Copa Mundial de Fútbol de 1978

Coordenaes: 32°57′S 60°39′W / 32.95°S 60.65°O / -32.95; -60.65
De Wikipedia
Copa Mundial de Fútbol de 1978
Xeneral
Deporte fútbol
Sedes Estadio José María Minella (es) Traducir, Estadio Malvinas Argentinas (es) Traducir, Estadiu Antonio Vespucio Liberti, Estadio Mario Alberto Kempes (es) Traducir, Estadio José Amalfitani (es) Traducir y Estadio Gigante de Arroyito (es) Traducir
Estáu Arxentina[1]
Coordenaes 32°57′S 60°39′W / 32.95°S 60.65°O / -32.95; -60.65
Copa Mundial de Fútbol de 1978 alcuéntrase n'Arxentina
Copa Mundial de Fútbol de 1978
Copa Mundial de Fútbol de 1978
Copa Mundial de Fútbol de 1978 (Arxentina)
Data de principiu 1 de xunu de 1978
Data de fin 25 de xunu de 1978
Edición 11
Organizador FIFA
Ganador seleición masculina de fútbol d'Arxentina
Eventu final Final de la Copa Mundial de Fútbol de 1978 (es) Traducir
Estadístiques
Participantes 16
Partíos disputaos 38
Asistencia total 1 546 151
Cronoloxía
Copa Mundial de Fútbol de 1974 Copa Mundial de Fútbol de 1978 Copa Mundial de Fútbol de 1982
Cambiar los datos en Wikidata
Mapa según los resultaos de 1978
Daniel Passarella, capitán de la Seleición Arxentina, llevantando la Copa del Mundu de 1978.

La XI Copa Mundial de Fútbol desenvolver n'Arxentina, ente'l 1 de xunu y el 25 de xunu de 1978. La Copa del Mundu volvía asina a Suramérica per primer vegada dende 1962. El tornéu foi apostáu en 6 estadios, partíos nes ciudaes de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Córdoba y Mendoza.

La mascota d'esti mundial foi Gauchito Mundialín y la pelota oficial sufrió un cambéu revolucionariu cola apaición de la Adidas Tango. Esta pelota convertir nun clásicu del diseñu que diba perdurar mientres cinco mundiales, y cuntaba con mayor impermeabilización que los diseños anteriores.

Nel tornéu nun xugaron el mozu Diego Armando Maradona (nesi momentu con 17 años), nin la consagrada estrella neerlandesa Johan Cruyff, pero sí lu fixeron otros consagraos futbolistes internacionales de la dómina como Johan Neeskens, Teófilo Cubillas, Zico, Dino Zoff y Mario Kempes, amás de Michel Platini, Karl-Heinz Rummenigge y Paolo Rossi, ente otros valores destacaos.

Xugar col mesmu sistema d'eliminación que n'Alemaña Federal 1974: una primer ronda con cuatro grupos clasificatorios, onde los dos primeros de cada unu clasificaron a la segunda fase, na que se definieron los dos finalistes. La gran final xugar ente los Países Baxos, ganadores del Grupu A, y Arxentina, que clasificó ganando'l Grupu B. Foi un partíu bien apostáu en que los equipos tuvieron de dir a tiempo suplementariu, yá que nos 90 minutos empataren 1:1. Finalmente, con goles de Mario Kempes (2) y Daniel Bertoni (1) la seleición albiceleste imponer por 3:1, llevantando la copa per primer vegada, depués de que se-y escapara na Copa Mundial de Fútbol de 1930, al perder por 4:2 na final, ante Uruguái.

El tornéu apostóse ente que na Arxentina gobernaba una dictadura qu'impunxera un réxime terrorista d'Estáu, boicotiáu por delles organizaciones internacionales de derechos humanos. L'Estadiu Monumental onde se realizaron les ceremonies d'apertura y zarru, atopar a pocos metros de la ESMA, unu de los principales centros clandestinos de detención de la dictadura. La decisión de realizar el tornéu n'Arxentina, les rellaciones ente la dictadura militar nel país cola FIFA, los resultaos deportives y los actos de corrupción fueron materia d'investigación y alderique.

Eleición de la sede[editar | editar la fonte]

La sede d'esta Copa del Mundu foi escoyida'l 6 de xunetu de 1966 nel 35ᵘ Congresu de FIFA, realizáu en Londres.[2] L'otru candidatu yera Méxicu, pero al ser escoyíu pa entamar el mundial de 1970 dos años antes, retiró la so candidatura.[2] Nesi mesmu congresu determináronse, amás, les sedes de los mundiales de 1974 y 1982, que apostáronse n'Alemaña Federal y España, respeutivamente.[2]

Arxentina intentara ser anfitrión de la Copa del Mundu n'otros trés oportunidaes: 1938, 1962 y 1970.[2] En 1936 foi escoyíu Francia pa entamar la competición de 1938,[2] lo que derivó nun boicó per parte de los países suramericanos, sacante Brasil, quien entendíen que'l tercer campeonatu del mundu tenía de realizase nel so continente.[3] En 1956, nel Congresu celebráu en Lisboa, Chile ganó la votación pa entamar la competencia de 1962, ente que nel Congresu de 1964 l'escoyíu foi Méxicu, quien foi'l anfitrión en 1970.[2]

Organización[editar | editar la fonte]

La XI Copa Mundial de Fútbol desenvolver n'Arxentina, ente'l 1 y el 25 de xunu de 1978.

EAM '78[editar | editar la fonte]

El gobiernu del presidente Juan Domingo Perón decidió en 1974 dexar la organización del mundial so la órbita del Ministeriu de Bienestar Social al cargu de José López Rega, creando la Comisión de Sofitu al Mundial.

Tres el golpe d'Estáu contra gobiernu constitucional de la presidente María Estela Martínez de Perón, la dictadura cívicu-militar que tomó'l poder reemplazó la Comisión de Sofitu al Mundial pol Ente Autárquico Mundial '78.

El EAM '78 tuvo primeramente dirixíu pol xeneral Omar Actis, que foi asesináu pocu dempués de la so creación, abarruntándose que'l crime foi ordenáu pola Marina, como parte de la llucha interna na Xunta Militar. Actis foi formalmente reemplazáu pol xeneral (R) Antonio Merlo, pero quien realmente pasó a dirixir l'organismu foi'l contralmirante Carlos Lacoste. La estructura formal del EAM '78, al momentu de realizase la competencia foi: presidente, el xeneral de brigada (R) Antonio Luis Merlo; el vicepresidente, contralmirante Carlos Alberto Lacoste; y les xerencies: de Planiamientu y control de xestión, encabezada por Fernando Victorio Victoria; de Comunicación, por Alberto Horacio Calloni; d'Infraestructura, por Norman Azcoitía; d'Economía y finances, por Raúl Veiga; de Prensa, promoción y rellaciones públiques, por Carlos Alberto Lacoste y d'Asuntos especiales, por Walter César Ragalli.

El Centru d'Operaciones Mundial '78 tuvo al cargu de Julio Dante Giacchio.[4]

La subsede Córdoba foi presidida por Carlos B. Chasseing; Mar del Plata por Carlos Menozzi; Mendoza por Francisco Navarro Hinojosa y Rosario por Augusto Félix Christian.[5]

Costos[editar | editar la fonte]

En total el Mundial costó al Estáu arxentín ente 520 y 700 millones de dólares,[6][7][8] anque'l monto exactu nun foi establecíu porque nun se realizó la lliquidación definitiva.[9]

Construyéronse trés nuevos estadios (nes ciudaes de Córdoba, Mendoza y Mar del Plata), amás de les remodelaciones del Monumental de Núñez y l'Amalfitani de Liniers, na ciudá de Buenos Aires; según tamién del Xigante de Arroyito, na ciudá de Rosario, Santa Fe.

Amás construyóse dende cero una planta modelu de televisión en colores na Av. Figueroa Alcorta esquina Tagle. Esta recibió'l nome de "Centru de Producción Buenos Aires", pero nes trasmisiones se autoidentificaba col nome "Arxentina 78 Televisora" o tamién "A78 TV". La tresmisión realizar en colores a tol mundu, sicasí na mesma Arxentina ver en blancu y negru. Con posterioridá al Mundial la planta foi apurrida a Canal 7 de Buenos Aires, que pasó a denominase ATC (Argentina Televisora Color).

Depués, n'España, pal Mundial de 1982 gastóse cerca de la cuarta parte.[10] La cifra recién sería igualada n'Italia en 1990.[11] Los gastos del Mundial 78 fueron abarruntaos de corrupción política y empresarial, y fueron oxetu de delles investigaciones xudiciales.[12][13][11][14] Según l'entós secretariu de Facienda arxentín Juan Alemann "cualesquier empresa privada haber construyíu por un 20% de lo que costó".[9]

Sedes[editar | editar la fonte]

En 1972 preseleccionáronse 8 subsedes, siendo les 6 que fueron en 1978 más La Plata y Tucumán. La ciudá de les diagonales prometió un "Estadiu Únicu" pero pa 1974 foi refugáu por puyes internes. Nota aparte, l'Estadiu Ciudad de La Plata foi termináu en 2003. Nel casu de Tucumán, prometiérase un ambiciosu estadiu de 70 000 espectadores en Horco Molle, de formes similares al actual estadiu del Racing Club de Avellaneda, col techu incluyíu. En 1974 la subsede Tucumán foi "conxelada" y en 1975 dar de baxa, dada la intensidá de les aiciones de la guerrilla y les Fuercies Armaes na provincia. Finalmente, les ciudaes escoyíes p'allugar los partíos del Mundial fueron: Buenos Aires, Rosario, Córdoba, Mar del Plata y Mendoza. Pa esto invirtióse n'ameyorar la infraestructura de los estadios esistentes y la construcción de trés nuevos estadios acordes a les esixencies de la FIFA. Fueron remocicaos el Monumental y el José Amalfitani en Buenos Aires, y l'Estadiu Dr. Lisandro de la Torre Xigante de Arroyito en Rosario.[15] Construyéronse los estadios Chateau Carreras (darréu rebautizado Mario Alberto Kempes), Ciudá de Mendoza y José María Minella.[15]

Los estadios nuevos tán descritos en cursiva:

Buenos Aires Distribución Xeográfica Buenos Aires
Estadiu Monumental Estadiu José Amalfitani
Capacidá: 74 624 Capacidá: 49 000
Córdoba Mar del Plata
Estadiu Chateau Carreras Estadiu Mundialista
Capacidá: 58 000 Capacidá: 35 354
Mendoza Rosario
Estadiu Ciudá de Mendoza Estadiu Xigante de Arroyito
Rosario Central
Capacidá: 40 268 Capacidá: 41 654

Árbitros[editar | editar la fonte]

La FIFA anunció una llista de 28 árbitros, provenientes de 5 confederaciones continentales. 18 correspondíen a la UEFA, 3 a l'AFC, 1 a la Concacaf, 1 a la CAF y 5 a la Conmebol.

Regles[editar | editar la fonte]

Los 16 equipos que participen na fase final estremar en cuatro grupos de cuatro equipos cada unu. Dientro de cada grupu enfréntense una vegada ente sigo, pol sistema de toos contra toos. Según la resultancia de cada partíu otorgar dos puntos al ganador, un puntu a cada equipu en casu d'empate, y nengunu al perdedor. Pasen a la siguiente ronda los dos equipos de cada grupu meyor clasificaos.

La segunda ronda entender d'otra fase de grupos, compuesta por dos grupos de cuatro equipos cada unu. El sistema ye'l mesmu que'l de la fase anterior, pero'l primeru de cada grupu clasifica a la final, ente que los segundos xueguen pol tercer puestu. El ganador de la final llogra la Copa Mundial.

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

A la fase final del tornéu clasificaron 16 de 103 equipos que participaron na etapa clasificatoria: trés pola Conmebol (cuntando a Arxentina que clasificó direutamente por ser el anfitrión), 9 pola UEFA, 1 pola CAF, 1 pola Concacaf y unu pola AFC y OFC. D'estos 16, 2 yeren debutantes na competición: Irán y Tunicia.

El 14 de xineru de 1978 realizóse'l sortéu nel Centru Cultural General San Martín.[16] Pal sortéu determináronse cuatro cabeces de serie (les seleiciones d'Arxentina, Brasil, Alemaña Federal y Países Baxos) a distribuyise en cuatro grupos.[16] Arxentina nel Grupu 1, Alemaña Federal nel Grupu 2, Brasil nel Grupu 3 y Países Baxos nel 4.[16]

En cursiva, los debutantes na Copa Mundial de Fútbol:

Clasificatorias
CAF AFC y OFC UEFA Concacaf Conmebol
Equipos participantes
Bandera d'Alemaña Alemaña Federal Bandera d'Escocia Escocia Bandera de Irán Irán Bandera del Perú Perú
Bandera d'Arxentina Arxentina  España Bandera d'Italia Italia [[Archivu:{{{bandera alies-1928}}}|20x20px|border|link=|Bandera de Polonia]] Polonia
Bandera de Austria Austria Bandera de Francia Francia Bandera de Méxicu Méxicu Bandera de Suecia Suecia
Bandera de Brasil Brasil Bandera d'Hungría Hungría Bandera de Países Baxos Países Baxos Bandera de Tunicia Tunicia

Sortéu[editar | editar la fonte]

Bombu 1 Bombu 2 Bombu 3 Bombu 4

Bandera d'Arxentina Arxentina (Anfitrión)
Bandera d'Alemaña Alemaña Federal (Campeón defensor)
Bandera de Países Baxos Países Baxos (Subcampeón 1974)
Bandera de Brasil Brasil

Bandera d'Italia Italia
Bandera de Suecia Suecia
Bandera de Méxicu Méxicu
Bandera del Perú Perú

Bandera d'Escocia Escocia
 España
Bandera d'Hungría Hungría
[[Archivu:{{{bandera alies-1928}}}|20x20px|border|link=|Bandera de Polonia]] Polonia

Bandera de Austria Austria
Bandera de Francia Francia
Bandera de Irán Irán
Bandera de Tunicia Tunicia

Apertura[editar | editar la fonte]

Ceremonia inaugural nel Estadiu Monumental.

Tuvo llugar el xueves 1 de xunu de 1978 nel estadiu del Club Atlético River Plate, empezando a les 13:30 hs. con una duración 75 minutos. La presentación tuvo al cargu de DINAM y riquió d'ensayos que se realizaron na sede del Club Gimnasia y Esgrima de La Plata, Jorge Newbery (Por tratase d'una cantidá bien alzada d'alumnos d'escueles secundaries preseleccionaes, ensayar en distintos llugares de la ciudá, en grupos. Los que nun par d'oportunidaes axuntar a toos na sede de GEBA).

Participaron 2000 mozos con remeres blanques y pantalones azules en movimientos ximnásticos que fueron formando les pallabres "Arxentina '78"; "Bienveníos" y "Mundial FIFA". El desplazamientu coreográficu foi acompañáu poles banderes de los países participantes y de tolos países afiliaos a la FIFA.

16 bandes musicales representatives de cada país colos sos uniformes típicos interpretaron l'himnu oficial del Mundial "Mundial 78".

Depués pronunciáronse pallabres alusives de les autoridaes de la FIFA y del Comité Organizador. L'actu d'apertura remató coles estrofes del Himnu Nacional Arxentín.

Desarrollu[editar | editar la fonte]

Lleenda: Pts: Puntos; PX: Partíos xugaos; PG: Partíos ganaos; PE: Partíos empataos; PP: Partíos perdíos; GF: Goles a favor; GC: Goles en contra; Dif: Diferencia de goles.

Primer fase[editar | editar la fonte]

Grupu 1[editar | editar la fonte]


Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
Bandera d'Italia Italia 6 3 3 0 0 6 2 4
Bandera d'Arxentina Arxentina 4 3 2 0 1 4 3 1
Bandera de Francia Francia 2 3 1 0 2 5 5 0
Bandera d'Hungría Hungría 0 3 0 0 3 3 8 -5


2 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

2:1 (1:1)

Bandera de Francia Francia Estadiu José María Minella, Mar del Plata
Informe Lacombe Gol marcáu nel minutu 1' 1' Asistencia: 38.100 espectadores
Árbitru: Nicolae Rainea (Rumanía)
2 de xunu de 1978, 19:15 Llocal

2:1 (1:1)

Bandera d'Hungría Hungría Estadiu Monumental, Buenos Aires
Informe Csapó Gol marcáu nel minutu 10' 10' Asistencia: 71.615 espectadores
Árbitru: Antonio Garrido (Portugal)


6 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

3:1 (2:0)

Bandera d'Hungría Hungría Estadiu José María Minella, Mar del Plata
Informe Tóth Gol marcáu nel minutu 81' 81' (pen) Asistencia: 26.533 espectadores
Árbitru: Ramón Barreto (Uruguái)
6 de xunu de 1978, 19:15 Llocal

2:1 (1:0)

Bandera de Francia Francia Estadiu Monumental, Buenos Aires
Informe Platini Gol marcáu nel minutu 60' 60' Asistencia: 71.666 espectadores
Árbitru: Jean Dubach (Suiza)


10 de xunu de 1978, 15:10 Llocal

3:1 (3:1)

Bandera d'Hungría Hungría Estadiu José María Minella, Mar del Plata
Informe Zombori Gol marcáu nel minutu 41' 41' Asistencia: 23.127 espectadores
Árbitru: Arnaldo Coelho (Brasil)
10 de xunu de 1978, 19:15 Llocal

1:0 (0:0)

Bandera d'Arxentina Arxentina Estadiu Monumental, Buenos Aires
Informe Asistencia: 71.712 espectadores
Árbitru: Abraham Klein (Israel)

Grupu 2[editar | editar la fonte]


Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
[[Archivu:{{{bandera alies-1928}}}|20x20px|border|link=|Bandera de Polonia]] Polonia 5 3 2 1 0 4 1 3
Bandera d'Alemaña Alemaña Federal 4 3 1 2 0 6 0 6
Bandera de Tunicia Tunicia 3 3 1 1 1 3 2 1
Bandera de Méxicu Méxicu 0 3 0 0 3 2 12 -10


1 de xunu de 1978, 15:00 Llocal

vs.

[[Archivu:{{{bandera alies-1928}}}|20x20px|border|link=|Bandera de Polonia]] Polonia Estadiu Monumental, Buenos Aires
Informe Asistencia: 67.579 espectadores
Árbitru: Norberto Ángel Coerezza (Arxentina)
2 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

vs.

Bandera de Méxicu Méxicu Estadiu Xigante de Arroyito, Rosario
Informe Vázquez Gol marcáu nel minutu 45' 45' (pen) Asistencia: 17.396 espectadores
Árbitru: John Gordon (Escocia)


6 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

vs.

Bandera de Méxicu Méxicu Estadiu Olímpicu de Córdoba, Córdoba
Informe Asistencia: 35.258 espectadores
Árbitru: Farouk Bouzo (Siria)
6 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

vs.

Bandera de Tunicia Tunicia Xigante de Arroyito, Rosario
Informe Asistencia: 9624 espectadores
Árbitru: Ángel Franco Martínez (España)


10 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

vs.

Bandera de Tunicia Tunicia Estadiu Olímpicu de Córdoba, Córdoba
Informe Asistencia: 30.667 espectadores
Árbitru: César Guerrero Orozco (Perú)
10 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

vs.

Bandera de Méxicu Méxicu Xigante de Arroyito, Rosario
Informe Rangel Gol marcáu nel minutu 52' 52' Asistencia: 22.651 espectadores
Árbitru: Jafar Namdar (Irán)

Grupu 3[editar | editar la fonte]



Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
Bandera de Austria Austria 4 3 2 0 1 3 2 1
Bandera de Brasil Brasil 4 3 1 2 0 2 1 1
 España 3 3 1 1 1 2 2 0
Bandera de Suecia Suecia 1 3 0 1 2 1 3 -2


3 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

2:1 (1:1)

España Estadiu José Amalfitani, Buenos Aires
Informe Dani Gol marcáu nel minutu 21' 21' Asistencia: 40.841 espectadores
Árbitru: Karoly Palotai (Hungría)
3 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

1:1 (1:1)

Bandera de Brasil Brasil Estadiu José M. Minella, Mar del Plata
Informe Reinaldo Gol marcáu nel minutu 45' 45' Asistencia: 32.569 espectadores
Árbitru: Clive Thomas (Gales)


7 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

1:0 (1:0)

Bandera de Suecia Suecia Estadiu José Amalfitani, Buenos Aires
Informe Asistencia: 41.424 espectadores
Árbitru: Charles Corver (Países Baxos)
7 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

vs.

España Estadiu José M. Minella, Mar del Plata
Informe Asistencia: 34.771 espectadores
Árbitru: Sergio Gonella (Italia)


11 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

vs.

Bandera de Suecia Suecia Estadiu José Amalfitani, Buenos Aires
Informe Asistencia: 46.765 espectadores
Árbitru: Ferdinand Biwersi (Alemaña Federal)
11 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

vs.

Bandera de Austria Austria Estadiu José M. Minella, Mar del Plata
Informe Asistencia: 35.221 espectadores
Árbitru: Robert Wurtz (Francia)


Grupu 4[editar | editar la fonte]

Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
Bandera del Perú Perú 5 3 2 1 0 7 2 5
Bandera de Países Baxos Países Baxos 3 3 1 1 1 5 3 2
Bandera d'Escocia Escocia 3 3 1 1 1 5 6 -1
Bandera de Irán Irán 1 3 0 1 2 2 8 -6


3 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

3:1 (1:1)

Bandera d'Escocia Escocia Estadiu Olímpicu de Córdoba, Córdoba
Informe Jordan Gol marcáu nel minutu 14' 14' Asistencia: 37.927 espectadores
Árbitru: Ulf Eriksson (Suecia)
3 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

3:0 (1:0)

Bandera de Irán Irán Estadiu Malvinas Argentinas, Mendoza
Informe Asistencia: 33.431 espectadores
Árbitru: Alfonso González Archundia (Méxicu)


7 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

1:1 (1:0)

Bandera de Irán Irán Estadiu Olímpicu de Córdoba, Córdoba
Informe Danaiyfar Gol marcáu nel minutu 60' 60' Asistencia: 7938 espectadores
Árbitru: Youssou N'Diaye (Senegal)
7 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

0:0

Bandera del Perú Perú Estadiu Malvinas Argentinas, Mendoza
Informe Asistencia: 28.125 espectadores
Árbitru: Adolf Prokop (Alemaña Democrática)


11 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

4:1 (3:1)

Bandera de Irán Irán Estadiu Olímpicu de Córdoba, Córdoba
Informe Rowshan Gol marcáu nel minutu 41' 41' Asistencia: 21.262 espectadores
Árbitru: Alojzy Jarguz (Polonia)
11 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

3:2 (1:1)

Bandera de Países Baxos Países Baxos Estadiu Malvinas Argentinas, Mendoza
Informe Rensenbrink Gol marcáu nel minutu 34' 34' (pen)
Rep Gol marcáu nel minutu 71' 71'
Asistencia: 35.130 espectadores
Árbitru: Erich Linemayr (Austria)

Segunda fase[editar | editar la fonte]

Grupu A[editar | editar la fonte]

Alemaña Federal clasificara a la segunda fase de grupos en llogrando'l segundu puestu del Grupu 2, detrás de Polonia; ente que los Países Baxos tamién llograren la segunda posición del Grupu 4 tres Perú. Tanto Italia como Austria consiguieren el primer puestu del Grupu 1 y Grupu 3, respeutivamente. Les sedes d'esti grupu fueron Buenos Aires y Córdoba.

El primer partíu enfrentó a Italia y Alemaña Federal. Yera un partíu ente dos seleiciones importantes, Italia ganara'l Grupu 1 nel que tamién competía otra cabeza de serie, Arxentina, ente que Alemaña Federal fuera campeón nel Mundial anterior. El partíu, apostáu en Buenos Aires, remató con un empate ensin goles.[17] Distintu foi l'alcuentru ente Austria y los Países Baxos, nel que la Naranxa golió 5:1 en Córdoba.[18]

La segunda tanda de partíos empezó a definir el grupu. El trunfu de Italia 1:0 sobre Austria[19] y l'empate 2:2 ente Alemaña Federal y los Países Baxos[20] dexaron el grupu con dos líderes: el neerlandeses y los italianos teníen 3 puntos y el próximu partíu definiría los líder y el pase a la final. Sicasí, Alemaña Federal tamién tenía posibilidaes yá que un trunfu por munchos goles y un empate ente los punteros podría dexa-y llegar a la última instancia por diferencia de gol. Pero la derrota 3:2 frente Austria apostrar a un tercer puestu.[21] El grupu definir nel Estadiu Monumental, en Buenos Aires, cuando'l trunfu neerlandés dio-y un llugar na final.[22]

Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
Bandera de Países Baxos Países Baxos 5 3 2 1 0 9 4 5
Bandera d'Italia Italia 3 3 1 1 1 2 2 0
Bandera d'Alemaña Alemaña Federal 2 3 0 2 1 4 5 -1
Bandera de Austria Austria 2 3 1 0 2 4 8 -4


14 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

5:1 (3:0)

Bandera de Austria Austria Estadiu Olímpicu de Córdoba, Córdoba
Informe Obermayer Gol marcáu nel minutu 79' 79' Asistencia: 25.050 espectadores
Árbitru: John Gordon (Escocia)
14 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

vs.

Bandera d'Italia Italia Estadiu Monumental, Buenos Aires
Informe Asistencia: 67.547 espectadores
Árbitru: Dusan Maksimovic (Yugoslavia)


18 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

vs.

Bandera de Países Baxos Países Baxos Estadiu Olímpicu de Córdoba, Córdoba
Informe Haan Gol marcáu nel minutu 27' 27'
Van de Kerkhof Gol marcáu nel minutu 84' 84'
Asistencia: 40.750 espectadores
Árbitru: Ramón Barreto (Uruguái)
18 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

1:0 (1:0)

Bandera de Austria Austria Estadiu Monumental, Buenos Aires
Informe Asistencia: 66.695 espectadores
Árbitru: Francis Rion (Bélxica)


21 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

3:2 (0:1)

Bandera d'Alemaña Alemaña Federal Estadiu Olímpicu de Córdoba, Córdoba
Informe Rummenigge Gol marcáu nel minutu 19' 19'
Hölzenbein Gol marcáu nel minutu 72' 72'
Asistencia: 38.318 espectadores
Árbitru: Abraham Klein (Israel)
21 de xunu de 1978, 13:45 Llocal

2:1 (0:1)

Bandera d'Italia Italia Estadiu Monumental, Buenos Aires
Informe Brandts Gol marcáu nel minutu 18' 18' (a.g.) Asistencia: 67.433 espectadores
Árbitru: Ángel Franco Martínez (España)


Grupu B[editar | editar la fonte]

Arxentina clasificara a la segunda fase de grupos en llogrando'l segundu puestu del Grupu 1, detrás de Italia; ente que Brasil tamién llograra la segunda posición del Grupu 3 tres Austria. Tanto Perú como Polonia consiguieren el primer puestu del Grupu 4 y Grupu 2, respeutivamente. Les sedes d'esti grupu fueron Mendoza y Rosario.

El primer partíu enfrentó a Brasil y Perú, rematando con una victoria de los brasilanos por 3:0.[23] Arxentina tamién venció a Polonia 2:0 en Rosario, con dos goles de Mario Kempes.[24] El trunfu de Polonia sobre Perú por 1:0[25] y l'empate ensin goles ente Arxentina y Brasil[26] dexó un zarru de grupu nel que, sacante Perú, los otros trés equipos teníen posibilidaes d'aportar a la final. Arxentina y Brasil llegaben al postreru partíu con 3 puntos, anque la verde-amarela tenía mayor diferencia de gol. Polonia, llegaba con 2 punto pero con posibilidaes de ganar el grupu si, tres el so trunfu, Arxentina perdía o empataba ensin superala na diferencia de gol.[27]

Los partíos nun se xugaron a la mesma hora, sinón que primero xugaron Brasil y Polonia a les 16:45, ente que Arxentina y Perú facer más tarde, a les 19:15. Brasil ganó'l so partíu por 3:1, con dos goles de Roberto Dinamite y unu de Nelinho.[28] Con esta resultancia terminaba con 5 puntos y +5 de diferencia de gol. Arxentina debía, pa llegar a la final, ganar el so partíu con una ventaya de 4 goles más que'l so rival, yá que tenía una diferencia de gol de +2.[27] Los locales llograron imponese a Perú (únicu de los grupos yá esaniciáu nel segundu partíu) por 6:0 y clasificase asina a la final.[29]

Seleición Pts. PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif.
Bandera d'Arxentina Arxentina 5 3 2 1 0 8 0 8
Bandera de Brasil Brasil 5 3 2 1 0 6 1 5
[[Archivu:{{{bandera alies-1928}}}|20x20px|border|link=|Bandera de Polonia]] Polonia 2 3 1 0 2 2 5 -3
Bandera del Perú Perú 0 3 0 0 3 0 10 -10


14 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

vs.

Bandera del Perú Perú Estadiu Malvinas Argentinas, Mendoza
Informe Asistencia: 31.278 espectadores
Árbitru: Nicolae Rainea (Rumanía)
14 de xunu de 1978, 19:15 Llocal

2:0 (1:0)

[[Archivu:{{{bandera alies-1928}}}|20x20px|border|link=|Bandera de Polonia]] Polonia Estadiu Xigante de Arroyito, Rosario
Informe Asistencia: 37.091 espectadores
Árbitru: Ulf Eriksson (Suecia)


18 de xunu de 1978, 13:15 Llocal

vs.

Bandera del Perú Perú Estadiu Malvinas Argentinas, Mendoza
Informe Asistencia: 35.288 espectadores
Árbitru: Patrick Partridge (Inglaterra)
18 de xunu de 1978, 19:15 Llocal

0:0

Bandera de Brasil Brasil Estadiu Xigante de Arroyito, Rosario
Informe Asistencia: 37.326 espectadores
Árbitru: Karily Palotai (Hungría)


21 de xunu de 1978, 16:45 Llocal

vs.

[[Archivu:{{{bandera alies-1928}}}|20x20px|border|link=|Bandera de Polonia]] Polonia Estadiu Malvinas Argentinas, Mendoza
Informe Llato Gol marcáu nel minutu 45' 45' Asistencia: 39.586 espectadores
Árbitru: Juan Silvagno Cavanna (Chile)
21 de xunu de 1978, 19:15 Llocal

6:0 (2:0)

Bandera del Perú Perú Estadiu Xigante de Arroyito, Rosario
Informe Asistencia: 37.315 espectadores
Árbitru: Robert Wurtz (Francia)


Tercer llugar[editar | editar la fonte]


24 de xunu de 1978, 15:00 Llocal

1:2 (1:0)

Bandera de Brasil Brasil Estadiu Monumental, Buenos Aires
Informe Nelinho Gol marcáu nel minutu 64' 64'
Dirceu Gol marcáu nel minutu 72' 72'
Asistencia: 69.659 espectadores
Árbitru: Abraham Klein (Israel)

Final[editar | editar la fonte]

25 de xunu de 1978, 15:00 Llocal

1:3 (0:1, 1:1) (pro)

Bandera d'Arxentina Arxentina Estadiu Monumental, Buenos Aires
Informe Kempes Gol marcáu nel minutu 38' 38'
Bertoni Gol marcáu nel minutu 115' 115'
Asistencia: 71.483 espectadores
Árbitru: Sergio Gonella (Italia)




Bandera d'Arxentina
Campeón
Arxentina
1° títulu

Estadístiques finales[editar | editar la fonte]

Equipu Pts PX PG PE !width=5%|PP GF GC Dif Rend
1 Bandera d'Arxentina Arxentina 11 7 5 1 1 15 4 +11 78,6%
2 Bandera de Países Baxos Países Baxos 8 7 3 2 2 15 10 +5 57,1%
3 Bandera de Brasil Brasil 11 7 4 3 0 10 3 +7 78,6%
4 Bandera d'Italia Italia 9 7 4 1 2 9 6 +3 64,3%
5 [[Archivu:{{{bandera alies-1928}}}|20x20px|border|link=|Bandera de Polonia]] Polonia 7 6 3 1 2 6 6 0 58,3%
6 Bandera d'Alemaña Alemaña Federal 6 6 1 4 1 10 5 +5 50,0%
7 Bandera de Austria Austria 6 6 3 0 3 7 10 -3 50,0%
8 Bandera del Perú Perú 5 6 2 1 3 7 12 -5 41,6%
9 Bandera de Tunicia Tunicia 3 3 1 1 1 3 2 +1 50,0%
10 España 3 3 1 1 1 2 2 0 50.0%
11 Bandera d'Escocia Escocia 3 3 1 1 1 5 6 -1 50,0%
12 Bandera de Francia Francia 2 3 1 0 2 5 5 0 33,3%
13 Bandera de Suecia Suecia 1 3 0 1 2 1 3 -2 16,6%
14 Bandera de Irán Irán 1 3 0 1 2 2 8 -6 16,6%
15 Bandera d'Hungría Hungría 0 3 0 0 3 3 8 -5 0,0%
16 Bandera de Méxicu Méxicu 0 3 0 0 3 2 12 -10 0,0%

Premios y reconocencies[editar | editar la fonte]

Goliador[editar | editar la fonte]

Xugador Seleición Goles
Mario Kempes Bandera d'Arxentina Arxentina 6
Teófilo Cubillas Bandera del Perú Perú 5
Rob Rensenbrink Bandera de Países Baxos Países Baxos 5
Leopoldo Luque Bandera d'Arxentina Arxentina 4
Hans Krankl Bandera de Austria Austria 4
Johnny Rep Bandera de Países Baxos Países Baxos 3
Karl-Heinz Rummenigge Bandera d'Alemaña Alemaña Federal 3
Roberto Dinamite Bandera de Brasil Brasil 3
Dirceu Bandera de Brasil Brasil 3
Paolo Rossi Bandera d'Italia Italia 3

Bota d'oru[editar | editar la fonte]

Nesta edición del tornéu, el máximu goliador foi l'arxentín Mario Kempes al convertir 6 tantos. El segundu y tercer llugar fueron pal peruanu Teófilo Cubillas y el neerlandés Rob Rensenbrink, respeutivamente. Estos dos xugadores, quedaron igualaos na cantidá de goles y asistencies, pero'l peruanu llogró'l segundu puestu yá que xugó la menor cantidá de minutos.[30]


Xugador Seleición GF AST MINP
Mario Kempes Bandera d'Arxentina Arxentina 6 1 660
Teófilo Cubillas Bandera del Perú Perú 5 0 540
Rob Rensenbrink Bandera de Países Baxos Países Baxos 5 0 660

Otros premios[editar | editar la fonte]

La Seleición de fútbol d'Arxentina recibió'l Premiu FIFA al Xuegu Llimpiu por ser la seleición con menor númberu de amonestaciones mientres el tornéu.[31] L'italianu Antonio Cabrini, foi reconocíu como'l meyor xugador nuevu del tornéu, anque nun recibió premiu dalgunu.[31][32]

Símbolos[editar | editar la fonte]

Adidas Tango, el balón oficial.

Mascota[editar | editar la fonte]

La mascota d'esti mundial foi Mundialín, que foi diseñáu gráficamente por Néstor Córdoba,[33] de los estudios de Manuel García Ferré.[34] La mascota basar nel estereotipu de la imaxe del gauchu arxentín. Yera un neñu con sombreru de gauchu, pañuelu al pescuezu, rastra a la cintura, y un talero na mano, vistíu cola camiseta blanca con franxes celestes verticales de la seleición arxentina, pantalón curtiu negru, medies blanques con franxes celestes horizontales y botes de fútbol. Curiosamente, tol equipu yera de marcar Puma.[35]

Balón[editar | editar la fonte]

El balón de la Copa del Mundu foi l'Adidas Tango. La pelota taba compuesta por venti paneles que creaben la impresión óptica de doce círculo idénticos, y foi diseñada p'aguantar meyor condiciones climátiques adverses, como l'agua.[36] El so diseñu foi la base de les pelotes de los cinco mundiales siguientes: Adidas Tango España, Adidas Azteca, Adidas Etruscu Únicu, Adidas Questra y Adidas Tricolore.[36]

Himnu oficial[editar | editar la fonte]

La tema oficial llamóse "El Mundial" y foi compuestu por Ennio Morricone, compositor de la música de dellos Spaghetti Westerns de Sergio Leone y Cinema Paradiso, ente otres.[37] Otra de los cantares conocíos foi "25 millones d'arxentinos", compuesta por Martín Darré, que foi más popular na Arxentina.[37]

Emblema[editar | editar la fonte]

Dos brazos estilizados n'alto que formen -cada unu- una bandera arxentina sosteniendo nel mediu una pelota de fútbol. Dando la impresión a la vista -coles mesmes- de ser una persona llevantando los sos brazos. Y, debaxo, en lletres negres dicía Arxentina '78.

Esti emblema foi creáu pol artista arxentín Leonardo Buschi.[38]

Póster[editar | editar la fonte]

El EAM78 entamó un concursu pa escoyer el póster oficial del mundial. El ganador foi Eduardo López y representa el momentu máximu del fútbol el festexu d'un gol representáu por dos xugadores que s'abracen. El xuráu del concursu tuvo integráu polos artistes arxentinos: Juan Distéfano, Ary Brizzi y Roberto Páez.[39]

Acontecimientos polémicos[editar | editar la fonte]

Dictadura, terrorismu d'Estáu y deporte[editar | editar la fonte]

La FIFA escoyera a l'Arxentina como sede de la Copa Mundial el 6 de xunetu de 1966, cuando nel país gobernaba un réxime constitucional. Dos años antes del tornéu, el 24 de marzu de 1976, el gobiernu constitucional de la presidenta María Estela Martínez de Perón foi derrocáu por un golpe d'Estáu cívicu-militar qu'enllantó un réxime de terrorismu d'Estáu lideráu por una xunta militar encabezada pol dictador Jorge Rafael Videla, que causó la desapaición forzada de miles de persones,[40] tortura, execución illegal de los opositores, según el secuestru y supresión de la identidá de cientos de neños, al puntu de ser consideráu un xenocidiu.[41]

Dende'l día que tomó'l poder, la dictadura dio máxima prioridá a la organización de la Copa del Mundu, col fin d'utilizalo pa llograr sofitu internacional y tapar les violaciones masives de derechos humanos.[42] Dientro de la dictadura produció una feroz confrontación ente l'Exércitu y la Marina pa controlar la organización del Mundial, mientres la qu'inclusive foi asesináu'l xeneral Omar Actis, esistiendo fuertes barruntos de que'l crime foi socatráu pol so socesor, el marín Carlos Alberto Lacoste.

Les denuncies sobre les otomíes que taba cometiendo la dictadura arxentina, llevó a que se xenerara un movimientu internacional pa evitar que la Copa Mundial realizar na Arxentina. El Partíu Llaborista de los Países Baxos lideró'l movimientu, pero'l rei Bernardo de Lippe-Biesterfeld decidió que los Países Baxos participaren de la Copa Mundial. Primeramente les seleiciones d'Holanda y Francia inclinárense por sofitar la non realización de la Copa na Arxentina, pero'l movimientu debilitóse y finalmente solo dellos xugadores participaron a títulu individual de los actos de denuncia del réxime terrorista.[42]

L'entós presidente de la FIFA, João Havelange, desempeñó un papel crucial na confirmación d'Arxentina, como sede de la Copa. La decisión de la FIFA de sofitar resultó decisiva'l sofitu de la FIFA. “Arxentina ta agora más apta que nunca pa ser la sede del tornéu”, afirmó'l presidente del organismu, Joao Havelange, abarruntáu de recibir sobornos del gobiernu arxentín y tener negocios illegales col capitán Lacoste, xefe de la organización del Mundial.[42]

Años dempués, dellos de los integrantes de la seleición arxentina espresaron el so arrepentimientu de participar de la competencia y ser usaos pa tapar delitos de lesa humanidá. Ente ellos Ricardo Villa dixo que:

Usáronnos pa tapar les 30 mil desaparición. Siéntome engañáu y asumo la mio responsabilidá individual: yo yera un boludo que nun vía más allá de la pelota.
Ricardo Villa[42]

Pela so parte Osvaldo Ardiles dixo:

Duel saber que fuimos un elementu de distraición.
Osvaldo Ardiles[42]

Tamién Ubaldo Matildo Fillol dixo:

Había un pocu de xente que sabía lo que pasaba. Güei dame mieu, pero naquel momentu ríame. Podría habeme pasáu cualquier cosa, tranquilamente, pero gracies a Dios nun me pasó.
Ubaldo Fillol[43]

Corrupción y terror[editar | editar la fonte]

La organización de la Copa del Mundu tuvo a cargu del Ente Autárquico Mundial '78 (EAM'78). L'organismu foi creáu en 1976 pola dictadura militar qu'esi añu tomara'l poder y foi dirixíu primeramente pol xeneral Omar Actis hasta que foi executáu por un grupu d'encapuchaos, y depués pol almirante Carlos Alberto Lacoste. Lacoste tenía una fuerte confrontación económica con Actis y esisten fuertes barruntos que foi l'instigador del so asesinatu.[44] Lacoste sería designáu tamién vicepresidente de la FIFA y encargáu de la Comisión de Finances, sofitáu pol históricu dirixente del fútbol brasilano y mundial João Havelange.[13] Havelange y Lacoste tamién fueron denunciaos por ser socios nel tráficu illegal d'armes.[12]

La xestión de Lacoste foi carauterizada como "mafiosa",[13] "dictatorial",[13] y "corrupta".[11] Pa xestionar el EAM'78, la dictadura aprobó'l Decretu 1261/77, eximiendo al EAM'78 de la obligación de llevar rexistros de la so xestión, razón pola cual nunca presentó un balance. Aun así, la dictadura y la FIFA declararon que l'Arxentina gastó 517 millones de dólares d'Estaos Xuníos, más del cuádruplu del costu declaráu per España pa la organización de la edición de 1982, pero según Clarín la suma llegó a 700 millones de dólares.[11][45] Una vegada reconquistada la democracia n'Arxentina, Lacoste foi procesáu por arriquecimientu ilícitu, debíu al aumentu del so patrimoniu nun 443% ente 1977 y 1979.[12]L'empresariu y ex secretariu de Facienda, Juan Alemann, denunció en 1982 que'l Vicealmirante Carlos Alberto Lacoste había "dilapidado dineru" y que nun presentara la lliquidación final del Ente Autárquico Mundial '78. Polo que s'acuso a Lacoste sería l'autor intelectual d'un atentáu con artefautu esplosivu na casa de Juan Ernesto Alemann mientres s'apostaba'l Mundial de fútbol de 1978).[46]

Yá en democracia la Cámara Federal de Buenos Aires consideró que Carlos Alberto Lacoste nunca suministró esplicaciones abondes y satisfactories sobre cómo'l so patrimoniu económicu pudiera amontar nun total de 443% ente los años 1977 y 1979, tal como denunció la fiscalía nacional en 1984. Foi amás procesáu por alministración fraudulenta como funcionariu públicu.[47][48]

Tamién foi acusáu d'executar la orde del dictador Videla, sobornando a les autoridaes de la dictadura peruana y a dellos dirixentes y xugadores de la seleición d'esi país, pa dexase vencer nel crucial partíu que la seleición arxentina ganó por 6-0, y dio-y el pase a la final.[49]

El 21 de xunu de 1978, nel precisu momentu nel que l'Arxentina marcaba'l cuartu gol contra Perú que-y daba'l pase a la final, españó una bomba na casa del entós secretariu de Facienda Juan Alemann, unu de los funcionarios de la dictadura que más s'enfrentó cola Marina liderada por Eduardo Massera- y Lacoste, pol espilfarru na organización del tornéu. Alemann culpó del atentáu al propiu Massera:

Punxeron una bomba na mio casa, xusto nel momentu del cuartu gol d'Arxentina con Perú. Al fondu d'esti operativu almitíase que taba diseñáu pa faer cuatro goles, que yera lo qu'Arxentina precisaba pa clasificase. Si nun metieren cuatro goles fórase cola bomba a la so casa... Y esto un pocu ye esta rara personalidá de Massera, que se creía omnipotente, ponía bombes, mandaba asesinar xente, pero más allá de tolo que foi la llucha antisubversiva.
Juan Alemann[14]

Boicó y la supuesta "campaña antiargentina"[editar | editar la fonte]

Diverses organizaciones de derechos humanos llevaron alantre, n'ocasión del Mundial, campañes de denuncia contra la dictadura arxentina pola violación sistemática de derechos humanos. Amnistía Internacional realizó una campaña contra'l Mundial que'l so lema yera "Fútbol sí, tortures non".[50] Ente les campañes destacóse'l llamáu a boicóear el Mundial 78, que s'empecipió en Francia.[51]

El refugu ante la realización de la Copa del Mundu nun país que taba llevando alantre una represión sistemática na llinia del terrorismu d'Estáu, algamó en Francia una importante adhesión, debíu en parte a los 22 ciudadanos franceses sumíos na Arxentina, ente ellos l'escándalu pol casu de les "monxes franceses" Alice Domon y Léonie Duquet.[52] Unu de los primeros en promover un boicó contra'l Mundial d'Arxentina foi l'artista y activista de derechos humanos polacu y ciudadanu francés Marek Halter.[52] A fines de 1977 formóse'l Comité de Boicó contra'l Mundial de Fútbol n'Arxentina (COMBAYADURA), presidíu pol periodista francés Francois Geze ya integráu por 40 persones, de les cualos 7 yeren arxentines.[53] La COMBAYADURA foi impulsáu principalmente por trés organizaciones franceses: el Comité de Sofitu a les Lluches del Pueblu Arxentín (CALPA), el grupu Ecole Emancipée, d'aición sindical docente, y la ong Quel Corps?, crítica del deporte mercantilizado.[53][54] El lema de la campaña foi "Non al fútbol ente los campos de concentración".[53]

Los organizadores publicaron un periódicu tituláu L'Epique, asonsañando'l popular periódicu deportivu L'Équipe, utilizando l'humor negro con titulares como "Vea'l mundial en Videlacolor" (Regardez -y mundial en Videlacolor), o "Arxentina 78: la masacre sigue... Llugar pal fútbol" (Arxentina 78: -y massacre continue... Place au foot!).[54] El periódicu vendió 120 000 exemplares ente xineru y xunu de 1978.[53]

En total creáronse más de 200 comités locales en tol país, qu'espublizaron la situación n'Arxentina y llograron l'adhesión de de 150.000 persones, incluyendo personalidaes, como Yves Montand, Catherine Deneuve, Michel Piccoli y François Mitterrand, xefe del Partíu Socialista y futuru presidente de Francia.[52] Los actos incluyíen partíos de fútbol en places públiques, atayaos pa realizar dramatizaciones de tortures y asesinatos. Los afiches amosaben al Gauchito amordazáu, o la pelota ente alambres d'escayos.[52] La campaña francesa llogró instalar na axenda nacional les violaciones de derechos humanos n'Arxentina, al puntu que los xugadores del escoyíu francés tuvieron d'esplicar a la opinión pública les razones poles que Francia decidiera participar.[52]

En febreru de 1978 representantes d'organizaciones de derechos humanos d'Alemaña Federal, Dinamarca, España, Holanda, Suiza y Suecia, viaxaron a París pa coordinar les aiciones de boicó cola COMBAYADURA. La xunta produció una carta a les federaciones deportives por que nun responder# por a la dictadura arxentina presentándose a xugar la Copa.[52]

En Holanda la movilización y l'alderique sobre'l Mundial 78 y la dictadura arxentina, tamién algamó una alta visibilidá y llegó hasta'l más altu nivel.[52]

N'Italia la campaña foi sofitada poles trés centrales sindicales, la CGIL, la CISL y la UIL.[54]

En Gran Bretaña los Sindicatu de Periodistes xuntó a la campaña y publicó un folletu "instructivu" con frases en castellán, como "por favor, dexen de torturame", o "el mio diariu pagarálos bien si déxenme dir".[52]

La dictadura, asesorada pola consultora estauxunidense Burson-Marsteller y la collaboración monolítica de la prensa arxentina,[55] empezó a espublizar que les versiones sobre violaciones de derechos humanos yeren parte d'una "campaña antiargentina",[55] col fin de "desprestixar al pueblu arxentín".[52] La periodista Renée Salas, de la Editorial Atlántida (Billiken, Xente, Para Ti) viaxó a París pa percorrer les redaiciones de los principales periódicos col fin d'evitar que publicaren notes contra la dictadura arxentina.[52] La revista Xente entamó una campaña por que los sos llectores influyeren sobre familiares y conocíos aniciaos negando la esistencia de represión y terror.[52]

La dictadura montó nel altillo de la ESMA una oficina de prensa clandestina pa estos fines, na que los mesmos deteníos archivaben la información sobre l'Arxentina que publicaben los medios estranxeros, y espublizábase información favorable al réxime.[ensin referencies]

Anque se dixo que dellos xugadores sumar a la campaña pa denunciar les aiciones de la dictadura militar. Sicasí, la presencia del periodismu estranxeru que los acompañó foi importante pal espardimientu de la llucha de les Madres de Plaza de Mayu.

La campaña de boicó contra la dictadura arxentina, foi refugada pola organización guerrillera Montoneros, que decidió nun realizar atentaos mientres el Mundial y propunxo una tregua, según pol Partíu Comunista Francés.[56][57]

La victoria d'Arxentina ante Perú[editar | editar la fonte]

La victoria arxentina 6-0 contra Perú, que-y dio'l pase a la final por diferencia de goles sobre Brasil, foi oxetu de discutinios, barruntos y denuncies. El partíu xugó'l 21 de xunu y tratábase de la última vez del Grupu B de la Segunda fase. Arxentina llegaba en desventaxa frente a Brasil, colos mesmos puntos pero con un gol menos de diferencia. La FIFA dispunxo sorpresivamente que Brasil tenía de xugar primero contra Polonia y Arxentina dempués contra Perú,[58][59] concediéndo-y asina una ventaya al equipu arxentín, al conocer qué cantidá de goles yeren necesarios pa llegar a la final.[60] Brasil protestó contra la decisión de la FIFA por dar una ventaya a l'Arxentina y pidió la so anulación, pero la FIFA confirmar.

Brasil xugó entós na primer vez y ganó 3-1, obligando a l'Arxentina a vencer siquier por cuatro goles de diferencia. Sabiendo esto, Arxentina xugó na segunda vez contra Perú. Minutos antes del partíu, el dictador Jorge Rafael Videla visitó'l vestuariu peruanu acompañáu pol exsecretario d'Estáu d'Estaos Xuníos Henry Kissinger[61] (unu de los organizadores del Plan Cóndor) y lleólos a los xugadores un mensaxe del dictador de Perú Francisco Morales Bermúdez, sobre la hermandá arxentín-peruana.[62] Como ye sabíu, Arxentina finalmente llogró un históricu resultáu de 6-0, moviendo a Brasil por diferencia de gol y aportando a la final.

La resultancia y delles circunstancies particulares mientres el xuegu xeneraron dende un primer momentu abarruntes sobre la llexitimidá de asoceder. L'equipu peruanu foi apedriáu al volver a Lima.[63] Diez díes dempués de rematáu'l Mundial, el 6 de xunetu de 1978, la dictadura arxentina sancionó'l Decretu Nᵘ1463/78 "otorgando un creitu estraordinariu non reembolsable a la República de Perú".[64]

A lo llargo de los años, distintes persones y protagonistes declararon que parte del equipu peruanu foi primíu[65] o sobornáu[65][66][67] pa perder el partíu por una diferencia abuitada. Otros, por investigaciones recién, apunten a qu'esistiría un alcuerdu ente dambos gobiernos nel marcu del Plan Cóndor.[68][60]

Nel llibru How They Stole the Game («Cómo se robaron el xuegu»), l'historiador británicu David Yallop sostién que'l dictador Videla ordenó-y al contralmirante Carlos Alberto Lacoste, a cargu del EAM'78, encargase d'iguar la resultancia cola dictadura gobernante en Perú, liderada pol xeneral Morales Bermúdez,[49] quien décades dempués sería condergáu a cadena perpetua pola Corte Penal III de Roma, pola so participación nel Plan Cóndor.[69] Siempres según Yallop, Lacoste tomó contautu con trés oficiales qu'acompañaben a la seleición de Perú y ufiertó-yos un millonariu sobornu de 50 millones de dólares y una donación de 35 000 tonelaes de granos.[49] Depués del Mundial, el secretariu de Facienda de la dictadura, Juan Alemann, confirmó les 'donaciones' arxentines realizaes al pueblu peruanu y esplicó que se trataba d'un tipu de donaciones que solo se realizaben en casos de catástrofes humanitaries.[49]

El 12 d'avientu de 2007 el periodista arxentín Ezequiel Fernández Moores entrevistó a Fernando Rodríguez Mondragón, capo del cartelu de Cali que dirixía los so tíu Miguel Rodríguez Orejuela, quien fixo un rellatu detalláu de la forma en que se llevaría a cabu'l sobornu, cuntando lo que-y reveló'l so tíu, quien sería mediador colos funcionarios peruanos, a pidíu de los militares arxentinos. Según Rodríguez Mondragón, l'arxentín y representante de xugadores Carlos Quietu, tresmitiólu a Rodríguez Orejuela que los militares arxentinos y l'Asociación del Fútbol Arxentino (AFA) deseyaben axuntase en reserva coles autoridaes de la Federación Peruana de Fútbol (FPF), cola que'l capo colombianu caltenía estreches rellaciones. La xunta realizaríase nel barriu de Miraflores en Lima a otru día, dos díes antes del partíu y participaron per Arxentina'l capitán de navío Lacoste y dos persones más, y del llau peruanu'l presidente y el tesoreru de la FPF. Siempres según Rodríguez Mondragón, ellí alcordóse pagar los sobornos a los xugadores y dirixentes peruanos y la donación de trigu, que yá fuera solicitada.[70]

Dellos xugadores del equipu peruanu sostuvieron que al so criteriu produxérense sospechoses irregularidaes o direutamente sobornos. En 1986 Juan Carlos Oblitas declaró a la prensa que sentía "vergüenza", afirmando de siguío que pensaba que "esi partíu nun foi normal".[71] En 2003 Oblitas dio a conocer que'l dictador Videla y el exsecretario d'Estáu d'Estaos Xuníos Kissinger, fixérense presentes nel vestuariu peruanu, pocos minutos antes d'empecipiar el partíu.[72] En 2018 dos xugadores titulares del equipu peruanu de 1978, José "Patrón" Velásquez y Germán Leguía, declararon tamién qu'antes del partíu'l dictador arxentín acompañáu de Kissinger, entrara al vestuariu y lleólos a los xugadores un mensaxe del dictador peruanu Morales Bermúdez.[73] Dambos ex-xugadores declararon que la visita foi interpretada pol equipu peruanu como una amenaza. Velásquez dixo tamién qu'anque nun tenía pruebes, sabía que dellos dirixentes y seis xugadores peruanos fueron sobornaos pa dexase ganar, mentando ente ellos a Rodulfo Manzo, Raúl Gorriti, Juan José Muñante y Ramón Quiroga (el porteru de Perú nacíu en Argantina).[62] Nuna investigación realizada por Fernández Moores para Radio Continental, el periodista Carlos Juvenal cuntó que'l mesmu capitán del equipu, Héctor Chumpitaz, confesó-y sobre "un dineru adicional", pero amestó-y qu'enxamás lo almitiría de manera pública.[74]

Los xugadores acusaos negaron tales versiones, señalando amás que son acusaciones ensin pruebes. Quiroga acusó a Velásquez de "falta de cordura" y dixo que tien la so conciencia sele, porque nun se vendió y que si aceptara dineru pa dir pa tras, güei nun podría caminar por Lima y facer ensin problemes, y que l'hincha peruanu tratar con respetu. Coles mesmes indica que la verdá tuvo na cancha, porque la seleición arxentina ganólos en xusticia, yá que tuvieron una nueche brillosa y l'equipu peruanu foi un desastre, y qu'enxamás s'emprestó pa daqué raru col escoyíu peruanu, magar que dixéronse munches coses, como que la dictadura arxentina mercó'l partíu y que los peruanos fueron para tras, y aseguró que tou eso ye mentira.[75][76][77] Magar ello, n'otra oportunidá Quiroga señaló qu'aquél día dalgunos de los sos compañeros actuaren "estraños" nel partíu, como por casu el defensor Rodulfo Manzo, quien s'agachó nel cuartu gol arxentín, polo cual Quiroga señala que "El 'Negru' Manzo nun paraba nada, nin él nin la defensa. Nel cuartu gol d'Arxentina, Manzo agáchase y déxame namái al rematador". Coles mesmes, resalta la estraña alliniación del téunicu Marcos Calderón que dexó fora del partíu a dellos importantes xugadores.[78] Pela so parte, Muñante dixo que Velásquez "ye un delirante" y que al téunicu d'esi momentu, Marcos Calderón, nun aceptaba eses coses de sobornos y amañu.[79] Muñante cuntó tamién que nun-y pidieron al DT peruanu que nun alliniara al guardavallas Quiroga, arxentín nacionalizáu peruanu,[80] y esclarió qu'hubo una xunta na que-y preguntar a Quiroga si quería atayar o non, y él dixo que sí. Muñante aseveró que nengún xugador foi para tras nesi partíu y que se demuestra pol fechu de que Perú pudo face-y dos o tres goles a Arxentina nos primeres 15 minutos.[81] Manzo sostuvo que nin él nin los sos compañeros recibieren dineru pola resultancia del partíu y entá cuando esistieron especulaciones, enxamás se tuvo una prueba real de fraude dalgunu.[82] Katia Gorriti, fía del fináu Gorriti, tamién afirmo que son irrespetuoses ya inxustes les opiniones de Velásquez y qu'enllordien el bon nome del so padre, indicando amás qu'empecipiaría aiciones llegales.[83]

Otros xugadores protagonistes del alcuentru negaron cualquier sobornu o arreglu del partíu y sostuvieron que nun hai pruebes que soporten los rellatos y señalamientos, que falen de corrupción y alcuerdos.[84][85] Héctor Chumpitaz, capitán d'esi equipu peruanu, declaró que la so seleición enxamás se vendió.[86] Jaime Duarte indicó que dende hai 29 años vienen con nueves histories y que nun hai nenguna prueba que demuestre tales sobornos.[87] César Cueto declaró qu'esi alcuentru foi llexítimu y qu'enxamás se vendieron, que la derrota deber a la mala preparación física y al cansanciu depués d'once díes de competencia, y que les acusaciones son "inventos de la prensa".[88] Teofilo Cubillas declaró que nun hubo nengún arreglu y desmintió los rumores. Afirmó tamién que si nesos meses xugaren tres veces, l'equipu d'Arxentina volvería goliar, que poco antes Ecuador tamién-yos fixera seis goles, y que la mesma Arxentina -yos ganó con facilidá n'otru amistosu. Según Cubillas, Perú "venía en baxada", depués perder con Brasil y Polonia, y qu'anque ganaren el so grupu na primer fase de la Copa, l'equipu nun taba bien, a diferencia de la seleición arxentina, a la que describió como "una tromba que se-yos vieno enriba". Finalmente, Cubillas consideró absurdu pensar qu'Arxentina-y unvió tonelaes de trigu al Perú, retribuyendo el fechu.[89]

Nun artículu publicáu en 2018, el periodista peruanu Valentín Ahón sostién qu'él nun cree qu'esistieren sobornos nin un pactu ente les dictadures d'Arxentina y Perú.[90]

La "guerra de los papelinos"[editar | editar la fonte]

Otru de los acontecimientos polémicos que dexó'l Mundial 78 foi la célebre "guerra de los papelinos", en clave humorística, ente'l relator deportivu José María Muñoz y Clemente, un personaxe d'historieta del caricaturista arxentín Caloi.

Dende mediaos de la década de 1960 fixérase costume nos estadios de fútbol arxentín refundiar papeles y cintes de papel cada vez qu'entraben los equipos a la cancha. La FIFA, sicasí, encamentara prohibir esi costume, por razones de seguridá. D'esti tema fixo ecu'l relator José María Muñoz, faciendo campaña nesi sentíu, y dende bastante antes d'empecipiase'l Mundial, pidía dende les sos tresmisiones deportives de radio que nun se refundiaren papeles pa nun afectar la imaxe del país nel esterior. Al añu siguiente, Muñoz tamién espresaría la opinión oficial de la dictadura, convocando a la población a oponese a la visita de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos pa verificar la situación de los derechos humanos n'Arxentina.

Nesi contestu l'humorista Caloi, dende'l diariu Clarín y la televisión estatal, xeneró una notable rebelión simbólica popular impulsada pol personaxe d'historieta Clemente -un estrañu ser ensin manes que comía aceitunes-, contra l'encamientu oficial de nun tirar "papelinos". Clemente encamentaba a la población a tirar papelinos tantu nes canches, como dende les ventanes de los llares y oficines:

¡Tiren papelinos mochachos! ¿O qué quieren que tiremos, carozos d'aceituna?
Clemente, 1978

Finalmente la población desconoció masivamente l'encamientu oficial, y una de les carauterístiques del Mundial foi la conducta masiva de tirar papelinos perdayuri. Años dempués Caloi rellató aquel xestu contestatario:

Yera una dómina na que taba tou prohibíu. L'únicu huequito nel qu'unu podía colar una opinión sobre'l presente yera al traviés del humor y el Mundial. Muñoz representaba a la voz oficial de la dictadura, que dicía que nun había que tirar papelinos a la cancha, y Clemente yera la voz contestataria, aguiyando a que la xente recibiera a la Seleición con papelinos. Foi maraviyosa la respuesta popular que nesi momentu recibió Clemente.
Caloi[91]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • EAM78 - Revista El Gráficu (1978). Programa oficial del IX Campeonatu Mundial de Fútbol. Atlántida.
  • Asamblea Permanente polos Derechos Humanos (2008). ¿Qué ye esto de los derechos humanos?. Asamblea Permanente polos Derechos Humanos. ISBN 978-987-97921-3-1.
  • Comisión Nacional sobre la Desapaición de Persones (1984). Nunca Más. EUDEBA.
  • Francu, Marina (2005). [http://historiapolitica.com/dato/biblioteca/francu.pdf Derechos

humanos, política y fútbol (o de les pasiones arxentín y francés)]. http://historiapolitica.com/dato/biblioteca/francu.pdf. 

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Masacre en el Comedor. Páxina: 212. Editorial: Editorial Sudamericana. Autor: Ceferino Reato.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (n'inglés) FIFA (ed.): «FIFA World Cup Host Announcement Decision». Consultáu'l 19 de xunu de 2010.
  3. elmundo.es (ed.): «Francia 1938». Consultáu'l 19 de xunu de 2010.
  4. Programa oficial del IX Campeonatu Mundial de Fútbol EAM78-Revista El Gráficu Ed. Atlántida añu 1978 páxina 6-7.
  5. Programa oficial del IX Campeonatu Mundial de Fútbol EAM78-Revista El Gráficu Ed. Atlántida añu 1978 páxina 12.
  6. Diariu Clarín. «El contestu político y económico nel mundu en xunu del 78.». Consultáu'l consultáu en 2015.
  7. "Espilfarru mundial".Terra.com
  8. mundial-de-argentina-1978/ "Les meyores anécdotes del Mundial d'Arxentina 1978". Colgaos pol fútbol.
  9. 9,0 9,1 «Nel Mundial d'Arxentina se dilapidó el dineru, según un ex ministru d'Economía». El País (2 de setiembre de 1982).
  10. Hispavista (ed.) Mundial 1978 - Arxentina. Consultáu'l 21 d'agostu de 2012.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Faija, Sabrina (17 de mayu de 2013). «El Mundial 78: cuando la dictadura punxo al fútbol al serviciu del terror». Clarín.
  12. 12,0 12,1 12,2 «Morrió'l contralmirante Lacoste y l'Armada rezó na so memoria». Páxina/12 (26 de xunu de 2004).
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 «Carlos Lacoste nun se va presentar a la reelección na FIFA». El País (22 de febreru de 1984).
  14. 14,0 14,1 Fernández Moores, Ezequiel; Bonadeo, Gonzalo; Guebel, Diego; Pergolini, Mario (2003). Mundial 78: la historia paralela (documental). Arxentín: Ayeri Nomás, páx. minuto 38:30.
  15. 15,0 15,1 Diariu Unu (ed.): «A 30 años del escuru mundial Arxentina '78» (31 de mayu de 2008). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de mayu de 2009. Consultáu'l 19 de xunu de 2010.
  16. 16,0 16,1 16,2 FIFA (ed.): «Historia del sortéu final de la Copa Mundial de la FIFA». Consultáu'l 19 de xunu de 2010.
  17. FIFA (ed.): «Match Report: Germany FR - Italy» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de xunu de 2010. Consultáu'l 9 de xunetu de 2010.
  18. FIFA (ed.): «Match Report: Netherlands - Austria» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de xunu de 2010. Consultáu'l 9 de xunetu de 2010.
  19. FIFA (ed.): «Match Report: Italy - Austria» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de xunu de 2010. Consultáu'l 9 de xunetu de 2010.
  20. FIFA (ed.): «Match Report: Germany FR - Netherlands» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de xunu de 2010. Consultáu'l 9 de xunetu de 2010.
  21. FIFA (ed.): «Match Report: Austria - Germany FR» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de xunu de 2010. Consultáu'l 9 de xunetu de 2010.
  22. FIFA (ed.): «Match Report: Netherlands - Italy» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de xunu de 2010. Consultáu'l 9 de xunetu de 2010.
  23. FIFA (ed.): «Match Report: Brasil - Perú». Archiváu dende l'orixinal, el 2 de febreru de 2009. Consultáu'l 11 de xunetu de 2010.
  24. FIFA (ed.): «Match Report: Arxentina - Polonia». Archiváu dende l'orixinal, el 18 d'avientu de 2011. Consultáu'l 11 de xunetu de 2010.
  25. FIFA (ed.): «Match Report: Polonia - Perú». Archiváu dende l'orixinal, el 18 d'avientu de 2011. Consultáu'l 11 de xunetu de 2010.
  26. FIFA (ed.): «Match Report: Arxentina - Brasil». Archiváu dende l'orixinal, el 27 de setiembre de 2011. Consultáu'l 11 de xunetu de 2010.
  27. 27,0 27,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes partíos
  28. FIFA (ed.): «Match Report: Brasil - Polonia». Archiváu dende l'orixinal, el 18 d'avientu de 2011. Consultáu'l 11 de xunetu de 2010.
  29. FIFA (ed.): «Match Report: Arxentina - Perú». Archiváu dende l'orixinal, el 2 de febreru de 2009. Consultáu'l 11 de xunetu de 2010.
  30. FIFA (ed.): «Bota d'Oru de adidas - Copa Mundial de la FIFA». Archiváu dende l'orixinal, el 29 de xunu de 2010. Consultáu'l 3 de xunetu de 2010.
  31. 31,0 31,1 FIFA (ed.): «Copa Mundial de la FIFA Arxentina 1978». Consultáu'l 3 de xunetu de 2010.
  32. footballdatabase.com (ed.): «FIFA World Cup Best Young Player Award» (inglés). Consultáu'l 3 de xunetu de 2010.
  33. RufinoWeb (ed.): «Morrió Néstor Córdoba un rufinense destacáu a nivel nacional ya internacional». Consultáu'l 3 de xunetu de 2010. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  34. Páxina/12 (ed.): «Trulalá revisitada» (4 de xineru de 2009). Consultáu'l 3 de xunetu de 2010.
  35. Programa oficial del IX Campeonatu Mundial de Fútbol EAM78 - Revista El Gráficu Ed. Atlántida añu 1978 páxina 202-203.
  36. 36,0 36,1 Terra (ed.): «Historia de los Balones Mundiales FIFA». Archiváu dende l'orixinal, el 26 de febreru de 2010. Consultáu'l 3 de xunetu de 2010.
  37. 37,0 37,1 La Mariña (ed.): «La música tamién ye relevante en cada mundial» (5 de xunu de 2010). Consultáu'l 3 de xunetu de 2010.
  38. Programa oficial del IX Campeonatu Mundial de Fútbol EAM78 - Revista El Gráficu Ed. Atlántida añu 1978 páxina 200.
  39. Programa oficial del IX Campeonatu Mundial de Fútbol EAM78 - Revista El Gráficu Ed. Atlántida añu 1978 páxina 201.
  40. CONADEP (1984), El secuestru
  41. CONADEP (1984), La tortura
  42. 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 «copa-con-les-que-videla-quixo-blanquiar-la dictadura/ Mundial de 1978: les escures histories de la Copa coles que Videla quixo “blanquiar” la dictadura». El Tercer (17 de mayode 2013).
  43. Mazza, Bianca (23 de marzu de 2016). rei--remanaba-tou.html Fillol: “Lacoste yera'l rei, remanaba tou”. L'Equipu-Deportea online. http://www.elequipo-deportea.com/futbol/3705/fillol--lacoste-yera-el rei--remanaba-tou.html. Consultáu'l 29 de xunu de 2018. 
  44. Wilson, Jonathan (2015). «38. Glory in time of terror», Angels With Dirty Cares: The Footballing History of Argentina. Orion. ISBN 9781409150411.
  45. Veiga, Gustavo (27 de Xunu de 2004). La cara siniestra del fútbol. Páxina 12. https://www.pagina12.com.ar/diario/deportes/8-37302-2004-06-27.html. Consultáu'l 29 de Xunu de 2018. 
  46. Cruces ente Alemann y Lacoste
  47. Procesamientu por fraudulento
  48. Enriquecimiento ilícitu
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 Xuráu, J. Carlos (10 d'abril de 2010). «L'amañu del Mundial: Arxentina 6-0 Perú».
  50. Leidel, Steffen (15 de xineru de 2004)). «Muertos y goles». DW.
  51. «boicó-al mundial-1978-afiches-20120426-n124300.html El boicó al Mundial de 1978 en afiches». Diariu Unu (26 d'abril de 2012).
  52. 52,00 52,01 52,02 52,03 52,04 52,05 52,06 52,07 52,08 52,09 52,10 Gutman, Daniel (2015). Somos derechos y humanos. Buenos Aires: Suramericana. ISBN 9789500754125.
  53. 53,0 53,1 53,2 53,3 Francu, Marina (2005). escritu en Buenos Aires. «Derechos humanos, política y fútbol». Entrepasados (28). http://historiapolitica.com/dato/biblioteca/francu.pdf. 
  54. 54,0 54,1 54,2 «mundial-1978-cuando-el mundu-miro-arxentina/ Boicó al Mundial 1978: cuando'l mundu miró escontra Arxentina» (24 de mayu de 2014).
  55. 55,0 55,1 «La "campaña antiargentina"». ESPN (14 d'ochobre de 2013).
  56. «boicó-al mundial-de-1978 El boicó al Mundial de 1978». Prensa Obrera (23 de mayu de 2013). «Los políticos de la oposición y Montoneros sumárense a la euforia' del Mundial. Montoneros propón una tregua "Envaloramos que'l boicó nun ye una política realista nes circunstancies presentes. A toos, nós dicímos-yos: ¡vaigan!" Esto declarar el dirixente montonero Rodolfo Galimberti a la revista francesa L'Express (10/4/78). Montoneros sumábase, asina, al coru de la 'unidá nacional'. Amestaben: "los Montoneros nun van desenvolver nenguna operación que pueda poner en peligru a los xugadores y a los periodistes. Nun va haber, de la nuesa parte, nengún recrudecimiento de la llucha armada mientres esi periodu. Nós vamos más lloñe: proponemos una tregua a la dictadura militar del xeneral Jorge Rafael Videla.»
  57. Gilbert, Isidoro (1994). L'Oru de Moscú: historia secreta de la diplomacia, el comerciu y l'intelixencia soviética na Arxentina. Buenos Aires: Planeta, páx. 338.
  58. The New York Times (ed.): «WORLD CUP: Confeti Greets Argentina's 1st Triumph in 1978» (inglés) (31 de mayu de 2018). Consultáu'l 1 de xunu de 2018.
  59. Jot Down (ed.): «Fútbol, paranoya y dolor: Arxentina 1978». Consultáu'l 1 de xunu de 2018.
  60. 60,0 60,1 Daily Mail (ed.): «Arxentina cheated during World Cup 1978, says Peru senator» (inglés) (9 de febreru de 2012). Consultáu'l 1 de xunu de 2018.
  61. ESPN (ed.): «Arxentina 6-0 Perú, la goliada más polémica de la historia» (26 d'abril de 2018). Consultáu'l 1 de xunu de 2018.
  62. 62,0 62,1 Hein, Miguel (14 de marzu de 2018). «vendíos José Velásquez echó solombres sobre'l 6-0 d'Arxentina sobre Perú. “Videla primió a los vendíos”». Páxina 12. Consultáu'l 15 de marzu de 2018. «L'ex xugador de la seleición peruana que foi titular na goliada que-y dexó a Arxentina avanzar a la final del Mundial 78 aseguró que los dirixentes vendiéronse, al igual que seis xugadores. La versión foi ratificada por Germán Leguía.»
  63. Galeano, Eduardo (1995). «El Mundial 78», El fútbol a sol y sombra. Buenos Aires: Sieglu XXI.
  64. Mundial 78: la historia paralela, min. 39:03.
  65. 65,0 65,1 Ezequiel Fernández Moores (9 de xunu de 2008). Terra (ed.): «La historia negra d'Arxentina - Perú nel Mundial 78». Consultáu'l 11 de xunetu de 2010.
  66. Ezequiel Fernández Moores (10 d'avientu de 2008). Terra (ed.): «Arxentina-Perú nel Mundial 78: un llibru reflota barruntos de sobornu». Consultáu'l 11 de xunetu de 2010.
  67. Páxina/12 (ed.): «La pista del posible arreglu del 6-0 llega hasta Lacoste» (14 d'avientu de 2007). Consultáu'l 11 de xunetu de 2010.
  68. DPA (7 de febreru de 2012). Diariu La Jornada de Méxicu (ed.): «Dictadures axustaron trunfu d'Arxentina sobre Perú en 1978». Consultáu'l echa=7 de febreru de 2012.
  69. El Comerciu (ed.): «Morales Bermúdez condergáu a cadena perpetua por Plan Cóndor» (17 de xineru de 2017).
  70. Fernández Moores, Ezequiel (12 d'avientu de 2007). «Mondragón esmiúça Copa "mercada" em 78 (Entrevista a Fernando Rodríguez Mondragón)» (portugués). Terra.
  71. Mundial 78: la historia paralela, min. 33:40-33:51
  72. Mundial 78: la historia paralela, min. 33:50-34:45
  73. Channel 4 (ed.): «Henry Kissinger and football's longest unsolved riddle» (inglés) (4 d'abril de 2012). Consultáu'l 1 de xunu de 2018.
  74. Fernández Moores, Ezequiel (10 d'avientu de 2007). «La historia negra d'Arxentina - Perú nel Mundial 78» (castellanu). Terra.
  75. Lacapital.com.ar (ed.): «conciencia sele-porque-non-me-vendi-n1256867.html "Chupu" Quiroga: "Tengo la conciencia sele porque nun vendí"» (5 d'ochobre de 2016).
  76. Clarin (ed.): «Yo nun vendí» (9 d'abril de 1998).
  77. El Popular (ed.): «acusalo-de vendese-en-el-mundial-argentina-78 Ramón Quiroga respuéndelu a José Velásquez por acusalo de vendese nel Mundial Arxentina 78'» (14 de marzu de 2018).
  78. Diariu La República (ed.): «FIFA anularía títulu d'Arxentina en Mundial de 1978» (14 de febreru de 2012). Consultáu'l echa=13 de marzu de 2018.
  79. El Popular (ed.): (13 de marzu de 2018).
  80. BBC (ed.): «The story of the 1978 World Cup» (inglés) (18 de mayu de 2010). Consultáu'l 1 de xunu de 2018.
  81. RPP Noticias (ed.): «échose noticia-1110150 Juan José Muñante respondiólu a José Velásquez: "Esta delirando, naide echóse"» (13 de marzu de 2018).
  82. MARCA (ed.): «Videla niega'l posible fraude nel mundial 78» (30 d'abril de 2012).
  83. depor.com (ed.): «José Velásquez sería denunciáu pola fía de Raúl Gorriti» (14 de marzu de 2018).
  84. ESPN (ed.): (5 d'avientu de 2007).
  85. El Comerciu (ed.): (25 d'abril de 2013).
  86. El popular Peru (ed.): «Héctor Chumpitaz asegura que seleición de Perú nunca se vendió en Mundial del 78» (15 de marzu de 2018).
  87. L'Espectador (ed.): «Xugadores peruanos nieguen ser sobornaos pa perder en Mundial 78» (6 d'avientu de 2007).
  88. El Pais (ed.): «César Cueto “El Perú del 78 foi'l Colombia del 94”» (1 de setiembre de 2014).
  89. Clarin Noticies (ed.): «Teófilo Cubillas: "Nun hubo arreglu nel 6-0 del Mundial 78"» (12 de xunu de 2006).
  90. Al respeutu d'estes acusaciones señalóse que nun pueden ser usaes como base dalguna nel llibru de Yallop, ademas de considerar como fábula, que Videla apautó con Morales Bermúdez la entrega de dos barcos llenos de trigu y faese cargu de 13 políticos peruanos deportaos a Buenos Aires, al rellacionar ello cola actuación de la seleición peruana, tomándoles como anécdotes parte d'otru cuentu y con otros personaxes. Ahón, Valentín (14 de marzu de 2018). Llibero.pe (ed.): .
  91. Respighi, Emanuel (24 de xunu de 2006). «L'auténticu hincha oficial d'Arxentina». Páxina/12.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Bandera d'Alemaña Alemaña Federal 1974
Copa Mundial de Fútbol
XI edición
Socesor:
España 1982