Al rodiu del 5.300 edC xurden les "cultures del peine de barru", conocíes pola alfarería. Esto indica l'entamu del Neolíticu pa Finlandia, anque la subsistencia entá basábase na caza y na pesca. Nel quintu mileniu edC hebo redes estenses de merca ente Finlandia y el noreste européu. Importáronse al país grandes cantidaes de pedernal y ámbare. Nel este de Finlandia apaecen pintures nes roques, aparentemente tocantes a creencies de chamanes y tótems.
| Países de la Xunión Europea | ||
| Alemaña | Austria | Bélxica | Bulgaria | Chequia | Chipre | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Italia | Letonia | Lituania | Luxemburgu | Malta | Holanda | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Suecia | ||
| Rexón ultraperiférica de la Xunión Europea: Azores | Canaries | Guadalupe | Guayana Francesa | Madeira | Martinica | La Reunión | ||
| Países d'Europa | ||
| Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia-Herzegovina | Bulgaria | República Checa | Chipre | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Holanda | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Kosovo | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónaco | Montenegru | Noruega | Polonia | Portugal | Reinu Uníu | Rumanía | Rusia | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucrania | Vaticano | Xorxa | ||
| Posesiones: Islles Feroe | Xibraltar | Guernsey | Jan Mayen | Jersey | Irlanda del Norte | Islla de Man | Svalbard | ||

