Temporada 1981 de Fórmula 1

De Wikipedia
Temporada 1981 de Fórmula 1
Xeneral
Deporte automovilismu
Data de principiu 15 de marzu de 1981
Data de fin 17 d'ochobre de 1981
Edición 32
Organizador Fédération Internationale de l'Automobile
Ganador Nelson Piquet y Williams Grand Prix Engineering
Estadístiques
Participantes 39
Partíos disputaos 15
Cronoloxía
Temporada 1980 de Fórmula 1 Temporada 1981 de Fórmula 1 Temporada 1982 de Fórmula 1
Cambiar los datos en Wikidata

Resume de la temporada 1981 de la Fórmula 1, na cual el brasilanu Nelson Piquet llogró'l primeru de los sos trés títulos.

Presentación previa[editar | editar la fonte]

== Sumariu axudicáronse puntos a los seis primeros llugares (9, 6, 4, 3, 2, 1), ensin llimitaciones de máximu de carreres computables.

Por imposición de la FISA. El campeonatu de 1981 y d'equí p'arriba pasa ser sancionáu pola FIA, en sustitución tantu del Campeonatu Mundial de Pilotos orixinal como de la Copa Internacional de Constructores. Agora riquíase que los equipos tendríen de tar en toles carreres pa tol campeonatu, y un conxuntu estandarizado de regles taría nel so llugar en cada carrera de campeonatu, ente que la FIA tamién establecería'l dineru del premiu

Resultaos[editar | editar la fonte]

Carrera Fecha Circuitu Pilotu Ganador Equipu ganador Resultaos
Bandera de Estaos Xuníos d'América Gran Premiu del oeste de los Estaos Xuníos 15 de marzu Long Beach Bandera de Australia Alan Jones Bandera del Reinu Xuníu Williams-Ford Resultaos
Bandera de Brasil Gran Premiu de Brasil 29 de marzu Jacarepaguá Bandera d'Arxentina Carlos Reutemann Bandera del Reinu Xuníu Williams-Ford Resultaos
Bandera d'Arxentina Gran Premiu d'Arxentina 12 d'abril Oscar Galvez Bandera de Brasil Nelson Piquet Bandera del Reinu Xuníu Brabham-Ford Resultaos
Bandera de San Marín Gran Premiu de San Marín 3 de mayu Imola Bandera de Brasil Nelson Piquet Bandera del Reinu Xuníu Brabham-Ford Resultaos
Bandera de Bélxica Gran Premiu de Bélxica 17 de mayu Zolder Bandera d'Arxentina Carlos Reutemann Bandera del Reinu Xuníu Williams-Ford Resultaos
Bandera de Mónacu Gran Premiu de Mónacu 31 de mayu Mónacu Bandera de Canadá Gilles Villeneuve Bandera d'Italia Ferrari Resultaos
Gran Premiu d'España 21 de xunu Jarama Bandera de Canadá Gilles Villeneuve Bandera d'Italia Ferrari Resultaos
Bandera de Francia Gran Premiu de Francia 5 de xunetu Dijon-Prenois Bandera de Francia Alain Prost Bandera de Francia Renault Resultaos
Bandera del Reinu Xuníu Gran Premiu de Gran Bretaña 18 de xunetu Silverstone Bandera del Reinu Xuníu John Watson Bandera del Reinu Xuníu McLaren-Ford Resultaos
Bandera d'Alemaña Gran Premiu d'Alemaña 2 d'agostu Hockenheimring Bandera de Brasil Nelson Piquet Bandera del Reinu Xuníu Brabham-Ford Resultaos
Bandera de Austria Gran Premiu d'Austria 16 d'agostu Österreichring Bandera de Francia Jacques Laffite Bandera de Francia Ligier-Matra Resultaos
Bandera de Países Baxos Gran Premiu de los Países Baxos 30 d'agostu Zandvoort Bandera de Francia Alain Prost Bandera de Francia Renault Resultaos
Bandera d'Italia Gran Premiu d'Italia 13 de setiembre Monza Bandera de Francia Alain Prost Bandera de Francia Renault Resultaos
Bandera de Canadá Gran Premiu de Canadá 27 de setiembre Circuit Île Notre-Dame Bandera de Francia Jacques Laffite Bandera de Francia Ligier-Matra Resultaos
Gran Premiu de Las Vegas 17 d'ochobre Las Vegas Bandera de Australia Alan Jones Bandera del Reinu Xuníu Williams-Ford Resultaos

Posiciones finales de Campeonatu de constructores de 1981[editar | editar la fonte]

Pos. Equipu Vehículu Motor Neumáticos Puntos Victories Podios Poles
1 Williams-Ford       95 4 13 2
2 Brabham-Ford       61 3 7 4
3 Renault       54 3 7 6
4 Ligier-Matra       44 2 7 1
5 Ferrari       34 2 3 1
6 McLaren-Ford       28 1 4  
7 Lotus-Ford       22   1  
8 Tyrrell-Ford       10      
9 Alfa Romeo       10   1  
10 Arrows-Ford       10   2 1
11 Ensign-Ford       5      
12 Theodore-Ford       1      
13 ATS-Ford       1      
14 Fittipaldi-Ford              
15 Osella-Ford              
16 March-Ford              
17 Toleman-Hart              
18 Toleman-Hart              

Posiciones finales de Campeonatu de pilotos de 1981[editar | editar la fonte]

Pos. Pilotu País Puntos Victories Podios Poles
1 Nelson Piquet 5 Brasil 50 3 7 4
2 Carlos Reutemann 2 Arxentina 49 2 7 2
3 Alan Jones 1 Australia 46 2 6  
4 Jacques Laffite 26 Francia 44 2 7 1
5 Alain Prost 15 Francia 43 3 6 2
6 John Watson 7 Reinu Xuníu 27 1 4  
7 Gilles Villeneuve 27 Canadá 25 2 3 1
8 Elio de Angelis 11 Italia 14      
9 Héctor Rebaque 6 Méxicu 11      
10 René Arnoux 16 Francia 11   1 4
11 Riccardo Patrese 29 Italia 10   2 1
12 Eddie Cheever 3 EE. XX. 10      
13 Didier Pironi 28 Francia 9      
14 Nigel Mansell 12 Reinu Xuníu 8   1  
15 Bruno Giacomelli 23 Italia 7   1  
16 Marc Surer 33 Suiza 4      
17 Mario Andretti 22 EE. XX. 3      
18 Andrea de Cesaris 8 Italia 1      
19 Eliseo Salazar 14 Chile 1      
20 Slim Borgudd 9 Suecia 1      
21 Patrick Tambay 25 Francia 1      
22 Miguel Ángel Guerra 31 Arxentina        
23 Siegfried Stohr 20 Italia        
24 Ricardo Londoño (*) 14 Colombia        
25 Piercarlo Ghinzani 32 Italia        
26 Beppe Gabbiani 31 Italia        
27 Brian Henton 35 Reinu Xuníu        
28 Kevin Cogon 4 EE. XX.        
29 Keke Rosberg 20 Finlandia        
30 Mozu Serra 21 Brasil        
31 Derek Warwick 36 Reinu Xuníu        
32 Jean Pierre Jarier 32 Francia        
33 Derek Daly 17 Irlanda        
34 Ricardo Zunino 4 Arxentina        
35 Jean Pierre Jabouille 25 Francia        
36 Jan Lammers 9 Países Baxos        
37 Michele Alboreto 4 Italia        
  • (*) Anque nun participó nel Gran Premiu de Brasil de 1981, pudo participar de los entrenamientos, pero la FIA nun-y concedió la llicencia pa debutar na competición pola so falta d'esperiencia, a pesar d'ello, fuera inscritu de toes formes pa participar, lo que-y convertía en ser el primer pilotu de Colombia n'inscribise pal campeonatu mundial de Fórmula 1, sicasí, foi reemplazáu pol suizu Marc Surer.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]