1938
De Uiquipedia
| Años: | 1935 1936 1937 - 1938 - 1939 1940 1941 |
| Décades: | Años 1900 Años 1910 Años 1920 - Años 1930 - Años 1940 Años 1950 Años 1960 |
| sieglos: | sieglu XIX - sieglu XX - sieglu XXI |
Abreviatures
° : fecha de nacencia
† : fecha de la muerte
Fechos [editar]
- 1 de xineru - Brasil. Entama, de la mano del presidente Getúlio Vargas, el nomáu Estado Novo, de corte fascista.
- 4 de febreru - Alemaña. Hitler autoproclámase comandante supremu de les fuerces armaes.
- 10 de febreru - Rumanía. Entama la dictadura del rei Carol II.
- 16 de febreru - Austria. El canciller federal Kurt Schuschnigg fai una reforma del gobiernu que coloca al nazi Arthur Seyß-Inquart como ministru del Interior.
- 16 de febreru - Irán. Prohíbese, per una orden gubernamental, l'usu del idioma iraní, faláu o escritu, en toles estayes de la vida pública.
- 20 de febreru - Reinu Xuníu. Dimite Anthony Eden del cargu de ministru d'Asuntos Esteriores. Ha sucedelu Edward Halifax.
- 23 de febreru - Nueva York. El boxeador estaunidense Joe Louis revalida'l so títulu de campeón mundial del pesu pesáu tres ganar per KO nel tercer asaltu a Nathan Mann.
- 24 de febreru - Arlington, Nueva Jersey (Estaos Xuníos) - La empresa Dupont entama a fabricar el primer productu de nilón que se va vender al públicu: un cepillu dientes.
- 12 de marzu - Alemaña invade Austria. Hitler proclama el Anschluss o anexón.
- 27 de marzu - Uruguái. Alfredo Baldomir gana les eleiciones, les primeres nes que pueden votar les muyeres.
- 1 d'abril - Suiza. Créase la fábrica de café instantáneu Nescafé.
- 25 de mayu - Arxentina. Inaugúrase l'estadiu Monumental, que con una capacidá de 130.000 espectadores foi el mayor del país naquella dómina. El titular del estadiu, el Club Atlético River Plate, ganó al Peñarol uruguayu por 3-1 el partíu amistosu col que se celebró l'apertura del estadiu.
- 15 de xunu - Budapest (Hungría). Ladislao Biró patenta'l bolígrafu.
- 19 de xunu - Final del segundu Campeonatu Mundial de Fútbol. Italia gana na final 4-2 a Hungría y consigue así el segundu títulu na so historia.
- 20 de xunu - Espublízase'l primer númberu de la revista Action Comics. Nella aparez, por primer vegada, el personaxe de Supermán, de Jerry Siegel y Joe Schuster.
- 24 de xunetu - Nestlé patenta'l café instantáneu.
- 7 d'agostu - Austria. Los nazis piesllen el Departamentu de Teoloxía de la Universidá d'Innsbruck.
- 30 d'ochobre - Estaos Xuníos. La tresmisión per radio de La guerra los mundos, de Herbert George Wells, provoca'l pánicu en delles ciudaes.
- 9 de payares - Alemaña. Demientres la nueche del 9 al 10, que pasó a ser conocida dende entós como la "Nueche los cristales rotos", los nazis destrúin tiendes y otros negocios que yeren propiedá de xudíos.
- 22 d'avientu - Berlín (Alemaña). Otto Hahn, director de química del Institutu Kaiser Wilhelm, y el so equipu consiguen la primer fisión nuclear de la historia.
- 15 de xineru - L'aviación nacional bombardea Barcelona.
- 30 de xineru - Fórmase en Burgos el Primer Gobiernu nacional d'España (1938-1939). Nelli Francisco Franco asume oficialmente los cargos de Xefe del Estáu y del Gobiernu.
- 2 de febreru - Los militares rebeldes tomen como emblemes l'escudu y la corona imperial de los Reis Católicos.
- 22 de febreru - Les tropes nacionalistes de Juan Yagüe y José Enrique Varela conquisten, tres de dos díes de llucha, la ciudá de Teruel, faciendo 14.500 prisioneros.
- 16 de marzu - Entamen trés díes de bombardeos de los nacionales sobro Barcelona, que han causar más de mil muertos.
- 3 d'abril - Les tropes nacionales del xeneral Franco consiguen cortar en dos la zona dominada polos republicanos.
- 13 de mayu - El gobiernu nacional crea la figura de la Maxistratura de Trabayu col enfotu de que les rellaciones llaborales tuvieren al cargu d'una autoridá xudicial especializada y independiente del poder políticu.
- 25 de mayu - Alicante sufre'l bombardéu más importante de toos los que ha padecer na guerra. Morrieron 313 persones.
- 23 de xunetu - La 112 División, mandada pol xeneral Queipo de Llano, conquista Castuera (Badaxoz).
- 24 de xunetu - L'Exércitu Popular de la República entama la Ofensiva del Ebro.
- 26 de payares - Fina la Batalla del Ebro. L'exércitu republicanu se retira.
Nacencies [editar]
- 1 de xineru - Frank Langella, actor estaunidense.
- 2 de xineru - Hans Herbjørnsrud, escritor noruegu
- 5 de xineru - Xuan Carlos I d'España, rei d'España.
- 6 de xineru - Adriano Celentano, cantante italianu.
- 11 de xineru - Josep María Flotats, actor y director teatral español.
- 18 de xineru - Anthony Giddens, sociólogu británicu.
- 13 de febreru - Oliver Reed, actor británicu.
- 18 de febreru - Istvan Szabo, director de cine húngaru.
- 2 de marzu - Ricardo Lagos Escobar, políticu chilenu, presidente del país de 2000 a 2006.
- 17 de marzu - Rudolf Nureyev, baillarín rusu, nacionalizáu austriacu (†6 de xineru de 1993).
- 10 d'abril - Viktor Chernomyrdin, políticu rusu.
- 15 d'abril - Claudia Cardinale, actriz italiana (nacida en Túnez).
- 22 d'abril - Issey Miyake, diseñador de moda xaponés.
- 8 de mayu - Jean Giraud, dibuxante y guionista francés de cómic.
- 25 de mayu - Raymond Carver, escritor estaunidense.
- 30 de xunu - Pedro Olea, director de cine español.
- 20 de xunetu - Natalie Wood, actriz estaunidense.
- 28 de xunetu - Albertu Fujimori, políticu peruanu, presidente del país de 1990 a 2000.
- 28 de xunetu - Luis Aragonés, futbolista y entrenador de fútbol español.
- 25 d'agostu - Frederic Forsyth, escritor británicu.
- 10 de setiembre - Karl Lagerfeld, diseñador de moda y fotógrafu alemán.
- 23 de setiembre - Romy Schneider, actriz austriaca.
- 14 d'ochobre - Farah Diba, emperatriz iraní.
- 22 d'ochobre - Derek Jacobi, actor británicu.
- 28 d'ochobre - Anne Perry, escritora inglesa.
- 29 d'ochobre - Ellen Johnson-Sirleaf, política liberiana, presidenta del país dende 2005.
- 2 de payares - Sofía de Borbón, reina d'España.
- 13 de payares - Jean Seberg, actriz estaunidense.
- 19 de payares - Ted Turner, empresariu estaunidense.
- 30 de payares - Margarita Salas, bioquímica.
- 14 d'avientu - Leonardo Boff, teólogu brasileñu.
- 16 d'avientu - Liv Ullman, actriz, escritora y directora de cine noruega.
- 29 d'avientu - Jon Voight, actor estaunidense.
Muertes [editar]
- 21 de xineru - Georges Méliès, director de cine francés.
- 7 de febreru - Harvey Firestone, empresariu estaunidense.
- 1 de marzu - Gabriele D'Annunzio, novelista, poeta y dramaturgu italianu.
- 6 de marzu - Pachín de Melás, escritor asturianu (º 6 d'ochobre de 1877).
- 13 de marzu - Nikolai Ivanovich Bukharin, políticu soviéticu.
- 27 de marzu - Avelino González Mallada, sindicalista anarquista y alcalde de Xixón demientres la Guerra Civil Española (º 7 d'agostu de 1894).
- 15 d'abril - César Vallejo, poeta peruanu (º 16 de marzu de 1892).
- 4 de mayu - Carl von Ossietzky, escritor y pacifista alemán, premiu Nobel de la Paz en 1935.
- 29 d'agostu - Béla Kun, políticu húngaru, líder del Partíu Comunista Húngaru.
- 8 de setiembre - Agustín Magaldi, cantante arxentinu.
- 10 de payares - Mustafá Kemal Atatürk, políticu y militar turcu, presidente del país ente 1923 y 1938.