|
|
Artículu de traducción automática a partir de "1812" que necesita revisión. Quita l'avisu cuando tea correxíu.
|
- 9 de xineru: n'España, Valencia capitula ante les fuerces del francés Suchet, tres cuatro díes de bombardéu.
- 23 de xineru: segundu terremotu en Nuevu Madrid (Misuri) Plantía:Coord/input/dec: a les 15:00 rexístrase un terremotu de 7,8 graos na escala sismolóxica de Richter, magnitú MI (según Johnston, 1996). Un mes tras (el 16 d'avientu de 1811) hubo un terremotu de 8,1 graos nel mesmu sitiu, y dos semana dempués (el 7 de febreru de 1812) va haber otru de 8,1. Camúdense dellos cursos del calce del ríu Misisipi.
- 7 de febreru: tercer terremotu (de 8,1 graos na escala de Richter) en Nuevu Madrid (Misuri), a les 9:45. Ye'l terceru en menos de dos meses. Camúdense dellos cursos del calce del ríu Misisipi.
- 13 de febreru: en Chile sale a la lluz el primer númberu del periódicu L'Aurora de Chile, creáu mientres el gobiernu de José Miguel Carrera, con espresar intención de promover les idees emancipadores. El so director foi frai Camilo Henríquez, teniendo como collaboradores a Manuel de Salas, Juan Egaña, José Miguel Infante y José Manuel Gandarillas.
- 27 de febreru: na aldega de Rosario (a 300 km al noroeste de Bonos Aires), el xeneral Manuel Belgrano crea l'actual bandera arxentina pa motivar a les sos tropes na llucha independentista.
- 16 de marzu al 6 d'abril: en España, l'exércitu angloportugués asedia a'l franceses na Batalla de Badayoz.
- 16 de marzu: na esquina de les actuales cais Moreno y Perú (Bonos Aires) Mariano Moreno inaugura la primer biblioteca pública d'esi país.[1]
- 19 de marzu: en Cádiz promúlgase la Constitución española de 1812
- 21 de marzu: en Grau del Picu la caballería francesa prinda a cuatro miembro de la Xunta Cimera de la Provincia de Burgos.
- 26 de marzu: en Venezuela, un terremotu de 7,7 graos na escala de Richter destrúi la ciudá de Caracas, matando a unes 26 000 persones. (Ver Terremotos anteriores al sieglu XX).
- 2 d'abril: na ciudá de Soria les autoridaes franceses executen a cuatro miembro de la Xunta Cimera de la Provincia de Burgos.
- 28 de mayu: en Escamela, localidá de Ixtaczoquitlán (México), José María Morelos y Pavón vence a los españoles na batalla de Escamela.
- 18 de xunu: Estaos Xuníos declara la guerra al Reinu Uníu.
- 23 de xunu: Napoleón empecipia la invasión de Rusia al mandu d'un exércitu de 600 000 soldaos.
- 22 de xunetu: en Salamanca —nel marcu de la Guerra de la Independencia Española—, el españoles vencen a'l invasores franceses na Batalla de los Arapiles.
- 18 d'agostu: Gran Bretaña invade territoriu estadounidense. Un comandu llega hasta la capital, y el presidente James Madison escapa de la Casa Blanca. Esta ye la primer vegada na hestoria que Estaos Xuníos ye invadíu.
- 3 de setiembre: Combate de Retaguardia, sosteníu victoriosamente ente les fuerces revolucionaries de la Arxentina contra la vanguardia del exércitu realista mientres la retirada de los patriotes de Jujuy y Tucumán.
- 7 de setiembre: Napoleón —nel marcu de les Guerres Napoleóniques— vence a les fuerces ruses na batalla de Borodino.
- 8 d'ochobre: en Bonos Aires eslleir el Primer Triunviratu de les Provincies Xuníes del Ríu de la Plata, y ye reeemplazado pol Segundu Triunviratu.
- 2 de noviembre: en Colombia, Simón Bolívar publica'l Manifiestu de Cartaxena, primer documentu políticu del llibertador onde analiza'l proyectu emancipador de Venezuela y Colombia.
Ciencia y tecnoloxía [editar]
Artículu principal:
- 7 de febreru: Charres Dickens, escritor británicu, autor de Oliver Twist (f. 1870).
- 16 de marzu: Antonio de los Ríos Roses, políticu español (f. 1873).
- 27 d'abril: Friedrich von Flotow, compositor alemán (f. 1883).
- 7 de mayu: Robert Browning, poeta y dramaturgu inglés (f. 1889).
- 17 de mayu: Ignacy Gurowski, aristócrata polacu (f. 1887).
- 25 de mayu: Filippo Pacini, médicu italianu (f. 1883).
- 18 de xunu: Iván Goncharov, novelista rusu (f. 1891).
- 21 de xunu: Moses Hess, filósofu alemán, inspirador del sionismu (f. 1875).
- 5 de xunetu: Antonio García Gutiérrez, dramaturgu y escritor románticu español (f. 1884).
- 25 d'avientu: Manuel Ancízar, escritor, políticu, profesor y periodista colombianu (f. 1882).
Artículu principal:
Enllaces esternos [editar]
el mio:1812
Error de cita: Les etiquetes <ref> esisten, pero nun s'alcontró denguna etiqueta <references/>