Tour de Francia 1923

De Wikipedia
1922 << Tour de Francia 1923 >> 1924
Recorregut del Tour de França de 1923
Detalles
País Bandera de Francia
Fecha 24 de xunu al 22 de xunetu
Edición 17ª
Etapes 15 etapes
Llugar d'entamu París
Llugar de llegada París
Distancia total 5.386 km[1]
Velocidá media 24,233 km/h[2]
Ciclistes participantes 139
Ciclistes remataos 48
Clasificación xeneral
Primero Bandera de Francia Henri Pélissier
Segundu Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia
Terceru Bandera de Francia Romain Bellenger

El Tour de Francia de 1923 foi la decimoséptima edición del Tour de Francia y apostóse ente'l 24 de xunu y el 22 de xunetu de 1923, sobre un percorríu de 5.386 km, distribuyíos en 15 etapes. La carrera foi ganada pol francés Henri Pélissier, a una velocidá media de 24,233 km/h, y con más de media hora de diferencia respeuto al segundu clasificáu, l'italianu Ottavio Bottecchia, primer italianu y non francófono en vistir el maillot mariellu na historia del Tour. La victoria de Pélissier foi la primera d'un ciclista francés desque'l 1911 Gustave Garrigou ganara'l Tour. Dende aquel momentu asocediérense siete victories consecutives de ciclistes belgues. 139 ciclistes tomaron la salida, de los cualos 48 remataron la carrera.

Cambeos al respeutive de la edición anterior[editar | editar la fonte]

Los ciclistes franceses Henri y Francis Pélissier abandonaren en 1920 dempués de que Henri recibiera una penalización por un cambéu de neumáticu. Esto llevó a un enfrentamientu ente dambos y Henri Desgrange, organizador del Tour de Francia, a resultes del cual los hermanos Pélissier nun tomaron parte nes ediciones de 1921 y 1922.[3] En 1921 Henri Desgrange escribió nel so diariu: "Pélissier nun sabe sufrir. El nunca va ganar el Tour".[4] Con tou, Henri Pélissier yera'l ciclista francés con más talentu de la so dómina, y en 1923 ganara toles carreres importantes, sacante'l Tour de Francia.[5] El Tour de Francia fuera apoderáu por ciclistes belgues nes últimes ediciones, lo que nun yera bona pa la carrera espertara más interés ente los franceses. Desgrange sabía que si los Pélissier tomaben parte nel Tour l'interés aumentaría, pero non quería pidir# esculpes. Ye por ello que Desgrange escribió en L'Auto que Henri Pélissier yera demasiáu vieyu pa ganar el Tour de Francia, y que de xuru nunca más volvería tomar parte nel Tour de Francia. Esto espoleó Pélissier a tomar parte nel Tour de 1923.[6]

Nel Tour de Francia de 1922 Hector Heusghem perdió toa posibilidá a ganar la carrera porque recibió una penalización d'una hora pa un cambéu de pieces illegal na so bicicleta.[7] Les normes sobre arreglos de la bicicleta fueron modificaes en 1923: l'asistencia téunica de los direutores d'equipu foi dexada. Lo qu'entá nun taba dexáu yera intercambiar pieces con otros ciclistes. Otra novedá foi la introducción de bonificaciones polos vencedores d'etapa, n'este de dos minutos.

Participantes[editar | editar la fonte]

Nos años precedentes los ciclistes fueren estremaos en dos clases, los que teníen patrocinador y los que non. En 1923 esti sistema camudóse, emplegándose tres categoríes: la "primer categoría", los meyores ciclistes, la "segunda categoría", ciclistes de menor nivel, pero entá patrocinaos, y los touriste-routiers , casi -amateurs.[8] Los patrocinadores, que xunieren fuercies nos Tours apostaos dende'l final de la Primer Guerra Mundial sol nome de La Sportive , nestos momentos yá s'atopaben nuna situación financiera abondo estable como pa tener los los sos propios equipos. El Automoto, patrocinador del equipu de los hermanos Pélissier, tenía intereses comerciales n'Italia, polo que quería tener ciclistes italianos nel equipu. Fueron contrataos dellos ciclistes italianos, pero namái Ottavio Bottecchia, que pasara al profesionalismo l'añu anterior, presentar en Francia. El patrocinador decidió que'l so plan de marketing nun podía funcionar con un solu ciclista italianu, polo que quería que Bottecchia volver a casa. Con tou, nel últimu intre, dexóse-y permanecer nel equipu.[9]

Percorríu[editar | editar la fonte]

El Tour de Francia de 1923 utilizó'l mesmu formatu que se venía utilizando dende 1910, y que siguiría hasta'l 1924: quince etapes con un percorríu cimeru a los 5.000 km, siguiendo'l perímetru de Francia col sentíu contrariu a les manes del reló , con salida y llegada en París. Al respeutive de la edición anterior nun se produz nengún cambéu nes etapes.

Desenvolvimientu de la carrera[editar | editar la fonte]

Henri Pélissier, vencedor del Tour de Francia de 1923, el 1919

La primer etapa foi ganada por Robert Jacquinot, que yá ganara la primer etapa de la edición anterior del Tour. Na segunda etapa Ottavio Bottecchia, nesi momentu inda un italianu pocu conocíu,[2] llogra la victoria al esprint. Bottecchia rematara en segunda posición la primer etapa, y pasa a liderar la carrera; foi'l primer italianu en vistise col maillot mariellu. Na tercer etapa los hermanos Pélissier empiecen a amosar el so bon estáu de forma. La etapa foi ganada por Henri, con Francis en segunda posición. Bottecchia, con un neumáticu desinfláu tres 300 quilómetros d'etapa, perdió 37 segundos na llinia de meta.

Na cuarta etapa Henri Pélissier foi sancionáu con dos minutos de penalización[10] pa llanzar un neumáticu. Bottecchia tuvo delles pinchaes y perdió el lideralgu en favor de Romain Bellenger.

Al pasu pelos Pirineos, y hasta llegar a los Alpes, el francés Jean Alavoine foi'l verdaderu dominador de la carrera, en ganar tres etapes. Na sesta etapa Robert Jacquinot, más conocíu como sprinter, pasó en solitariu los trés primeros puertos de monte del día, la Aubisque, el Tourmalet y l'Aspin. Paecía que ganaría la etapa y algamaría el lideralgu, pero finalmente fináu na ascensión al Peyresourde, cayendo de la bicicleta. Alavoine superó Jacquinot y consiguió la victoria d'etapa, mientres Bottecchia recuperaba'l lideralgu. Mientres Alavoine ganaba la so tercer etapa d'esta edición, en Niza, Bottecchia caltenía'l lideralgu de la carrera, con Alavoine segundu y Henri Pélissier terceru, a casi media hora del líder.

Na décima etapa superáronse trés grandes colosos alpinos: los pescuezos d'Allos, Vars y Izoard. Francis Pélissier corrió con una rodía mancada, pero xunto con Lucien Buysse dinamitaron la carrera p'ayudar a que Henri Pélissier algamara'l lideralgu en desterciu del so compañeru d'equipu Bottecchia. Anque'l pasu pol puertu de Vars foi neutralizáu, Henri Pélissier ganó la etapa con un ampliu marxe sobre Alavoine y Bottecchia, consiguiendo'l lideralgu de la carrera. La veteranía de Pélissier ayudólu, yá que vio a Bottecchia corriente con una rellación de marches desaparente pa les grandes ascensiones del día. Pa camudales Bottecchia tendría que desmontar la so bicicleta, polo que Pélissier coló a toa velocidá, ensin que Bottecchia pudiera siguilo. Na oncena etapa los hermanos Pélissier dexaron tras tolos otros ciclistes, y namái Bellenger perdió menos de 10 minutos. Alavoine tuvo qu'abandonar por culpa d'un accidente, lo qu'asitió a Bottecchia en segunda posición. A partir d'esti puntu toles etapes que quedaben yeren planes, lo que faía difícil que nengún ciclista pudiera recuperar los casi 30 minutos que Pélissier tenía de ventaya sobre l'inmediatu persiguidor, el so compañeru d'equipu Bottecchia.

Etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Fecha Percorríu km Vencedor de la etapa Líder de la clasificación xeneral
24 de xunu París - Le Havre 381 Bandera de Francia Robert Jacquinot Bandera de Francia Robert Jacquinot
26 de xunu Le Havre - Cherburgo 371 Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia
28 de xunu Cherburgo - Brest 405 Bandera de Francia Henri Pélissier Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia
30 de xunu Brest - Les Sables d'Olonne 412 Bandera de Bélxica Albert Dejonghe Bandera de Francia Romain Bellenger
2 de xunetu Les Sables d'Olonne - Bayonne 482 Bandera de Francia Robert Jacquinot Bandera de Francia Romain Bellenger
4 de xunetu Bayonne - Luchon Etapa de monte 326 Bandera de Francia Jean Alavoine Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia
6 de xunetu Luchon - Perpiñán Etapa de monte 323 Bandera de Francia Jean Alavoine Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia
8 de xunetu Perpiñán - Tolón 427 Bandera de Bélxica Lucien Buysse Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia
10 de xunetu Tolón - Niza 281 Bandera de Francia Jean Alavoine Bandera d'Italia Ottavio Bottecchia
10ª 12 de xunetu Niza - Briançon Etapa de monte 275 Bandera de Francia Henri Pélissier Bandera de Francia Henri Pélissier
11ª 14 de xunetu Briançon - Xinebra Etapa de monte 260 Bandera de Francia Henri Pélissier Bandera de Francia Henri Pélissier
12ª 16 de xunetu Xinebra - Estrasburgu 377 Bandera de Francia Joseph Muller Bandera de Francia Henri Pélissier
13ª 18 de xunetu Estrasburgu - Metz 300 Bandera de Francia Romain Bellenger Bandera de Francia Henri Pélissier
14ª 20 de xunetu Metz - Dunkerque 433 Bandera de Francia Félix Goethals Bandera de Francia Henri Pélissier
15ª 22 de xunetu Dunkerque - París 343 Bandera de Francia Félix Goethals Bandera de Francia Henri Pélissier

Clasificación xeneral[editar | editar la fonte]

bgcolor="#FFFF00"
Pos. Corredores Categoría !Equipu !Tiempu
Bandera de Francia Henri Pélissier 1 Automoto 222h 15' 30"
2 Ottavio Bottecchia 1 Automoto + 30 '41"
3 Bandera de Francia Romain Bellenger 1 Peugeot–Wolber + 1h 04 '43"
4 Bandera de Bélxica Hector Tiberghien 1 Peugeot–Wolber + 1h 29 '16"
5 Bandera de Francia Arsène Alancourt 1 Armor + 2h 06 '40"
6 Henri Collé 2 Griffon + 2h 28 '43"
7 Bandera de Bélxica Léon Despontin 1 Peugeot–Wolber + 2h 39 '49"
8 Bandera de Bélxica Lucien Buysse 1 Automoto + 2h 40 '11"
9 Bandera de Francia Eugène Dhers 2 Armor + 2h 59 '09"
10 Bandera de Francia Marcel Huot 1 Griffon + 3h 16 '56"

Efeutos de la victoria de Pelliser[editar | editar la fonte]

La victoria francesa foi bona pol diariu organizador de la carrera, L'Auto, una y bones la tirada del diariu aumentó hasta casi mediu millón de copies diaries,[11] mientres a otru día de la victoria de Pélissier llegó hasta'l millón d'exemplares.[12]

Al terminar la carrera, el vencedor, Henri Pélissier declaró que Bottecchia ganaría'l siguiente Tour. Esta predicción foi cierta, yá que Bottecchia ganó les ediciones de 1924 y 1925.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Augendre, Jacques. «Guide Historique» (francès) (PDF). Amaury Sport Organisation. Archiváu dende l'orixinal, el 2012. Consultáu'l 20 novembre 2013.
  2. 2,0 2,1 ASO (ed.): «The history of the Tour de France. Year 1923» (inglés). www.letour.fr. Consultáu'l 20 novembre 2013.
  3. Amels, Wim (1984). Sport-Express: De geschiedenis van de Tour de France 1903–1984. ISBN 90-70763-05-2.
  4. Tom James (15 d'agostu de 2003). «1923: Pélissier gets his revenge». Archiváu dende l'orixinal, el 22 juny 2009. Consultáu'l 20 de xunu de 2009.
  5. Barry Boyce. «Pelissier's revenge». Cycling revealed. Consultáu'l 20 juny 2009.
  6. Amels, Wim (1984). Sport-Express: De geschiedenis van de Tour de France 1903–1984. ISBN 90-70763-05-2.
  7. «16ème Tour de France 1922 - 13ème étape» (francès). Memoire du cyclisme. Consultáu'l 20 de xunu de 2009.
  8. Thompson, Christopher S. (2008). University of California Press: The Tour de France. ISBN 0-520-25630-1. Consultáu'l 18 juny 2009.
  9. McGann, Bill; McGann, Carol (2006). Dog Ear Publishing: The Story of the Tour de France. ISBN 1-59858-180-5. Consultáu'l 18 juny 2009.
  10. «17ème Tour de France - 4ème étape» (francès). Memoire du cyclisme. Consultáu'l 20 de xunu de 2009.
  11. Thompson, Christopher S. (2008). University of California Press: The Tour de France. ISBN 0-520-25630-1. Consultáu'l 18 juny 2009.
  12. «Heritage - Tour de France». Consultáu'l 20 juny 2009.