Catherine Deneuve

De Wikipedia
Catherine Deneuve
Llista d'embaxadores de les Naciones Xuníes

19 ochobre 1994 - 12 payares 2003
Vida
Nacimientu XVII Distritu de París[1]22 d'ochobre de 1943[2] (80 años)
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [3]
Residencia París
Llingua materna francés
Familia
Padre ‎Maurice Dorléac‎
Madre Renée Simonot
Casada con David Bailey (1965 – 1972)
Pareyes Roger Vadim
Marcello Mastroianni
Fíos/es
Hermanos/es
Estudios
Llingües falaes francés[4]
Oficiu actriz, productora de cine, actriz de cine, modelu, cantanteactriz de voz
Altor 1,68 m
Premios
Nominaciones
Seudónimu/os Catherine Deneuve[11]
Instrumentu musical voz
Discográfica Philips
Mercury Records
IMDb nm0000366
Cambiar los datos en Wikidata

Catherine Deneuve (22 d'ochobre de 1943XVII Distritu de París) ye una actriz francesa. Ganó la reconocencia pola so interpretación de guapures misterioses y distantes pa dellos direutores, ente ellos Roman Polanski, en Repulsión (1965), y Luis Buñuel, en Belle de jour (1967) y Tristana (1970). A lo llargo de mediu sieglu de carrera foi merecedora del Premiu César, nomada al Oscar por Indochina y trunfadora nos festivales cinematográficos de Cannes, Berlín y Venecia, asina mesmu foi ganadora del premiu Almería Tierra de Cine y una estrella nel paséu de la fama de dicha ciudá. Apocayá llogró unu de los gallardones más importantes nel mundu del cine en llingua francesa, el Premiu Lumière pola so esitosa trayeutoria filmográfica.

Biografía[editar | editar la fonte]

Catherine Fabienne Dorléac nació en París en plena ocupación nazi, fía de los actores Maurice Dorléac (1901-1979) y Jeanne Renée Deneuve conocida como Renée Simonot (1911, inda viva con 106 años); ye la tercera de cuatro hermanes. Les otres trés son Danielle (1937) —hermana de madre, solamente—, Françoise Dorléac (1942-1967) y Sylvie Dorléac (1946).

Debutó sol nome de Catherine Dorléac en Les Collégiennes (1957). Camudóse l'apellíu pol de la so madre y depués de dellos trabayos, el primer direutor famosu col que trabayó foi Roger Vadim en El viciu y la virtú, anque'l so primer gran ésitu vieno cola película de 1963 Les Parapluies de Cherbourg, de Jacques Demy, col cual realizó delles películes nel papel protagonista.

A lo llargo de cuasi seis décades de carrera, trabayó con direutores como Manoel de Oliveira, Roman Polanski (Repulsión), Marcel Camus, Dino Risi, Agnès Varda, André Téchiné, Luis Buñuel (Belle de jour, Tristana), Hugo Santiago, François Truffaut (La serena del Mississippi), Lars von Trier (Baillar na escuridá) y François Ozon ente otros.

Pol so papel en Indochina (1992) foi nomada al Premiu Óscar; nun lo ganó, pero la película sí llogró'l correspondiente a meyor película en llingua non inglesa.

Nes décades de 1960 y 1970 participó en delles películes d'Estaos Xuníos y britániques, xunto a estrelles como Jack Lemmon (The April Fools, 1969), Ava Gardner (Mayerling) y Burt Reynolds (Hustle, 1975), pero polo xeneral nun algamar l'ésitu y l'actriz nun llegó a establecese como estrella en Hollywood. En 1983 repunxo presencia nel cine anglosaxón al rodar con Susan Sarandon y David Bowie el filme de vampirismu La enganía, dirixíu por Tony Scott.

Especialmente recordaos son los sos trabayos con Luis Buñuel, quien dixo d'ella: «Ye bella como la muerte, engañadora como'l pecáu y fría como la virtú».

Otros trabayos[editar | editar la fonte]

Foi musa del diseñador Yves Saint Laurent, y la so cara aportó a usáu pa representar a Marianne, el símbolu nacional de la república francesa, dende 1985 a 1989.

Deneuve en 1997 foi protagonista del videu del cantar N'oubliez jamais de Joe Cocker.

Anguaño ye embaxadora de bona voluntá de la Unesco.

Vida privada[editar | editar la fonte]

Tien dos fíos, Christian Vadim (nacíu en 1963) col direutor Roger Vadim, y Chiara Mastroianni (nacida en 1972) de la rellación que l'actriz caltuvo col italianu Marcello Mastroianni mientres cuatro años. Catherine Deneuve solo casóse una vegada, col fotógrafu británicu David Bailey, matrimoniu que duró de 1965 a 1972.

Yera hermana de la tamién actriz Françoise Dorléac, finada nun accidente de coche nel añu 1967. Ella foi la que punxo a Catherine Deneuve en contautu con cineastes como Polanski y Buñuel. Trabayaron xuntes en Les señorites de Rochefort. En 1996, publicó un llibru tituláu Elle s'appelait Françoise, escritu xunto a Patrick Modiano, nel que cunta, como la muerte de la so hermana camudó la so vida pa siempres. Pero lo más terrible y coles mesmes lo más formoso que Deneuve cuenta nesi llibru ye que, mientres la so rellación con François Truffaut (quien antes fuera amante de Françoise Dorléac), dambos sabíen, ensin falalo enxamás, que compartíen una pasión secreta. Esa pasión, naturalmente, llamábase Françoise.

Documentales y biografíes[editar | editar la fonte]

  • 2010: Catherine Deneuve, belle et bien là, d'Anne Andreu[12]
  • 1996: Elle s'appelait Françoise
  • 2004: À l'ombre de moi-même
  • 2010: Une certaine lenteur, Rivages poche
  • 2010: Gwénaëlle Le Gras, Le mythe Deneuve : Une « star » française ente classicisme et modernité, Nouveau Monde, 2010 ISBN 978-2-84736-487-3

Filmografía[editar | editar la fonte]

Premios[editar | editar la fonte]

Catherine Deneuve en 2000.

Óscars[editar | editar la fonte]

Añu Categoría Película Resultáu
1992 Óscar a la meyor actriz Indochina Candidata

Satellite Awards[13][editar | editar la fonte]

Añu Categoría Película Resultáu
2008 Meyor Actriz - Comedia/Musical A Christmas Tale Candidata

César[editar | editar la fonte]

Añu Categoría Película Resultáu
2014 César a la meyor actriz Elle s'en va Candidata
2011 César a la meyor actriz Potiche Candidata
2006 César a la meyor actriz secundaria Palais Royal! Candidata
1999 César a la meyor actriz Place Vendôme Candidata
1997 César a la meyor actriz Les Voleurs Candidata
1994 César a la meyor actriz Ma saison préférée Candidata
1993 César a la meyor actriz Indochina Ganadora
1989 César a la meyor actriz Drôle d'endroit pour une rencontre Candidata
1988 César a la meyor actriz Agent trouble Candidata
1982 César a la meyor actriz Hôtel des Amériques Candidata
1981 César a la meyor actriz L'últimu metro Ganadora
1976 César a la meyor actriz Le Sauvage Candidata
Añu !Categoría !Película !Resultáu
1998 Copa Volpi a la Meyor Actriz Place Vendôme Ganadora
2002

8 muyeres[editar | editar la fonte]

Ganadora

Añu[editar | editar la fonte]

Premios recién Resultáu
2016 Premiu Lumiére Ganadora
2016 Almería Tierra de Cine Ganadora


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. «Leading Sarkozy to the Guillotine». The New York Times (5 mayu 2012).
  4. Identificador CONOR.SI: 14498403. Afirmao en: CONOR.SI.
  5. URL de la referencia: https://www.europeanfilmacademy.org/European-Film-Awards-Winners-2002.71.0.html. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20190418125535/https://www.europeanfilmacademy.org/European-Film-Awards-Winners-2002.71.0.html. Data de consulta: 16 avientu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.europeanfilmacademy.org/2013.393.0.html. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20190718183450/https://www.europeanfilmacademy.org/2013.393.0.html. Data de consulta: 19 xineru 2020.
  7. URL de la referencia: https://www.praemiumimperiale.org/en/laureate-en/laureates-en. Data de consulta: 19 marzu 2022.
  8. URL de la referencia: https://www.president.gov.ua/documents/5562023-48201.
  9. URL de la referencia: https://www.europeanfilmacademy.org/2002.100.0.html. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20190720125139/https://www.europeanfilmacademy.org/2002.100.0.html. Data de consulta: 16 avientu 2019.
  10. URL de la referencia: https://www.europeanfilmacademy.org/2011.109.0.html. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20190718184917/https://www.europeanfilmacademy.org/2011.109.0.html. Data de consulta: 13 xineru 2020.
  11. Biblioteca Nacional de Francia. «catálogo general de la Biblioteca Nacional de Francia» (francés). Biblioteca Nacional de Francia. Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  12. http://download.pro.arte.tv/archives/fichiers/03259138.pdf
  13. Satellite Awards

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]