Seleición masculina de fútbol de Yugoslavia

De Wikipedia
Seleición masculina de fútbol de Yugoslavia



Datos xenerales
Asociación Asociación de Fútbol de Yugoslavia
Confederación UEFA
Nomatu Плави, Plavi (Azules)[1]
Más goles Stjepan Bobek (38)
Más particip. Draguen Džajić (85)
Estadiu Estrella Colorada, Belgrado
Primer partíu internacional
 Yugoslavia 0:7 Checoslovaquia 
28 d'agostu de 1920
Meyor resultáu internacional
 Yugoslavia 10:0 Venezuela Bandera de Venezuela
14 de xunu de 1972
Peor resultáu internacional
 Yugoslavia 0:7 Uruguái Bandera de Uruguái
26 de mayu de 1924
Copa Mundial de Fútbol
Participación(por primer vez en 1930)
Meyor resultáu 4 llugar en 1930 y 1962
Eurocopa
Participación 4
Meyor resultáu , 1960 y 1968
Fútbol nos Xuegos Olímpicos
Participación 11 (por primer vez en 1920)
Meyor resultáu , 1960 , 1948 1952 1956 , 1984
[editar datos en Wikidata]

La seleición de fútbol de Yugoslavia foi l'equipu representativu de dichu país nes competiciones oficiales. Xestionada pola Asociación de Fútbol de Yugoslavia, yera miembru de la UEFA. L'equipu nacional representó, ente 1920 y 1992, a les distintes denominaciones del estáu de Yugoslavia, qu'arrexuntaba a los actuales estaos de Bosnia y Herzegovina, Croacia, Eslovenia, Macedonia, Montenegru, Serbia y l'apostáu Kosovu.

Foi unu de los equipos más esitosos d'Europa mientres gran parte del sieglu XX. Formar tres la creación del Reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos (qu'en 1929 denominaríase oficialmente Reinu de Yugoslavia). El so debú tuvo llugar nos Xuegos Olímpicos d'Amberes 1920, onde fueron derrotaos 7-0 pola seleición de fútbol de Checoslovaquia. El mesmu marcador repitir en dos alcuentros siguientes con Uruguái nos Xuegos Olímpicos de París 1924 y con Checoslovaquia en 1925. Yugoslavia foi unu de los cuatro primeros países europeos en participar nuna Copa Mundial de Fútbol; llegó a la semifinal del primer tornéu (1930), y dichu llogru sería repitíu en 1962. A nivel continental, llogró'l segundu llugar en dos Eurocopes (1960 y 1968). La seleición yugoslava tamién algamó la medaya de plata nos Xuegos Olímpicos de Londres 1948 —una seleición amateur llogró l'oru en 1960, pero nun se considera oficial—.

Tres les Guerres Yugoslaves, diversos estaos nacieron de Yugoslavia y crearon nueves seleiciones internacionales. Por cuenta de dichu conflictu y al embargu internacional instauráu nel so contra, la so participación na Eurocopa 1992 foi atayada diez díes antes del entamu del tornéu. Esi mesmu añu xugó'l postreru partíu de la Yugoslavia socialista, anque n'años socesivos dichu escoyíu siguió siendo esistiendo como la seleición de la República Federal de Yugoslavia (compuesta por Serbia y Montenegru), ente 1992 y 2003.

Socesores[editar | editar la fonte]

En 1992, esti equipu foi disueltu, tres el fin del estáu yugoslavu. Al empar, nacieron diversos nuevos equipos representativos nacionales:

Na actualidá, l'escoyíu de Serbia ye consideráu pola FIFA como'l socesor oficial del combináu de Yugoslavia y de Serbia y Montenegru, calteniendo les sos resultancies y llogros deportivos.

De los equipos socesores, Croacia foi'l más esitosu a la fecha. Clasificóse pa trés Copes Mundiales y llogró'l tercer llugar na Copa Mundial de Fútbol de 1998. Serbia llogró participar en tres torneos (unu como “RF Yugoslavia” (1998), unu como “Serbia y Montenegru” (2006) y el restante yá como Serbia (2010)), mientres Eslovenia facer en dos. Bosnia y Herzegovina clasificóse per primer vegada pa un Mundial, el qu'apostó nel 2014 en Brasil, onde foi esaniciada na primer fase. Macedonia y Montenegru entá nun pudieron clasificase pa una Copa Mundial nin pa les fases de dalguna Eurocopa.

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Copa Mundial de Fútbol[editar | editar la fonte]

Yugoslavia na Copa del Mundu de 1930.
Añu

Ronda

Posición

PX PG PE

PP

GF GC
Bandera de Uruguái Uruguái 1930 Semifinales 3 2 0 1 7 7
Bandera d'Italia Italia 1934 Nun se clasificó
Bandera de Francia Francia 1938
Bandera de Brasil Brasil 1950 Primer fase 3 2 0 1 7 3
Suiza 1954 Cuartos de final 3 1 1 1 2 3
Bandera de Suecia Suecia 1958 Cuartos de final 4 1 2 1 7 7
Bandera de Chile Chile 1962 Semifinales 6 3 0 3 10 7
Bandera de Inglaterra Inglaterra 1966 Nun se clasificó
Bandera de Méxicu Méxicu 1970
Bandera d'Alemaña Alemaña Federal 1974 Cuartos de final 6 1 2 3 12 7
Bandera d'Arxentina Arxentina 1978 Nun se clasificó
España 1982 Primer fase 16° 3 1 1 1 2 2
Bandera de Méxicu Méxicu 1986 Nun se clasificó
Bandera d'Italia Italia 1990 Cuartos de final 5 3 1 1 8 6
Total 8/14 33 14 7 12 55 42

Darréu, ver Seleición de fútbol de la República Federal de Yugoslavia

Eurocopa[editar | editar la fonte]

Añu Ronda Posición PX PG PE PP GF GC
Bandera de Francia 1960 Subcampeón &&&&&&&&&+ 2 1 0 1 &&&&&&&&&+6 &&&&&&&&&+6
1964 Nun se clasificó
Bandera d'Italia 1968 Subcampeón &&&&&&&&&+ 2 1 0 1 &&&&&&&&&+2 &&&&&&&&&+3
Bandera de Bélxica 1972 Nun se clasificó
1976 Semifinales &&&&&&&&&+ 2 0 0 2 &&&&&&&&&+4 &&&&&&&&&+7
Bandera d'Italia 1980 Nun se clasificó
Bandera de Francia 1984

&&&&&&&&&+

3 0 0 3 &&&&&&&&&+2 &&&&&&&&+10
Bandera d'Alemaña 1988 Nun se clasificó
Bandera de Suecia 1992 Retiraos
Total 5/9 9 2 0 7 19 27

Darréu, ver Seleición de fútbol de la República Federal de Yugoslavia

Uniforme[editar | editar la fonte]

1930
1950-1962
1974
1982
1984
1990
1994
1998

Xugadores[editar | editar la fonte]

Partíos apostaos[editar | editar la fonte]

De siguío amuésense los futbolistes que más partíos apostaron cola seleición yugoslava:

# Nome Periodu Partíos


Goles
1 Draguen Džajić 1964 – 1979 85 23
2 Zlatko Vujović 1979 – 1990 70 25
3 Faruk Hadžibegić 1982 – 1992 65 6
4 Branko Zebec 1951 – 1961 65 17
5 Stjepan Bobek 1946 – 1956 63 38
6 Branko Stanković 1946 – 1956 61 3
7 Ivica Horvat 1946 – 1956 60 0
8 Vladimir Beara 1950 – 1959 59 0
9 Rajko Mitić 1946 – 1957 59 32
10 Bernard Vukas 1948 – 1957 59 22
11 Vujadin Boškov 1951 – 1958 57 0
12 Blagoje Marjanovic 1926 – 1938 57 36
13 Jovan Aćimović 1968 – 1976 55 3
14 Zlatko Čajkovski 1946 – 1955 55 7
15 Fahrudin Jusufi 1959 – 1967 55 0
16 Mehmed Baždarević 1982 – 1992 54 4
17 Ivica Šurjak 1973 – 1982 54 10
18 Safet El sošić 1977 – 1990 54 21
19 Milorad Arsenijević 1927 – 1936 52 0
20 Draguen Holcer 1965 – 1974 52 0
21 Tomislav Crnković 1952 – 1960 51 0
22 Milan Galić 1959 – 1965 51 37
23 Aleksandar Tirnanić 1929 – 1940 50 12
24 Vladimir Durković 1959 – 1966 50 0
25 Milutin Šoškić 1959 – 1966 50 0

Xugadores destacaos[editar | editar la fonte]

La siguiente ye una llista de los futbolistes más destacaos con, siquier, 15 internacionalidades cola seleición yugoslava:

Procedentes de bandera Bosnia|SR}} RS Bosnia-Herzegovina

Procedentes de Bandera de Croacia RS Croacia

Procedentes de Bandera de Macedonia del Norte RS Macedonia

Procedentes de Bandera de Montenegru RS Montenegru

Procedentes de bandera Serbia|1945}} RS Serbia

Procedentes de [[Archivu:{{{bandera alies-1945}}}|20x20px|border|link=|Bandera d'Eslovenia]] RS Eslovenia

Palmarés[editar | editar la fonte]

Seleición Absoluta[editar | editar la fonte]

Otros Títulos[editar | editar la fonte]

  • Copa del Rei Alexander (5): 1923, 1927, 1928, 1929, 1930
  • Copa del Rei Carol: 1937

Seleición Amateur[editar | editar la fonte]

Seleición Olímpica[editar | editar la fonte]

Seleición Sub-21[editar | editar la fonte]

Seleición Sub-20 (Sub-19 n'UEFA)[editar | editar la fonte]

Entrenadores[editar | editar la fonte]

Entrenador Periodu Récor
PX PG PE PP
Ivica Osim 1986–1992 51 27 10 14
Ivan Toplak
Ivica Osim
1986 3 1 1 1
Miloš Milutinović 1984–1985 15 7 3 5
Todor Veselinović 1982–1984 18 9 3 6
Miljan Miljanić 1979–1982 22 18 2 2
Dražen Jerković 1978 1 1 0 0
Ante Mladinić 1978 2 0 0 2
Slavko Luštica 1978 0 0 0 0
Stevan Vilotić 1978 2 0 2 0
Marko Valok
Stevan Vilotić
Gojko Zec
1977 6 1 2 3
Ivan Toplak 1976–1977 8 2 0 6
Ante Mladinić 1974–1976 15 9 2 4
Miljan Miljanić
Milan Ribar
Sulejman Rebac
Tomislav Ivić
Milovan Ćirić
1973–1974 11 3 3 5
Vujadin Boškov 1971–1973 27 10 12 5
Rajko Mitić 1967–1970 34 13 10 11
Aleksandar Tirnanić
Miljan Miljanić
Rajko Mitić
Vujadin Boškov
Branko Stanković
1966 4 2 0 2
Aleksandar Tirnanić
Miljan Miljanić
1966 2 0 1 1
Aleksandar Tirnanić
Milan Antolković
Miljan Miljanić
1966 3 1 0 2
Aleksandar Tirnanić
Milan Antolković
Miljan Miljanić
Abdulah Gegić
1965 7 2 3 2
Ljubomir Lovrić 1964 11 3 1 7
Ljubomir Lovrić
Hugo Ruševljanin
1963–1964 7 5 0 2
Ljubomir Lovrić
Prvoslav Mihajlović
Hugo Ruševljanin
1961–1963 22 15 2 5
Dragomir Nikolić
Aleksandar Tirnanić
Ljubomir Lovrić
1959–1961 29 16 8 5
Aleksandar Tirnanić 1955–1958 34 13 11 10
Branko Pešić
Aleksandar Tirnanić
Leo Lemešić
Franjo Wölfl
Milovan Ćirić
1954 9 5 2 2
Milorad Arsenijević
Aleksandar Tirnanić
Leo Lemešić
1952–1954 18 14 2 2
Milorad Arsenijević 1949–1952 23 15 3 5
Milorad Arsenijević
Aleksandar Tirnanić
1946–1948 18 12 1 5
Bandera del Reinu de Yugoslavia Svetozar Popović 1940–1941 3 1 2 0
Bandera del Reinu de Yugoslavia Boško Simonović 1939–1940 4 1 1 2
Bandera del Reinu de Yugoslavia Svetozar Popović 1939 1 0 0 1
Bandera del Reinu de Yugoslavia Boško Simonović 1939 4 1 0 3
Bandera del Reinu de Yugoslavia Svetozar Popović 1937–1938 13 4 5 4
Bandera del Reinu de Yugoslavia Nikola Simić 1936 4 1 1 2
Bandera del Reinu de Yugoslavia Boško Simonović 1935 5 3 2 0
Bandera del Reinu de Yugoslavia Ivo Šuste
Bandera del Reinu de Yugoslavia Mata Miodragović
Bandera del Reinu de Yugoslavia Petar Plešy
1934–1935 6 3 0 3
Bandera del Reinu de Yugoslavia Boško Simonović 1933–1934 6 3 1 2
Bandera del Reinu de Yugoslavia Branislav Veljković 1933 6 3 1 2
Bandera del Reinu de Yugoslavia Boško Simonović 1930–1932 24 12 1 11
Bandera del Reinu de Yugoslavia Ante Pandaković 1926–1930 19 7 2 10
Bandera del Reinu de Yugoslavia Dušan Zinaja 1924–1925 3 0 0 3
Bandera del Reinu de Yugoslavia Todor Sekulić 1924 1 0 0 1
Bandera del Reinu de Yugoslavia Veljko Ugrinić 1920–1924 10 3 1 6

Referencies[editar | editar la fonte]


Predecesor:

XRSS
Campeones Olímpicos
Roma 1960
Socesor:

Hungría