Etiopía
| Ityop'iya Federalawi Demokrasiyawi Ripeblik | |||||
|
|||||
| Lema nacional: Ethiopia Tikdem Etiopía enriba de tou |
|||||
| Himnu nacional: Whedefit Gesgeshi Woude Henate Ethiopia | |||||
| Capital • Población • Coordenaes |
Adís Abeba 2.757.730 (2005) 9°1' N 38° 44' E |
||||
| Mayor ciudá | Adís Abeba | ||||
| Idiomes oficiales | amáricu¹ | ||||
| Forma de gobiernu | República federal democrática. Girma Wolde-Giorgis Meles Zenawi |
||||
| Fundación | Hacia'l I edC. | ||||
| Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 26º 1.127.127 km² 0,7% 5.311 km Nun tien |
||||
| Población • Total • Densidá • Densidá |
Puestu 16º 74.777.981 (2006) 60 ab./km² 60 hab/km² |
||||
| PIB (PPA) • Total ([[2008]]) • PIB per capita |
Puestu 63º US$ 84.29 millones US$ 1122,93 |
||||
| Moneda | Birr (ETB) |
||||
| Xentiliciu | Etíope | ||||
| Zona horaria • en Branu |
MSK (UTC+3) MSK (UTC+3) |
||||
| Dominiu d'Internet | .et | ||||
| Códigu telefónicu | +251 |
||||
| Prefixu radiófonicu | 9EA-9FZ, ETA-ETZ |
||||
| Códigu ISO | 231 / ETH / ET | ||||
| Miembru de: ONX, XA | |||||
| ¹ Fálense tamién dialeutos sudaneses, tigré, tigriñu, somalín, italianu, inglés y árabe, toos estos non oficiales. | |||||
La República Democrática Federal d'Etiopía (Ityop'iya, amháricu) ye un país d'África Nororiental. Únicu país africanu que pudo caltener la so independencia frente al colonialismu, cola esceición de la ocupación italiana de 1936-1941. Llenda con Sudán del Sur, Eritrea, Xibuti, Somalia y Kenia. Antiguamente nomábase Abisinia.
Índiz |
Historia [editar]
Etiopía, o Abisinia, nome col que se la conocía hasta los primeros años del sieglu pasáu, tien una de les histories más llargues como nación independiente nel continente africanu. Nel sieglu XX, la monarquía etíope fixo frente a les potencies coloniales y caltuvo la independencia, cola esceición de la ocupación italiana que duró cinco años, ente 1936 y 1941.
En 1974, una xunta militar marxista-leninista derrocó al emperador Haile Selasie, que gobernaba'l país dende 1930, y estableció un gobiernu socialista de partíu únicu. Una coalición de fuercies rebeldes, el Frente Democráticu Revolucionariu Popular d'Etiopía punxo fin a esti réxime en 1991.
En 1994 el país adoptó una constitución democrática, y un añu más tarde tuvieron llugar les primeres eleiciones multipartidistes. En 1998 Etiopía entró en guerra con Eritrea (independiente dende 1992).
Xeografía [editar]
Etiopía ta allugada nuna península del noreste d'África que se conoz col nome de "Cuernu d'África". Tien una superficie de 1.127.127 km² y 5 311 km de fronteres terrestres, con Eritrea, Kenia, Somalia, Xibuti y Sudán del Sur.
El centru del país ye una meseta con una altura d'entre 1800 y 3000 metros, llegando a 4620 en Ras Dachen.
El clima ye templao na meseta y caliente nes fasteres más baxes.
Demografía [editar]
Economía [editar]
Política [editar]
Cultura [editar]
| África |
| Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Islles Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Islles Seixeles | Sudáfrica | Tanzania | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Sudán | Sudán del Sur | Suazilandia | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue
Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin |