Albania

De Uiquipedia
Saltar a: navegación, guetar
Republika e Shqipërisë
Bandera d'Albania Escudu d'Albania
(En detalle) (En detalle)
Lema nacional: Nun tien
Himnu nacional: Hymni i Flamurit («Himnu a la bandera»)
Situación d'Albania
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Tirana
830.000 (2004)
41°20′ N 19°48′ E
Mayor ciudá Tirana
Idiomes oficiales Albanés
Forma de gobiernu Democracia parlamentaria
Bamir Topi
Sali Berisha
Independencia
 • Fecha
Del Imperiu Otomanu
28 de payares de 1912
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 139º
28.748 km²
4,7%
720 km
362 km
Población
 • Total
 • Densidá
 • Densidá
Puestu 130º
3.600.523 (2007)
134 ab./km²
134 hab/km²
PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per capita
Puestu 112º
US$ 21.160 millones
US$ 6.649
Moneda Lek (Lk, ALL) = 100 qindarka
Xentiliciu Albanu, -a, -o
Zona horaria
 • en Branu
UTC+2
=
Dominiu d'Internet .al
Códigu telefónicu +355
Prefixu radiófonicu ZAA-ZAZ
Códigu ISO 008 / ALB / AL
Miembru de: ONX, OSCE

Albania (n'albanés Shqipëri, país del aigla) ye una república del oeste de la península de los Balcanes, abierta al Mar Adriáticu y al Mar Xónicu.

Albania llenda al norte con Montenegru, al noreste con Serbia, al este cola República de Macedonia y al sur con Grecia.

Nun territoriu de 28.747 km², compuestu mayormente de montes y viesques, viven alredor de 3,5 millones d'habitantes. Les principales ciudaes son la capital, Tirana con 300.000 habitantes, Dürres, Elbasan y Shkodër, con 100.000 habitantes caúna, Vlorë (90.000 hab.) y Korçë (80.000 hab.).

Índiz

Xeografía [editar]

Albania-CIA WFB Map.png

Albania ye un país enforma montesu (70 % del territoriu). El picu cimeru, el monte Korab, tien una altor de 2.753 m penriba'l nivel de la mar.

El restu de la superficie ta compuestu por valles estrenchos y llanures aluviales, escasamente aprovechables pa l'agricultura al alternar les inundaciones coles époques de seca. Les tierres más fértiles son les de la vera de los llagos (Ohrid, Prespa Mayor y Prespa Menor) y les de delles mesetes intermediaries ente'l llanu y el monte.

El ríu mas importante ye'l Drini. Con una llargor de 282 km, ye ún de los pocos con un caudal estable tol añu. Los otros ríos, hasta dalgunos como'l Semani o'l Vjosa de más de 160 km, tán cásique secos dafechu pel branu.

Albania dispón de 450 km de costa ente'l mar Xónicu y el mar Adriáticu.

Na marina, el clima ye mediterraneu, con una temperatura media añal de 16° (7° pel iviernu). D'otra banda, nel interior domina un clima continental, con una media de 10° y contrastes bruscos de temperatura a lo llargo l'añu.

Los principales recursos naturales son el petroleu, el gas natural, el carbón, el cromo, el cobre, la madera, el níquel y la fuercia hidroeléctrica.

Historia [editar]

Los ilirios, pueblu de fala indoeuropea asitiaron alredor del añu 1000 edC. nel territoriu actual d'Albania. La so cultura recibió la influyencia de los griegos, qu'establecieron varies colonies nel so territoriu. Más llueu, el territoriu formó la provincia romana d'Iliria.

Dende 1478, tres de vencer la resistencia dirixida por Gjergj Kastrioti Skenderbeg, consideráu héroe nacional, formó parte del Imperiu otomanu.

A la fin de la Guerra de los Balcanes, Albania declaró la independencia en 1912, pero'l país conoció una gran inestabilidá. Ente 1928 y 1948 Albania foi una monarquía, na que reinaron Zog I d'Albania (1928-1939) y, demientres la ocupación italiana na Segunda Guerra Mundial, Vitor Manuel III de Saboya (1939-1943).

Tres la Segunda Guerra Mundial, los comunistes, dirixíos por Enver Hoxha tomaron el poder. Ente 1944 y 1990, cinco años dempués de que morriera Hoxha, Albania conoció una dictadura d'inspiración estalinista. Les sucesives rotures del réxime cola Yugoslavia de Tito (1948), la XRSS (1961) y China (1978) llevaron al país a una política d'aislamientu total y d'autarquía. Les consecuencies d'esta política fueron el retrasu teunolóxicu y económicu, amás d'una terrible represión.

Dende 1990 Albania conoz una evolución hacia la democracia, pero ha de facer frente a problemes económicos, al crime organizáu y a la llegada masiva de refuxaos de Kosovu (Serbia).

Política [editar]

Dende 1990, Albania ye una democracia parllamentaria.

El xefe d'estáu ye'l Presidente de la República, elixíu por 5 años per aciu de sufraxu indireutu pola Kuvendi (Xunta). El Presidente de la república noma al Primer Ministru y al gobiernu (17 ministros y 9 secretarios d'Estáu) y somételos a l'aprobación de la Kuvendi.

La Kuvendi e Shqipërisë (Xunta d'Albania), conocida na dómina comunista como Kuvendi Popullor (Xunta del pueblu) ye un parllamentu monocameral, con competencies en materia de política interior, esterior y pa modificar la constitución.

La mayoría de la Kuvendi renuévase cada cuatro años y componse de 100 diputaos elixíos por mayoría absoluta, a los que s'amiesten otros 40 escoyíos proporcionalmente polos partíos.

Los principales partíos políticos albaneses son:

Organización alministrativa [editar]

AlbaniaNumberedDistricts.png

Albania ta xebrada en 36 rrethe (distritos), agrupaos en 12 qark (provincies). La capital, Tirana, tien un estatutu especial:

Llista de distritos:


Economía [editar]

El so PIB ye de 8.528.000.000$, si bien tien mas d'un 50% d'economía Subversiva, y estímase que'l so PIB real ye d'alrodiu de 18.700.000.000$, atendiendo a esto'l so PIB per capita sedría de 4,900$ con una tasa de xorrecimientu del 5,5% en 2005. Estremáu por seutores el primariu tien un 22,8% d'esti, l'Industrial tien el 21,5% y el Terciariu'l 55,7%. Tien una Rinxa llaboral d'unos 1,09 millones mas 345.000 emigrantes. El desemplegu ta al rodiu del 14,3% oficialmente, anque fálase estraoficialmente de que ronda'l 30%. La tasa d'inflacción algama'l 2,4% y la ocupación estremase de la forma:

  • Seutor Primariu:58%
  • Seutor Secundariu:19%
  • Seutor Servicios:23%

Les sos esportaciones nel añu 2005 foron de 650$ y les sos importaciones de 2473$, tien una balanza comercial perdesequilibrada.

Demografía [editar]

Les principales relixones n'Albania son:

Enllaces esternos [editar]

Albania
Wikimedia Commons tien archivos rellacionaos con:


Países d'Europa
Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Herzegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marín | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre

Dependencies: Acrotiri y Dhekelia | Guérnesei | Islles Feroe | Islla de Man | Svalbard ya Islla Jan Mayen | Xerséi | Xibraltar

Rexón autónoma: Islles Aland

Bandera de la OCI Organización pa la Cooperación Islámica Bandeira de la OCI
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Islles Comores | Costa de Marfil | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Líbanu | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Palestina | Paquistán | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria |Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | República Turca de Xipre del Norte | Tailandia | Rusia