Portugal
| República Portuguesa | |||||
|
|||||
| Lema nacional: nengún | |||||
| Himnu nacional: A Portuguesa | |||||
| Capital • Población • Coordenaes |
Lisboa 2.760.723 hab. (2005) 38° 42' N 09° 11' O |
||||
| Mayor ciudá | Lisboa | ||||
| Idiomes oficiales | Portugués¹Mirandés | ||||
| Forma de gobiernu | República parllamentaria Aníbal Cavaco Silva Pedro Passos Coelho |
||||
| Fundación - Independencia de facto - De la república: |
24 de xunu de 1128 5 d'ochobre de 1910 |
||||
| Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 111º 91.905 km² 0,5 % 1.214 km 1.793 km |
||||
| Población • Total • Densidá • Densidá |
Puestu 76º 10.561.614 (2011) 109 ab./km² 109 hab/km² |
||||
| PIB (PPA) • Total (2010) • PIB per capita |
Puestu 41º US$ 229.154.000.000 US$ 21.542 |
||||
| Moneda | Euru € (EUR)² | ||||
| Xentiliciu | Portugués, portuguesa | ||||
| Zona horaria • en Branu |
WET³ EST + 3 |
||||
| Dominiu d'Internet | .pt | ||||
| Códigu telefónicu | +351 |
||||
| Prefixu radiófonicu | CQA-CUZ / XXA-XXZ |
||||
| Códigu ISO | 620 / PRT / PT | ||||
| Miembru de: ONX, XE, OTAN, OCDE, OSCE | |||||
Portugal (o Pertual, en mirandés y llionés), oficialmente República Portuguesa, ye un país continental y atlánticu asitiáu del sudoeste d'Europa, na fastera occidental de la Península Ibérica y nel Atlántcu Norte. Tien una superficie de 92.391 km² y ye la nación más occidental d'Europa,llendando al norte y al este con España y al sur y al oeste col Océanu Atlánticu.
Índiz |
Orixe del nome [editar]
El nome de Portugal vien de "Portus Cale", nome col que los romanos llamaben a l'actual ciudá de Portu. Alfonso VI Rei de Llión concedió a Henrique de Borgoña en 1093 la parte norte de lo que güei llamamos Portugal, y dió-y el títulu de "Conde de Portus Cale".
Divisiones alministratives [editar]
La división alministrativa mayor de Portugal básase nos distritos y nes Rexones Autonómiques (Azores y Madeira). So estos tán los 308 conceyos del país qu'al empar tán conformaos por más de 4.000 freguesias o parroquies.
Ciudades principales [editar]
Lisboa, Portu (pt;(Porto), Braga, Coimbra, Vila Nova de Gaia, Funchal, Faro, Evora, Amadora, Almada, Ponta Delgada, Setubal, Almada, Aveiro, Viseu, La Guardia(pt:Guarda), Leiria, Covilha, Agualva-Cacém, Queluz, Odivelas, Barreiro, Guimaraes, Maia, Matosinhos, Ermesinde, Riu Tinto (pt:Tio Tinto), Angra, Horta, Viana do Castelo, Chaves, Lamego, Pinhel, Castelo Branco, Figueira da Foz, Elvas, Portimao, Bergancia (pt:Bragança), Vila Real, Santarem, Portalegre, Beja,Penafiel, Amarante, Serpa, Ovar, Miranda I Douro (pt.: Miranda do Douro, Seia, Caldas da Rainha, Peniche, Tomar, Abrantes, Sines, Silves, Lagos, Tavira, Kunami.
Aeropuertos principales [editar]
Lisboa/Loures/Portela de Sacavem (LIS); Porto/Maia/Matosimhos/Vila do Conde (OPO){Pedras Rubras,Moreira,Maia{Sa Carneiro}; Faro/Algarve (FAO); Funchal/Madeira(FNC){Santa Cruz/Santa Catarina-Madeira}; Ponta Delgada/Sao Miguel(PDL){Nordela/Papa Joao PauloII}; Terceira/Praia da Vitoria{Angra}(TER){Lajes,Terceira}; Horta/Faial(HOR).
Distritos [editar]
Regions [editar]
Norte(*Capital:Porto); Centro*(Coimbra); Lisboa(*Lisboa); Alentejo(*Evora); Algarve(*Faro).
Regions Autonomas: Azores(*Capitales:Ponta Delgada,Angra,Horta); Madeira(Capital:(*Funchal).
Otros nomes [editar]
Al sur del dominiu llingüísticu, en Miranda l Douro, emplégase'l términu Pertual.
Política y gobiernu[1] [editar]
Organización política [editar]
La Constitución de la República portuguesa foi promulgada n'abril de 1976, y revisada dempués en 1982 y 1989. Acordies a les sos disposiciones el xefe del estáu ye'l presidente de la repúbica, elexíu por votu directu pa un periodu de cinco años, con posibilidá d'una reelección. Ente les sos funciones tán la convocatoria d'elecciones y la designación, como primer ministru, del cabezaleru del partíu más votáu, que ye'l qu'exerce dafechamente les funciones del poder executivu. Elli ye l'encargáu de designar a los miembros del gobiernu y d'informar d'ello al presidente, que determina la data de la toma de posesión del gobiernu. El poder llexislativu correspuénde-y a l'Asamblea de la República, un parllamentu unicameral de 230 miembros escoyíos por votu popular pa cuatro años. Tocántenes al poder xudicial, el so muérganu cimeru ye'l Tribunal Constitucional.
Gobiernu [editar]
El presidente del país ye Anibal Cavaco Silva, elexíu por primer vegada el 9 de marzu de 2006 y reelexíu'l 23 de xineru de 2011. El primer ministro ye, dende'l 21 de xunu de 2011, Pedro Passo Coelho, y la presidenta de l'Asamblea de la República ye Maria da Assunção Esteves. El gabinete ministerial ta formáu polos siguientes ministerios y persones:
- Finances: Fernando Teixeira dos Santos.
- Asuntos Esteriores: Paulo Portas.
- Defensa: José Pedro Aguiar Branco.
- Alministración Interna (Interior): Miguel Macedo.
- Xusticia: Paula Teixeira da Cruz.
- Adxuntu y d'Asuntos Parllamentarios: Miguel Relvas.
- Economía y Empléu: Álvaro Santos Pereira.
- Agricultura, Mar, Ambiente y Ordenamientu del territoriu: Assunção Cristas.
- Salú: Paulo Macedo.
- Educación y Ciencia: Nuno Crato.
- Solidaridá y Seguridá Social: Pedro Mota Soares.
Partíos políticos y sindicatos [editar]
Los partíos políticos más importantes, y los sos principales cabezaleros, son los que vienen darréu:
- Partíu Social Demócrata (PSD), que ta presidíu por Pedro Passos Coelho.
- Partíu Socialista (PS), que'l so secretariu xeneral ye Antonio José Seguro.
- Partíu Popular (PP), que tien a Paulo Portas de presidente.
- Partíu Comunista Portugués (PCP), que'l so secretariu xeneral ye Jerónimo de Sousa.
- Bloco de Esquerda (BI), que'l so principal cabezaleru ye Francisco Louçá.
- Partíu Ecoloxista Los Verdes, que'l so principal dirixente ye José Luís Ferreira.
No que cinca a los sindicatos, los dos con mayor representación del país son:
- Unión Xeneral de Trabayadores (UGT), con João Proença como secretariu xeneral.
- Confederación Xeneral de Trabayadores Portugueses-Intersindical Nacional (CGTP-IN), que'l so coordinador xeneral ye Carvalho da Silva.
Enllaces esternos [editar]
- Presidencia de la República
- Gobiernu de Portugal
- Asamblea de la República
- Bancu Central de Portugal
- Institutu Nacional d'Estadística
- Turismu de Portugal
Referencies [editar]
- ↑ Los datos recoyíos nesti apartáu tán sacaos del Anuario Iberoamericano 2012 del Real Institutu Elcano y l'Axencia Efe. Disponible en http://www.anuarioiberoamericano.es/
Ver tamién [editar]
| Países de la Xunión Europea | ||
| Alemaña | Austria | Bélxica | Bulgaria | Chequia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Italia | Letonia | Lituania | Luxemburgu | Malta | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Suecia | Xipre | ||
| Rexón ultraperiférica de la Xunión Europea: Azores | Canaries | Guadalupe | Guyana Francesa | Madeira | Martinica | La Reunión | ||
| Países d'Europa | ||
| Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Herzegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marín | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre
Dependencies: Acrotiri y Dhekelia | Guérnesei | Islles Feroe | Islla de Man | Svalbard ya Islla Jan Mayen | Xerséi | Xibraltar Rexón autónoma: Islles Aland |
||
