Mongolia

De Uiquipedia

Saltar a: navegación, busca
Монгол Улс
Bandera de Mongolia [[Imaxe:|120px|Escudu de Mongolia]]
Bandera de Mongolia Escudu de Mongolia
Lema nacional:
Himnu nacional: Bügd Nairamdakh Mongol
Situación de Mongolia
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Ulán Bator

55' M, 106A° 53' E
Principal ciudá Burnt Pine
Idiomes oficiales Mongol
Forma de gobiernu
Nambaryn Enkhbayar

 • Independencia de China
11 de xunetu de 1921
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 18u
1.565.000 km²
0,6%

nun tien
Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 134u
2.712.315 (2003 est.)
1.73 hab./km²
PIB
 • Total ([[]])
 • PIB per cápita
Puestu u

Moneda Tögrög (MN$, MNT)
Xentiliciu mongol -ola
Fusu horariu
 • en branu
UTC +7
UTC +8
Dominiu Internet .mn
Códigu telefónicu +976
Prefixu radiofónicu
Códigu ISO 496 / MGL / MN
Miembru de: ONU

La República de Mongolia ye un país d'Asia enclaváu ente Rusia y China, con capital n'Ulán Bator. Divídese en 21 rexones llamaes aymags que significa província en mongol.

Esta definición ye del tiempu del dominiu de la dinastia Qing sobro la Mongolia Esterior.

Ulán Bator que ye la capital tien estatutu de provincia y nella reside casi qu’una tercer parte de la xente del país.

Los mongoles son un pueblu que vive anguaño en Mongolia, en Rusia ya en China, nesti caberu país especialmente na Mongolia Interior. Actualmente hai unos 10 millones de mongoles, que falen diferentes llingües de la familia altaica. La Familia altaica ye una familia qu’enantes s'amestó cola urálica pero les caberes investigaciones separtáronles.Dáse-y esi nome pola cordillera del Altai nel Asia central.

Tien tres grupos d'idiomes: · Túrcicu · Mongol · Manchú-tungu

Dellos llingüistes proponen que'l coreanu y el xaponés pertenecen a esta familia, magar que mayormente créyese que son llingües aisllaes. Esta nación d’anguañu ye un cachu de lo que foi l’Imperiu Mongol que mandó gran parte d’Asia na dómina del sieglu XIII pero que se desainició nel final del sieglu XVII cuando foi conquistáu peles tribus nómades de la rexión china de Manchuria fasta 1911. Nun duró munchu la so indepencia porque’n 1919 les tropes chines asitiáronse nel país.

Sicasí, nel 1921 col sofitu de Rusia algamaríen dafechu la so independencia como nación. Proclamaríase la República Popular de Mongolia’n 1924, averándose a les polítiques comunistes de la percélebre Xunión Soviética. Col desainiciu del comunismu nos entamos de los años 90 del sieglu pasáu, nel 1992 desendolcó una constitución democrática ya el país renomaríase Mongolia. Ye’l décimonovenu páis más grande del mundiu, unes 150 vegaes Asturies, pero solmente viven nel unos 3 millones de persones, lo que lu fai la nación menos poblada del mundiu (menos de 2 persones per quilómetru cuadráu). La xente ye nómada al rodiu del 30 % de toos ya el 90% d’ellos son de l’étnia mongola, con minoríes como la Cazaca.

El budismu tibetanu ye la relixón más estendía del país, xuntu con Bután, les úniques naciones áu esta relixón ye dominante.

[editar] Hestoria

Nel primer milenariu de la nuesa era, los mongoles vivíen na Siberia Oriental. Esta situación d'alloñamientu pa coles grandes civilizaciones d'Asia, desplica que la so cultura tea poco evolucionada, al contrario que la de los turcos. A principios del segundu milenariu desplazáronse fasta'l territoriu que se diba convertir na actual Mongolia. Anque nun yeren mui numberosos (la población estímase en 200.000 persones nel apoxéu del so imperiu), los mongoles xugaron un papel perimportante na hestoria mundial. Agrupaos al mandu de Xenxis Can, crearon el mayor imperiu de tolos tiempos, con 35,7 millones de km² y más de 100 millones de persones baxo la so alministración. Llegaron a controlar la mayor parte de China, Corea, Indochina, Birmania, Irán, Iraq, Asia Menor, Rusia, Polonia, Hungría y parte de los Balcanes.


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudina | Armenia | Azerbaiyán | Bahrein | Bangladesh | Brunei | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Uníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakhistán | Kuwait | Laos | Líbano | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taiwán | Tayiquistán | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xorxa | Xordania | Yemen
Ferramientes personales
Otres llingües