Bielorrusia
| Рэспубліка Беларусь Respublika Belarus Республика Беларусь Respublika Belarus República de Bielorrusia |
|||||
|
|||||
| Lema nacional: Nun tien | |||||
| Himnu nacional: Мы, беларусы | |||||
| Capital • Población • Coordenaes |
Minsk 10.293.011 (2006) 53°55′ N 27°3′ E |
||||
| Mayor ciudá | Minsk | ||||
| Idiomes oficiales | Bielorrusu (oficial), rusu (oficial, segundu idioma pa la mayor parte de la población) | ||||
| Forma de gobiernu | República presidencialista Aleksandr Lukashenko Serguei Sidorski |
||||
| Independencia • Declarada • Reconocía • Data |
De la XRSS 3 de xunetu de 1990 25 d'agostu de 1991 |
||||
| Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 83º 207.600 km² desprec 3.098 km 0 km |
||||
| Población • Total • Densidá • Densidá |
Puestu 77º 10.293.011 (est. 2006) 50 ab./km² 50 hab/km² |
||||
| PIB (PPA) • Total (2008) • PIB per capita |
Puestu 64º US$ 56.684 millones US$ 11.880 (2008) |
||||
| Moneda | Rublu bielorrusu (BYR) (Rublu rusu en 2008) |
||||
| Xentiliciu | Bielorrusu, -a, -o | ||||
| Zona horaria • en Branu |
EET (UTC+2) EEST (UTC+3) |
||||
| Dominiu d'Internet | .by | ||||
| Códigu telefónicu | +375 |
||||
| Prefixu radiófonicu | EUA-EWZ |
||||
| Códigu ISO | 112 / BLR / BY | ||||
| Miembru de: ONX, OSCE | |||||
La República de Bielorrusia, o Bielorrusia (que significa Rusia Blanca) ye un estáu d'Europa que, hasta 1991, formó parte de la Xunión Soviética. Llenda'l norte con Lituania y Letonia, al este con Rusia, al sur con Ucraína y al oeste con Polonia.
Índiz |
Hestoria [editar]
La autual población eslava de Bielorrusia afitóse ehí ente los sieglos VI y VIII. El nacimientu de la Bielorrusia d'anguaño remóntase al sieglu XIII, cuando los sos poblaores eslavos llibráronse l'ocupación tártara y de l'invasión de los Cruzaos bálticos, per duana de la orografía de la rexón, llarada de banzaos.
Los territorios bielorrusos foron el gruesu del nuevu Gran Ducáu de Lituania. El 2 de febreru de 1386, cuando'l Gran Duque lituanu Jogaila de la dinastía Jagiellon foi coronáu rei de Polonia, el Gran Ducáu xuniose a Polonia baxo un monarca. Entamó a fortalecese una clas de terratenientes polacos y católicos que dexó a los campesinos nuna situación de servidume. Tiempu dempués el territoriu taba dixebráu en tres estayes, Moscovia, Polonia y Letonia.
Nel sieglu XVIII Rusia apoderóse de Bielorrusia. Nel sieglu XX entamó l'éxodu de bielorrusos darréu de la probitú crónico del país. Tres de la Revolución Rusa de 1917, al final de l'ocupación alemana durante la Primera Guerra Mundial, el 25 de marzu de 1918, los bielorrusos declararon la so independencia per primera vegada, pero la República Nacional Bielorrusa (Беларуская Народная Рэспубліка) nun duró muncho y nun pudo seguir siendo independiente. (Na Bielorrusia d'anguaño, l'independencia de la BNR nun se tien como un fechu d'importancia, pero la oposición al presidente Lukashenko cellebra'l 25 de marzu añalmente.) Pol tratáu de Riga (1920-1921) Bielorrusia quedó dixebrada ente Rusia y Polonia.
Yá na II Guerra Mundial, Alemaña ocupó y afaró'l país, desaniciando toa mena d'industria, chabiscando a la población, espropiando les ganaderíes y dexando a perder les tierres.
En 1991 Bielorrusia algamó la independencia: El 8 d'avientu de 1991, los llíderes de Rusia (Boris Yeltsin), Ucraína (Leonid Kravchuk), y Bielorrusia (Stanislav Shushkevich) aconceyáronse en Belavezhskaya Pushcha (Bielorrusia), pa emitir una declaración pola que la XRSS foi disuelta y reemplazada pola Comunidá d'Estaos Independientes (CEI). Llueu, Bielorrusia convirtióse nuna república independiente tantu de Rusia como de la CEI.
Política [editar]
La mena de gobiernu ye'l d'una República presidencialista. Bielorrusia adoutó una constitución democrática el 15 de marzu de 1994, pola qu'afitaba la mena de gobiernu republicanu presidencialista con un parllamentu de 360 diputados (reducíos en 1995 a 198). Anguaño mantien una cámara alta ensamada por 64 curules, de los que 56 son ellexíos poles asamblees rexonales y 8 pol presidente de la nación. La cámara baxa o de representantes cunta con 110 diputaos.
El poder executivu ye exercíu por un presidente, un vicepresidente y un primer ministru.
Organización políticu-alministrativa [editar]
Anguaño Bielorrusia dixébrase en 6 rexones denomaes voblaść y una rexón especial: la capital Minsk.
- Minsk
- Rexón de Bierascie - centru alministrativu: Bierascie
- Rexón de Homiel - centru alministrativu: Homiel
- Rexón de Goradnia - centru alministrativu: Horadnia
- Rexón de Maguiliu - centru alministrativu: Mahilou
- Rexón de Minsk - centru alministrativu: Minsk
- Rexón de Vitebsk - centru alministrativu: Viciebsk
Al empar, les rexones dixébrense en distritos.
Xeografía [editar]
La República de Bielorrusia ta allugada al este del continente européu y arrodiada per Rusia, Lituania, Letonia, Polonia y Ucraína.
Ye un estáu llanu ensembre: el so máximu altor nun algama los 300 m.
El país dixébrase en tres rexones o estayes xeográfiques bien nidies: la del norte, llarada de llagos glacióxenos; la meseta enviescada central; y la parte meridional, enforma pantanosa y deshabitada dafechu, denomada Pantanos de Prypett.
Esisten en Bielorrusia más de 4000 llagos, pantanos y ríos que cubren el 20% de la superficie del país.
Ciudaes [editar]
Las principales ciudaes son:
- la capital Minsk, 1.666.000 hab.
- Homiel 517.300 hab.
- Maguilov, 369.000 hab.
Llingua [editar]
La llingua oficial ye'l bielorrusu, polo menos sobro'l papel, darréu que'l rusu ye cooficial otra vegada dende 1995.
Demografía [editar]
Bielorrusia ye étnicamente homoxénea: ta poblada principalmente por bielorrusos (81,2%), rusos (11,4%), polacos (3,9%), ucraínos (2,4%) y otros (lituanos, letones, xitanos) (1,1%) (2001).
| Países d'Europa | ||
| Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Herzegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marín | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre
Dependencies: Acrotiri y Dhekelia | Guérnesei | Islles Feroe | Islla de Man | Svalbard ya Islla Jan Mayen | Xerséi | Xibraltar Rexón autónoma: Islles Aland |
||
