Turkmenistán

De Uiquipedia
Saltar a: navegación, guetar
Türkmienistan Riespublikasy
República de Turkmenistán
Bandera deTurkmenistán Escudu deTurkmenistán
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional:
Himnu nacional:
Situación deTurkmenistán
Capital
 • Población
Axgabat
773.400 hab
Mayor ciudá Axgabat
Idiomes oficiales turcomanu
Forma de gobiernu República unipartidista presidencialista
Kurbanguly Berdymukhamedov
Independencia
• Declarada
• Reconocía
de la XRSS
27 d'ochobre de 1991
12 d'avientu de 1991
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 52º
488.100 km²
4,9 %
-- km
970 km
Población
 • Total
 • Densidá
 • Densidá
Puestu 112º
5.042.920
10,3 ab./km²
10,3 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per capita
Puestu 85º
US$ 44.219 millones
US$ 8.768
Moneda Manat turcomanu
Xentiliciu Turcomanu, -a, -o
Zona horaria
 • en Branu
UTC + 5
nun aplica
Dominiu d'Internet .tm
Códigu telefónicu +993
Prefixu radiófonicu EZA-EZZ
Códigu ISO 795 / TKM / TM
Miembru de: ONX, OSCE

Turkmenistán (turcomanu: Türkmienistan) o Turkmenia ye un país d'Asia Central, llenda al noroeste con Kazakstán, norte y nordeste con Uzbequistán, al sudoeste con Irán, al sudeste con Afganistán y al oeste col Mar Caspiu; dominada la mayor parte del país pol desiertu de Karakum, altraviésenla los ríos Amu Daria, l'Atrak y el Murgab. Foi una de les repúbliques constituyentes de la Xunión Soviética como la República Socialista Soviética de Turkmenistán hasta la so disolución en 1991.


Índiz

Hestoria [editar]

El territoriu de Turkmenistán tuvo pobláu dende l'antigüedá. Les tribus turcomanes dedicaes a la cría de caballos aportaron al territoriu en tiempos remotos, posiblemente procedentes de los montes Altai, y van afincase na redolada del desiertu Karakum, llegando hasta Persia, Siria y Anatolia.

L'exercitu rusu fexo la so entrada nel territoriu ente les décades de 1860 y 1870. En 1869, crease'l puertu de Krasnovodsk, y yá nel 1874 afítase la presencia rusa cola creación del distritu militar de Trescaspia. Anexonada pol Imperiu Rusu ente 1865 y 1885, en 1890 el control rusu sobre Turkmenistán yera dafechu.

En 1917 lleguen aires de revolución, y demientres la guerra civil (1918-1920) Turkmenistán tamién va tar nel frente de la batalla. Una vegada establecida la Xunión Soviética, el territoriu de Trescaspia (reorganizáu dendde 1921 como Turquestán) establezse como a una república autónoma, pa camuda aquel mesmu añu a ser una de les repúbliques constituyentes de la Xunión.

N'aquella dómina, fíxense les llendes de la república soviética, y desendolquense ambiciosos proyeutos p'aprovechar los sos recursos naturales en beneficiu de la Xunión Soviética. Tamién creense sistemes de regadíu y, adulces, la producción d'algodón y petroleu tresna nuna de les actividaes económiques cimeres.

Depués de la disolución de la Xunión Soviética, Turkmenistán faise estáu independiente. El controvertíu presidente Saparmurat Niyazov tien dominada la vida política del país dende entós.

Política [editar]

Xeografía [editar]

Economía [editar]

Cultura [editar]


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme
Bandera de la OCI Organización pa la Cooperación Islámica Bandeira de la OCI
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Islles Comores | Costa de Marfil | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Líbanu | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Palestina | Paquistán | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria |Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | República Turca de Xipre del Norte | Tailandia | Rusia