Turkmenistán
De Uiquipedia
|
|||||
| Lema nacional: | |||||
| Himnu nacional: | |||||
| Capital • Población • Coordenaes |
Asjabad 773.400 hab [1] |
||||
| Principal ciudá | Asjabad | ||||
| Idiomes oficiales | Turcomanu | ||||
| Forma de gobiernu | República unipartidista presidencialista • Kurbanguly Berdymukhamedov |
||||
| Independencia • Declarada • Reconocía |
de la URSS • 27 d'ochobre de 1991 • 12 d'avientu de 1991 |
||||
| Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 52u 488.100 km² 4,9 % -- km 970 km |
||||
| Población • Total • Densidá |
Puestu 112u 5.042.920 10,3 hab./km² |
||||
| PIB • Total (2006) • PIB per cápita |
Puestu 85u US$ 44.219 millones US$ 8.768 |
||||
| Moneda | Manat turcomanu | ||||
| Xentiliciu | Turcomanu, -na | ||||
| Fusu horariu • en branu |
UTC + 5 nun aplica |
||||
| Dominiu Internet | .tm | ||||
| Códigu telefónicu | +993 |
||||
| Prefixu radiofónicu | EZA-EZZ |
||||
| Códigu ISO | 795 / TKM / TM | ||||
| Miembru de: ONU, OSCE | |||||
Turkmenistán (turcomanu: Türkmienistan) o Turkmenia ye un país d'Asia Central, llenda al noroeste con Kazakhistán, norte y nordeste con Uzbequistán, al sudoeste con Irán, al sudeste con Afganistán y al oeste col Mar Caspiu; dominada la mayor parte del país pol desiertu de Karakum, altraviésenla los ríos Amu Daria, l'Atrak y el Murgab. Foi una de les repúbliques constituyentes de la Xunión Soviética como la República Socialista Soviética de Turkmenistán hasta la so disolución en 1991.
Tabla de conteníos |
[editar] Hestoria
El territoriu de Turkmenistán tuvo pobláu dende l'antigüedá. Les tribus turcomanes dedicaes a la cría de caballos aportaron al territoriu en tiempos remotos, posiblemente procedentes de los montes Altai, y van afincase na redolada del desiertu Karakum, llegando hasta Persia, Siria y Anatolia.
L'exercitu rusu fexo la so entrada nel territoriu ente les décades de 1860 y 1870. En 1869, crease'l puertu de Krasnovodsk, y yá nel 1874 afítase la presencia rusa cola creación del distritu militar de Trescaspia. Anexonada pol Imperiu Rusu ente 1865 y 1885, en 1890 el control rusu sobre Turkmenistán yera dafechu.
En 1917 lleguen aires de revolución, y demientres la guerra civil (1918-1920) Turkmenistán tamién va tar nel frente de la batalla. Una vegada establecida la Xunión Soviética, el territoriu de Trescaspia (reorganizáu dendde 1921 como Turquestán) establezse como a una república autónoma, pa camuda aquel mesmu añu a ser una de les repúbliques constituyentes de la Xunión.
N'aquella dómina, fíxense les llendes de la república soviética, y desendolquense ambiciosos proyeutos p'aprovechar los sos recursos naturales en beneficiu de la Xunión Soviética. Tamién creense sistemes de regadíu y, adulces, la producción d'algodón y petroleu tresna nuna de les actividaes económiques cimeres.
Depués de la disolución de la Xunión Soviética, Turkmenistán faise estáu independiente. El controvertíu presidente Saparmurat Niyazov tien dominada la vida política del país dende entós.
[editar] Política
[editar] Xeografía
[editar] Economía
[editar] Cultura
| Países d'Asia | ||
| Afganistán | Arabia Saudina | Armenia | Azerbaiyán | Bahrein | Bangladesh | Brunei | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Uníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakhistán | Kuwait | Laos | Líbano | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taiwán | Tayiquistán | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xorxa | Xordania | Yemen | ||
| Organización de la Conferencia Islámica | ||
|---|---|---|
| Afganistán | Albania | Arabia Saudina | Arxelia | Azerbaiyán | Bahrain | Bangladesh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerún | Islles Comores | Chad | Costa de Marfil | Emiratos Árabes Uníos | Exipto | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bissau | Guyana | Indonesia | Irán | Irak | Kazakhistán | Kuwait | Kirguistán | Líbano | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Mauritania | Marruecos | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Somalia | Sudán | Surinam | Siria | Tayiquistán | Togo | Túnez | Turquía | Turkmenistán | Uganda | Uzbequistán | Yemen | Yibuti | Xordania | | ||
