Tour de Francia 1920

De Wikipedia
Tour de Francia 1920
Detalles
Carrera14. Tour de Francia
Etapes15
Dates27 de xunu – 25 de xunetu de 1920
Distancia total5519 km
PaísesFRA Francia
MON Mónacu
Llugar d'entamuParís
Llugar de llegadaParís
Ciclistes participantes91
Ciclistes acabaos22
Clasificación final
GanadorBEL Philippe Thys
SegunduBEL Hector Heusghem
TerceruBEL Firmin Lambot (La Sportive)
◀19191921▶
Documentación

El 14ᵘ Tour de Francia[1] apostar ente'l 27 de xunu y el 25 de xunetu de 1920 con un percorríu de 5519 km. estremáu en 15 etapes. La carrera foi ganada pol belga Philippe Thys a una velocidá media de 24,072 quilómetros per hora, siendo este'l primer ciclista en Guny el Tour de Francia tres veces. Los ciclistes belgues apoderaron esta edición, con 12 de les 15 etapes ganaes y los siete primeros clasificaos de la xeneral final.

Participantes[editar | editar la fonte]

Hasta 138 ciclistes inscribir p'apostar esta edición del Tour de Francia, de los cualos 113 tomaron parte na primer etapa. Los ciclistes fueron estremaos en dos categoríes. Na primer categoría había 31 ciclistes y na segunda 82. Los principales favoritos a la victoria final yeren Eugène Christophe, Louis Mottiat, Philippe Thys, Gaetano Belloni, Jean Alavoine y Henri Pélissier.[2]

El ciclista español Jaime Janer, tomó parte nel Tour de Francia,[3] el cual tuvo qu'abandonar nel intre de la quinta etapa, ente Les Sables d'Olonne y Baiona.[4]

Cambeos al respeutive de la edición anterior[editar | editar la fonte]

El Tour de Francia 1919 fuera la edición más difícil de toles apostaes hasta entós de resultes de la proximidá de la Primer Guerra Mundial, que dexara les carreteres nun estáu llamentable y torgara a los ciclistes preparar a conciencia. En 1920 les coses taben volviendo a la normalidá, anque la velocidá media de la carrera foi namái un pocu superior a la de 1919, el Tour de Francia más lentu de la historia. En 1919 namái 67 ciclistes empezaron la carrera, pero en 1920 aumenta hasta 113. Anque la guerra terminara les fábriques de bicicletes yeren incapaces de patrocinar a los ciclistes tal como fixeren antes de la guerra, polo que s'arrexuntar sol nome de La Sportive.[5] Los ciclistes fueron estremaos en dos categoríes, la 1ère clase (primer clase), los profesionales y la 2ème clase (segunda clase), los aficionaos.[6] En 1919 Philippe Thys nun taba bien físicamente y nun pudo nin terminar la primer etapa, lo que fizo que fuera fechu risión nel diariu. La respuesta foi entrenar duru pel hibiernu pa tar en meyor forma en 1920.

Percorríu[editar | editar la fonte]

El Tour de Francia de 1920 utilizó'l mesmu formatu que se venía utilizando dende 1910, y que siguiría hasta'l 1924: quince etapes con un percorríu cimeru a los 5.000 km, siguiendo'l perímetru de Francia, con salida y llegada en París.[7]

Aix en Provence y Gex sustitúin Marsella y Xinebra como villes que reciben una etapa. Per cuarta vegada'l Tour empecipia en direición oeste, pa llegar a París pel este.

Desenvolvimientu de la carrera[editar | editar la fonte]

Philippe Thys, vencedor del Tour de Francia de 1920.

La edición del Tour de Francia de 1920 ye descrita como una edición aburrida.[8] El tiempu foi bien calorosu, y como n'años precedentes mientres les primeres etapes fueron numberosos los ciclistes qu'abandonaron. Asina, dempués de la cuarta etapa 65 de los 113 ciclistes dexaren la carrera, quedando namái 48. Los principales favoritos franceses tuvieron qu'abandonar en curtiu: Jean Alavoine na segunda etapa, Francis Pélissier y Odile Defraye na tercera y Eugène Christophe na séptima.[9]

Louis Mottiat impon en Le Havre y vístise col maillot mariellu. Jean Rossius, Philippe Thys, Félix Goethals y Émile Masson clasificar col mesmu tiempu. A Cherbourg, Thys impon nun grupu de trenta ciclistes, mientres Henri Pélissier impon a Brest nun grupu de diez. Dempués de los trés primeres etapes Rossius, Thys, Masson y Goethals atopábense empataos en cabeza de la clasificación xeneral col mesmu tiempu, mientres Mottier pierde más d'una hora y media de camín hasta Brest. Pélissier tamién gana la cuarta etapa, con final nos Sables-d'Olonne, nuna nueva llegada masiva, pero mientres la quinta etapa ye penalizáu con dos minutos por un cambéu de neumáticu contrariu a lo qu'establez el reglamentu. Darréu Pélissier detién y abandona la carrera. Desgrange comentó al respeutive de esti abandonu que Pélissier nun sabe sufrir, él nunca va ganar el Tour de Francia!. El 1923 ganaría la carrera.

Los cinco primeres etapes remataron con un grupu llegando xunto a meta y hasta dolce de los quince etapes remataron d'esta manera. Esto nun gustó nada a Henri Desgrange, organizador de la carrera, que quería que los ciclistes corrieren de manera individual. Thys y Émile Masson pasaron a compartir el lideralgu al terminar la quinta etapa, previa a la entrada a los Pirineos, y que foi ganada por Firmin Lambot. La sesta etapa, con final en Luishon, dempués de cruciar los pescuezos del Col d'Aubisque, Tourmalet, Aspin y Peyresourde volvió ser ganada por Lambot, con Thys controlándolo de cerca y aumentando les diferencies al mandu de la clasificación xeneral. Les victories de Jean Rossius y Louis Heusghem en Perpiñán y Exa nun esmuel n'absolutu a Thys, que aventayaba en cerca d'una hora en Hector Heusghem, segundu na xeneral, antes d'empezar les etapes alpines. Anque Hector Heusghem ganó la novena etapa, nun consiguió tiempu respeuto Thys, yá que llegó terceru nel mesmu tiempu.[10]

El maillot mariellu fuera introducíu en 1919, pero en 1920 la organización nun apurriera'l maillot nes primeres ocho etapes. Dempués de que Thys acabara como líder na novena etapa recibió'l maillot mariellu. Desgrange taba bien decepcionáu cola falta de llucha mientres la carrera, lo que lu llevó a querer detener la carrera dempués de la décima etapa, pero foi convencíu pa nun faelo.

Los belgues apoderaron la carrera. Honoré Barthélémy foi'l meyor francés, na octava posición. Barthélémy patín numberoses cayíes mientres la carrera que-y provocaron una quebra na muñeca y escordó-y el costazu.[11] Barthélémy modificó'l manillar pa poder pedaliar, yá que nun podía mover el llombu. Cuando llegó a París, foi recibíu como un héroe pol públicu francés.

La carrera foi ganada pol belga Thys, que tuvo presente en toles escapaes de la carrera,[12] terminando ente los cinco primeros en cada etapa, ganando cuatro etapes y siendo segundu en siete más. Con esta victoria embólsase 21.660 francos, mientres el segundu clasificáu, H. Heusghein, nun llegaba a 10.000 .[13]

Henri Pélissier, que ganó la tercera y vuarta etapa del Tour de 1920, abandonó la carrera na quinta etapa.

Etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Fecha Percorríu km Vencedor de la etapa Líder de la clasificación xeneral
27 de xunu París - Le Havre 388 Louis Mottiat Louis Mottiat
29 de xunu Le Havre - Cherburgo 364 Philippe Thijs Philippe Thijs
1 de xunetu Cherburgo - Brest 405 Bandera de Francia Henri Pélissier Philippe Thijs
3 de xunetu Brest - Les Sables d'Olonne 412 Bandera de Francia Henri Pélissier Philippe Thijs
5 de xunetu Les Sables d'Olonne - Bayonne 482 Firmin Lambot Philippe Thijs
7 de xunetu Bayonne - Luchon Etapa de monte 326 Firmin Lambot Philippe Thijs
9 de xunetu Luchon - Perpiñán Etapa de monte 323 Jean Rossius Philippe Thijs
11 de xunetu Perpiñán - Aix-en-Provence 325 Louis Heusghem Philippe Thijs
13 de xunetu Aix-en-Provence - Niza Etapa de monte 356 Philippe Thijs Philippe Thijs
10ª 15 de xunetu Niza - Grenoble Etapa de monte 333 Hector Heusghem Philippe Thijs
11ª 17 de xunetu Grenoble - Gex Etapa de monte 362 Léon Scieur Philippe Thijs
12ª 19 de xunetu Gex - Estrasburgu 354 Philippe Thijs Philippe Thijs
13ª 21 de xunetu Estrasburgu - Metz 300 Philippe Thijs Philippe Thijs
14ª 23 de xunetu Metz - Dunkerque 433 Bandera de Francia Félix Goethals Philippe Thijs
15ª 25 de xunetu Dunkerque - París 340 Jean Rossius Philippe Thijs

Clasificación xeneral[editar | editar la fonte]

bgcolor="#FFFF00"
Pos. Corredores Categoría !Tiempu
Bandera de Bélxica Philippe Thys 1 231h 07' 15"
2 Bandera de Bélxica Hector Heusghem 1 + 57' 21"
3 Bandera de Bélxica Firmin Lambot 1 +1 h 39' 35"
4 Bandera de Bélxica Leon Scieur 1 + 1h 44' 58"
5 Bandera de Bélxica Émile Masson 1 + 2h 56' 52"
6 Bandera de Bélxica Louis Heusghem 1 + 3h 40' 47"
7 Bandera de Bélxica Jean Rossius 1 + 3h 49' 55"
8 Bandera de Francia Honoré Barthélémy 1 + 5h 35' 19"
9 Bandera de Francia Félix Goethals 1 + 9h 23' 07"
10 Bandera de Bélxica Joseph Vandaele 1 + 10h 45' 41"

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Web oficial del Tour de Francia
  2. «Cyclisme: Le Tour de France» (francés). Le Figaro páx. 4. Gallica Bibliothèque Numérique (27 de xunu de 1920). Consultáu'l 13 de payares de 2013.
  3. «Janer na Vuelta a Francia» páxs. 3. El Mundo Deportivo (8 de xunetu de 1920). Consultáu'l 13 de payares de 2013.
  4. «Janer na Vuelta a Francia» páxs. 2. El Mundo Deportivo (15 de xunetu de 1920). Consultáu'l 14 de payares de 2013.
  5. Bill McGann (2006). «The Story of the Tour de France» páxs. 51–56. Dog Ear Publishing. Consultáu'l 8 de xunu de 2009.
  6. Christopher S. Thompson. «The Tour de France» páx. 36. University of California Press. Consultáu'l 12 de xunu de 2009.
  7. Bill McGann (2006). «The Story of the Tour de France» páxs. 56–57. Dog Ear Publishing. Consultáu'l 8 de xunu de 2009.
  8. Tourdefrance.nl (ed.): «1920: Philippe Thys vestigt met derde Tourzege een uniek record» (neerlandés) (19 de marzu de 2003). Consultáu'l 12 de xunu de 2009.
  9. Tom James (15 d'agostu de 2003). VeloArchive (ed.): «1920: Thys becomes the first triple winner». Consultáu'l 11 de xunu de 2009.
  10. Memoire du cyclisme (ed.): «14ème Tour de France 1920 - 9ème étape» (francès). Consultáu'l 12 de xunu de 2009.
  11. «La vuelta a Francia. Thys vencedor» páxs. 3. El Mundo Deportivo (29 de xunetu de 1920). Consultáu'l 16 de payares de 2013.
  12. Barry Boyce. Cycling Revealed (ed.): «Thys Makes It Three». Consultáu'l 12 de xunu de 2009.
  13. «Dempués de la Vuelta a Francia» páxs. 1. El Mundo Deportivo (5 d'agostu de 1920). Consultáu'l 16 de payares de 2013.