Tour de Francia 2001

De Wikipedia
Tour de Francia 2001
Detalles
Carrera88. Tour de Francia
Etapes21
Dates7 – 29 de xunetu de 2001
Distancia total3453 km
PaísesFRA Francia
BEL Bélxica
ESP España
Llugar d'entamuDunkerque
Llugar de llegadaParís
Equipos21
Ciclistes participantes189
Ciclistes acabaos144
Velocidá media40,015 km/h
Clasificación final
Ganadornun se dio
SegunduGER Jan Ullrich (Deutsche Telekom)
TerceruESP Joseba Beloki (ONCE-Eroski)
PuntosGER Erik Zabel (Deutsche Telekom)
MonteFRA Laurent Jalabert (CSC-Tiscali)
MozosESP Óscar Sevilla (Kelme-Costa Blanca)
CombatividáFRA Laurent Jalabert (CSC-Tiscali)
EquipuESP Kelme-Costa Blanca
◀20002002▶
Documentación

El 88ᵘ Tour de Francia apostar del 7 al 29 de xunetu de 2001 sobre un percorríu de 20 etapes más el prólogu inicial y con un total de 3453 km que'l vencedor cubrió a una velocidá media de 40,070 km/h. La carrera empezó en Dunkerque y terminó en París, nel clásicu final de los Campos Elíseos.

La carrera incluyó una contrarreló por equipos de 67 quilómetros, dos contrarreló individuales y cinco etapes consecutives con final en visu de monte, onde la segunda foi una cronoescalada de categoría especial con final en Chamrousse. Poro, toles etapes d'altu monte arrexuntáronse consecutivamente, con un día de descansu en mediu. Los Alpes fueron visitaos antes de los Pirineos. El Tour empezó en Francia pero tamién visitó Bélxica na so primer selmana. La etapa final ceremonial remató nos Campos Elíseos en París, como ye tradición. Erik Zabel ganó'l so récor cola sesta victoria consecutiva na clasificación por puntos.

Dempués de que Lance Armstrong perdiera la so llucha contra l'Axencia Antidopaxe de los Estaos Xuníos (USADA), foi desaposiáu del so récor de siete títulos del Tour de Francia. La Xunión Ciclista Internacional sofitó les sanciones de la USADA y decidió nun axudicar victories a nengún otru corredor nin ameyorar otres posiciones en nengún de los eventos afeutaos. El Tour 2001 polo tanto nun tien ganador oficial.

Equipos participantes[editar | editar la fonte]

Equipu Xefe de files
US Postal Service Lance Armstrong
Deutsche Telekom Jan Ullrich
ONCE Joseba Beloki
Festina Christophe Moreau
Fassa Bortolo Francesco Casagrande
Rabobank Michael Boogerd
Lotto-Adecco Rik Verbrugghe
Cofidis David Millar
Mapei-Quick Step Daniele Nardello
iBanesto.com Francisco Mancebo
Crédit Agricole Bobby Julich
Equipu Xefe de files
Euskaltel-Euskadi David Etxebarría
AG2R Prevoyance Benoit Salmon
CSC-Tiscali Laurent Jalabert
Jean Delatour Laurent Brochard
Kelme-Costa Blanca Santiago Botero
Bonjour Didier Rous
Lampre-Daikin Marco Serpellini
La Française des Jeux Sven Montgomery
Domo-Farm Frites Romāns Vainšteins
Big Mat-Auber Stéphane Heulot

Etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Fecha Percorríu Km Ganador de la etapa Líder de la clasificación xeneral
Prólogu 7 de xunetu Dunkerque 8,2 (CRI) Bandera de Francia Christophe Moreau Bandera de Francia Christophe Moreau
8 de xunetu Saint Omer-Boulogne sur Mer 198 Bandera d'Alemaña Erik Zabel Bandera de Francia Christophe Moreau
9 de xunetu Calais-Amberes 200 Bandera de Bélxica Marc Wauters Bandera de Bélxica Marc Wauters
10 de xunetu Amberes-Seraing 199 Bandera d'Alemaña Erik Zabel Bandera de Australia Stuart O'Grady
11 de xunetu Huy-Verdún 210 Bandera de Francia Laurent Jalabert Bandera de Australia Stuart O'Grady
12 de xunetu Verdún-Bar-le-Duc 67 (CRE) Bandera de Francia Crédit Agricole Bandera de Australia Stuart O'Grady
13 de xunetu Commercy-Estrasburgu 220 Bandera d'Estonia Jaan Kirsipuu Bandera de Australia Stuart O'Grady
14 de xunetu Estrasburgu-Colmar 162 Bandera de Francia Laurent Jalabert Bandera d'Alemaña Jens Voigt
15 de xunetu Colmar-Pontarlier 220 Bandera de Países Baxos Erik Dekker Bandera de Australia Stuart O'Grady
16 de xunetu Pontarlier-Aix les Bains 185 Bandera de Rusia Serguéi Ivánov Bandera de Australia Stuart O'Grady
10ª 17 de xunetu Aix les Bains-Alpe d'Huez 208 Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong Ensin ganador[1] Bandera de Francia François Simon
11ª 18 de xunetu Grenoble-Chamrousse 32 (CRI) Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong Ensin ganador[1] Bandera de Francia François Simon
12ª 20 de xunetu Perpiñán-Ax 3 Domaines 166 Bandera de Colombia Félix Cárdenas Bandera de Francia François Simon
13ª 21 de xunetu Foix-Saint Lary Soulan 222 Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong Ensin ganador[1] Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong
14ª 22 de xunetu Tarbes-Luz Ardiden 144 Roberto Laiseka Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong
15ª 24 de xunetu Pau-Lavaur 226 Bandera de Bélxica Rik Verbrugghe Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong
16ª 25 de xunetu Castelsarrasin-Sarran 224 Bandera d'Alemaña Jens Voigt Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong
17ª 26 de xunetu Brive la Gaillarde-Montluçon 200 Bandera de Bélxica Serge Baguet Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong
18ª 27 de xunetu Montluçon-Saint Amand Montrond 61 (CRI) Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong Ensin ganador[1] Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong
19ª 28 de xunetu Orleans-Évry 160 Bandera d'Alemaña Erik Zabel Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong
20ª 29 de xunetu Corbeil Essonnes-París 150 Bandera de Chequia Ján Svorada Bandera de Estaos Xuníos d'AméricaLance Armstrong

Clasificaciones[editar | editar la fonte]

Clasificación xeneral
Ermu[2]
1. Lance Armstrong  Estaos Xuníos d'América USP 86h 17' 28"
2. Jan Ullrich Alemaña TEL + 6' 44"
3. Joseba Beloki  España ONC + 9' 05"
4. Andrei Kivilev Bandera de Kazakstán Kazakstán COF + 9' 53"
5. Igor González de Galdeano  España ONC + 13' 28"
6. François Simon  Francia BON + 17' 22"
7. Óscar Sevilla  España KEL + 18' 30"
8. Santiago Botero Bandera de Colombia Colombia KEL + 20' 55"
9. Marcos Serrano  España ONC + 21' 45"
10. Michael Boogerd Bandera de Países Baxos Holanda RAB + 22' 38"
Clasificación por puntos
1. Erik Zabel Alemaña TEL 252 puntos
2. Stuart O'Grady Bandera de Australia Australia CRE 244 puntos
3. Damien Nazon  Francia BON 169 puntos
Clasificación del monte
1. Laurent Jalabert  Francia CSC 258 puntos
2. Jan Ullrich Alemaña TEL 211 puntos
3. Laurent Roux  Francia JEA 200 puntos
Clasificación de los mozos
1. Óscar Sevilla  España KEL 86h 35' 58"
2. Francisco Mancebo  España BAN + 10' 03"
3. Jörg Jaksche Alemaña ONC + 47' 32"
Clasificación por equipos
1. Kelme-Costa Blanca  España KEL 259h 14' 44"
2. ONCE-Eroski  España ONC + 4' 59"
3. Team Deutsche Telekom Alemaña TEL + 41' 06"

Evolución de les clasificaciones[editar | editar la fonte]

Etapa Vencedor Clasificación xeneral
Clasificación por puntos
Clasificación del monte
Clasificación de los jovenese
Clasificación por equipos
Prólogu Christophe Moreau Christophe Moreau Christophe Moreau Non dau Florent Brard Festina
1 Erik Zabel Erik Zabel Jacky Durand
2 Marc Wauters Marc Wauters Jaan Kirsipuu Robert Hunter Crédit Agricole
3 Erik Zabel Stuart O'Grady Erik Zabel Benoît Salmon Florent Brard
4 Laurent Jalabert Patrice Halgand
5 Crédit Agricole Jörg Jaksche
6 Jaan Kirsipuu
7 Laurent Jalabert Jens Voigt
8 Erik Dekker Stuart O'Grady Stuart O'Grady Rabobank
9 Serguéi Ivanov
10 Lance Armstrong François Simon Laurent Roux Óscar Sevilla
11 Lance Armstrong
12 Félix Cárdenas
13 Lance Armstrong Lance Armstrong Laurent Jalabert Kelme-Costa Blanca
14 Roberto Laiseka
15 Rik Verbrugghe
16 Jens Voigt
17 Serge Baguet
18 Lance Armstrong
19 Erik Zabel
20 Ján Svorada Erik Zabel
Clasificación final Lance Armstrong Erik Zabel Laurent Jalabert Óscar Sevilla Kelme-Costa Blanca

Dopaxe[editar | editar la fonte]

El 14 de xunetu de 2001, notificóse que'l ciclista español Txema del Olmo diera positivu por EPO el 7 de xunetu, día del prólogu del Tour.[3] Foi darréu escluyíu de la carrera. El 20 d'avientu de 2001, foi absueltu pola so federación porque tenía duldes sobre los controles anti-EPO de la LNDD francesa creaos l'añu anterior. El 20 de xunetu de 2002, la CAS, n'apelación de la UCI, suspendió al corredor mientres trés.

El 22 d'ochobre de 2012, la UCI refugó la victoria de Lance Armstrong por dopaxe, siguiendo l'informe emitíu pola Axencia Antidopaxe d'Estaos Xuníos.[4]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Tres la suspensión pa tola vida y desclasificación de tolos resultaos de Lance Armstrong dende 1998 a 2005, el 26 d'ochobre de 2012, la UCI declaró "vacante" los 7 Tour de Francia que ganara, según les etapes en que trunfó.ensin-dueno/571817.shtml La UCI decide que los 7 Tours de Francia de Armstrong van quedar ensin dueñu rtve.es
  2. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes xeneral
  3. Txema del Olmo, del Euskaltel, dio positivu nel analís anti-EPO
  4. La UCI suspende pa tola vida a Lance Armstrong y desapósia-y de los siete Tours por dopaxe

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]