Fútbol nos Xuegos Olímpicos

De Wikipedia
Fútbol nos Xuegos Olímpicos
Xeneral
Tipu de competición actividá deportiva periódica
Deporte fútbol
Parte de Xuegos Olímpicos de branu
Organizador Comité Olímpicu Internacional
Historia
Fundación 1900
Competición
Periodicidá Cada 4 años
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El fútbol ye unu de los deportes apostaos nos Xuegos Olímpicos de Branu, el tornéu ye rexíu so les normes de FIFA que lo denomina oficialmente Tornéu Olímpicu de Fútbol, y entamar en xunto col COI. La edición masculina foi apostada dende París 1900, sacante la edición de Los Angeles 1932, ente que'l tornéu de fútbol femenín apaez na cita olímpica dende Atlanta 1996.

Historia[editar | editar la fonte]

La seleición amateur del Reinu Xuníu que ganó'l primer tornéu internacional de fútbol entamáu nos Xuegos Olímpicos de Londres 1908.

El fútbol, acabante inventar nel sieglu XIX nun foi apostáu nos xuegos olímpicos antiguos. Créese que'l primer eventu de fútbol olímpico sería mientres los Xuegos Olímpicos d'Atenes 1896, anque sería de calter non oficial. Na actualidá, nun esisten documentos que detallen dicha competición, pero esisten dellos informes sobre dos partíos, en qu'un combináu d'Atenes sería ganáu por otru representando a Esmirna, parte del Imperiu otomanu, y estos postreros seríen ganaos por 15:0 por un combináu d'orixe danés.

Apostáronse partíos de demostración nos Xuegos Olímpicos de París 1900 y Saint Louis 1904 y nos Xuegos Entrepolaos de 1906. Sicasí, apostaron estos partíos equipos non profesionales, provenientes de clubes deportivos o recintos educativos, polo que nun se consideren oficiales nin pola FIFA nin pol Comité Olímpicu Internacional. Sicasí'l COI optó por reconocer les medayes respeutives de 1900 y 1904 a les naciones representaes polos clubes (Reinu Xuníu, Francia, Bélxica, Canadá y Estaos Xuníos).

Nos Xuegos de 1906, equipos provenientes d'Alemaña, Austria, los Países Baxos y el Reinu Xuníu retiráronse y dexaron como únicos competidores a Dinamarca y los representantes de Esmirna, Atenes y el club de música de Tesalónica. Los daneses fueron campeones al ganar la final contra Atenes por 9:0.

Nos Xuegos Olímpicos de Londres 1908 realizóse finalmente'l primer tornéu oficial (qu'amás foi consideráu como'l primer tornéu de calter internacional apostáu) al cargu de la Football Association (non afiliada a l'acabante fundar FIFA entá, pero con quien caltenía una estrecha rellación). El primer partíu oficial de la historia del fútbol olímpico como deporte de competición enfrentó a Dinamarca con un combináu francés nel que los nórdicos vencieron por 9 a 0, xugáu nel estadiu Shepard Bush el 19 d'ochobre de 1908 ante unu 2000 espectadores. Ganó'l primer tornéu el Reinu Xuníu, siguíu por Dinamarca (2:0 na final) y Países Baxos (tamién venció 2:0 a Suecia nel partíu pola medaya de bronce). En dichu tornéu participaron seis equipos, qu'aumentaron a 11 mientres los Xuegos Olímpicos d'Estocolmu 1912. Les grandes diferencies ente los equipos participantes demostrar nos abuitaos marcadores de cada partíu; dos xugadores, Sophus Nielsen en 1908 y Gottfried Fuchs en 1912, marcaron diez goles nun solu partíu, récor que se caltién vixente na competencia y tar pa xuegos de cualquier tipu de seleición mientres noventa años. Siguiendo l'espíritu olímpicu d'esa dómina, tolos participantes yeren amateurs. El Reinu Xuníu, que nun podía unviar al so poderosu equipu profesional, entamó una "seleición amateur d'Inglaterra" cola que ganó estos dos primeros torneos, ganando a los daneses.

Nos Xuegos de 1920 produzse'l debú de la primer seleición non europea nunos Xuegos, la Seleición de fútbol d'Exiptu. A partir de 1924 el tornéu empezó a ser entamáu pola FIFA, y les ediciones de 1924 y 1928, dambes llograes por Uruguái. A esto súmose-y l'ésitu del tornéu olímpicu mientres los años 1920, que fueron alicientes pal llanzamientu de la Copa Mundial de Fútbol en 1930, apostada n'Uruguái, que'l so equipu foi'l primeru non européu en ganar la medaya dorada de forma oficial (en París 1924 y Ámsterdam 1928). La FIFA intentó nun clisar el so nuevu campeonatu polo que, sumáu al fechu de ser pocu popular nos Estaos Xuníos, el fútbol nun participó nos Xuegos Olímpicos de Los Angeles 1932. Sicasí tornó nos Xuegos Olímpicos de Berlín 1936.

El fútbol profesional empezó a espandise a lo llargo del mundu, polo que les diferencies ente'l tornéu olímpicu y la Copa Mundial empezaron a amontase. Los principales beneficiaos yeren los países del bloque soviéticu d'Europa Oriental, onde los atletes yeren representantes del Estáu, qu'apurría importantes beneficios a los sos atletes, dexando esto caltener la so condición de "amateur". Ente Londres 1948 y Moscú 1980, 23 de les 27 medayes olímpiques fueron apurríes a países socialistes, siendo Dinamarca, Suecia y Xapón les úniques esceiciones. Dientro d'estos equipos campeones, atópase por casu el denomináu Equipu d'oru d'Hungría, consideráu unu de los meyores equipos de la hestoria.

Pa los Xuegos de Los Angeles 1984, el Comité Olímpicu Internacional sintió necesariu un cambéu nel tornéu pa volver a entamar l'interés nél, polo qu'aceptó l'ingresu d'equipos profesionales. La FIFA nun aceptó la idea de tener un rival pa la so Copa Mundial, pero finalmente llegóse al alcuerdu de que los equipos de continentes menos desenvueltos futbolísticamente (África, Asia, Oceanía, América del Norte y América Central) pudieren tener equipos profesionales, ente que los miembros de la UEFA y Conmebol presentar con escuadres xuveniles que los sos xugadores nun apostaren la Copa Mundial. Equipos bien nuevos como Francia en 1984 ganaron el títulu olímpicu.

La idea de los equipos xuveniles entusiasmaron tanto a la FIFA como al COI, polo que dende los Xuegos Olímpicos de Barcelona 1992 los xugadores de tolos planteles teníen de tener menos de 23 años d'edá, sacante trés xugadores per escuadra que podíen ser de mayor edá. El tornéu olímpicu convirtióse asina nuna especie de "Copa Mundial Sub-23" complementaria a les Sub-20 y Sub-17, yá implementaes pola FIFA. El nuevu formatu de la Copa Mundial dexó a tolos países competir otramiente, favoreciendo a equipos d'África y Asia: Nixeria y Camerún ganaron les medayes doraes n'Atlanta 1996 y Sydney 2000. Per otru llau, nos xuegos d'Atlanta 1996 estrenóse la versión d'esti campeonatu pa muyeres, siguiendo'l creciente interés pol fútbol femenín, cola diferencia de qu'esti tornéu nun tien restricciones como'l casu masculín.

Debíu al tipu de formatu esistente, les escuadres más fuertes del mundu nun tuvieron resultaos tan importantes. Los Países Baxos llograron la medaya de bronce nos primeros trés torneos, pero dempués nun llegó a les finales dende la de 1952. Uruguái ganó los torneos de 1924 y 1928, que fueren los únicos nos que participó, hasta la so torna en Londres 2012, en quedar esaniciáu en primer ronda. Arxentina ganó la plata en 1924 y nun volvió figurar nel podiu hasta ganar la medaya de plata en 1996, pa darréu llograr la dorada n'Atenes 2004 y Beixín 2008. Brasil, pentacampeón mundial, solo ganó la medaya d'oru nuna ocasión (Rio 2016), nun clasificándose en delles oportunidaes; anque la seleición de la Alemaña unificada entá nun ganó la medaya d'oru, atribúyese-y la de la Alemaña Democrática que llogró la presea dorada en Montreal 1976. Mientres Hungría (l'equipu que ganó más medayes d'oru) nun participó nel tornéu dende 1996.

La participación del Reinu Xuníu empezó a aparrar dende 1912 y finalmente sumió en 1960. Dempués de que la Football Association esaniciara en 1974 la diferencia ente fútbol "amateur" y "profesional", Gran Bretaña dexó de participar inclusive nel procesu clasificatorio. Na actualidá, la principal torga ye la esistencia de cuatro equipos representantes del Reinu Xuníu: (Escocia, Gales, Inglaterra y Irlanda del Norte). Pa los Xuegos Olímpicos de Londres 2012 propúnxose la idea de la creación d'una seleición de fútbol del Reinu Xuníu con xugadores de los cuatro seleiciones. Anque foi aceptada, la mayoría de los escoyíos proveníen d'Inglaterra, salvu casos como'l del galés Ryan Giggs.

Pa los Xuegos Olímpicos de Londres 2012, l'Arxentina, hasta entós bicampeón olímpicu (2004 y 2008), nun llogró clasificase nel Campeonatu Suramericanu Sub-20 de 2011, y la seleición d'Uruguái clasificar pa una olimpiada dempués de 36 años, yá que a pesar de clasificase en 1976, nun participó, y la so última apaición nos xuegos foi 84 años tras (1928). El tornéu finalmente ganar Méxicu. Brasil que foi subcampeón nes ediciones de Los Angeles 1984, Seúl 1988 y Londres 2012 llogró coronase per primer vegada campeón olímpicu de fútbol nos Xuegos Olímpicos de Rio 2016.[1]

Resultaos[editar | editar la fonte]

Torneos masculinos[editar | editar la fonte]

Nestes tables amuesa les principales resultaos de los torneos masculinos de fútbol de los Xuegos Olímpicos. Pa más información sobre un tornéu en particular, vease la páxina especializada d'ella en Detalles.

Tornéu por clubes[editar | editar la fonte]

Estos nun son reconocíos pola FIFA, pero sí pol COI.

Añu See
Medaya d'oru

Resultáu

Medaya de plata

Medaya de bronce
1896
Atenes, Grecia
Nun se realizó tornéu de fútbol.
1900
Detalle[2]
cantu
París, Francia
cantu
Upton Park F.C.
(Reinu Xuníu)[3]
4:0[4] cantu
USFSA XI
(Francia)[3]
cantu
Université Llibre de Bruxelles
(Bélxica)[3]
1904
Detalle[2]
cantu
Saint Louis, Estaos Xuníos
cantu
Galt Football Club
(Canadá)[3]
7:0[4] cantu
Christian Brothers College[5]
(Estaos Xuníos)[3]
cantu
St. Rose Parish[5]
(Estaos Xuníos)[3]

Tornéu entrepoláu (non oficial)[editar | editar la fonte]

Esti nun ye reconocíu nin pola FIFA nin pol COI.

Añu See
Medaya d'Oru
Final
Resultáu

Medaya de Plata

Medaya de Bronce

Resultáu

Cuartu llugar
1906
Detalle

Atenes, Grecia
cantu
Dinamarca
[6] cantu
Esmirna
cantu
Tesalónica
[6]
Atenes

Tornéu de seleiciones absolutes[editar | editar la fonte]

Añu See
Medaya d'Oru
Final
Resultáu

Medaya de Plata

Medaya de Bronce

Resultáu

Cuartu llugar
1908
Detalle
cantu
Londres, Reinu Xuníu
cantu
Reinu Xuníu
2:0 cantu
Dinamarca
cantu
Países Baxos
2:0 cantu
Suecia
1912
Detalle
cantu
Estocolmu, Suecia
cantu
Reinu Xuníu
4:2 cantu
Dinamarca
cantu
Países Baxos
9:0 cantu
Finlandia
1920
Detalle
cantu
Amberes, Bélxica
cantu
Bélxica
[7] cantu
España
cantu
Países Baxos
[7] cantu
Italia
1924
Detalle
cantu
París, Francia
cantu
Uruguái
3:0 cantu
Suiza
cantu
Suecia
1:1[8]
3:1[9]
cantu
Países Baxos
1928
Detalle
cantu
Ámsterdam, Países Baxos
cantu
Uruguái
1:1[8]
2:1[9]
cantu
Arxentina
cantu
Italia
11:3 cantu
Exiptu
1932 cantu
Los Angeles, Estaos Xuníos
Nun se realizó tornéu de fútbol mientres los Xuegos Olímpicos de 1932
1936
Detalle
cantu
Berlín, Alemaña
cantu
Italia
2:1[8] cantu
Austria
cantu
Noruega
3:2 cantu
Polonia
1948
Detalle
cantu
Londres, Reinu Xuníu
cantu
Suecia
3:1 cantu
Yugoslavia
cantu
Dinamarca
5:3 cantu
Reinu Xuníu

Seleiciones amateurs (absolutes nel bloque soviéticu)[editar | editar la fonte]

Añu See
Medaya d'Oru
Final
Resultáu

Medaya de Plata

Medaya de Bronce

Resultáu

Cuartu llugar
1952
Detalle
cantu
Ḥélsinki, Finlandia
cantu
Hungría
2:0 cantu
Yugoslavia
cantu
Suecia
2:0 cantu
Alemaña Federal
1956
Detalle
cantu
Melbourne, Australia
cantu
Xunión Soviética
1:0 cantu
Yugoslavia
cantu
Bulgaria
3:0 cantu
Seleición de fútbol d'India India
1960
Detalle
cantu
Roma, Italia
cantu
Yugoslavia
3:1 cantu
Dinamarca
cantu
Hungría
2:1 cantu
Italia
1964
Detalle
cantu
Tokiu, Xapón
cantu
Hungría
2:1 cantu
Checoslovaquia
cantu
Equipu Alemán Unificáu
3:1 cantu
Rep. Árabe Xunida
1968
Detalle
cantu
Ciudá de Méxicu, Méxicu
cantu
Hungría
4:1 cantu
Bulgaria
cantu
Xapón
2:0 cantu
Méxicu
1972
Detalle
cantu
Múnich, Alemaña Fed.
cantu
Polonia
2:1 cantu
Hungría
cantu     2:2[8][10]     cantu
Alemaña Democrática y Xunión Soviética
1976
Detalle
cantu
Montreal, Canadá
cantu
Alemaña Dem.
3:1 cantu
Polonia
cantu
Xunión Soviética
2:0 cantu
Brasil
1980
Detalle
cantu
Moscú, Xunión Soviética
cantu
Checoslovaquia
1:0 cantu
Alemaña Dem.
cantu
Xunión Soviética
2:0 cantu
Yugoslavia

Seleiciones absolutes versus seleiciones xuveniles (UEFA y CONMEBOL). Ensin vetu de profesionales[editar | editar la fonte]

Añu See
Medaya d'Oru
Final
Resultáu

Medaya de Plata

Medaya de Bronce

Resultáu

Cuartu llugar
1984
Detalle
cantu
Los Angeles, Estaos Xuníos
cantu
Francia
2:0 cantu
Brasil
cantu
Yugoslavia
2:1 cantu
Italia
1988
Detalle
cantu
Seúl, Corea del Sur
cantu
Xunión Soviética
2:1 cantu
Brasil
cantu
Alemaña Federal
3:0 cantu
Italia

Seleiciones sub-23 (+ 3 mayores). Ensin vetu de profesionales[editar | editar la fonte]

Añu See
Medaya d'Oru
Final
Resultáu

Medaya de Plata

Medaya de Bronce

Resultáu

Cuartu llugar
1992
Detalle

Barcelona, España

España
3:2 Bandera de Polonia
Polonia
Bandera de Ghana
Ghana
1:0 Bandera de Australia
Australia
1996
Detalle
Bandera de Estaos Xuníos d'América
Atlanta, Estaos Xuníos
Bandera de Nixeria
Nixeria
3:2 Bandera d'Arxentina
Arxentina
Bandera de Brasil
Brasil
5:0 Bandera del Perú
Portugal
2000
Detalle
Bandera de Australia
Sydney, Australia
Bandera de Camerún
Camerún
2:2
(5-3 pen.)

España
Bandera de Chile
Chile
2:0 Bandera de Estaos Xuníos d'América
Estaos Xuníos
2004
Detalle
Bandera de Grecia
Atenes, Grecia
Bandera d'Arxentina
Arxentina
1:0 Bandera de Paraguái
Paraguái
Bandera d'Italia
Italia
1:0
Iraq
2008
Detalle
Bandera de la República Popular China
Beixín, China
Bandera d'Arxentina
Arxentina
1:0 Bandera de Nixeria
Nixeria
Bandera de Brasil
Brasil
3:0 Bandera de Bélxica
Bélxica
2012
Detalle
Bandera del Reinu Xuníu
Londres, Reinu Xuníu
Bandera de Méxicu
Méxicu
2:1 Bandera de Brasil
Brasil
Bandera de Corea del Sur
Corea del Sur
2:0 Bandera de Xapón
Xapón
2016
Detalle
Bandera de Brasil
Rio de Janeiro, Brasil
Bandera de Brasil
Brasil
1:1
(5-4 pen.)
Bandera d'Alemaña
Alemaña
Bandera de Nixeria
Nixeria
3:2 Bandera de Hondures
Hondures
2020
Detalle
Bandera de Xapón
Tokiu, Xapón
A apostase

Torneos femeninos[editar | editar la fonte]

Esta tabla amuesa les principales resultaos de los torneos femeninos de fútbol de los Xuegos Olímpicos. Pa más información sobre un tornéu en particular, vease la páxina especializada d'ella en Detalles.

Añu See
Medaya d'Oru
Final
Resultáu

Medaya de Plata

Medaya de Bronce

Resultáu

Cuartu llugar
1996
Detalle
cantu
Atlanta, Estaos Xuníos
cantu
Estaos Xuníos
2:1 cantu
R. P. China
cantu
Noruega
2:0 cantu
Brasil
2000
Detalle
cantu
Sydney, Australia
cantu
Noruega
3:2[8] cantu
Estaos Xuníos
cantu
Alemaña
2:0[8] cantu
Brasil
2004
Detalle
cantu
Atenes, Grecia
cantu
Estaos Xuníos
2:1[8] cantu
Brasil
cantu
Alemaña
1:0 cantu
Suecia
2008
Detalle
cantu
Beixín, R.P. China
cantu
Estaos Xuníos
1:0[8] cantu
Brasil
cantu
Alemaña
2:0 cantu
Xapón
2012
Detalle
cantu
Londres, Reinu Xuníu
cantu
Estaos Xuníos
2:1 cantu
Xapón
cantu
Canadá
1:0 cantu
Francia
2016
Detalle
cantu
Rio de Janeiro, Brasil
cantu
Alemaña
2:1 cantu
Suecia
cantu
Canadá
2:1 cantu
Brasil
2020
Detalle
cantu
Tokiu, Xapón
A apostase

Torneos olímpicos xuveniles[editar | editar la fonte]

El fútbol masculino y femenín tán presentes como disciplines deportives nos Xuegos Olímpicos de la Mocedá dende la edición inaugural, realizada en Singapur en 2010. Esta competición ye reconocida pola FIFA, la máxima organización del fútbol mundial, y obviamente pol COI, organizador del eventu. Nel eventu participen seleiciones sub-15, tantu nel tornéu masculín como femenín.

Masculín

Añu See
Medaya d'Oru
Final
Resultáu

Medaya de Plata

Medaya de Bronce

Resultáu

Cuartu llugar
2010
Detalle
cantu
Singapur
cantu
Bolivia
5:0 cantu
Haití
cantu
Singapur
4:1 cantu
Montenegro
2014
Detalle
cantu
Nanjing, China
cantu
Perú
2:1 cantu
Corea del Sur
cantu
Islandia
4:0 cantu
Cabu Verde
2018
cantu
Buenos Aires, Arxentina
Nun se va realizar tornéu de fútbol mientres los Xuegos Olímpicos de la Mocedá 2018[11]

Femenín

Añu See
Medaya d'Oru
Final
Resultáu

Medaya de Plata

Medaya de Bronce

Resultáu

Cuartu llugar
2010
Detalle
cantu
Singapur
cantu
Chile
1:1
(5-3 pen.)
cantu
Guinea Ecuatorial
cantu
Turquía
3:0 cantu
Irán
2014
Detalle
cantu
Nanjing, China
cantu
China
5:0 cantu
Venezuela
cantu
Méxicu
3:1 cantu
Eslovaquia
2018
cantu
Buenos Aires, Arxentina
Nun se va realizar tornéu de fútbol mientres los Xuegos Olímpicos de la Mocedá 2018[11]

Medayerus[editar | editar la fonte]

Les siguientes tables presenten les medayes ganaes per cada seleición nacional nos diversos eventos olímpicos. Sicasí, los equipos apaecen d'alcuerdu a los criterios del Comité Olímpicu Internacional y non con al respeutive de la FIFA. Asina, Alemaña nun ye considerada socesora d'Alemaña Federal y Alemaña Democrática o se llista'l Reinu Xuníu, que nun ye miembru de la FIFA (pos lo son los sos cuatro países constituyentes).

Medayeru[editar | editar la fonte]

El COI optó por reconocer les medayes respeutives de 1900 y 1904 a les naciones representaes polos clubes (Reinu Xuníu, Francia, Bélxica, Canadá y Estaos Xuníos). Estos torneos nun son reconocíos de forma oficial por FIFA.

Puestu País NOC Oru
Medaya d'oru
Plata
Medaya de plata
Bronce
Medaya de bronce
Total Homes Muyeres
Medaya d'oru Medaya de plata Medaya de bronce T Medaya d'oru Medaya de plata Medaya de bronce T
1 Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos d'América USA 4 2 1 7 0 1 1 2 4 1 0 5
2 Bandera d'Hungría Hungría HUN 3 1 1 5 3 1 1 5
3 Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu GBR 3 0 0 3 3 0 0 3
4 Bandera d'Arxentina Arxentina ARG 2 2 0 4 2 2 0 4
5 Bandera de la Xunión Soviética Xunión Soviética URS 2 0 3 5 2 0 3 5
6 Bandera de Uruguái Uruguái URU 2 0 0 2 2 0 0 2
7 Bandera de Brasil Brasil BRA 1 5 2 8 1 3 2 6 0 2 0 2
8  Yugoslavia YUG 1 3 1 5 1 3 1 5
9 Bandera de Polonia Polonia POL 1 2 0 3 1 2 0 3
 España ESP 1 2 0 3 1 2 0 3
11 Bandera d'Alemaña Alemaña GER 1 1 3 5 0 1 0 1 1 0 3 4
12 Bandera d'Alemaña Alemaña Democrática GDR 1 1 2 4 1 1 2 4
Bandera de Suecia Suecia SWE 1 1 2 4 1 1 2 4
14 Bandera de Nixeria Nixeria NGR 1 1 1 3 1 1 1 3
15 Bandera de Francia Francia FRA 1 1 0 2 1 1 0 2
 Checoslovaquia TCH 1 1 0 2 1 1 0 2
17 Bandera d'Italia Italia ITA 1 0 2 3 1 0 2 3
Bandera de Noruega Noruega NOR 1 0 2 3 0 0 1 1 1 0 1 2
19 Bandera de Bélxica Bélxica BEL 1 0 1 2 1 0 1 2
20 Bandera de Canadá Canadá CAN 1 0 2 3 1 0 0 2 0 0 1 3
21 Bandera de Camerún Camerún CMR 1 0 0 1 1 0 0 1
Bandera de Méxicu Méxicu MEX 1 0 0 1 1 0 0 1
23 Bandera de Dinamarca Dinamarca DAN 0 3 1 4 0 3 1 4
24 Bandera de Bulgaria Bulgaria BUL 0 1 1 2 0 1 1 2
25 Bandera de Xapón Xapón JPN 0 1 1 2 0 0 1 1 0 1 0 1
26 Bandera de la República Popular China China CHN 0 1 0 1 0 1 0 1
Bandera de Austria Austria AUT 0 1 0 1 0 1 0 1
Bandera de Paraguái Paraguái PAR 0 1 0 1 0 1 0 1
 Suiza SUI 0 1 0 1 0 1 0 1
30 Bandera de Países Baxos Países Baxos NED 0 0 3 3 0 0 3 3
31 Bandera de Chile Chile CHI 0 0 1 1 0 0 1 1
Bandera de Corea del Sur Corea del Sur KOR 0 0 1 1 0 0 1 1
Bandera de Ghana Ghana GHA 0 0 1 1 0 0 1 1
Bandera d'Alemaña Alemaña Federal FRG 0 0 1 1 0 0 1 1
Total 30 30 31 91 25 25 26 76 5 5 5 18

El tornéu de 1906 nun se considera nes estadístiques, en 1972 otorgar 2 medayes de bronce.

Medayeru xuvenil[editar | editar la fonte]

Puestu País NOC Oru
Medaya d'oru
Plata
Medaya de plata
Bronce
Medaya de bronce
Total Homes Muyeres
Medaya d'oru Medaya de plata Medaya de bronce T Medaya d'oru Medaya de plata Medaya de bronce T
1 Bandera de Bolivia Bolivia BOL 1 0 0 1 1 0 0 1
2 Bandera de la República Popular China China CHN 1 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 1
3 Bandera de Chile Chile CHI 1 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 1
4 Bandera del Perú Perú PER 1 0 0 1 1 0 0 1 0 0 0 0
5 Bandera de Guinea Ecuatorial Guinea Ecuatorial EQG 0 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1
6 Bandera de Corea del Sur Corea del Sur KOR 0 1 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0
7 Bandera d'Haití Haití HAI 0 1 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0
8 Bandera de Venezuela Venezuela VEN 0 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1
9 Bandera d'Islandia Islandia ISL 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0
10 Bandera de Méxicu Méxicu MEX 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1
11 Bandera de Turquía Turquía TUR 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 1
12 Bandera de Singapur Singapur SIN 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0
Total 4 4 4 12 2 2 2 6 2 2 2 6

Tabla sumatoria de tolos torneos[editar | editar la fonte]

La tabla amuesa la cantidá de partíos xugaos (ganaos, empataos y perdíos), los goles a favor y en contra, la diferencia de goles y el rendimientu (cantidá de puntos llograos sobre'l total d'apostaos). Pal cálculu de puntaje, utilícense 3 puntos per partíu ganáu, 1 por empatáu y nengunu por perdíu, anque esta regla empezó a aplicase a partir de los Xuegos d'Atlanta 1996.

Masculín[editar | editar la fonte]

La siguiente tabla presenta un resume estadísticu de la participación de los distintos escoyíos nacionales masculinos ente 1908 y 2012. Poro, son escluyíes les participaciones de clubes en 1900 y 1904.[12][13]

Equipu Part. Resultaos Participación
Pts. PX PG PE PP GF GC Dif. Rnd Bandera del Reinu Xuníu
08
Bandera de Suecia
12
Bandera de Bélxica
20
Bandera de Francia
24
Bandera de Países Baxos
28
Bandera d'Alemaña
36
Bandera del Reinu Xuníu
48
Bandera de Finlandia
52
Bandera de Australia
56
Bandera d'Italia
60
Bandera de Xapón
64
Bandera de Méxicu
68
Bandera d'Alemaña
72
Bandera de Canadá
76
Bandera de la Xunión Soviética
80
Bandera de Estaos Xuníos d'América
84
Bandera de Corea del Sur
88

92
Bandera de Estaos Xuníos d'América
96
Bandera de Australia
00
Bandera de Grecia
04
Bandera de la República Popular China
08
Bandera del Reinu Xuníu
12
Bandera de Brasil
16
Bandera de Xapón
20
Bandera de Brasil Brasil 13 112 60 34 10 16 124 65 +59 62,22% 10° 13°
Bandera d'Italia Italia 15 102 61 32 6 23 125 87 +38 55,73% 10° 12°
Bandera d'Hungría Hungría 9 83 37 27 2 8 109 43 +66 74,74% 10° 13° 16°
Bandera de la Xunión Soviética Xunión Soviética 6 76 32 24 4 4 77 30 +47 79,16%
 Yugoslavia 11 73 42 23 4 15 115 81 +34 57,93% 21° 12° 10°
Bandera d'Arxentina Arxentina 8 72 35 22 6 7 82 33 +49 68,57% 10° 11°
 España 10 65 37 19 8 10 56 39 +17 58,55% 17° 12° 10° 14°
Bandera de Dinamarca Dinamarca 8 55 31 17 4 10 85 53 +32 59,13% 11° 13°
Bandera de Polonia Polonia 7 54 28 17 3 8 69 39 +30 62,79% 20° 13° 10°
10º Bandera d'Alemaña Alemaña Democrática 4 52 24 16 4 4 57 17 +40 72,22%
11º Bandera de Méxicu Méxicu 11 51 40 13 12 15 52 68 -16 42,5% 16° 12° 11° 10° 10°
12° Bandera de Suecia Suecia 9 47 32 14 5 13 84 57 +27 48,95% 15°
13º Bandera de Nixeria Nixeria 7 47 31 14 5 12 48 53 -5 50,53% 14° 13° 15°
14º Bandera de Francia Francia 12 47 31 14 5 12 59 77 -18 50,53% 11° 18°
15º Bandera de Xapón Xapón 10 47 35 14 5 16 48 67 -19 44,76% 13° 15° 10°
16º  Checoslovaquia 5 46 22 14 4 4 60 16 +44 69,69% A
17º Bandera de Corea del Sur Corea del Sur 10 43 34 10 13 11 40 65 -25 42,15% 14° 11° 11° 11° 10°
18º Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 9 42 23 13 3 7 76 44 +32 60,86% 10° 22°
19° Bandera de Países Baxos Países Baxos 8 37 25 11 4 10 55 48 +7 49,33% 10° 10° 23°
20º Bandera d'Alemaña Alemaña Federal 5 35 21 11 2 8 52 28 +24 55,55%
21º Bandera de Exiptu Exiptu 11 34 32 10 4 18 65 87 -22 35,41% 11° 13° 12° 13° 12°
22º Bandera de Uruguái Uruguái 3 31 13 10 1 2 34 11 +23 79,48%
23º Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos d'América 13 28 31 6 10 15 34 82 -48 30,10% 11° 17° 10° 16° 24° 14° 12° 10°
24º Bandera de Ghana Ghana 6 25 23 6 7 10 33 49 -16 36,23% 12° 16°
25º Bandera de Bulgaria Bulgaria 5 24 14 7 3 4 35 19 +16 57,14% 12° 18°
26º Bandera de Portugal Portugal 4 24 16 7 3 6 24 30 -6 50% 14°
27º Bandera de Australia Australia 7 24 25 7 3 15 28 41 -13 32,00% 13° 15° 11°
28º  Iraq 5 22 19 5 7 7 22 24 -2 38,59% 14° 12°
29º Bandera d'Alemaña Alemaña 4 21 13 6 3 4 54 20 +34 53,84%
30º Bandera de Chile Chile 4 21 14 6 3 5 27 20 +7 50,00 17°
31° Bandera de Bélxica Bélxica 4 21 13 7 0 6 25 31 -6 53,84% 15°
32º Bandera de Camerún Camerún 3 20 13 5 5 3 16 16 0 53,84% 11°
33º Bandera de Austria Austria 4 18 12 6 0 6 26 25 +1 50,00% 14°
34º Bandera de Paraguái Paraguái 2 17 10 5 2 3 17 14 +3 56,66%
35º Bandera de Noruega Noruega 5 16 13 5 1 7 18 25 -7 41,02% 10° 16° 10°
36º Bandera de Hondures Hondures 4 16 16 4 4 8 19 31 -12 33,33% 10° 16°
37º Bandera de Colombia Colombia 5 16 16 4 4 8 21 36 -15 33,33% 10° 11° 11° 14°
38º  Suiza 3 14 10 4 2 4 17 14 +3 46,66% 14° 13°
39º  Marruecos 7 14 23 3 5 15 17 48 -31 20,28% 13° 12° 15° 16° 10° 11°
40º Bandera de Rumanía Rumanía 3 13 8 4 1 3 13 14 -1 51,46% 14° 18°
41º Bandera de Israel Israel 2 10 8 2 4 2 13 14 -1 41,66%
42º Bandera de Finlandia Finlandia 4 10 9 3 1 5 14 29 -15 37,03% 14° 14°
43º Bandera del Perú Perú 2 9 5 3 0 2 17 14 +3 60,00% 11°
44º Bandera de Kuwait Kuwait 3 8 10 2 2 6 12 18 -6 26,66% 16° 12°
45º Bandera de Guatemala Guatemala 3 8 10 2 2 6 10 21 -11 26,66% 10° 16°
46º Bandera de Zambia Zambia 2 7 7 2 1 4 12 12 0 33,33% 15°
47º Bandera de Cuba Cuba 2 7 6 2 1 3 3 13 -10 38,88% 11°
48º Bandera de Irán Irán 3 7 9 2 1 6 6 20 -14 25,92% 12° 12°
49º Bandera de Tunicia Tunicia 4 7 9 1 4 7 11 27 -16 25,92% 15° 13° 14° 12°
50º Bandera de Costa Rica Costa Rica 3 7 10 2 1 7 8 24 -16 23,33% 16° 13°
51º Bandera de Turquía Turquía 6 7 10 2 1 7 14 37 -23 23,33% 19° 15° 15° 14°
52º Bandera de Costa de Marfil Costa de Marfil 1 6 4 2 0 2 6 6 0 50,00%
53º Bandera de Luxemburgu Luxemburgu 6 6 8 2 0 6 16 30 -14 25,00% 11° 13° 13° 16° 11°
54º Bandera de Malí Malí 1 5 4 1 2 1 5 4 +1 41,66%
55º Bandera de Senegal Senegal 1 5 4 1 2 1 6 6 0 41,66%
56º Bandera de Canadá Canadá 2 5 6 1 2 3 7 9 -2 27,77% 13°
57º Bandera de Sudáfrica Sudáfrica 2 5 6 1 2 3 6 7 -2 27,77% 11° 13°
58º Bandera d'Arxelia Arxelia 2 5 7 1 2 4 8 11 -3 23,80% 14°
59º Bandera de Qatar Qatar 2 5 7 1 2 4 4 10 -6 23,80% 15°
60º Bandera de India India 4 4 8 1 1 6 10 27 -17 16,66% 11° 25° 12°
61º Bandera de Myanmar Birmania 1 3 3 1 0 2 2 2 0 33,33%
62º  Eslovaquia 1 3 3 1 0 2 4 6 -2 33,33% 13°
63º Bandera de Irlanda Irlanda 2 3 3 1 0 2 3 5 -2 33,33% 17°
64º Bandera de Bielorrusia Bielorrusia 1 3 3 1 0 2 3 6 -3 33,33% 10°
65º Bandera de Venezuela Venezuela 1 3 3 1 0 2 3 7 -4 33,33% 12°
66º Bandera de Guinea Guinea 1 3 3 1 0 2 4 9 -5 33,33% 13°
67º Bandera de Corea del Norte Corea del Norte 1 3 3 1 0 2 3 9 -6 33,33%
68º Bandera de Malasia Malasia 1 3 3 1 0 2 3 9 -6 33,33% 10°
69º Bandera de Chequia Chequia 1 2 3 0 2 1 5 6 -1 22,22% 14°
70º Bandera de Gabón Gabón 1 2 3 0 2 1 1 3 -2 22,22% 12°
71º Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 2 2 6 0 2 4 2 12 -10 11,11% 14° 16°
72º Bandera de la República Popular China China 4 2 8 0 2 6 1 17 -16 8,33% 12° 15° 14° 13°
73º Bandera d'Emiratos Árabes Xuníos EAX 1 1 3 0 1 2 3 6 -3 11,11% 15°
74º Bandera de Serbia Serbia 1 1 3 0 1 2 3 7 -4 11,11% 12°
75º Bandera de Indonesia Indonesia 1 1 2 0 1 1 0 4 -4 16,66%
76º Bandera d'El Salvador El Salvador 1 1 3 0 1 2 2 8 -6 11,11% 15°
77º Bandera de Siria Siria 1 1 3 0 1 2 0 8 -8 11,11% 14°
78º Bandera de Grecia Grecia 3 1 5 0 1 4 5 18 -13 6,66% 12° 18° 15°
79º Bandera de les Antilles Neerlandeses

 Antilles Neerlandeses

1 0 1 0 0 1 1 2 -1 0,00% 15°
80º Bandera d'Estonia Estonia 1 0 1 0 0 1 0 1 -1 0,00% 17°
81º Bandera de Sudán Sudán 1 0 3 0 0 3 1 5 -4 0,00% 15°
82º Bandera d'Afganistán Afganistán 1 0 1 0 0 1 0 6 -6 0,00% 18°
83º Bandera de Letonia Letonia 1 0 1 0 0 1 0 7 -7 0,00% 16°
84º Bandera de Taiwán República de China 1 0 3 0 0 3 3 12 -9 0,00% 16°
85º Bandera de Lituania Lituania 1 0 1 0 0 1 0 9 -9 0,00% 22°
86º Bandera de Serbia y Montenegru Serbia y Montenegro 1 0 3 0 0 3 3 14 -11 0,00% 16°
87º Bandera d'Arabia Saudita Arabia Saudita 2 0 6 0 0 6 3 15 -12 0,00% 16° 15°
88º Bandera de Rusia Rusia 1 0 2 0 0 2 1 18 -17 0,00% 11°
89º Bandera de Islles Fixi Fixi 1 0 3 0 0 3 1 23 -22 0,00% 16°
90º Bandera de Tailandia Tailandia 2 0 4 0 0 4 1 28 -27 0,00% 11° 16°
Equipu Part.
Pts. PX PG PE PP GF GC Dif. Rnd 08 12 20 24 28 36 48 52 56 60 64 68 72 76 80 84 88 92 96 00 04 08 12 16 20

Femenín[editar | editar la fonte]

La siguiente tabla presenta un resume estadísticu de la participación de los distintos escoyíos nacionales femeninos ente 1996 y 2012.

Equipu Part. Resultaos Participación
Pts. PX PG PE PP GF GC Dif. Rnd Bandera de Estaos Xuníos d'América
96
Bandera de Australia
00
Bandera de Grecia
04
Bandera de la República Popular China
08
Bandera del Reinu Xuníu
12
Bandera de Brasil
16
Bandera de Xapón
20
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos d'América 6 80 32 25 5 2 64 26 +38 85,71%
Bandera d'Alemaña Alemaña 5 54 25 17 3 5 49 21 +28 71,92% -
Bandera de Brasil Brasil 6 51 32 15 6 11 53 29 +24 53,84%
Bandera de Canadá Canadá 3 29 16 9 2 5 27 19 +8 46,66%
Bandera de Noruega Noruega 3 28 14 9 1 4 26 19 +7 66,66%
Bandera de Suecia Suecia 6 27 25 7 6 12 25 31 -6 36,84%
Bandera de la República Popular China China 5 26 18 7 5 6 24 26 -2 52,38%
Bandera de Xapón Xapón 4 21 18 6 3 9 22 26 -4 38,88%
Bandera de Francia Francia 2 15 10 5 0 5 18 10 +8 50,00%
10º Bandera de Australia Australia 3 10 11 2 4 5 13 15 -2 23,80%
11º Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 1 9 4 3 0 1 5 2 +3 75,00%
12° Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda 3 7 10 2 1 7 6 17 -11 19,04% 10°
13º Bandera de Corea del Norte Corea del Norte 2 6 6 2 0 4 4 9 -5 33,33%
14º Bandera de Nixeria Nixeria 3 3 9 1 0 8 7 18 -11 11,11% 11°
15º Bandera de Sudáfrica Sudáfrica 2 2 6 0 2 4 1 10 -9 11,11% 10° 10°
16° Bandera de Méxicu Méxicu 1 1 3 0 1 2 1 8 -7 11,11%
17º Bandera de Colombia Colombia 2 1 6 0 1 5 2 13 -11 0,00% 11° 11°
18º Bandera d'Arxentina Arxentina 1 0 3 0 0 3 1 5 -4 0,00% 11°
19º Bandera de Zimbabue Zimbabue 1 0 3 0 0 3 3 15 -12 0,00% 12°
20º Bandera de Dinamarca Dinamarca 1 0 3 0 0 3 2 11 -9 0,00%
21º Bandera de Camerún Camerún 1 0 3 0 0 3 1 11 -10 0,00% 12°
22º Bandera de Grecia Grecia 1 0 3 0 0 3 0 11 -11 0,00% 10°

Goliadores[editar | editar la fonte]

Masculín[editar | editar la fonte]

Xugador Seleición Goles
Sophus Nielsen Bandera de Dinamarca Dinamarca 14
Antal Dunai Bandera d'Hungría Hungría 13
Ferenc Bene Bandera d'Hungría Hungría 12
Domingo Tarasconi Bandera d'Arxentina Arxentina 11
Pedro Petrone Bandera de Uruguái Uruguái 11
Gottfried Fuchs Bandera d'Alemaña Alemaña 10
Kazimierz Deyna Bandera de Polonia Polonia 10
Harold Walden Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 9
Vilhelm Wolfhagen Bandera de Dinamarca Dinamarca 9
Neymar Bandera de Brasil Brasil 9

Femenín[editar | editar la fonte]

Xugadora Seleición Goles
Cristiane Bandera de Brasil Brasil 14
Chritine Sinclair Bandera de Canadá Canadá 11
Birgit Prinz Bandera d'Alemaña Alemaña 10
Marta Bandera de Brasil Brasil 10
Abby Wambach Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos d'América 9
Pretinha Bandera de Brasil Brasil 8
Carli Lloyd Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos d'América 8
Melissa Tancredi Bandera de Canadá Canadá 7
Lotta Schelin Bandera de Suecia Suecia 6
Tiffeny Milbrett Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos d'América 5
Mia Hamm Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos d'América 5
Alex Morgan Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos d'América 5
Sun Wen Bandera de la República Popular China China 5
Melanie Behringer Bandera d'Alemaña Alemaña 5

Referencies y notes[editar | editar la fonte]

  1. FIFA (11 d'agostu de 2012). «Un Tri d'oru amarga a Brasil (1-2)». Consultáu'l 17 d'ochobre de 2012.
  2. 2,0 2,1 Tornéu d'exhibición, nel que participaron equipos non oficiales. La FIFA nun reconoz estos partíos como apostaos poles seleiciones nacionales y el COI nun lo fixo por enforma tiempu, pero na actualidá considera válida la entrega de medayes nestos torneos.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Esti club de fútbol reemplaza a la seleición principal.
  4. 4,0 4,1 Tornéu determináu por Sistema de toos-contra-toos sistema de grupos
  5. 5,0 5,1 Dos equipos estudiantiles representaron a los Estaos Xuníos en 1904
  6. 6,0 6,1 Nesta edición non oficial participaron 4 equipos de los cualos namái unu yera una seleición real. Xugáronse enfrentamientos direutos dende semifinales, na primer semifinal Dinamarca ganó 5 a 1 a Esmirna y pasó a la final; na segunda semifinal Atenes ganó a Tesalónica 5 a 0 y pasó a la final. Mientres la final del tornéu ente Dinamarca y Atenes, l'equipu ateniense abandonó'l xuegu al rematar el primer tiempu, dempués de dir perdiendo por 9 a 0 dándo-y automáticamente la medaya d'oru a Dinamarca, ente qu'Atenes quedaba descalificáu de la competición ensin derechu a recibir medayes. Asina que se xugó un partíu ente Esmirna y Tesalónica pa ver quien se quedaba cola medaya de plata y quien cola de bronce, a la fin Esmirna quedar cola medaya de plata al ganar por 10 a 0 a Tesalónica que llograría la medaya de bronce.
  7. 7,0 7,1 Mientres la final ente Bélxica y Checoslovaquia, esti últimu equipu retirar a los 43', siendo descalificáu. Bélxica ganó la medaya d'oru y un minitorneo foi apostáu ente España, Italia y los Países Baxos pa determinar el segundu, tercer y cuartu llugar.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Resultáu tres la prórroga
  9. 9,0 9,1 Resultáu del partíu de repetición
  10. Debíu al empate 2:2 ente Alemaña Democrática y la Xunión Soviética, dambos equipos recibieron la medaya de bronce
  11. 11,0 11,1 AFA (1 de marzu de 2018). «Pensando nos XX.OO. de la Mocedá». Consultáu'l 1 de marzu de 2018.
  12. «Dossier estadísticu del Tornéu Olímpicu de Fútbol». Consultáu'l 3 de xunetu de 2017.
  13. «Torneo FIFA - Estadístiques - Tornéu Olímpicu de Fútbol». Consultáu'l 3 de xunetu de 2017.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]