Seleición masculina de fútbol de Rusia

De Wikipedia
Seleición masculina de fútbol de Rusia
Situación
Estáu Rusia
Datos
Nome oficial Сборная России по футболу
Tipu seleición de fútbol
Fundáu en1912
Propietariu Bandera de ? Xunión Rusa de Fútbol
Entrenador Plantía:Xeodatos Xunión Soviética, Rusia, Estonia, España Valeri Karpin
Instalaciones
Estadiu Estadiu Olímpicu Luzhnikí
Dueñu de Xunión Rusa de Fútbol

Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Seleición de fútbol de Rusia (rusu: Национа́льная сбо́рная Росси́и по футбо́лу , , Natsionálnaya sbórnaya Rossii po futbólu) ye l'equipu representativu del país nes competiciones oficiales. La so organización ta al cargu de la Unión del Fútbol de Rusia, perteneciente a la UEFA.

El primer partíu apostáu per Rusia #realizar mientres los Xuegos Olímpicos d'Estocolmu 1912. Sicasí, esti equipu namái xugó 90 partíos (ente 1912 y 1914). En 1923, volvieron a los campos de xuegu pero como la seleición de fútbol de la Xunión Soviética, de la que Rusia formaba parte y participó en siete Campeonatos Mundiales (llegando a la semifinal en 1966) y en siete Eurocopes, onde llogró'l títulu en 1960. La Xunión Soviética amás llogró un títulu en chile la Copa Mundial de Fútbol Sub-20 en 1977, otru na sub-17 de 1987 y dos medayes d'oru nos Xuegos Olímpicos.

Tres la desintegración de la Xunión Soviética en 1991 y l'independencia de Rusia como estáu soberanu renació l'equipu rusu en 1993. L'escoyíu rusu ye consideráu a nivel internacional como la socesora del antiguu combináu soviéticu, más los llogros llograos en tiempos pasaos acorviaron a la nueva seleición, qu'intentó ensin ésitu algamar l'ésitu de la so predecesora, que amás cuntaba col talentu de xugadores d'otros países como Ucrania.

Na so nueva etapa como equipu independiente Rusia algamó en trés oportunidaes la fase final de la Copa Mundial de Fútbol y en cinco la de la Eurocopa, algamando'l so mayor llogró na edición de 2008 onde cayó en semifinales contra España.

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Copa Mundial de Fútbol[editar | editar la fonte]

Xunión Soviética[editar | editar la fonte]

Añu Ronda Posición PX PG PE PP GF GC
1930 Ensin participación
1934
1938
1950
1954
1958 Cuartos de final &&&&&&&&&+6° 5 2 1 2 &&&&&&&&&+5 &&&&&&&&&+6
1962 Cuartos de final &&&&&&&&&+6° 4 2 1 1 &&&&&&&&&+9 &&&&&&&&&+7
1966 Cuartu puestu &&&&&&&&&+4° 6 4 0 2 &&&&&&&&+10 &&&&&&&&&+6
1970 Cuartos de final &&&&&&&&&+5° 4 2 1 1 &&&&&&&&&+6 &&&&&&&&&+2
1974 Retiróse
1978 Nun se clasificó
1982 Segunda fase &&&&&&&&&+7° 5 2 2 1 &&&&&&&&&+7 &&&&&&&&&+4
1986 Octavos de final &&&&&&&&+10° 4 2 1 1 &&&&&&&&+12 &&&&&&&&&+5
1990 Primer ronda &&&&&&&&+17° 3 1 0 2 &&&&&&&&&+4 &&&&&&&&&+4

Rusia[editar | editar la fonte]

Añu Ronda Posición PX PG PE PP GF GC
1994 Primer ronda &&&&&&&&+18° 3 1 0 2 &&&&&&&&&+7 &&&&&&&&&+6
1998 Nun se clasificó
2002 Primer ronda &&&&&&&&+22° 3 1 0 2 &&&&&&&&&+4 &&&&&&&&&+4
2006 Nun se clasificó
2010
2014 Primer ronda &&&&&&&&+24° 3 0 2 1 &&&&&&&&&+2 &&&&&&&&&+3
2018 En disputa - 2 2 0 0 8 1
2022 Por apostase
2026
Total 11/23 11° 42 18 8 15 74 48

Eurocopa[editar | editar la fonte]

Añu Ronda Posición PX PG PE PP GF GC
Francia 1960 Campeón 4 4 0 0 9 1
España 1964 Subcampeón 6 3 2 1 11 5
Italia 1968 Cuartu puestu 10 7 1 3 19 10
Bélxica 1972 Subcampeón 2 1 0 1 1 3
Yugoslavia 1976 Nun se clasificó
Italia 1980
Francia 1984
Alemaña Federal 1988 Subcampeón 5 3 1 1 7 4
Suecia 1992[1] Primer fase 3 0 2 1 1 4
Inglaterra 1996 Primer fase 14° 3 0 1 2 4 8
Bélxica y Países Baxos 2000 Nun se clasificó
Portugal 2004 Primer fase 11° 3 1 0 2 2 4
Austria y Suiza 2008 Tercer puestu 5 3 0 2 7 8
Polonia y Ucrania 2012 Primer fase 3 1 1 1 5 3
Francia 2016 Primer fase 23° 3 0 1 2 2 6
Europa 2020 Por apostase
Total 11/16 47 23 9 16 68 56

Copa FIFA Confederaciones[editar | editar la fonte]

Añu Ronda Posición PX PG PE PP GF GC
1992 Nun se clasificó
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2009
2013
2017 Primer ronda 3 1 0 2 3 3
2021 Por apostase
Total 1/11 24° 3 1 0 2 3 3

Estadístiques de xugadores[editar | editar la fonte]

Partíos apostaos[editar | editar la fonte]

Rank Nome Periodu Xuegos Goles
1 Serguéi Ignashévich 2002–presente 124 8
2 Víktor Onopko 1992–2004 112 7
3 Ígor Akinféyev 2004–presente 107 0
4 Vasili Berezutski 2003–presente 101 5
5 Aleksandr Kerzhakov 2002–2016 92 31
6 Yuri Zhirkov 2005–presente 85 2
7 Aleksandr Aniukov 2004–2013 77 1
8 Andréi Arshavin 2002–2012 76 17
9 Valeri Karpin 1992–2003 73 17
10 Vladímir Beschástnyj 1992–2003 71 26

Máximos goliadores[editar | editar la fonte]

Rank Nome Periodu Goles Partíos Permediu
1 Aleksandr Kerzhakov 2002–2016 31 92 0.330
2 Vladímir Beschástnyj 1992–2003 26 71 0.366
3 Román Pavliuchenko 2003–2012 21 51 0.412
4 Valeri Karpin 1992–2003 17 72 0.236
Andréi Arshavin 2002–2012 17 75 0.227
6 Dmitri Sychov 2002–2010 15 47 0.319
7 Román Shirókov 2008–2016 13 57 0.245
8 Ígor Kolyvánov 1992–1998 12 35 0.343
Aleksandr Kokorin 2011–presente 12 48 0.297
10 Serguéi Kiriakov 1992–1998 10 28 0.357
Aleksandr Mostovói 1992–2004 10 50 0.200

Seleicionadores[editar | editar la fonte]

Nome Periodu Partíos Victories Empates Derrotes Rend %
Pável Sadyrin 1992–1994 23 12 6 5 52
Oleg Romántsev 1994–1996, 1998–2002 60 36 14 10 60
Borís Ignátiev 1996–1998 20 8 8 4 40
Anatoli Býshovets 1998 6 0 0 6 0
Valeri Gazzáiev 2002–2003 9 4 2 3 44
Gueorgui Yártsev 2003–2005 19 8 6 5 42
Yuri Siomin 2005 7 3 4 0 43
Aleksandr Borodiuk 2006 2 0 1 1 0
Guus Hiddink xunetu 2006 – xunu 2010 39 22 7 10 56
Dick Advocaat xunetu 2010 – xunetu 2012 24 12 8 4 50
Fabio Capello xunetu 2012 – xunetu 2015 33 17 11 5 51.5
Leonid Slutski agostu 2015 – xunu 2016 13 6 2 5 46.15
Stanislav Cherchésov xunetu 2016 – presente 16 5 5 6 31.25

Palmarés[editar | editar la fonte]

Seleición absoluta[editar | editar la fonte]

Torneos amistosos[editar | editar la fonte]

  • Copa Carlsberg (1): 1997.[2]
  • Copa de la CEI (2): 2012, 2013.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. La seleición que jugó este torneo fue la seleición de fútbol de la Comunidad de Estados Independientes luego de la disolución de la Xunión Soviética en 1991
  2. Mundosoccer.com (ed.): «Copa Carlsberg 97» (27 d'ochobre de 2005).