Liechtenstein
|
|||||
| Lema nacional: Für Gott, Fürst und Vaterland (alemán: «Pa Dios, el Príncipe y la nuestra tierra natal») | |||||
| Himnu nacional: Oben am jungen Rhein | |||||
| Capital • Población • Coordenaes |
Vaduz 4.949 (2001) 47°08′ N 09°30′ E |
||||
| Principal ciudá | Schaan | ||||
| Idiomes oficiales | Alemán | ||||
| Forma de gobiernu | Monarquía constitucional Hans-Adam II de Liechtenstein Alois de Liechtenstein Otmar Hasler |
||||
| Independencia |
12 de xunetu de 1806 | ||||
| Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 189u 160 km² Insignificante 76 km nun tien |
||||
| Población • Total • Densidá |
Puestu 187u 33.717 (2005 est.) 203 hab./km² |
||||
| PIB • Total (1999) • PIB per cápita |
Puestu 179u US$ 2.498.471 millones US$ 25.000 |
||||
| Moneda | Francu suizu (CHF) | ||||
| Xentiliciu | |||||
| Fusu horariu • en branu |
CET (UTC+1) CEST (UTC+2) |
||||
| Dominiu Internet | .li | ||||
| Códigu telefónicu | +423 |
||||
| Prefixu radiofónicu | nun tien |
||||
| Códigu ISO | 438 / LIE / LI | ||||
| Miembru de: EFTA, ONU, OSCE | |||||
El Principáu de Liechtenstein (Fürstentum Liechtenstein n'alemán) ye un país d'Europa Central. Allugáu al sur del llagu de Constanza, llenda al oeste con Suiza y al este con Austria. L'occidente del país ocupa parte de la llanada del altu Rhin, mentantu que la so parte oriental s'esparde peles lladeres de la cordelera del Rätikon (Alpes centrales).
[editar] Historia
El Principáu de Liechtenstein nació en 1719 de la xuntura, dientro del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu, de los señoríos de Schellenberg y Vaduz. La nueva entidá siguió formando parte del Sacru Imperiu hasta 1806; nesi añu incorporóse a la Confederación del Rhin, aquel estáu satélite del Imperiu francés que creara Napoleón dempués de conquistar la Renania. Tamién perteneció a la so sucesora, la Confederación Xermánica, dende la so formación, decidida pol Congresu de Viena en 1815, hasta 1866. Nesi añu les engarradielles ente Austria y Prusia pa controlala acabaron nuna guerra, la Guerra de les Siete Selmanes, que ganaron los prusianos. Disolvióse la confederación, y el príncipe de Liechtenstein quedó como soberanu únicu del territoriu, que ganó ansina la so independencia.
El destinu del pequenu país tuvo venceyáu al d'Austria hasta'l final de la Gran Guerra, pero la estroza económica d'esi país, derrotáu nel enfrentamientu, emburrió a Liechtenstein a establecer una xunión monetaria y aduanera con Suiza. Poco dempués, en 1921, apruébase una nueva constitución: anque l'estáu va siguir siendo una monarquía dirixida pol Príncipe, créase un parllamentu unicameral, que puede ser amás instáu a llexislar sobre cualquier cuestión que-y seya presentada por tres de les gemeinden o cola firma de 900 persones.
En 1938, primero de qu'Austria fora ocupada por el Reich, xubió al tronu el príncipe Franz Joseph II (1906-89). Na guerra el país permaneció neutral, y nun foi ocupáu polos nazis. N'acabando, entamó la industrialización. Les muyeres, d'otra banda, nun pudieron votar hasta 1984 (y entonces namái que nes elecciones nacionales), y eso pol enfotu del príncipe. Esti morrió en 1989, y xubió al tronu el so fíu Hans-Adam II, que s'enfrentó al parllamentu en 1996. La coalición de partíos que gobernaba too siguío dende 1938 tentó de cambiar la constitución, recortando dellos de los poderes del príncipe. Esti amenazó con marchar del país si nun-y se respetaben los sos derechos alquiríos, y a lo último ganó la engarrada. Nún referendum celebráu en marzu de 2003 los habitantes del país apoyaron la nueva constitución del país, que permite al príncipe dellos poderes qu'anguaño yá nun tienen los soberanos d'otros países europeos: puede convocar referenda, proponer lleis y vetar les qu'apruebe'l parrlamentu y hasta disolver, en determinaes condiciones y col sofitu d'un referendum, la cámara llexislativa.
[editar] División alministrativa
Liechtenstein ta dividíu n'once Gemeinden (comunidaes llocales):
Na mayoría de los casos, una Gemeinde correspuende a una sola población.
[editar] Enllaces esternos
Portal web del Principáu de Liechtenstein
| Países d'Europa | ||
| Albania | Alemaña | Andorra | Austria | Bielorrusia | Bélxica | Bosnia y Herzegovina | Bulgaria | República Checa | Croacia | Dinamarca | Eslovaquia | Eslovenia | España | Estonia | Finlandia | Francia | Grecia | Hungría | Irlanda | Islandia | Italia | Letonia | Liechtenstein | Lituania | Luxemburgu | República de Macedonia | Malta | Moldavia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Países Baxos | Polonia | Portugal | Reinu Xuníu | Rumanía | Rusia | San Marín | Serbia | Suecia | Suiza | Turquía | Ucraína | Vaticanu | Xeorxa | Xipre
Dependencies: Acrotiri y Dhekelia | Guérnesei | Islles Feroe | Islla de Man | Svalbard ya Islla Jan Mayen | Xerséi | Xibraltar Rexón autónoma: Islles Aland |
||
