Copa FIFA Confederaciones 2013

De Wikipedia
Copa FIFA Confederaciones 2013
Xeneral
Deporte fútbol
Sede Brasil
Estáu Brasil
Data de principiu 15 de xunu de 2013
Data de fin 30 de xunu de 2013
Edición 9
Organizador FIFA
Ganador seleición masculina de fútbol de Brasil
Eventu final Final de la Copa FIFA Confederaciones 2013 (es) Traducir
Estadístiques
Participantes 8
Partíos disputaos 16
Asistencia total 804 659
Cronoloxía
Copa FIFA Confederaciones 2009 Copa FIFA Confederaciones 2013 Copa FIFA Confederaciones 2017
Otros datos
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Copa FIFA Confederaciones 2013 foi la IX edición del tornéu qu'arreya a los campeones de cada confederación de Fútbol, al campeón del mundu y al país que lu entama. Celebrar en Brasil, organizador de la Copa Mundial de Fútbol de 2014. La competición empecipió'l 15 de xunu col partíu ente Brasil y Xapón nel Estadiu Nacional de Brasilia. La final xugó'l 30 de xunu nel Estadiu Maracaná, onde resultó campeona la seleición de Brasil.

Sedes[editar | editar la fonte]

Seis ciudaes fueron aprobaes como ciudaes anfitrionas. La decisión final de la cantidá de sedes (cuatro a seis) a utilizar foi asignada en función de la situación d'entós, a mediaos de payares de 2012. Ciudaes como São Paulo nun participaron debíu al atrasu na construcción o remodelación de los sos estadios, que se tarrecía entá nun tean llistos para 2014.[1]

Belo Horizonte Brasilia Recife
Estadiu Mineirão Estadiu Mané Garrincha Arena Pernambuco
Capacidá: 60 000 Capacidá: 72 800 Capacidá: 46 200
Rio de Janeiro Salvador Fortaleza
Estadiu Maracaná Estadiu Fonte Nova Estadiu Castelão
Capacidá: 80 000[2] Capacidá: 55 000 Capacidá: 67 050

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

Equipos participantes na Copa FIFA Confederaciones 2013.

Los ocho participantes d'esti tornéu fueron oficialmente convidaos pola FIFA. Estos correspuenden a los anfitriones, los actuales campeones de la Copa del Mundu y los seis titulares de los campeonato de les confederaciones de la FIFA.

Los ocho participantes d'esti tornéu fueron convidaos oficialmente pola FIFA. Estos correspondíen a los campeones de los diversos torneos continentales, amás del anfitrión del tornéu y del vixente campeón delmundial. Esti postreru foi España, y al ser campeón de la Eurocopa 2012, l'otru país finalista, Italia, representó a la UEFA.[3]

En cursiva, los equipos debutantes na copa.

Suramericana de Fútbol|Conmebol (Suramérica)]] Asiática de Fútbol|AFC (Asia)]] de Fútbol d'Oceanía|OFC (Oceanía)]]
Confederación Equipu Vía de clasificación
Anfitrión Bandera de Brasil Brasil Organizador de la Copa Mundial de Fútbol de 2014
 España Campeón de la Copa Mundial de Fútbol de 2010
UEFA (Europa) Bandera d'Italia Italia Finalista de la Eurocopa 2012[n 1]
Bandera de Uruguái Uruguái Campeón de la Copa América 2011
Concacaf (Norte, Centroamérica y Caribe) Bandera de Méxicu Méxicu Campeón de la Copa d'Oru de la Concacaf 2011
Bandera de Xapón Xapón Campeón de la Copa Asiática 2011
CAF (África) Bandera de Nixeria Nixeria Campeón de la Copa Africana de Naciones 2013
Bandera de Tailandia Tahití Campeón de la Copa de les Naciones de la OFC 2012

Sorteo[editar | editar la fonte]

El sortéu de la competición llevar a cabu en São Paulo, Brasil el día 1 d'avientu de 2012. Les cabeces de serie del tornéu fueron Brasil nel Grupu A y España nel Grupu B.[4]

Bombu 1 Bombu 2 Bombu 3

Bandera de Brasil Brasil (anfitrión, asignáu al Gr. A)
 España (campeón del mundu vixente, asignáu al Gr. B)

Bandera d'Italia Italia (asignáu al Gr. A)[5]
Bandera de Uruguái Uruguái (asignáu al Gr. B)[5]

Bandera de Méxicu Méxicu
Bandera de Xapón Xapón
Bandera de Tailandia Tahití
Bandera de Nixeria Nixeria

Árbitros[editar | editar la fonte]

Confederación Árbitru !Asistentes
AFC Bandera d'Uzbequistán Ravshan Irmatov Bandera d'Uzbequistán Abdukhamidullo Rasulov
[[Archivu:|20x20px|border|link=|Bandera de Kirguistán]] Bakhadyr Kochkarov
Bandera de Xapón Yuichi Nishimura Bandera de Xapón Toru Sagara
Bandera de Xapón Toshiyuki Nagi
CAF Bandera d'Arxelia Djamel Haimoudi Redouane Achik
Bandera d'Arxelia Abdelhak Etchiali
CONCACAF Bandera d'El Salvador Joel Aguilar Bandera d'El Salvador William Torres
Bandera d'El Salvador Juan Runfa
CONMEBOL Bandera d'Arxentina Diego Abal Bandera d'Arxentina Hernán Maidana
Bandera d'Arxentina Juan Pablo Belatti
Bandera de Chile Enrique Osses Bandera de Chile Carlos Astroza
Bandera de Chile Sergio Román
UEFA Bandera d'Alemaña Felix Brych Bandera d'Alemaña Mark Borsch
Bandera d'Alemaña Stefan Lupp
Bandera de Países Baxos Björn Kuipers Bandera de Países Baxos Sander van Roekel
Bandera de Países Baxos Erwin Zeinstra
Bandera de Portugal Pedro Proença Bandera de Portugal Bertino Miranda
Bandera de Portugal Tiago Trigo
Bandera de Inglaterra Howard Webb Bandera de Inglaterra Michael Mullarkey
Bandera de Inglaterra Darren Cann

Símbolos[editar | editar la fonte]

Adidas Cafusa, balón oficial del tornéu.

Balón oficial[editar | editar la fonte]

El balón oficial del campeonatu foi'l Adidas Cafusa. L'esféricu foi presentáu'l 1 d'avientu de 2012 mientres el sortéu de la competición. Adidas Cafusa cunta colos colores de la bandera del anfitrión del tornéu, con especial enfoque nel mariellu, verde y blancu, el nome del balón derivar de tres símbolos representativos de la cultura brasilana: antroxu, fútbol y samba, acuñando y combinando la primera sílaba d'estos.

L'usu del Adidas Cafusa representó la segunda ocasión que s'usa un balón esclusivu pa la Copa FIFA Confederaciones, a pesar de que primeramente s'usó na Copa Mundial de Clubes de la FIFA 2012.[6]

Resultaos[editar | editar la fonte]

Clasificaron pa les semifinales los dos primeros de cada grupu. En casu d'empate de puntos, tomar en cuenta la diferencia de goles.

Grupu A[editar | editar la fonte]

Equipu width=5% Pts PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif
Bandera de Brasil Brasil 9 3 3 0 0 9 2 7
Bandera d'Italia Italia 6 3 2 0 1 8 8 0
Bandera de Méxicu Méxicu 3 3 1 0 2 3 5 -2
Bandera de Xapón Xapón 0 3 0 0 3 4 9 -5


15 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

3:0 (1:0)

Bandera de Xapón Xapón Estadiu Nacional de Brasilia, Brasilia
Informe Asistencia: 67 423 espectadores
Árbitru: Bandera de Portugal Pedro Proença
16 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

1:2 (1:1)

Bandera d'Italia Italia Estadiu Maracanã, Rio de Janeiro
Informe Pirlo Gol marcáu nel minutu 27' 27'
Balotelli Gol marcáu nel minutu 78' 78'
Asistencia: 73 123 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Enrique Osses


19 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

2:0 (1:0)

Bandera de Méxicu Méxicu Estadiu Castelão, Fortaleza
Informe Asistencia: 50 791 espectadores
Árbitru: Bandera de Inglaterra Howard Webb
19 de xunu de 2013, 19:00 Llocal

4:3 (1:2)

Bandera de Xapón Xapón Arena Pernambuco, Recife
Informe Honda Gol marcáu nel minutu 21' 21' (pen)
Kagawa Gol marcáu nel minutu 33' 33'
Okazaki Gol marcáu nel minutu 69' 69'
Asistencia: 40 489 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxentina Diego Abal


22 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

2:4 (0:1)

Bandera de Brasil Brasil Estadiu Fonte Nova, Salvador
Informe Dante Gol marcáu nel minutu 45'+1' 45'+1'
Neymar Jr. Gol marcáu nel minutu 55' 55'
Fred Gol marcáu nel minutu 66' 66' Gol marcáu nel minutu 89' 89'
Asistencia: 48 874 espectadores
Árbitru: Bandera d'Uzbequistán Ravshan Irmatov
22 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

1:2 (0:0)

Bandera de Méxicu Méxicu Estadiu Mineirão, Belo Horizonte
Informe J. Hernández Gol marcáu nel minutu 54' 54' Gol marcáu nel minutu 66' 66' Asistencia: 52 690 espectadores
Árbitru: Bandera d'Alemaña Felix Brych

Grupu B[editar | editar la fonte]

Equipu width=5% Pts PX PG PE !width=5% PP GF GC Dif
 España 9 3 3 0 0 15 1 14
Bandera de Uruguái Uruguái 6 3 2 0 1 11 3 8
Bandera de Nixeria Nixeria 3 3 1 0 2 7 6 1
Bandera de la Polinesia Francesa Tahití 0 3 0 0 3 1 24 -23


16 de xunu de 2013, 19:00 Llocal

2:1 (2:0)

Bandera de Uruguái Uruguái Arena Pernambuco, Recife
Informe Suárez Gol marcáu nel minutu 88' 88' Asistencia: 41 705 espectadores
Árbitru: Bandera de Xapón Yuichi Nishimura
17 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

1:6 (0:3)

Bandera de Nixeria Nixeria Estadiu Mineirão, Belo Horizonte
Informe Abarganar Gol marcáu nel minutu 5' 5' (a.g.)
Oduamadi Gol marcáu nel minutu 10' 10' Gol marcáu nel minutu 26' 26' Gol marcáu nel minutu 76' 76'
J. Tehau Gol marcáu nel minutu 69' 69' (a.g.)
Echiéjilé Gol marcáu nel minutu 80' 80'
Asistencia: 20 187 espectadores
Árbitru: Bandera d'El Salvador Joel Aguilar


20 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

10:0 (4:0)

Bandera de la Polinesia Francesa Tahití Estadiu Maracaná, Rio de Janeiro
Informe Asistencia: 71 806 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxelia Djamel Haimoudi
20 de xunu de 2013, 19:00 Llocal

1:2 (1:1)

Bandera de Uruguái Uruguái Estadiu Fonte Nova, Salvador
Informe Lugano Gol marcáu nel minutu 19' 19'
Forlán Gol marcáu nel minutu 51' 51'
Asistencia: 26 769 espectadores
Árbitru: Bandera de Países Baxos Bjorn Kuipers


23 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

0:3 (0:1)

España Estadiu Castelão, Fortaleza
Informe Alba Gol marcáu nel minutu 3' 3' Gol marcáu nel minutu 88' 88'
Torres Gol marcáu nel minutu 62' 62'
Asistencia: 51 263 espectadores
Árbitru: Bandera d'El Salvador Joel Aguilar
23 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

8:0 (4:0)

Bandera de la Polinesia Francesa Tahití Arena Pernambuco, Recife
Informe Asistencia: 22 047 espectadores
Árbitru: Bandera de Portugal Pedro Proença

Segunda fase[editar | editar la fonte]

Nos alcuentros de segunda fase, si un partíu remataba empatáu al completase los 90 minutos de xuegu, xugaríense dos tiempo extra de 15 minutos cada unu. Si la igualdá calteníase, definiríase'l ganador, con tiros dende'l puntu de penalti.

Semifinales Final
 26 y 27 de xunu  30 de xunu
Mineirão, Belo Horizonte
 Bandera de Brasil Brasil  2  
 Bandera de Uruguái Uruguái  1  
 
Maracaná, Rio de Janeiro
     Bandera de Brasil Brasil  3
    España  0
Tercer llugar
Aderaldo Plácido Castelo, Fortaleza Fonte Nova, Salvador de Bahia
  España (p)   0 (7)  Bandera de Uruguái Uruguái   2 (2)
 Bandera d'Italia Italia   0 (6)    Bandera d'Italia Italia (p)  2 (3)


Semifinales[editar | editar la fonte]

26 de xunu de 2013, 16:00 Llocal

2:1 (1:0)

Bandera de Uruguái Uruguái Estadiu Mineirao, Belo Horizonte
Informe Cavani Gol marcáu nel minutu 48' 48' Asistencia: 57 483 espectadores
Árbitru: Bandera de Chile Enrique Osses
27 de xunu de 2013, 16:00 Llocal 0:0
(7:6 pen)
Bandera d'Italia Italia Estadiu Castelao, Fortaleza
Informe Asistencia: 56 083 espectadores
Árbitru: Bandera de Inglaterra Howard Webb
    Tiros de penalti  

Xavi Gol
Iniesta Gol
Piqué Gol
Ramos Gol
Mata Gol
Busquets Gol
Navas Gol

 

Gol Candreva
Gol Aquilani
Gol De Rossi
Gol Giovinco
Gol Pirlo
Gol Montolivo
Fallo de penal Bonucci


Tercer llugar[editar | editar la fonte]

30 de xunu de 2013, 13:00 Llocal 2:2 (2:2; 0:1) (pro)
(0:0 pro)

(2:3 pen)
Bandera d'Italia Italia Arena Fonte Nova, Salvador de Bahia
Informe Astori Gol marcáu nel minutu 24' 24'
Diamanti Gol marcáu nel minutu 73' 73'
Asistencia: 43 382 espectadores
Árbitru: Bandera d'Arxelia Djamel Haimoudi
    Tiros de penalti  

Forlán Fallo de penal
Cavani Gol
Suárez Gol
Cáceres Fallo de penal
Gargano Fallo de penal

 

Gol Aquilani
Gol El Shaarawy
Fallo de penal De Sciglio
Gol Giaccherini

Final[editar | editar la fonte]

30 de xunu de 2013, 19:00 Llocal

3:0 (2:0)

España Estadiu Maracaná, Rio de Janeiro
Informe Asistencia: 73 500 espectadores
Árbitru: Bandera de Países Baxos Bjorn Kuipers


Bandera de Brasil
Campeón
Brasil
4ᵘ títulu

Estadístiques[editar | editar la fonte]

Tabla de rendimientu[editar | editar la fonte]

Nota: les tables de rendimientu nun reflexen la clasificación final de los equipos, sinón qu'amuesen el rendimientu de los mesmos atendiendo a la ronda final alcanzada.

Equipu Pts PX PG PE !width=5%|PP GF GC Dif Rend
1 Bandera de Brasil Brasil 15 5 5 0 0 14 3 11 100%
2  España 10 5 3 1 1 15 4 11 66.67%
3 Bandera d'Italia Italia 8 5 2 2 1 10 10 0 53.33%
4 Bandera de Uruguái Uruguái 7 5 2 1 2 14 7 7 46.67%
5 Bandera de Nixeria Nixeria 3 3 1 0 2 7 6 1 33.33%
6 Bandera de Méxicu Méxicu 3 3 1 0 2 3 5 -2 33.33%
7 Bandera de Xapón Xapón 0 3 0 0 3 4 9 -5 0%
8 Bandera de Tailandia Tahití 0 3 0 0 3 1 24 -23 0%

Goliadores[editar | editar la fonte]

(d'alcuerdu a la páxina oficial de la competición)
Xugador Seleición Goles Minutos
Fernando Torres  España 5 273'
Fred Bandera de Brasil Brasil 5 423'
Abel Hernández Bandera de Uruguái Uruguái 4 90'
Neymar Jr. Bandera de Brasil Brasil 4 412'
Nnamdi Oduamadi Bandera de Nixeria Nixeria 3 135'
David Villa  España 3 136'
Javier Hernández Bandera de Méxicu Méxicu 3 270'
Edinson Cavani Bandera de Uruguái Uruguái 3 390'
Luis Suárez Bandera de Uruguái Uruguái 3 404'

Asistentes[editar | editar la fonte]

(d'alcuerdu a la páxina oficial de la competición)
Xugador Seleición Asistencies Minutos
Walter Gargano Bandera de Uruguái Uruguái 3 280'
Nicolás Lodeiro Bandera de Uruguái Uruguái 2 117'
David Villa  España 2 136'
Brown Ideye Bandera de Nixeria Nixeria 2 201'
Yasuhito Endo Bandera de Xapón Xapón 2 258'
Ahmed Musa Bandera de Nixeria Nixeria 2 270'
Oscar Bandera de Brasil Brasil 2 405'
Neymar Jr. Bandera de Brasil Brasil 2 412'

Premios y reconocencies[editar | editar la fonte]

Bota d'oru[editar | editar la fonte]

El máximu goliador del campeonatu recibió'l gallardón de la Bota d'Oru. En casu d'igualdá de goles, tener en cuenta les asistencies del xugador, y n'último casu los minutos apostaos.

Datos según la páxina oficial del tornéu.
Xugador Seleición Goles Asistencies Minutos
Fernando Torres  España 5 1 273'
Fred Bandera de Brasil Brasil 5 1 423'
Neymar Jr. Bandera de Brasil Brasil 4 2 412'

Balón d'Oru[editar | editar la fonte]

El Balón d'Oru adidas foi pal meyor futbolista del tornéu. La FIFA, por aciu el so Grupu d'Estudios Téunicos (GET), anunció la llista de candidatos el 29 de xunu. A partir d'entós, y hasta qu'acabó'l partíu de la final, los representantes de los medios de comunicación y los fans pudieron votar pa escoyer al ganador.[7]
Los candidatos fueron: Andrés Iniesta y Sergio Ramos de España; Neymar y Paulinho de Brasil; Andrea Pirlo de Italia; y Luis Suárez de Uruguái.

Xugador Seleición
Neymar Jr. Bandera de Brasil Brasil
Andrés Iniesta  España
Paulinho Bandera de Brasil Brasil

Guante d'Oru[editar | editar la fonte]

El Guante d'Oru Adidas foi pal meyor arqueru del tornéu, designáu pol Grupu d'Estudios Téunicos de la FIFA.[8]

Xugador Seleición
Júlio César Bandera de Brasil Brasil

Premiu Fair Play[editar | editar la fonte]

El Premiu Fair Play de la FIFA estremó al equipu col meyor rexistru disciplinariu de la competición. Namái pudieron optar a él los qu'algamaron la fase eliminatoria.[8]

Seleición
España

Xugador del partíu[editar | editar la fonte]

Tres cada partíu apostáu, escoyóse un xugador como'l meyor del alcuentru. Pa determinar al ganador del Premiu Budweiser Xugador del Partíu», abrióse una votación nel sitiu oficial del tornéu pa ser depués contabilizada pol Grupu d'Estudios Téunicos de la FIFA.

Datos según la páxina oficial del tornéu.
Fase de grupos - Fecha 1 Fase de grupos - Fecha 2 Fase de grupos - Fecha 3 Segunda fase
Xugador Partíu !width=15%|Xugador Partíu !width=15%|Xugador Partíu !width=15%|Xugador Partíu
Bandera de Brasil Neymar Jr. Bandera de Brasil 3:0 Bandera de Xapón Bandera de Brasil Neymar Jr. Bandera de Brasil 2:0 Bandera de Méxicu Bandera de Brasil Neymar Jr. Bandera d'Italia 2:4 Bandera de Brasil Bandera de Brasil Júlio César Bandera de Brasil 2:1 Bandera de Uruguái
Bandera d'Italia Andrea Pirlo Bandera de Méxicu 1:2 Bandera d'Italia Bandera de Xapón Shinji Kagawa Bandera d'Italia 4:3 Bandera de Xapón Bandera de Méxicu Javier Hernández Bandera de Xapón 1:2 Bandera de Méxicu Iker Casillas 0:0 Bandera d'Italia
Andrés Iniesta 2:1 Bandera de Uruguái Fernando Torres 10:0 Bandera de la Polinesia Francesa Jordi Alba Bandera de Nixeria 0:3 Bandera de Uruguái Edinson Cavani Bandera de Uruguái 2:2 Bandera d'Italia
Bandera de Nixeria Nnamdi Oduamadi Bandera de la Polinesia Francesa 1:6 Bandera de Nixeria Bandera de Uruguái Diego Forlán Bandera de Nixeria 1:2 Bandera de Uruguái Bandera de Uruguái Abel Hernández Bandera de Uruguái 8:0 Bandera de la Polinesia Francesa Bandera de Brasil Neymar Jr. Bandera de Brasil 3:0

Otres reconocencies[editar | editar la fonte]

Equipu ideal de los aficionaos[editar | editar la fonte]

La FIFA estableció un sistema de votos por que los aficionaos escoyeren al once y al entrenador ideal al traviés de la so Web. Los candidatos a meyor porteru fueron Iker Casillas, Manuel Neuer y Przemysław Tytoń. Los candidatos a meyor llateral esquierdu fueron Ashley Cole, Philipp Lahm y Jordi Alba. Los candidatos a los dos puestos de central fueron Joleon Lescott, Daniel Agger, Sergio Ramos, Pepe, Mats Hummels y Kyriakos Papadopoulos. Los candidatos a llateral derechu fueron Mathieu Debuchy, Vassilis Torossidis y Theodor Gebre Selassie. Los candidatos a interior esquierdu fueron Michael Krohn-Dehli, David Silva y Václav Pilař. Los candidatos a mediocentro fueron Giorgos Karagounis, Steven Gerrard y João Moutinho. Los candidatos a interior derechu fueron Jakub Błaszczykowski, Alan Dzagoev y Petr Jiráček. Los candidatos a mediapunta fueron Andrea Pirlo, Andrés Iniesta y Bastian Schweinsteiger. Los candidatos pa los dos puestos de delanteros fueron Andriy Shevchenko, Antonio Cassano, Zlatan Ibrahimović, Mario Gómez, Cristiano Ronaldo y Mario Mandžukić. Los candidatos a meyor entrenador fueron Roy Hodgson, Joachim Löw y Fernando Santos.El meyor once y entrenador escoyíu foi'l siguiente:

Datos na páxina oficial de la competición.
Porteru !width=20%|Defenses Mediocampistes Delanteros Entrenador
Bandera de Brasil Júlio César Bandera de Brasil David Luiz
Bandera de Brasil Thiago Silva
Sergio Ramos
Bandera de Brasil Dani Alves
Andrés Iniesta
Bandera d'Italia Andrea Pirlo
Bandera de Brasil Paulinho
Bandera de Brasil Neymar
Fernando Torres
Bandera de Brasil Fred
Bandera de Brasil Felipe Scolari
Equipu Ideal de la Copa Confederaciones 2013
Equipu Ideal de la Copa Confederaciones 2013

Castrol EDGE Index[editar | editar la fonte]

Sergio Ramos, ganador del Premiu Castrol EDGE Index.

Los meyores futbolistes del índiz Castrol EDGE de la Copa Confederaciones 2013 fueron los siguientes:

Datos na páxina oficial de la competición.
Xugador Seleición Puntos
Fred Bandera de Brasil Brasil
9,57
Sergio Ramos  España
9,47
Jordi Alba  España
9,38
David Luiz Bandera de Brasil Brasil
9,30
Thiago Silva Bandera de Brasil Brasil
9,23
Andrés Iniesta  España
9,16
Marcelo Vieira Bandera de Brasil Brasil
9,10
Gerard Piqué  España
9,04
Luiz Gustavo Bandera de Brasil Brasil
8,98
Neymar Jr. Bandera de Brasil Brasil
8,92

Gol del tornéu[editar | editar la fonte]

Por aciu una votación ente los usuarios rexistraos na páxina web FIFA.com, foi escoyíu'l gol de Luis Suárez pa Uruguái nel primer partíu de primera fase ante España como'l meyor del tornéu. El gol de Suárez consistió nun potente tiru llibre con rosca dende unos 18 metros, que dexó ensin opciones a Iker Casillas, colándose'l remate pela escuadra izquierda del arcu.

En segundu llugar foi escoyíu'l gol del so compatriota, Diego Forlán, ante Nixeria pol segundu alcuentru de la fase de grupos, ente que la última posición del podiu ocupar el tercer gol de la final, anotáu por Neymar pa Brasil, na victoria ante España.[9]

Xugador Seleición Rival Minutu !width=10%|Resultáu parcial Resultáu final
Luis Suárez Bandera de Uruguái Uruguái  España 88' 1:2 1:2
Diego Forlán Bandera de Uruguái Uruguái Bandera de Nixeria Nixeria 51' 2:1 2:1
Neymar Bandera de Brasil Brasil  España 44' 2:0 3:0

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. La plaza otorgar al campeón européu pero nesti casu España allega como campeona mundial, polo que la plaza foi adquirida per Italia al clasificase a la final del campeonatu européu.

Cobertoria televisiva[editar | editar la fonte]

La cobertoria foi fecha polos siguiente canales televisivos de tol mundu:

Suramérica[editar | editar la fonte]

Norteamérica[editar | editar la fonte]

Centroamérica[editar | editar la fonte]

Europa[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. estadios_45WWixba7CKZIuA47GXXh/ Mundial Brasil 2014: situación de 'sollerta' na construcción de los estadios
  2. Diário O Estáu de São Paulo
  3. FIFA.com (ed.): «Eliminatories». Archiváu dende l'orixinal, el 8 de xunu de 2012. Consultáu'l 26 de mayu de 2012.
  4. «España va ser cabeza de serie de la Copa de les Confederaciones xunto a Brasil.». ESPN (28 de payares de 2012). Consultáu'l 30 de payares de 2012.
  5. 5,0 5,1 Italia nun podía xugar con España, porque yeren de la mesma confederación, por eso foi asignáu al Grupu A, mesmu casu para con Uruguái y Brasil.
  6. FIFA.com. «Presentáu'l adidas Cafusa». Consultáu'l 1 d'avientu de 2012.
  7. Páxina oficial de la FIFA (ed.): «Anunciaos los candidatos al Balón d'Oru adidas». Consultáu'l 29 de xunu de 2013.
  8. 8,0 8,1 Páxina oficial de la FIFA (ed.): «Premiu de la Copa FIFA Confederaciones 2013». Consultáu'l 29 de xunu de 2013.
  9. Gol del tornéu en FIFA.com

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesora:
Bandera de Sudáfrica Suráfrica 2009
Copa FIFA Confederaciones
IX edición
Socesora:
Bandera de Rusia Rusia 2017