Tour de Francia 1922

De Wikipedia
Tour de Francia 1922
Detalles
Carrera16. Tour de Francia
Etapes15
Dates25 de xunu – 23 de xunetu de 1922
Distancia total5372 km
PaísesFRA Francia
SUI Suiza
MON Mónacu
Llugar d'entamuParís
Llugar de llegadaParís
Ciclistes participantes120
Ciclistes acabaos38
Velocidá media24,196 km/h
Clasificación final
GanadorBEL Firmin Lambot
SegunduFRA Jean Alavoine (Peugeot-Wolber)
TerceruBEL Félix Sellier
◀19211923▶
Documentación

El 16ᵘ Tour de Francia[1] apostar ente'l 25 de xunu y el 23 de xunetu de 1922 con un percorríu de 5372 km. estremáu en 15 etapes. La carrera foi ganada pol belga Firmin Lambot, anque mientres les primeres etapes llegó a tar 48 minutos tres Christophe. Nun foi hasta la séptima etapa cuando empezó a recuperar tiempu y na decimotercer cuando consiguió'l lideralgu. Cola so segunda victoria final nel Tour, tres la consiguida'l 1919, con 36 años, 4 meses y 9 díes, convertir nel vencedor más grande de la historia del Tour y el primeru en ganar la xeneral ensin consiguir nenguna victoria d'etapa.

Cambeos al respeutive de la edición anterior[editar | editar la fonte]

El Tour de Francia 1921 fuera apoderáu nuevamente polos ciclistes belgues, ganando bona parte de les etapes y asitiándose mayoritariamente ente los diez primeros de la xeneral, lo que nun gustaba al públicu francés. En Henri Desgrange, organizador del Tour, tampoco-y gustaba la cooperación ente los ciclistes, porque quería que'l Tour de Francia fuera una llucha individual. Había un xuráu pa camudar el formatu del Tour de Francia de 1922, pero finalmente nun asocedió, y la fórmula sigue siendo la mesma.[2]

Anque la Primer Guerra Mundial yá diba dellos años que s'acabara l'impautu económicu inda yera patente, y como n'ediciones anteriores los equipos nun fueron patrocinaos por marques, sinón qu'apiguraren les sos fuercies sol nome La Sportive.[3] Los ciclistes estremar en dos categoríes, la 1ère class (primer clase), los profesionales, y la 2ème clase (segunda clase), los amateurs.[4] 121 fueron los ciclistes que tomaron la salida, de los cualos 26 yeren de la primer categoría y 95 de la segunda.

Los hermanos Henri y Francis Pélissier abandonaren el Tour de Francia de 1920 dempués de que Henri fuera sancionáu pola organización pa un cambéu de neumáticu irregular. Por esti motivu dambos nun tomaron la salida nes ediciones de 1921 y 1922.[5]

Percorríu[editar | editar la fonte]

El Tour de Francia de 1922 utilizó'l mesmu formatu que se venía utilizando dende 1910, y que siguiría hasta'l 1924: quince etapes con un percorríu cimeru a los 5.000 km, siguiendo'l perímetru de Francia, con salida y llegada en París.[6] La sortida fictícia del Tour va tenir lloc a la Luna Park de portar Maillot i la sortida real a Argenteuil. La llegada final tuvo llugar nel Parque de los Príncipes. Per sesta vegada'l Tour empecipia en direición oeste, pa llegar a París pel este.

Namái hubo un cambéu nes villes qu'acoyíen etapes respeuto al 1921: Briançon, qu'acoyía'l Tour per primer vegada, sustituyía Grenoble. Coles mesmes los pescuezos de Vars y del Izoard figuren nel percorríu per primer vegada.

Desenvolvimientu de la carrera[editar | editar la fonte]

Robert Jacquinot, vencedor en Le Havre y Brest, lleva'l maillot mariellu mientres los trés primeres etapes. Na cuarta etapa, ente Brest y Les Sables-d'Olonne, Jacquinot tuvo delles pinchaes y perdió una hora y cuarenta minutos al respeutive de Philippe Thys. Esto fizo que'l lideralgu pasara a un Eugène Christophe.[7]

Na sesta etapa taba prevista l'ascensión al Tourmalet, pero una fuerte nevada torgar y túvose que modificar la ruta. Christophe sigue liderando la carrera dempués d'esta etapa, y con 37 años y 164 díes ye'l ciclista más veteranu en vistir el maillot mariellu na historia del Tour.[8] Mientres la etapa, Philippe Thys, segundu de la clasificación xeneral, rompió la rueda y perdió más de tres hores reparándola, lo que-y fixo perder toles posibilidaes pa ganar un cuartu Tour de Francia. [9] Nesta mesma etapa un pastor suxurió a Émile Masson tomar un atayu per un camín de cabres. Masson fíxo-y casu, pero tuvo que cargar la bicicleta arrecostines ya inclusive perdió tiempu.[10]

Dempués de tres victories consecutives Jean Alavoine consiguió'l lideralgu en Perpiñán. Alavoine consolidó'l so lideralgu mientres les etapes pel sur de Francia, ampliando la ventaya hasta los 22 minutos na décima etapa.

Mientres la oncena etapa Honoré Barthélémy, terceru en 1921, sufrió delles cayíes que-y obligaron a abandonar. Na ascensión del Galibier Eugène Christophe rompió la forqueta de la so bicicleta. Yera la tercer vegada que-y pasaba eso pasába-y nel Tour, tres les esperiencies de 1913 y 1919. Esto fizo que tuviera que faer caminando la parte final de l'ascensión y tol descensu antes nun lo pudiera iguar, perdiendo más de tres hores al rematar la etapa.[11] El líder de la carrera, Alavoine, patín varios saltos de cadena y pinchaes, de la que'l fríu púnxose-y el cuerpu, perdiendo 38 minutos na llegada a Xinebra. Anque caltuvo'l lideralgu, la so diferencia amenorgárase a tan solo 6 minutos sobre Firmin Lambot, por 22 que tenía al empezar la etapa. Heusghem recuperó más de media hora, pasando a ser terceru na xeneral, mientres la victoria d'etapa foi para Émile Masson, que pasó en primer posición tolos puertos del día.

Na docena etapa, nuevamente ganada por Masson, Heusghem atacó a Alavoine. Alavoine patín hasta seis pinchazo mientres la etapa, imposibilitando que siguió a Heusghem. Heusghem ganó 35 minutos a Alavoine y más de 10 respectu al segundu clasificáu, Lambot, pasando a liderar la carrera. Heusghem yera l'home más fuerte de la carrera nesos momentos y el principal favoritu pa la victoria final.[12]

Na decimotercer etapa Hector Heusghem cayó por culpa d'un bache y rompió la bicicleta. Según les normes del momentu tendría d'iguar la bicicleta ensin ayuda, pero camudala por otra. Heusghem llograra'l permisu d'un xuez de carrera pa faer el cambéu, pero darréu los xueces reevaluar el casu, y el sancionaren con una hora. [13] Esta sanción llevó-y a la cuarta posición de la xeneral, mientres Lambot pasaba a ser el líder. Lambot caltuvo fácilmente'l lideralgu hasta París, ganando'l so segundu Tour de Francia.

Dellos diarios indicaron que Lambot ganara la carrera por suerte, gracies a les penalización de Heusghem y l'avería de Alavoine. Lambot refugó esta idea, diciendo que namái taba unos minutos tres el líder y que tenía una bona oportunidá. Pal públicu francés, Jean Alavoine foi'l ganador moral, y foi celebráu como un héroe. El primer clasificáu de los de segunda categoría foi José Pelletier, qu'acabó en decimoquinta posición.[14]

Resultaos[editar | editar la fonte]

Firmin Lambot, vencedor del Tour de Francia de 1922, a primeros de los años 20

Etapes[editar | editar la fonte]

Etapa Fecha Percorríu km Vencedor de la etapa Líder de la clasificación xeneral
25 de xunu París - Le Havre 388 Bandera de Francia Robert Jacquinot Bandera de Francia Robert Jacquinot
27 de xunu Le Havre - Cherburgo 364 Bandera de Francia Romain Bellenger Bandera de Francia Robert Jacquinot
29 de xunu Cherburgo - Brest 405 Bandera de Bélxica Robert Jacquinot Bandera de Francia Robert Jacquinot
1 de xunetu Brest - Les Sables d'Olonne 412 Bandera de Bélxica Philippe Thijs Bandera de Francia Eugène Christophe
3 de xunetu Les Sables d'Olonne - Bayonne 482 Bandera de Francia Jean Alavoine Bandera de Francia Eugène Christophe
5 de xunetu Bayonne - Luchon Etapa de monte 326 Bandera de Francia Jean Alavoine Bandera de Francia Eugène Christophe
7 de xunetu Luchon- Perpiñán Etapa de monte 323 Bandera de Francia Jean Alavoine Bandera de Francia Jean Alavoine
9 de xunetu Perpiñán - Tolón 411 Bandera de Bélxica Philippe Thijs Bandera de Francia Jean Alavoine
11 de xunetu Tolón - Niza 284 Bandera de Bélxica Philippe Thijs Bandera de Francia Jean Alavoine
10ª 13 de xunetu Niza - Briançon Etapa de monte 274 Bandera de Bélxica Philippe Thijs Bandera de Francia Jean Alavoine
11ª 15 de xunetu Briançon - Xinebra Etapa de monte 260 Bandera de Francia Émile Masson Bandera de Francia Jean Alavoine
12ª 17 de xunetu Xinebra - Estrasburgu 371 Bandera de Francia Émile Masson Bandera de Bélxica Hector Heusghem
13ª 19 de xunetu Estrasburgu - Metz 300 Bandera d'Italia Federico Gay Bandera de Bélxica Firmin Lambot
14ª 21 de xunetu Metz - Dunkerque 432 Bandera de Bélxica Félix Sellier Bandera de Bélxica Firmin Lambot
15ª 23 de xunetu Dunkerque - París 325 Bandera de Bélxica Philippe Thijs Bandera de Bélxica Firmin Lambot

Clasificación xeneral[editar | editar la fonte]

bgcolor="#FFFF00"
Pos. Corredores Categoría !Tiempu
Bandera de Bélxica Firmin Lambot 1 222h 08' 06"
2 Bandera de Francia Jean Alavoine 1 + 41' 15"
3 Bandera de Bélxica Félix Sellier 1 + 42' 02"
4 Bandera de Bélxica Hector Heusghem 1 + 43' 56"
5 Bandera de Bélxica Victor Lenaers 1 + 45' 32"
6 Bandera de Bélxica Hector Tiberghien 1 + 1h 21' 35"
7 Bandera de Bélxica Léon Despontin 1 + 2h 24' 29"
8 Bandera de Francia Eugène Christophe 1 + 3h 25' 39"
9 Bandera de Bélxica Jean Rossius 1 + 3h 26' 06"
10 Bandera de Francia Gaston Degy 1 + 3h 49' 13"

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Web oficial del Tour de Francia
  2. Wim Amels. páx. 25. Sport-Express.
  3. Bill McGann. «The Story of the Tour de France» páxs. 51–56. Dog Ear Publishing. Consultáu'l 17 de xunu de 2009.
  4. Christopher S. Thompson. «The Tour de France» páx. 36. University of California Press. Consultáu'l 18 de xunu de 2009.
  5. Wim Amels. páx. 23-24. Sport-Express.
  6. Bill McGann. «The Story of the Tour de France» páxs. 62–66. Dog Ear Publishing. Consultáu'l 18 de xunu de 2009.
  7. Tom James (15 d'agostu de 2003). Veloarchive (ed.): «1922: Lucky Lambot becomes the Tour's oldest winner». Consultáu'l 18 de xunu de 2009.
  8. Cyclingbase (ed.): «Oudste ritwinnaar en leider per grote ronde» (neerlandès). Consultáu'l 31 d'agostu de 2013.
  9. Bill McGann. «The Story of the Tour de France» páxs. 62–66. Dog Ear Publishing. Consultáu'l 18 de xunu de 2009.
  10. Johnny Green. Rouleur, issue 11 (ed.): «Get up'n'go». Consultáu'l 21 de payares de 2009.
  11. letour.fr (ed.): «Tour 1922 - Stage 11 Briançon > Genève» (inglés). Consultáu'l 18 de payares de 2013.
  12. Barry Boyce. Cycling Revealed (ed.): «Belgians Again, Christophe Breaks ANOTHER Fork». Consultáu'l 18 de xunu de 2009.
  13. Memoire du cyclisme (ed.): «16ème Tour de France 1922 - 13ème étape» (francés). Consultáu'l 18 de xunu de 2009.
  14. Pierre Chany. páxs. 189-192. Minerva.