Omán

Coordenaes: 21°N 57°E / 21°N 57°E / 21; 57
De Wikipedia
Omán
estáu soberanu
Bandera d'Omán Escudu d'Omán
Himnu nacional Nashid as-Salaam as-Sultani
Alministración
Nome oficial سلطنة عُمان (ar)
Capital Mascate
Forma de gobiernu Monarquía absoluta
Sultán d'Omán Haitham bin Tarik Al Said (dende 11 xineru 2020)
Sultán d'Omán Haitham bin Tarik Al Said (dende 11 xineru 2020)
Llingües oficiales árabe
Relixón oficial islam[1]
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 21°N 57°E / 21°N 57°E / 21; 57
Superficie 309500 km²
% agua 0
Costes 2.092 km
Llenda con 1.374 km
Puntu más altu Jebel Shams (es) Traducir
Puntu más baxu Majlis al Jinn (es) Traducir
Demografía
Población 4 829 480 hab. (2018)
Densidá 15,6 hab/km²
Xentiliciu omanianu[11]
omaniana[12]
Esperanza de vida 77,029 años
IDH 0,816 (2021)
Tasa de fertilidá 2,774 (2014)
Economía
Moneda Rial omanianu
PIB nominal 88 191 977 373 $ (2021)
Bancu central Banco Central de Omán (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .om
Códigu telefónicu +968
Códigu ISO 512 / OMN / OM
Estaya horaria UTC+04:00 y Asia/Muscat (en) Traducir
oman.om
Cambiar los datos en Wikidata

El Sultanatu d'Omán ye un país asitiáu al suroeste d'Asia, na costa sureste de la península Arábiga. Llenda colos Emiratos Árabes Xuníos al noroeste, con Arabia Saudita al oeste y con Yeme al suroeste. Les costes dan al mar Arábigu al sur y este y al golfu d'Omán al noreste. Tien tamién dos esclaves, la península de Musandam, al norte d'Emiratos Árabes Xuníos y Madha al este d'esi mesmu país.

Historia[editar | editar la fonte]

Gobiernu y política[editar | editar la fonte]

El Xefe d'Estáu y de gobiernu ye'l sultán (Qaboos bin Said), gobernante hereditariu qu'elixe a un gabinete que lu asiste. Na década de 1990'l sultán creó un conseyu asesor, el Majlis ash-Shura', la Cámara Baxa d'83 miembros, al que podíen votar un grupu de 190.000 ciudadanos en 1997, y nel que'l sultán tenía poder pa veta-yos o acepta-yos les decisiones. En 1996 instituyóse la Cámara Alta o el Majlis ad-Dawla, de 41 miembros, elixíos pol sultán.

Nun tien Constitución y la xusticia repártese ente la Corte Suprema y les Cortes Tradicionales Islámiques.

Anque les funciones del sultán son les d'un monarca absolutu, cuenta col sofitu de la mayoría de los omanianos.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Organización político-alministrativa[editar | editar la fonte]

Omán ta dividíu en cinco rexones (mintaqah) y trés gobernaciones (muhafazat; singular - muhafazah). Estes rexones y gobernaciones tán subdividíes en provincies (wilayat).

Gobernaciones[editar | editar la fonte]

Nᵘ Nome Superficie
(km²)
% superficie
Omán
Población % población
Omán
Densidá
(hab./km²)


1 Gobernación de Mascate 3500 1,131,13% 1 288 330 26,6826,68% 368,09
2 Musandam 1800 0,580,58% 31 425 0,650,65% 17,46
3 Dhofar 99 300 32,0832,08% 458 734 9,59,5% 4,62

Rexones[editar | editar la fonte]

Nᵘ Nome Superficie
(km²)
% superficie
Omán
Población % población
Omán


1 Ad Dakhiliyah 309 500 100100% 4 829 480 100100%


2 Al Batinah 309 500 100100% 4 829 480 100100%
3 Al Wusta 309 500 100100% 4 829 480 100100%
4 Ash Sharqiyah 309 500 100100% 4 829 480 100100%
5 Az Zahirah 309 500 100100% 4 829 480 100100%

Economía[editar | editar la fonte]

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución de la población d'Omán

Omán ye'l país árabe más oriental del mundu. La mayoría de los omanianos son árabes, anque hai una minoría baluchi. Como na mayoría de los países árabes, un gran númberu de trabayadores foriatos viven ehí, la mayoría de la India, Paquistán ya Irán. L'idioma oficial ye'l árabe, pero les minoríes falen les sos llingües propies. En Dhofar falen un idioma semíticu que nun ta rellacionáu col árabe.

L'islam ye la relixón más espardida. La mayoría d'ellos son ibadís (75%), con una población suní en Dhofar (12,5%); hai tamién hindús (7,4%) y dalgunos cristianos (3,9%) y budistes (0,5%).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.state.gov/reports/2019-report-on-international-religious-freedom/oman/.
  2. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  4. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 9 marzu 2024. Páxina: 7. Supports qualifier: data de principiu.
  5. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  7. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  8. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  9. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/oman. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  11. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  12. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  13. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme
Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte