Azerbaixán

De Uiquipedia
Saltar a: navegación, guetar
Azərbaycan Respublikası
República d'Azerbaixán
Bandera d'Azerbaixán Escudu d'Azerbaixán
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional: Nun tien
Himnu nacional: Azərbaycan Respublikasının Dövlət Himni
Situación d'Azerbaixán
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Bakú
2.100.000 (2003)
40°22′ N 49°53′ E
Mayor ciudá Bakú
Idiomes oficiales Azerí
Forma de gobiernu República presidencialista
Ilham Aliyev
Artur Rasizade
Independencia
 • Declarada
 • Reconocida
De la Xunión Soviética
19 de payares de 1990
30 d'agostu de 1991
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 111º
86.600 km²
Cuasi inexistente
2.013 km
Nun tien
Población
 • Total
 • Densidá
 • Densidá
Puestu 89º
9.165.000[1] (2011 est.)
106 ab./km²
106 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total (2011)
 • PIB per capita
Puestu 73º
US$ 94.318 millones[2]
US$ 10.340 (2011)[2]
Moneda Manat azerí (AZM)
Xentiliciu Azerbaixanu, -a, -o
Zona horaria
 • en Branu
(UTC+4)
(UTC+5)
Dominiu d'Internet .az
Códigu telefónicu +994
Prefixu radiófonicu 4JA-4KZ
Códigu ISO 031 / AZE / AZ
Miembru de: ONX, OSCE, OCE, COE

La República d'Azerbaixán (azerí: Azərbaycan o Азәрбајҹан, rusu: Азербайджа́н), ye un país del Cáucasu xunto al Mar Caspiu, llendando con Rusia pel norte, con Xeorxa y Armenia pel oeste ya Irán pel sur.

Índiz

Historia [editar]

Perteneciente a Irán (entós Persia), Azerbaiyán foi ocupada por Rusia nel sieglu XVIII, tando dividíu'l territoriu hasta entós en tres provincies: Arran, Shervan y Nakhjavan.

L'alministración rusa entamó a fines del sieglu XIX la esplotación de los campos petrolíferos de Bakú. Tres la revolución de 1917, toa la transcaucasia algamó la independencia, pero terminada la guerra civil foi reincorporada a la nueva Xunión Soviética, col estatus de República.

Algamó definitivamente la independencia en 1991.

Con anterioridá a esa fecha, comenzó el conflictu bélicu pol control de Nagorno-Karabaj, un enclave autónomu dientro d'Azerbaixán pero de mayoría armenia. El conflictu causó 750.000 refuxaos y la perda del 14% del territoriu.

Gobiernu y política [editar]

Azerbaixán ye una República presidencial. El Presidente ye elexíu per un períodu de 5 años. El poder llexislativu ta en manes de la Asamblea Nacional, un muérganu elexíu democráticamente y que tien 50 miembros.

La mayoría d'edá ta nos 18 años.

Los críticos del sistema políticu considérenlu en realidá una cleptocracia. La corrupción ta instalada en tolos niveles.

Organización político-alministrativa [editar]

Azerbaixán ta dividida en:

Abseron Rayonu, Agcabadi Rayonu, Agdam Rayonu, Agdas Rayonu, Agstafa Rayonu, Agsu Rayonu, Ali Bayramli Sahari*, Astara Rayonu, Bakú Sahari*, Balakan Rayonu, Barda Rayonu, Beylaqan Rayonu, Bilasuvar Rayonu, Cabrayil Rayonu, Calilabad Rayonu, Daskasan Rayonu, Davaci Rayonu, Fuzuli Rayonu, Gadabay Rayonu, Ganca Sahari*, Goranboy Rayonu, Goycay Rayonu, Haciqabul Rayonu, Imisli Rayonu, Ismayilli Rayonu, Kalbacar Rayonu, Kurdamir Rayonu, Lacin Rayonu, Lankaran Rayonu, Lankaran Sahari*, Lerik Rayonu, Masalli Rayonu, Mingacevir Sahari*, Naftalan Sahari*, República autónoma de Naxcivan**, Neftcala Rayonu, Oguz Rayonu, Qabala Rayonu, Qax Rayonu, Qazax Rayonu, Qobustan Rayonu, Quba Rayonu, Qubadli Rayonu, Qusar Rayonu, Saatli Rayonu, Sabirabad Rayonu, Saki Rayonu, Saki Sahari*, Salyan Rayonu, Samaxi Rayonu, Samkir Rayonu, Samux Rayonu, Siyazan Rayonu, Sumqayit Sahari*, Susa Rayonu, Susa Sahari*, Tartar Rayonu, Tovuz Rayonu, Ucar Rayonu, Xacmaz Rayonu, Xankandi Sahari*, Xanlar Rayonu, Xizi Rayonu, Xocali Rayonu, Xocavand Rayonu, Yardimli Rayonu, Yevlax Rayonu, Yevlax Sahari*, Zangilan Rayonu, Zaqatala Rayonu, Zardab Rayonu.

Xeografía [editar]

Aj-map.png

El relieve d'Azerbaixán ta condicionáu pola cordillera del Caúcasu, qu'algama una altitú de 4.480 metros nel monte Bazar Djuzi. Sólo la fastera sur (atravesada pol ríu Kura) permite l'agricultura.

Perteneciente a Azerbaixán pero separtada físicamente d'él, alcuéntrase la república autónoma de Naxcivan (o Nakhichevan), que llenda con Irán y Armenia.

L'enclave de Nagorno-Karabakh paez definitivamente perdíu.

Economía [editar]

Pese a los abondantes recursos petrolíferos, el país nun pudo hasta agora salir del marasmu económicu que siguió al esborru de la Xunión Soviética.

La economía ta basada na industria, incluyendo construcción de maquinaria, refináu de petróleu (del que'l país ye un productor mui importante), industria testil y química.

L'agricultura respresenta un terciu del PIB. Los regadíos tan perestendios. Nes tierres baxes, al llau del Mar Caspiu el clima permite'l cultivu d'algodón, frutes, , tabacu y otros cultivos típicos de los climes subtropicales. El guxán de seda cultívase pa'l so aprovechamientu na industria testil. Nes zones monteses del norte y del oeste prautícase la ganadería: vaques, oveyes y cabres. Nel Mar Caspiu praútícase la pesca, ente la qu'hai que citar la del esturión.

Demografía [editar]

Alredor del 93% de la población ye étnicamente azerbaixana. Esti pueblu ta presente n'Irán, u esisten dos provincies del mesmu nome.

El restu de la población ye rusa y d'otres etnies.

Cultura [editar]

Natura [editar]

Notes [editar]

  1. The International Population Day, The demographic situation in Azerbaijan, The State Statistical Committee of the Republic of Azerbaijan, 11 July 2011
  2. 2.0 2.1 «Azerbaijan:Report for Selected Countries and Subjects». International Monetary Fund. Consultáu'l April 12, 2011.


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme


Bandera de la OCI Organización pa la Cooperación Islámica Bandeira de la OCI
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Islles Comores | Costa de Marfil | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Líbanu | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Palestina | Paquistán | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria |Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | República Turca de Xipre del Norte | Tailandia | Rusia