China
|
|||||
| Lema nacional: Nun tien | |||||
| Himnu nacional: La Marcha de los Voluntarios | |||||
| Capital • Población • Coordenaes |
Beixín 17.500.000 39° 55’ N 116° 23’ E |
||||
| Principal ciudá | Beixín | ||||
| Idiomes oficiales | Chinu mandarín | ||||
| Forma de gobiernu | República socialista Hu Jintao Wen Jiabao |
||||
| Establecimientu |
1 d'ochobre de 1949. | ||||
| Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 3u 9.671.000 km² 2,8 % 22.117 14.500 km |
||||
| Población • Total • Densidá |
Puestu 1u 1.345.000.000 140 hab./km² |
||||
| PIB • Total (2009) • PIB per cápita |
Puestu 2u $ 8.600.000 millones $ 6.427 (2009) |
||||
| Moneda | Renminbi ¥ (CNY) | ||||
| Xentiliciu | Chinu, -a, -o | ||||
| Fusu horariu • en branu |
UTC + 8 nun aplica nengún |
||||
| Dominiu Internet | .cn | ||||
| Códigu telefónicu | +86 |
||||
| Prefixu radiofónicu | 3HA-3UZ |
||||
| Códigu ISO | 156 / CHN / CN | ||||
| Miembru de: ONX, OMC, G-20, APEC | |||||
La República Popular China 中国 (Zhōngguó) ye un país asitiáu nel este d'Asia, el cuartu más grande del mundu en cuanto a estensión territorial.
China tien llendes con 14 países: Afganistán, Bután, Myanmar, India, Kazakstán, Kirguistán, Laos, Mongolia, Nepal, Corea del Norte, Paquistán, Rusia, Taxiquistán y Vietnam.
Les ciudaes más importantes son Beixín, Shangḥái, y Ḥong Kong.
Tabla de conteníos |
[editar] Xeografía
El país ye'l terceru más grande en superficie terrestre. Pola so estensión, tien una gran variedá de paisaxes y fasteres climátiques. Nel este, a lo llargo de la costa del mar Mariellu y del mar de China Oriental, hai llanures aluviales densamente poblaess. La fastera costera del mar de China Meridional ye más montesa y en el sur de China tien una orografía de pandess y pequeños cordales. Na fastera centro del este tan los deltes de los dos mayores ríos: el Ríu Mariellu y el Yangzi. Otros ríos importantes son el Ríu de les Perles, el Mekong, Brahmaputra, Amur, Huai He y el Xi Jiang.
[editar] Demografía
[editar] Economía
[editar] Política
[editar] División alministrativa
La Constitución de la República Popular de China establez que'l país ta organizáu en trés niveles d'organización territorial: provincial, de distritu y de cantón. A nivel provincial hai en China 23 provincies, 5 rexones autónomes, 4 municipalidaes y dos rexones alministratives especiales. A nivel de distritu, cada provincia ta dividida en prefectures autónomes, distritos, distritos autónomos y ciudaes. Y a nivel de cantón los distritos y distritos autónomos tán sodividíos en cantones, cantones de minoríes étniques y poblaos. Amás d'estos niveles, el país presenta, de facto, otros dos niveles más d'organización territorial: les prefectures, dientro de les provincies; y los pueblos, dientro de los distritos. Un sestu nivel organizativu perbaxu del de los condaos ta conformáu poles oficines públiques de distritu, que tán desapaeciendo dafechu.
La tabla que vien darréu resume les divisiones alministratives alministraes pola República Popular de China el 31 d'avientu de 2005.
| Nivel | Nomee | Tipos | Pinyin | Númberu | |
| 1 | Nivel provincial 省级行政区 |
Provincies (* China reclama como provincia Taiwán) |
省 | shěng | 22 (23*) |
| Rexones Autónomes | 自治区 | zìzhìqū | 5 | ||
| Municipalidaes | 直辖市 | zhíxiáshì | 4 | ||
| Rexones alministratives especiales | 特别行政区 | tèbié xíngzhèngqū | 2 | ||
| 2 | Nivel prefectural (de facto) 地级行政区 |
Prefectures | 地区 | dìqū | 17 |
| Prefectures autónomes | 自治州 | zìzhìzhōu | 30 | ||
| Ciudaes-prefectures | 地级市 | dìjíshì | 283 | ||
| Ligues (Unidaes alministratives menores de la rexón autónoma de Mongolia Interior) | 盟 | méng | 3 | ||
| 3 | Nivel distrital (o de condáu) 县级行政区 |
Condaos | 县 | xiàn | 1.464 |
| Condaos autónomos | 自治县 | zìzhìxiàn | 117 | ||
| Ciudaes-condáu | 县级市 | xiànjíshì | 374 | ||
| Distritos | 市辖区 | shìxiáqū | 852 | ||
| Banderes (Unidaes alministratives menores de la rexón autónoma de Mongolia Interior) | 旗 | qí | 49 | ||
| Banderes autónomes | 自治旗 | zìzhìqí | 3 | ||
| Áreas forestales | 林区 | línqū | 1 | ||
| Distritos especiales | 特区 | tèqū | 2 | ||
| 4 | Nivel cantonal 乡级行政区 |
Cantones | 乡 | xiāng) | 14.677 |
| Cantones étnicos | 民族乡 | mínzúxiāng | 1.092 | ||
| Municipios | 镇 | zhèn | 19.522 | ||
| Sodistritos | 街道办事处 | jiēdàobànshìchù | 6.152 | ||
| Oficines Públiques de Distritu | 区公所 | qūgōngsuǒ | 11 | ||
| Sumu | 苏木 | sūmù | 181 | ||
| Sumu étnicos | 民族苏木 | mínzúsūmù | 1 | ||
| 5 | Nivel municipal (de facto) 村级自治组织 |
Comunidaes * (社区) |
社区居民委员会 | jūmínwěiyuánhùi | 80.717[1] |
| Pueblos | 村民委员会 | cūnmínwěiyuánhùi | 623.669[2] |
[editar] Hestoria
[editar] Referencies
- ↑ China Statistical Yearbook 2007, Ch. 23-28 Basic Conditions of Civil Affairs Agencies"
- ↑ China Statistical Yearbook 2007, Ch. 23-28, op.cit.
| Países d'Asia | ||
| Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme | ||