Turkmenistán

De Uiquipedia

Saltar a: navegación, busca
Türkmienistan Riespublikasy
República de Turkmenistán
Bandera deTurkmenistán Escudu deTurkmenistán
Bandera deTurkmenistán Escudu deTurkmenistán
Lema nacional:
Himnu nacional:
Situación de Turkmenistán
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Asjabad
773.400 hab
[1]
Principal ciudá Asjabad
Idiomes oficiales Turcomanu
Forma de gobiernu República unipartidista presidencialista
Kurbanguly Berdymukhamedov
Independencia
• Declarada
• Reconocía
de la URSS
27 d'ochobre de 1991
12 d'avientu de 1991
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 52u
488.100 km²
4,9 %
-- km
970 km
Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 112u
5.042.920
10,3 hab./km²
PIB
 • Total (2006)
 • PIB per cápita
Puestu 85u
US$ 44.219 millones
US$ 8.768
Moneda Manat turcomanu
Xentiliciu Turcomanu, -na
Fusu horariu
 • en branu
UTC + 5
nun aplica
Dominiu Internet .tm
Códigu telefónicu +993
Prefixu radiofónicu EZA-EZZ
Códigu ISO 795 / TKM / TM
Miembru de: ONU, OSCE

Turkmenistán (turcomanu: Türkmienistan) o Turkmenia ye un país d'Asia Central, llenda al noroeste con Kazakhistán, norte y nordeste con Uzbequistán, al sudoeste con Irán, al sudeste con Afganistán y al oeste col Mar Caspiu; dominada la mayor parte del país pol desiertu de Karakum, altraviésenla los ríos Amu Daria, l'Atrak y el Murgab. Foi una de les repúbliques constituyentes de la Xunión Soviética como la República Socialista Soviética de Turkmenistán hasta la so disolución en 1991.


Tabla de conteníos

[editar] Hestoria

El territoriu de Turkmenistán tuvo pobláu dende l'antigüedá. Les tribus turcomanes dedicaes a la cría de caballos aportaron al territoriu en tiempos remotos, posiblemente procedentes de los montes Altai, y van afincase na redolada del desiertu Karakum, llegando hasta Persia, Siria y Anatolia.

L'exercitu rusu fexo la so entrada nel territoriu ente les décades de 1860 y 1870. En 1869, crease'l puertu de Krasnovodsk, y yá nel 1874 afítase la presencia rusa cola creación del distritu militar de Trescaspia. Anexonada pol Imperiu Rusu ente 1865 y 1885, en 1890 el control rusu sobre Turkmenistán yera dafechu.

En 1917 lleguen aires de revolución, y demientres la guerra civil (1918-1920) Turkmenistán tamién va tar nel frente de la batalla. Una vegada establecida la Xunión Soviética, el territoriu de Trescaspia (reorganizáu dendde 1921 como Turquestán) establezse como a una república autónoma, pa camuda aquel mesmu añu a ser una de les repúbliques constituyentes de la Xunión.

N'aquella dómina, fíxense les llendes de la república soviética, y desendolquense ambiciosos proyeutos p'aprovechar los sos recursos naturales en beneficiu de la Xunión Soviética. Tamién creense sistemes de regadíu y, adulces, la producción d'algodón y petroleu tresna nuna de les actividaes económiques cimeres.

Depués de la disolución de la Xunión Soviética, Turkmenistán faise estáu independiente. El controvertíu presidente Saparmurat Niyazov tien dominada la vida política del país dende entós.

[editar] Política

[editar] Xeografía

[editar] Economía

[editar] Cultura


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudina | Armenia | Azerbaiyán | Bahrein | Bangladesh | Brunei | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Uníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakhistán | Kuwait | Laos | Líbano | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taiwán | Tayiquistán | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xorxa | Xordania | Yemen
Bandeira de la OCI Organización de la Conferencia Islámica Bandeira de la OCI
Afganistán | Albania | Arabia Saudina | Arxelia | Azerbaiyán | Bahrain | Bangladesh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerún | Islles Comores | Chad | Costa de Marfil | Emiratos Árabes Uníos | Exipto | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bissau | Guyana | Indonesia | Irán | Irak | Kazakhistán | Kuwait | Kirguistán | Líbano | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Mauritania | Marruecos | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Somalia | Sudán | Surinam | Siria | Tayiquistán | Togo | Túnez | Turquía | Turkmenistán | Uganda | Uzbequistán | Yemen | Yibuti | Xordania |
Ferramientes personales
Otres llingües