Alemaña
De Uiquipedia
|
|||||
| Lema nacional: Einigkeit und Recht und Freiheit (Alemán: «Unidá y xusticia y llibertá») | |||||
| Himnu nacional: Das Lied der Deutschen | |||||
| Capital • Población • Coordenaes |
Berlín 3.410.000 (2007) 52°31′ N 13°24′ E |
||||
| Principal ciudá | Berlín | ||||
| Idiomes oficiales | Alemán¹ | ||||
| Forma de gobiernu | República federal Horst Köhler Angela Merkel |
||||
| Formación Unificación Proclamación de la RFA Reunificación |
Tratáu de Verdún (843) 18 de xineru de 1871 23 de mayu de 1949 3 d'ochobre de 1990 |
||||
| Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 61u 357.021 km² 2,416% 3.621 km 2.389 km |
||||
| Población • Total • Densidá |
Puestu 14u 82.400.996 (2007) 230 hab./km² |
||||
| PIB • Total (2006) • PIB per cápita |
Puestu 3u US$ 2.890.000 millones US$ 35.072 |
||||
| Moneda | Euro² (€, EUR) |
||||
| Xentiliciu | Alemán, alemana | ||||
| Fusu horariu • en branu |
CET (UTC+1) CEST (UTC+2) |
||||
| Dominiu Internet | .de | ||||
| Códigu telefónicu | +49 |
||||
| Prefixu radiofónicu | DAA-DRZ, Y2A-Y9Z |
||||
| Códigu ISO | 276 / DEU / DE | ||||
| Miembru de: UE, ONU, OTAN, CBSS, OSCE, OCDE, G-8 | |||||
| ¹ Tamién tan oficialmente reconocíos y protexíos como llingües minoritaries el danés, el baxu alemán, el sórabo, el romaní y el frisón. |
|||||
Alemaña ((n´alemán Deutschland), oficialmente República Federal d'Alemaña ye un país d'Europa central que forma parte de la Xunión Europea (UE). Allinda pel norte col mar del Norte, Dinamarca y el mar Bálticu; al este con Polonia y la República Checa; al sur contra Austria y Suiza, y al oeste contra Francia, Luxemburgo, Bélxica y los Países Baxos. El territoriu d´Alemaña abarca 357.021 km ² y tien un clima templáu. Con más de 82 millones de habitantes, representa la mayor población ente los estaos miembros de la Xunión Europea y ye´l fogar del tercer mayor grupu d´emigrantes internacionales.
Les palabres alemán y Alemaña provienen del llatín y yeren utilizaes na antigüedá polos romanos pa nomar a los alamanes —nun ye lo mismu qu´alemanes—, el pueblu xermánicu más averáu al territoriu del Imperiu Romanu. D´ehí foi usada pa nomar al país enteru. Además d´alemán, ta tamién espardío l´usu del xentiliciu xermanu, deriváu del nome con que los romanos se referíen a les tribus non romanes de la fastera central d´Europa, cuyo territoriu llamaban Xermaña. Dende´l sieglu X, los territorios alemanes formaron una parte central del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu qu´avagó hasta 1806. Durante´l sieglu XVI, les rexones del norte del país convirtiéronse nel centru de la Reforma Protestante. Como un modernu estaáu-nación, el país foi mecío en mediu de la Griesca francu-prusiana en 1871. Tres la Segunda Griesca Mundial, foi dixebráo en dos estaos desapartaos a lo llargu de les llinies d´ocupación aliaes en 1949 pero los dos estaos se reunificaron de nuevu en 1990. Foi miembru fundador de la Comunidá Europea (1957), que se convirtió na Xunión Europea en 1993. Ye parte de la zona Schengen y adoptó la moneda común europea, l´euro, en 1999.
Ye una república parlamentaria federal de selce estaos (Bundesländer). La capital y ciudá más grande ye Berlín. Ye un miembru de les Naciones Xuníes, la OTAN, el G8, les naciones G4, y firmó´l Protocolu de Kioto. Ye la tercer mayor economía mundial en cuantes al PIB nominal, la primera d´Europa, y el mayor esportador de mercancíes del mundu en 2007. En términos absolutos, asigna´l segundu mayor presupuestu añal de l´ayuda al desendolcu nel mundu, mientres que los sos gastos militares ocuparon el sestu llugar. El país desendolcó un altu nivel de vida y afitó un sistema completu de seguridá social. Tien una posición clave nes mientes europées y caltién una estrecha rellación con delles asociaciones a nivel mundial. Ye reconocida como llíder nos sectores científicu y tecnolóxicu.
Tabla de conteníos |
[editar] Hestoria
[editar] Enantes del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu
Camiéntase que la etnoxénesis de les tribus xermániques se produxo durante la Edá de Bronce nórdica, o, a más tardar, durante la Edá de Fierru pre-romana. Dende´l sur d´Escandinavia y el norte d´Alemaña, les tribus entamaron el so espardimientu al sur, este y oeste nel sieglu I a. C., entrando en contactu coles tribus celtes de la Galia, asina como Irán, el Bálticu, y les tribus eslaves del Este d´Europa. Poco se conoz sobre la hestoria templana de los pueblos xermánicos, esceptu lo que se sabe al traviés de les sos interacciones col Imperiu Romanu y los rexistros d´afayadures arqueolóxiques.
Durante´l reinu de César Augusto, los xermanos familiarizáronse coles táctiques de griesca romanes, calteniendo al tiempu la so identidá tribal. En 9 a. C., trés llexones romanes dirixíes por Varo foron derrotaes polos Queruscos y el so llíder Arminio na Batalla de la viesca de Teutoburgo. Poro, l´Alemaña moderna, en lo que cinca al Rin y el Danubiu, caltúvose fuera del Imperiu Romanu. Na dómina de Tácito, tribus xermániques asitiaron a lo largu del Rin y el Danubiu, ocupando la mayor parte de la zona moderna d´Alemaña. Nel sieglu III vio´l xurdimientu d´un gran númberu de tribus xermániques del Oeste: Alamanes, Francos, Chatti, Sajones, Frisones, y Turingios. Nesi momentu estos pueblos entamaron el periodu de les grandes migraciones que s´espardió por dellos sieglos.
[editar] Sacru Imperiu Romanu Xermánicu (962-1806)
L´imperiu medieval derivaba d´una división del Imperiu Carolinxu en 843, que foi fundada por Carlomagnu en 800, y esistió n´estremaes formes, hasta 1806, el so territoriu espardíase dende´l ríu Eider nel norte hasta la costa mediterránea nel sur.
Lo alemán ye un sentimientu de pertencia a la nación alemana, eisistente dende hai máis de mil años, máis el país agora nomáu Alemaña foi namás xunificáu en 1871 en Versalles, cuandu l'imperiu encabezáu por Prusia fuer constituíu. Alemaña formóu un imperiu, el segundu "Reich" alemán. "Reich" ye la torna alemana d'imperiu, inda que puea tamién sinificare reinu.
Tres la Segunda Guerra Mundial tuvo axebrada en dúas partes, lo cual tien el sou raigañu na partición en cuatru alministraciónes subordinadas a los Estaos Xuníos, Reinu Xuníu, Francia (qu'han de formare l'Alemaña Occidental, República Federal d'Alemaña) y la URSS (que formaría nel sou territoriu Alemaña Oriental, República Democrática Alemana).
[editar] Xeografía
[editar] Xeografía física
Alemaña espárdese dende los Alpes nel sur col sou puntu máis altu, la Zugspitze, ta las costas de la Mar del Norte y Báltica nel norte. Nel centru'l país asítianse los valles del Rhin y los montes y viescas del Hunsrück, Taunus y Thüringer Wald.
Los riéos principales son el Rhin, el Danubiu, l'Elba, el Menu y el Neckar.
N'asturianu'l nome'l país ye Alemaña, en llïonés Xermaña ou Xermanna.
[editar] Xeografía política
El país ta dividíu en 16 estaos federaos ou "Bundesländer".
| Estáu | Capital | N'alemán | |
|---|---|---|---|
| Baden-Württemberg | Stuttgart | Baden-Württemberg | Stuttgart |
| Baxa Saxonia | Hannover | Niedersachsen | Hannover |
| Baviera | Munich | Bayern | München |
| Berlín | Ciudá-Estáu | Berlín | Stadtstaat |
| Brandemburgu | Potsdam | Brandenburg | Potsdam |
| Bremen (Estáu) (inclui Bremerhaven) | Bremen | Bremen | Bremen |
| Hamburgu | Ciudá-Estáu | Hamburg | Stadtstaat |
| Hesse | Wiesbaden | Hessen | Wiesbaden |
| Mecklemburgu-Pomerania Occidental | Schwerin | Mecklenburg-Vorpommern | Schwerin |
| Renania del Norte-Westfalia | Düsseldorf | Nordrhein-Westfalen | Düsseldorf |
| Renania-Pallatináu | Mainz | Rheinland-Pfalz | Mainz |
| Sarre | Saarbrücken | Saarland | Saarbrücken |
| Saxonia | Dresde | Sachsen | Dresden |
| Saxonia-Anhalt | Magdeburgu | Sachsen-Anhalt | Magdeburg |
| Schleswig-Holstein | Kiel | Schleswig-Holstein | Kiel |
| Turinxia | Erfurt | Thüringen | Erfurt |
[editar] Economía
Alemaña ye la tercera potencial mundial en términos de PIB tres los Estaos Xuníos y Xapón. Ye una economía de mercáu na que la seguridá social ta garantio con unos amplios derechos sociales como grandes pagues de desempregu, axudes sociales, etc. Magar que'l gobiernu actual y quiciabes tamién tolos vinientes realizarán una política más aforradora en términos sociales pa rebaxar el déficit del estáu, Alemaña inda desendolca una de las políticas sociales mayores de la Xunión Europea.
Los seutores secundariu y terciariu tienen un gran papel na economía d'esti país. Nel agru predomina una alta mecanización.
La ciudá de Frankfurt, qu'alluga el Bancu Central Européu, ye'l centru financieru de Alemaña y ún de los mayores de tola Xunión Europea.
Otros centros industriales asítianse en:
- Valle del Ruhr (Coloña, Bonn, Düsseldorf)
- Valle de Neckar y Rhin (Stuttgart, Mannheim, Ludwigshafen)
- Baviera (Múnich, Núremberg)
- Hamburgu
[editar] Enllaces esternos
- Portal Oficial d'Alemaña
- Ministeriu de Relaciones Esteriores
- Actualidá d'Alemaña
- Noticies y actualidá sobre Alemaña
- Preguntes y rempuestes sobre Alemaña
- Turismo d'Alemaña
- Mapa d'Alemaña
| Países d'Europa | ||
| Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia-Herzegovina | Bulgaria | República Checa | Chipre | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Kosovo | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónaco | Montenegru | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Uníu | Rumanía | Rusia | San Marino | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucrania | Vaticano | Xorxa | ||
| Posesiones: Islles Feroe | Xibraltar | Guernsey | Jan Mayen | Jersey | Irlanda del Norte | Islla de Man | Svalbard | ||
| Países de la Xunión Europea | ||
| Alemaña | Austria | Bélxica | Bulgaria | Chequia | Chipre | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Italia | Letonia | Lituania | Luxemburgu | Malta | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Suecia | ||
| Rexón ultraperiférica de la Xunión Europea: Azores | Canaries | Guadalupe | Guayana Francesa | Madeira | Martinica | La Reunión | ||
