China

De Uiquipedia
Saltar a: navegación, gueta


中华人民共和国
Zhōng húa rén mín gòng hé gúo
República Popular China
Bandera de Pwople's Republic Of China Escudu de Pwople's Republic Of China
Bandera de Pwople's Republic Of China Escudu de Pwople's Republic Of China
Lema nacional: Nun tien
Himnu nacional: La Marcha de los Voluntarios
Situación de Pwople's Republic Of China
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Beixín
17.500.000
39° 55’ N 116° 23’ E
Principal ciudá Beixín
Idiomes oficiales Chinu mandarín
Forma de gobiernu República socialista
Hu Jintao
Wen Jiabao
Establecimientu
1 d'ochobre de 1949.
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 3u
9.671.000 km²
2,8 %
22.117
14.500 km
Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 1u
1.345.000.000
140 hab./km²
PIB
 • Total (2009)
 • PIB per cápita
Puestu 2u
$ 8.600.000 millones
$ 6.427 (2009)
Moneda Renminbi ¥ (CNY)
Xentiliciu Chinu, -a, -o
Fusu horariu
 • en branu
UTC + 8
nun aplica nengún
Dominiu Internet .cn
Códigu telefónicu +86
Prefixu radiofónicu 3HA-3UZ
Códigu ISO 156 / CHN / CN
Miembru de: ONX, OMC, G-20, APEC

La República Popular China 中国 (Zhōngguó) ye un país asitiáu nel este d'Asia, el cuartu más grande del mundu en cuanto a estensión territorial.

China tien llendes con 14 países: Afganistán, Bután, Myanmar, India, Kazakstán, Kirguistán, Laos, Mongolia, Nepal, Corea del Norte, Paquistán, Rusia, Taxiquistán y Vietnam.

Les ciudaes más importantes son Beixín, Shangḥái, y Ḥong Kong.

Tabla de conteníos

[editar] Xeografía

Ch-map.png

El país ye'l terceru más grande en superficie terrestre. Pola so estensión, tien una gran variedá de paisaxes y fasteres climátiques. Nel este, a lo llargo de la costa del mar Mariellu y del mar de China Oriental, hai llanures aluviales densamente poblaess. La fastera costera del mar de China Meridional ye más montesa y en el sur de China tien una orografía de pandess y pequeños cordales. Na fastera centro del este tan los deltes de los dos mayores ríos: el Ríu Mariellu y el Yangzi. Otros ríos importantes son el Ríu de les Perles, el Mekong, Brahmaputra, Amur, Huai He y el Xi Jiang.

[editar] Demografía

[editar] Economía

[editar] Política

[editar] División alministrativa

La Constitución de la República Popular de China establez que'l país ta organizáu en trés niveles d'organización territorial: provincial, de distritu y de cantón. A nivel provincial hai en China 23 provincies, 5 rexones autónomes, 4 municipalidaes y dos rexones alministratives especiales. A nivel de distritu, cada provincia ta dividida en prefectures autónomes, distritos, distritos autónomos y ciudaes. Y a nivel de cantón los distritos y distritos autónomos tán sodividíos en cantones, cantones de minoríes étniques y poblaos. Amás d'estos niveles, el país presenta, de facto, otros dos niveles más d'organización territorial: les prefectures, dientro de les provincies; y los pueblos, dientro de los distritos. Un sestu nivel organizativu perbaxu del de los condaos ta conformáu poles oficines públiques de distritu, que tán desapaeciendo dafechu.

La tabla que vien darréu resume les divisiones alministratives alministraes pola República Popular de China el 31 d'avientu de 2005.

Nivel Nomee Tipos Pinyin Númberu
1 Nivel provincial
省级行政区
Provincies
(* China reclama como provincia Taiwán)
shěng 22
(23*)
Rexones Autónomes 自治区 zìzhìqū 5
Municipalidaes 直辖市 zhíxiáshì 4
Rexones alministratives especiales 特别行政区 tèbié xíngzhèngqū 2
2 Nivel prefectural (de facto)
地级行政区
Prefectures 地区 dìqū 17
Prefectures autónomes 自治州 zìzhìzhōu 30
Ciudaes-prefectures 地级市 dìjíshì 283
Ligues (Unidaes alministratives menores de la rexón autónoma de Mongolia Interior) méng 3
3 Nivel distrital (o de condáu)
县级行政区
Condaos xiàn 1.464
Condaos autónomos 自治县 zìzhìxiàn 117
Ciudaes-condáu 县级市 xiànjíshì 374
Distritos 市辖区 shìxiáqū 852
Banderes (Unidaes alministratives menores de la rexón autónoma de Mongolia Interior) 49
Banderes autónomes 自治旗 zìzhìqí 3
Áreas forestales 林区 línqū 1
Distritos especiales 特区 tèqū 2
4 Nivel cantonal
乡级行政区
Cantones xiāng) 14.677
Cantones étnicos 民族乡 mínzúxiāng 1.092
Municipios zhèn 19.522
Sodistritos 街道办事处 jiēdàobànshìchù 6.152
Oficines Públiques de Distritu 区公所 qūgōngsuǒ 11
Sumu 苏木 sūmù 181
Sumu étnicos 民族苏木 mínzúsūmù 1
5 Nivel municipal (de facto)
村级自治组织
Comunidaes
* (社区)
社区居民委员会 jūmínwěiyuánhùi 80.717[1]
Pueblos 村民委员会 cūnmínwěiyuánhùi 623.669[2]

[editar] Hestoria

China
Wikimedia Commons tien archivos rellacionaos con:


[editar] Referencies

  1. China Statistical Yearbook 2007, Ch. 23-28 Basic Conditions of Civil Affairs Agencies"
  2. China Statistical Yearbook 2007, Ch. 23-28, op.cit.


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme

Ferramientes personales
Espacios de nome

Variantes
Aiciones
Navegación
Ferramientes
Otres llingües